Contra Edom
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
—Fill d’home, adreça’t a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella.
Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, muntanya de Seïr! Tinc la mà aixecada contra tu i faré de tu un desert desolat.
Convertiré en ruïnes les teves ciutats i quedaràs desolada. Llavors sabràs que jo soc el Senyor.
»Des de sempre has odiat els israelites i els has fet caure víctimes de l’espasa en el moment de la seva desgràcia, quan el seu pecat havia arribat al final.
Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et convertiré en sang i que la sang et perseguirà. Tu has odiat els qui porten la teva mateixa sang; per això et perseguirà la sang que has vessat.
Faré de les muntanyes de Seïr un desert desolat i n’extirparé els qui les recorren.
Ompliré de víctimes les seves muntanyes. Per tossals, valls i barrancs cauran les víctimes de l’espasa.
»Et deixaré desolada per sempre, les teves ciutats quedaran deshabitades. Llavors sabreu que jo soc el Senyor.
»Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel!
Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et tractaré amb la mateixa indignació i el mateix furor amb què tu vas tractar els israelites per l’odi que els tenies. Per la manera com et castigaré, em faré conèixer a ells.
Llavors sabràs que jo, el Senyor, he sentit tots els ultratges que tu has proferit contra les muntanyes d’Israel: ‘Quin desert, aquestes muntanyes! Ens les donen, són ben nostres!’
Heu aixecat la veu en contra meu, no heu parat de malparlar de mi. Jo mateix ho he sentit.
»Això et fa saber el Senyor Déu: Tota la terra s’alegrarà quan et convertiré en un desert.
Tu t’alegraves de veure convertida en un desert l’heretat d’Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo soc el Senyor.”