Isaïes 36

L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar.

Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors.

Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.

L’ajudant de camp assiri els parlà així: —Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur?

Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi?

Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien!

Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar?

Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti!

Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?

A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!»

Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.

L’ajudant de camp li va respondre: —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.

Llavors l’ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu: —Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria:

“Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar.

No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’

No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna,

fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes.

No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?

On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?

Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”

Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.

Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.