Deuteronomi 9

287 referències creuades · llegeix el capítol →

La terra promesa és un do de Déu

»Escolta, Israel! Avui travessaràs el Jordà per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel.

Deuteronomi 11,31 Aviat travessareu el Jordà per anar a prendre possessió del país que el Senyor, el vostre Déu, us dona. Serà propietat vostra, vosaltres hi habitareu. ⤳
Deuteronomi 4,38 Al teu pas desposseirà nacions més grans i poderoses que tu, per introduir-te al seu país i donar-te’l en possessió, tal com veieu avui. ⤳
Deuteronomi 1,28 On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’ ” ⤳
Deuteronomi 11,23 Llavors el Senyor expulsarà de davant vostre totes aquestes nacions més grans i poderoses que vosaltres. ⤳
Deuteronomi 3,18 »Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès: “El Senyor, el vostre Déu, us dona aquest país en possessió. Els homes de guerra travessareu armats el Jordà davant els vostres germans israelites. ⤳
Deuteronomi 7,1 »Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre’n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. ⤳
Josuè 1,11 Nombres 13,28-33 Josuè 3,14 Nombres 13,22 Josuè 4,19 Deuteronomi 27,2 Josuè 3,16 Josuè 4,5 Josuè 3,6

Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d’ells: “Qui pot resistir els descendents d’Anac?”

Nombres 13,22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. ⤳
Èxode 9,11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. ⤳
Job 11,10 Quan Déu passa i et deté i et porta al tribunal, qui li ho pot impedir? ⤳
Deuteronomi 2,21 Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori. ⤳
Deuteronomi 7,24 Posarà els seus reis en poder teu i tu faràs desaparèixer el seu record de sota el cel. Ningú no us podrà resistir, fins que els hauràs destruït tots. ⤳
Daniel 11,16 L’invasor farà el que voldrà. Ningú no se li podrà enfrontar. S’establirà al país esplèndid exterminant pertot arreu. ⤳
Nombres 13,28 Deuteronomi 2,11-12 Nombres 13,33 Nahum 1,6 Daniel 8,4

Avui podràs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordà al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirà, els doblegarà davant teu. Tu els desposseiràs i els faràs desaparèixer ràpidament, com t’ha promès el Senyor.

Deuteronomi 4,24 ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós. ⤳
Romans 8,31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? ⤳
Hebreus 12,29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora. ⤳
Deuteronomi 20,4 El Senyor, el vostre Déu, us acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria.” ⤳
Deuteronomi 7,23-24 Però el Senyor, el teu Déu, et posarà a les mans aquestes nacions: sembrarà enmig d’elles una gran confusió, fins que seran destruïdes. […] ⤳
Josuè 3,11 Mireu, l’arca de l’aliança del Sobirà de tota la terra us precedirà en el pas del Jordà. ⤳
Èxode 23,29-31 Miquees 2,13 Deuteronomi 1,30 2 Tessalonicencs 1,8 Isaïes 41,10-16 Josuè 3,14 Marc 7,14 Mateu 15,10 Nahum 1,5-6 Apocalipsi 19,11-16 Deuteronomi 7,1-2 Isaïes 33,14 Efesis 5,17 Isaïes 30,30 Isaïes 27,4 Isaïes 30,27 Isaïes 30,33 Deuteronomi 31,3-6 Deuteronomi 9,6

»Quan el Senyor, el teu Déu, haurà apartat aquestes nacions del teu davant, no pensis dintre teu: “El Senyor m’ha concedit de conquerir aquest país perquè soc just.” Si el Senyor les expulsarà del teu davant, és perquè elles són culpables.

Deuteronomi 8,17 Llavors, quan hauràs aconseguit aquesta prosperitat, no pensis dintre teu que ha estat per la teva força i pel vigor de les teves mans. ⤳
Deuteronomi 9,5 No entraràs a prendre possessió del seu país perquè tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarà de davant teu aquestes nacions, perquè són culpables: així complirà el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. ⤳
2 Timoteu 1,9 Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. ⤳
Deuteronomi 18,9-14 »Quan entraràs al país que el Senyor, el teu Déu, et dona, no aprenguis les pràctiques abominables de les nacions que l’habiten. […] ⤳
Levític 18,24-30 »No us feu impurs amb cap d’aquestes pràctiques. Això és el que fan les nacions que jo expulsaré de davant vostre. […] ⤳
1 Corintis 4,7 Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? ⤳
Deuteronomi 12,31 Gènesi 15,16 Titus 3,3-5 Romans 11,6 Deuteronomi 7,7-8 Ezequiel 36,22 Ezequiel 36,32 Efesis 2,4-5 Romans 11,20 1 Corintis 4,4

No entraràs a prendre possessió del seu país perquè tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarà de davant teu aquestes nacions, perquè són culpables: així complirà el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.

Titus 3,5 Ell ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó en virtut del seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant ⤳
Gènesi 17,8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu. ⤳
Gènesi 26,4 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, ⤳
Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⤳
Gènesi 13,15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. ⤳
Gènesi 15,7 Després li va dir: —Jo soc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió. ⤳
Gènesi 28,13 Ezequiel 20,14 Fets 3,25 Fets 13,32-33 Miquees 7,20 Romans 11,28 Romans 15,8 Èxode 32,13 Lluc 1,54-55

Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dona aquest país fèrtil en possessió perquè t’ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva.

Deuteronomi 10,16 »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra. ⤳
Deuteronomi 9,13 I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. ⤳
Fets 7,51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. ⤳
Deuteronomi 31,27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? ⤳
Èxode 32,9 El Senyor va afegir: —Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. ⤳
Deuteronomi 9,3-4 Avui podràs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordà al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirà, els doblegarà davant teu. Tu els desposseiràs i els faràs desaparèixer ràpidament, com t’ha promès el Senyor. […] ⤳
Ezequiel 20,44 Zacaries 7,11-12 2 Cròniques 30,8 Ezequiel 2,4 2 Cròniques 36,13 Isaïes 48,3-4 Èxode 33,3 Salms 78,8 Èxode 34,9 Romans 5,20-21

Pecat del poble a l’Horeb

»No oblidis que, en el desert, vas provocar la indignació del Senyor, el teu Déu. Recorda-ho bé. Heu estat rebels al Senyor des del dia que sortíreu d’Egipte fins que heu arribat aquí.

Èxode 16,2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. ⤳
Nombres 21,5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⤳
Èxode 14,11 i deien a Moisès: —¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d’Egipte? ⤳
Nombres 25,2 Elles invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i els israelites prenien part en aquests àpats sagrats i adoraven els déus dels moabites. ⤳
Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! ⤳
1 Timoteu 1,13-15 tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. […] ⤳
Deuteronomi 8,2 Èxode 17,2 Ezequiel 16,61-63 Deuteronomi 32,5-6 Efesis 2,11 Nehemies 9,16-18 Ezequiel 36,31 Deuteronomi 31,27 Nombres 20,2-5 Salms 78,8-72 Salms 95,8-11 Ezequiel 20,43 1 Corintis 15,9 Nombres 14,1-10 Nombres 16,1-35

»A l’Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparèixer.

Salms 106,19-22 A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; […] ⤳
Èxode 32,16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules. ⤳
Èxode 32,7-10 El Senyor digué a Moisès: —Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit. […] ⤳

Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.

Èxode 34,28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments. ⤳
Èxode 24,18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits. ⤳
1 Reis 19,8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb. ⤳
Èxode 24,15 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. ⤳
Èxode 24,12 El Senyor digué a Moisès: —Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites. ⤳
Mateu 4,2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. ⤳
Deuteronomi 9,18 Jeremies 31,31-32 1 Reis 13,8-9 2 Reis 6,22 Gàlates 4,24 Deuteronomi 9,15 Èxode 31,18

El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya.

Èxode 31,18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l’aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina. ⤳
Deuteronomi 10,4 El Senyor va escriure en les noves taules el mateix que havia escrit en les primeres: els deu manaments que ell us havia donat des del mig del foc, el dia que estàveu reunits en assemblea al peu de la muntanya. Després me les donà. ⤳
Hebreus 8,10 Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. ⤳
Deuteronomi 18,16 El dia que t’havies reunit en assemblea al peu de la muntanya de l’Horeb, vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la seva veu i de no veure més aquell gran foc, per por de morir. ⤳
Lluc 11,20 Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. ⤳
Deuteronomi 4,10-15 »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.” […] ⤳
Èxode 19,17-19 2 Corintis 3,3 Deuteronomi 5,6-21 Èxode 20,1-18 Mateu 12,28

»Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l’aliança,

Deuteronomi 9,9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. ⤳
Hebreus 9,4 que contenia un altar d’or, per a cremar-hi l’encens, i l’arca de l’aliança, tota recoberta d’or. Dins l’arca hi havia una gerra d’or plena de mannà, la vara d’Aaron que havia florit i les taules de l’aliança. ⤳
Nombres 10,33 Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. ⤳
Hebreus 8,6-10 En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors. […] ⤳

i em digué: “Ves, baixa de pressa, perquè s’ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava i s’han fabricat un ídol de fosa.”

Èxode 32,7-8 El Senyor digué a Moisès: —Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit. […] ⤳
Deuteronomi 31,29 Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta. ⤳
Jutges 2,17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. ⤳
Gàlates 1,6 Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. ⤳
Osees 6,4 »El Senyor respon: Què he de fer amb tu, Efraïm? Què he de fer amb tu, Judà? L’amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix. ⤳
Deuteronomi 32,5 L‘han ofès, no són fills seus, aquesta gent innoble i poc sincera. ⤳
Salms 78,57 Deuteronomi 9,16 Gènesi 6,11-12 Judes 1,10 Deuteronomi 4,16

I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.

Deuteronomi 9,6 Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dona aquest país fèrtil en possessió perquè t’ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva. ⤳
Deuteronomi 10,16 »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra. ⤳
2 Reis 17,14 Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. ⤳
Èxode 32,9-10 El Senyor va afegir: —Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. […] ⤳
Deuteronomi 31,27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? ⤳
Jeremies 13,27 els adulteris, els orgasmes, la teva prostitució vergonyosa. Dalt dels turons i en ple camp, t’he vist fer coses abominables. Ai de tu, Jerusalem! No et vols purificar! Per quant de temps encara?» ⤳
Jeremies 7,11 Malaquies 3,5 Osees 6,10 Gènesi 11,5 Gènesi 18,21 Salms 50,7

Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.”

Deuteronomi 29,20 per a perdició seva, el separaria de totes les tribus d’Israel, en compliment de totes les malediccions que sancionen l’aliança escrita en aquest llibre de la Llei. ⤳
Èxode 32,10-13 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. […] ⤳
Salms 9,5 Assegut al tribunal, jutge justíssim, has defensat la meva causa. ⤳
Lluc 11,7-10 segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” […] ⤳
Fets 7,51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. ⤳
Apocalipsi 3,5 »El qui surti vencedor anirà, doncs, amb vestits blancs. No esborraré el seu nom del llibre de la vida, sinó que el reconeixeré davant el meu Pare i els seus àngels. ⤳
Salms 109,13 Lluc 18,1-8 Nombres 14,11-12 Jeremies 14,11 Proverbis 10,7 Èxode 32,32-33 Jeremies 15,1 Isaïes 62,6-7

»Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada.

Èxode 19,18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. ⤳
Deuteronomi 5,23 »Quan vau sentir la veu que sortia de la foscor, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de les tribus i els ancians em vingueren a trobar ⤳
Deuteronomi 4,11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada. ⤳
Èxode 9,23 Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte. ⤳
Hebreus 12,18 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta, ⤳
Èxode 32,14-35 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble. […] ⤳

Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava.

Èxode 32,19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. ⤳
Fets 7,40-41 i deien a Aaron: »— Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. […] ⤳

Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre.

Sense referències creuades.

Moisès intercedeix davant el Senyor

»Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.

Èxode 34,28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments. ⤳
Deuteronomi 9,9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. ⤳
Salms 106,23 Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los. ⤳
2 Samuel 12,16 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. ⤳
Deuteronomi 10,10 »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te. ⤳
Èxode 32,10-14 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. […] ⤳

Jo mateix estava esglaiat per l’enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar.

Èxode 32,14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble. ⤳
Deuteronomi 10,10 »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te. ⤳
Jaume 5,16-17 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: […] ⤳
Èxode 33,17 El Senyor li respongué: —També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom. ⤳
Salms 99,6 Moisès i Aaron entre els seus sacerdots, Samuel entre els qui invocaven el seu nom; invocaven el Senyor i ell els responia, ⤳
Èxode 32,10-11 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. […] ⤳
Amós 7,2-3 Nehemies 1,2-7 Lluc 12,4-5 Amós 7,5-6 Salms 106,23 Deuteronomi 9,8

Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia.

Èxode 32,35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell. ⤳
Èxode 32,21 Moisès va dir a Aaron: —Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran? ⤳
Hebreus 7,26-28 Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels. […] ⤳
Èxode 32,2-5 Aaron els respongué: —Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. […] ⤳

»Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya.

Èxode 32,20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites. ⤳
Isaïes 31,7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seves mans culpables havien fabricat. ⤳
Isaïes 30,22 Tindràs per metall impur la plata que recobria els teus ídols, l’or que adornava les teves estàtues. Els llençaràs com a cosa immunda tot dient: «Fora d’aquí!» ⤳
Osees 8,11 »Com més altars Efraïm ha dedicat, més culpable s’ha fet. Ha construït altars per pecar més. ⤳
Isaïes 2,18-21 Dels ídols, no en quedarà res. […] ⤳

»Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor.

Èxode 17,7 i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió») , perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?» ⤳
Nombres 11,34 Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig») , perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar. ⤳
Nombres 11,1-5 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. […] ⤳

I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·làreu contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir.

Salms 106,24-25 Menysprearen la terra deliciosa, no van creure en la seva promesa; […] ⤳
Hebreus 4,2 En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. ⤳
Isaïes 63,10 Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells. ⤳
Salms 78,22 perquè no creien en Déu, no confiaven que els podia salvar. ⤳
Nombres 14,10-41 Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites. […] ⤳
Hebreus 3,18-19 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir. […] ⤳
Deuteronomi 1,19-33 Nombres 13,1

D’ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor.

Deuteronomi 31,27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? ⤳
Fets 7,51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. ⤳
Deuteronomi 9,6-7 Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dona aquest país fèrtil en possessió perquè t’ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva. […] ⤳

»Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos.

Deuteronomi 9,18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació. ⤳
Deuteronomi 9,16 Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava. ⤳

Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta.

Titus 2,14 Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé. ⤳
Èxode 32,11-13 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: —Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta? […] ⤳
Salms 107,2 Que responguin els qui el Senyor ha redimit, els rescatats de les mans dels opressors; ⤳
Jeremies 14,21 Per amor del teu nom, no ens menyspreïs, no deshonris el tron de la teva glòria. Recorda’t de l’aliança amb nosaltres, no l’anul·lis. ⤳
Apocalipsi 5,9 I entonaven un càntic nou que deia: —Ets digne de prendre el llibre i d’obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, ⤳
Èxode 15,13 Encamines amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix fins al teu lloc sagrat. ⤳
Deuteronomi 26,7-8 Isaïes 63,19 Hebreus 9,12 2 Samuel 7,23 Salms 77,15 Deuteronomi 9,29 1 Reis 8,51 Deuteronomi 7,8 Miquees 6,4 Deuteronomi 15,15 Nombres 14,13-19 Salms 99,6 Deuteronomi 21,8 Salms 74,1-2 Èxode 34,9 Deuteronomi 32,9 Deuteronomi 13,5 Nehemies 1,10 Salms 106,23

Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats.

Miquees 7,18-19 Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar. […] ⤳
Jeremies 14,21 Per amor del teu nom, no ens menyspreïs, no deshonris el tron de la teva glòria. Recorda’t de l’aliança amb nosaltres, no l’anul·lis. ⤳
1 Samuel 25,25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat. ⤳
Isaïes 43,24-25 No et gastaves pas diners comprant-me aromes; no em saciaves amb el greix de les víctimes. Però t’has fet carregós amb els teus pecats, m’has cansat amb les teves culpes. […] ⤳
Proverbis 21,12 El just mira la casa dels malvats: veu com els cau al damunt la desgràcia. ⤳
Èxode 32,31-32 Moisès va tornar cap al Senyor i li digué: —Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or. […] ⤳
Èxode 32,13 Jeremies 50,20 Èxode 13,5 Èxode 3,16 Salms 78,8 Èxode 6,3-8 Èxode 3,6

Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’

Nombres 14,16 “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.” ⤳
Èxode 32,12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. ⤳

Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós.”

Nehemies 1,10 Senyor, nosaltres som els teus servents, som el teu poble, que has alliberat amb gran poder i amb mà forta. ⤳
Deuteronomi 4,34 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d’un altre per fer-se’l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. ⤳
Deuteronomi 9,26 Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta. ⤳
1 Reis 8,51 Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro. ⤳
Salms 95,7 Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. Tant de bo que avui escolteu la seva veu: ⤳
Deuteronomi 4,20 A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avui. ⤳
Salms 100,3 Isaïes 63,19 1 Reis 8,15