La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jeremies

Jeremies 50

713 referències creuades · llegeix el capítol →

Caiguda de Babilònia i alliberament d’Israel (50-51)

1

El Senyor, per mitjà del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilònia i al país dels caldeus:

Babilònia

2

«Anuncieu-ho entre les nacions, comuniqueu-ho aixecant estendards, comuniqueu-ho, no ho amagueu! Digueu: “Babilònia ha estat presa i el déu Bel humiliat, Marduc és abatut, les seves imatges escarnides, i enderrocats els seus ídols repugnants.”

3

Des del nord l’ataca una nació, que converteix aquella terra en una solitud. No hi ha qui l’habiti: homes i bèsties en fugen, no en queda res.

Israel

4

»Aquells dies, aquells moments, els d’Israel i els de Judà, ho dic jo, el Senyor, vindran tot plorant a cercar el Senyor, el seu Déu.

5

Preguntaran el camí de Sió, i l’emprendran tot dient: “Anem a unir-nos al Senyor amb una aliança eterna, que no sigui mai oblidada.”

6

Eren ovelles perdudes els del meu poble, els seus pastors les esgarriaven per les muntanyes: elles anaven d’una muntanya a un turó, s’oblidaven de la pleta.

7

Qui les trobava se les menjava, i els enemics deien: “No fem cap mal, perquè han pecat contra el Senyor.” I això que el Senyor havia estat cleda segura, esperança dels seus pares!

  • Jeremies 2,3 Israel era consagrat a mi, el Senyor, com el primer fruit de la collita. Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia, i els desastres li queien al damunt. Ho dic jo, el Senyor.”
  • Jeremies 14,8 Esperança d’Israel, salvador en temps d’infortuni, per què hauries de ser com un foraster en el país, com un vianant que s’atura a passar la nit?
  • Jeremies 31,23 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan jo renovaré la vida d’aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: “Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!”
  • Zacaries 11,5 Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen.
  • Jeremies 40,2-3 El cap de la guàrdia se’n va fer càrrec i li va dir: —El Senyor, el teu Déu, havia decretat aquesta desgràcia contra aquest lloc. […]
  • Jeremies 50,17 »Eren ovelles escampades, els d’Israel; uns lleons les van espantar. »Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
  • Daniel 9,16Salms 90,1Isaïes 9,12Salms 22,4-5Salms 79,7Isaïes 47,6Isaïes 56,9Zacaries 1,15Jeremies 50,331 Timoteu 1,1Salms 91,1Daniel 9,6Jeremies 12,7-11

Babilònia

8

»Fugiu de Babilònia, sortiu del país dels caldeus, poseu-vos, com els bocs, davant el ramat.

  • Jeremies 51,6 Fugiu de Babilònia, salveu la vida, no sucumbiu per culpa d’ella! Perquè ara ve el temps que el Senyor demanarà comptes: li donarà la paga que es mereix.
  • Isaïes 48,20 Sortiu de Babilònia, fugiu d’entre els caldeus. Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova, feu-la arribar fins a l’extrem de la terra. Digueu: «El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, el seu servent.»
  • Apocalipsi 18,4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;
  • Jeremies 51,45 Fuig-ne, poble meu, salveu la vida, que no us toqui l’ardor del meu enuig.
  • Proverbis 30,31 el llebrer de bons lloms; el boc; el rei que no tolera la revolta.
  • Isaïes 52,1 Desvetlla’t, desvetlla’t, Sió; vesteix-te de les millors gales, posa’t els vestits més esplèndids, Jerusalem, ciutat santa! Els pagans, gent impura, no entraran mai més dins els teus murs.
  • Nombres 16,26Zacaries 2,6-72 Corintis 6,17
9

Jo desvetllo des del país del nord un aplec de grans nacions perquè ataquin Babilònia: formaran en ordre de batalla i la prendran; les seves fletxes són com bons guerrers, que mai no tornen amb les mans buides.

  • Jeremies 50,14 »Tots els qui tibeu l’arc, formeu en ordre de batalla entorn de Babilònia! Tireu, no estalvieu les fletxes, perquè ha pecat contra el Senyor.
  • Jeremies 51,1-4 Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia, contra els qui habiten al cor mateix de l’enemic, un vent devastador. […]
  • Jeremies 50,29 »Convoqueu a Babilònia tots els qui tiben l’arc. Acampeu al seu entorn, que no se n’escapi ni un! Pagueu-li el que es mereix per les seves obres, feu-li tot el que ella va fer. Perquè va ser insolent amb el Senyor, amb el Sant d’Israel.
  • Jeremies 51,27-28 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn, mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades. […]
  • Jeremies 50,21 »Ataca el país de Merataim, ves a combatre contra ell i contra els habitants de Pecod! Anorrea’ls, extermina’ls, fes el que t’he manat! Ho dic jo, el Senyor.
  • Isaïes 13,17-18 Jo atiaré contra ells els medes, gent que no fa cas de la plata ni s’interessa per l’or. […]
  • Jeremies 50,26Jeremies 50,3Esdres 1,1-2Isaïes 21,2Jeremies 50,41-42Jeremies 51,11Isaïes 13,2-52 Samuel 1,22Isaïes 41,25Isaïes 45,1-4Jeremies 15,14
10

La terra dels caldeus serà un botí, els qui la saquegin quedaran tips. Ho dic jo, el Senyor.

  • Jeremies 25,12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor.
  • Isaïes 33,23 Les cordes pengen dels teus vaixells, Egipte, ja no en sostenen els pals, no es poden desplegar els estendards. Llavors es repartirà un enorme botí; fins els coixos es llançaran al pillatge.
  • Isaïes 33,4 La gent es llança sobre el botí com una plaga de llagosta, s’hi abraonen com un núvol de saltarel·les.
  • Apocalipsi 17,16 Les deu banyes que has vist i la bèstia acabaran odiant la prostituta, la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la incendiaran,
  • Isaïes 45,3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo soc el Senyor, el Déu d’Israel, que et crida pel teu nom.
  • Jeremies 27,7 Totes les nacions se li sotmetran, tant a ell com al seu fill i al fill del seu fill, fins que també a aquell país li arribi l’hora que el facin esclau nacions nombroses i grans reis.
11

¿Us alegrareu ara, ho celebrareu, espoliadors de la meva heretat? ¿Us posareu grassos com la vedella quan trilla, renillareu com els corsers?

12

La vostra mare està tota avergonyida, està humiliada la qui us ha infantat: sereu l’última de les nacions, un desert, un ermot, una estepa.

  • Jeremies 51,43 Les seves ciutats han quedat desolades, ara són una terra eixuta i estepària, una terra que no habitarà ningú, que cap home no travessarà.
  • Isaïes 23,13 Mira el país dels caldeus: aquest poble ja no existeix. Assíria n’ha fet un cau d’animals feréstecs. Hi havia alçat torres de setge: ha destruït les seves defenses, n’ha fet una ruïna.
  • Jeremies 50,35-40 »Guerra contra els caldeus i contra els habitants de Babilònia, contra els seus governants i contra els seus savis! Ho dic jo, el Senyor. […]
  • Isaïes 13,20-22 No serà habitada mai més, restarà despoblada per segles i segles. Ni tan sols els nòmades hi acamparan, ni els pastors hi tancaran els seus ramats. […]
  • Jeremies 49,2 Per això venen dies que faré ressonar el crit de guerra a Rabà dels ammonites. Ho dic jo, el Senyor. Es tornarà un tossal desolat, i seran incendiats els pobles del voltant: llavors Israel prendrà possessió de la seva heretat. Ho he dit jo, el Senyor.
  • Jeremies 25,12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor.
  • Apocalipsi 17,5Apocalipsi 18,21-23Jeremies 51,25-26Jeremies 51,62-64Gàlates 4,26Jeremies 25,26Isaïes 14,22
13

La indignació del Senyor deixarà Babilònia desolada i deshabitada: tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta.

  • Jeremies 18,16 Faran del seu país objecte de riota sense fi: seran l’estupor dels qui els veuran. Tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i mourà el cap amb aires de mofa.
  • Jeremies 49,17 Edom serà motiu d’estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta.
  • Sofonies 2,15 Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa.
  • Zacaries 1,15 Però és gran la meva indignació contra les nacions que viuen confiades: quan em veieren indignat contra el meu poble se’n van aprofitar per a fer-li mal.
  • Lamentacions 2,15-16 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» […]
  • Isaïes 14,4-17 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia: «Quina fi, la del tirà! S’ha acabat la seva arrogància. […]
  • Jeremies 19,8Jeremies 51,37Jeremies 25,12Habacuc 2,6-18Job 27,23
14

»Tots els qui tibeu l’arc, formeu en ordre de batalla entorn de Babilònia! Tireu, no estalvieu les fletxes, perquè ha pecat contra el Senyor.

  • Jeremies 50,29 »Convoqueu a Babilònia tots els qui tiben l’arc. Acampeu al seu entorn, que no se n’escapi ni un! Pagueu-li el que es mereix per les seves obres, feu-li tot el que ella va fer. Perquè va ser insolent amb el Senyor, amb el Sant d’Israel.
  • Habacuc 2,17 Us caurà al damunt la violència que el Líban ha sofert: els animals que en van fugir, ara us esclafaran com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus habitants.
  • Habacuc 2,8 Vosaltres espoliàveu moltes nacions, però ara us espoliaran tots els altres pobles com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus habitants.
  • Jeremies 50,42 Empunyen l’arc i els dards, són cruels, no tenen pietat; bramulen com les onades de la mar, cavalquen sobre corsers; formen en ordre de batalla, com un sol home, contra tu, ciutat de Babilònia.
  • 1 Samuel 17,20 David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
  • Jeremies 50,9 Jo desvetllo des del país del nord un aplec de grans nacions perquè ataquin Babilònia: formaran en ordre de batalla i la prendran; les seves fletxes són com bons guerrers, que mai no tornen amb les mans buides.
  • Jeremies 50,72 Samuel 10,9Jeremies 46,9Jeremies 51,2Jeremies 49,35Salms 51,4Apocalipsi 17,5Jeremies 51,27Jeremies 51,11-12Isaïes 5,28Isaïes 13,17-18Isaïes 13,4Jeremies 50,11
15

Envolteu-la llançant el crit de guerra! La ciutat es rendeix, les seves torres es desplomen, s’enfonsen les muralles. El Senyor li dona la paga que es mereixia. Feu-li tot el que ella va fer!

16

No deixeu que vagin sembradors a Babilònia ni els qui empunyen la falç en temps de sega. Davant l’espasa que devasta, que tothom torni al seu país, que fugi cadascú a la seva terra.

  • Jeremies 46,16 i ell ensopega i cau. Els mercenaris també cauen l’un sobre l’altre i es diuen: “Anem, tornem-nos-en a casa, a la terra on hem nascut: fugim de l’espasa que devasta!”
  • Jeremies 51,9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té. Abandoneu-la, tornem al nostre país, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’aixeca fins als núvols.
  • Isaïes 13,14 Els homes, com gaseles perseguides, com un ramat que ningú no aplega, tornaran cadascú al seu país, fugiran a la seva terra.
  • Joel 1,11 Desconsoleu-vos, pagesos; ploreu, vinyaters. No hi ha ordi ni blat, la collita s’ha perdut.
  • Jeremies 25,38 És com el lleó que deixa el cau, perquè la terra s’ha tornat un desert, davant l’embat de l’espasa devastadora, davant l’enuig ardent del Senyor.”
  • Amós 5,16 Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d’ofici.
  • Jeremies 51,23

Israel

17

»Eren ovelles escampades, els d’Israel; uns lleons les van espantar. »Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.

18

Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.

  • Isaïes 10,12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
  • Nahum 1,1-3 Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d’Elcoix. […]
  • Ezequiel 31,3-17 A un xiprer, a un cedre del Líban, de bell brancatge i d’ombra espessa, tan alterós que el seu cimal arribava a frec dels núvols. […]
  • Isaïes 37,36-38 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers. […]
  • Sofonies 2,13-15 El Senyor també aixecarà la mà cap al nord per fer desaparèixer els assiris i convertirà Nínive en una devastació, en un lloc eixut com el desert. […]
19

»Faré tornar Israel a la seva pleta, perquè pasturi al Carmel i a Basan i brostegi fins a saciar-se per les muntanyes d’Efraïm i de Galaad.

20

Aquells dies, per aquell temps, buscaran les culpes d’Israel i no hi seran, els pecats de Judà, i no els trobaran: jo perdonaré els qui faré sobreviure. Ho dic jo, el Senyor.

Babilònia

21

»Ataca el país de Merataim, ves a combatre contra ell i contra els habitants de Pecod! Anorrea’ls, extermina’ls, fes el que t’he manat! Ho dic jo, el Senyor.

  • Ezequiel 23,23 els babilonis amb tots els caldeus, els de Pecod, de Xoa i de Coa, com també tots els assiris, aquells joves atractius, governadors i prefectes, oficials i dignataris, tots muntats a cavall.
  • Jeremies 50,15 Envolteu-la llançant el crit de guerra! La ciutat es rendeix, les seves torres es desplomen, s’enfonsen les muralles. El Senyor li dona la paga que es mereixia. Feu-li tot el que ella va fer!
  • Jeremies 50,9 Jo desvetllo des del país del nord un aplec de grans nacions perquè ataquin Babilònia: formaran en ordre de batalla i la prendran; les seves fletxes són com bons guerrers, que mai no tornen amb les mans buides.
  • Isaïes 48,14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu: Qui de tots aquells va predir això? L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia, el seu braç s’abatrà sobre els caldeus.
  • Nombres 31,14-18 Però Moisès s’indignà contra els homes designats per a comandar les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de l’expedició. […]
  • 2 Samuel 16,11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: —Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
  • 1 Samuel 15,3Jeremies 34,222 Cròniques 36,232 Reis 18,25Jeremies 48,10Jeremies 50,31 Samuel 15,11-24Isaïes 10,6Isaïes 44,28
22

Se sent brogit de guerra en el país, hi ha una gran destrossa.

  • Jeremies 4,19-21 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat. […]
  • Jeremies 51,54-56 Crits d’auxili a Babilònia! Desastre immens al país dels caldeus! […]
  • Isaïes 21,2-4 El Senyor m’ha revelat una visió feixuga: «El traïdor trairà, el devastador devastarà. Elamites, a l’atac, medes, assetgeu la ciutat! Jo posaré fi a tots els planys que els pobles feien contra ella.» […]
23

Com ha estat trencada i trossejada la maça que esclafava la terra! Com s’ha convertit Babilònia en motiu d’estupor de tots els pobles!

  • Jeremies 51,20-24 «Tu, Babilònia, eres la meva maça, eres la meva arma: amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes; […]
  • Isaïes 14,12-17 »Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions. […]
  • Apocalipsi 18,16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!
  • Isaïes 14,4-6 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia: «Quina fi, la del tirà! S’ha acabat la seva arrogància. […]
24

Babilònia, tu no sabies que jo et parava una trampa, i t’hi has agafat: t’han atrapat, t’han fet presonera, perquè feies la guerra contra el Senyor.

25

»El Senyor obre el seu arsenal i en treu les armes del seu enuig; el Senyor, Déu de l’univers, les esgrimirà al país dels caldeus.

26

Acudiu-hi de tot arreu, obriu els seus graners; apiloteu-la com el blat i extermineu-la sense deixar-ne res.

27

Mateu com toros els seus valents, baixeu-los a l’escorxador. Ai d’ells! Ha arribat el seu dia, el temps que els demanaran comptes!

Israel

28

»Escolteu el crit dels fugitius, dels qui s’han escapat del país de Babilònia, que proclamen a Sió la justícia del nostre Déu, del Senyor que ha demanat comptes per la destrucció del seu temple.

  • Isaïes 48,20 Sortiu de Babilònia, fugiu d’entre els caldeus. Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova, feu-la arribar fins a l’extrem de la terra. Digueu: «El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, el seu servent.»
  • Jeremies 50,15 Envolteu-la llançant el crit de guerra! La ciutat es rendeix, les seves torres es desplomen, s’enfonsen les muralles. El Senyor li dona la paga que es mereixia. Feu-li tot el que ella va fer!
  • Lamentacions 1,10 Els opressors s’han emparat d’allò que ella més estimava; ara veu com els estrangers entren dins el santuari: aquells, Senyor, que no admeties entre els teus en l’assemblea.
  • Lamentacions 2,6-7 Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple, ha derruït el santuari. Ha esborrat a Sió la recordança de dissabtes i de festes, i, pres del seu enuig, ha menyspreat el rei i els sacerdots. […]
  • Jeremies 51,10-11 El Senyor ha sentenciat a favor nostre. Anem a Sió a proclamar tot el que ha fet el Senyor, el nostre Déu. […]
  • Daniel 5,23 i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí.
  • Salms 149,6-9Jeremies 51,50-51Zacaries 12,2-3Daniel 5,3-5

Babilònia

29

»Convoqueu a Babilònia tots els qui tiben l’arc. Acampeu al seu entorn, que no se n’escapi ni un! Pagueu-li el que es mereix per les seves obres, feu-li tot el que ella va fer. Perquè va ser insolent amb el Senyor, amb el Sant d’Israel.

30

»Per això aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.

  • Jeremies 49,26 »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
  • Jeremies 9,21 «I tu, de part meva, repeteix el que dic jo, el Senyor: Queden estesos els cadàvers com fems sobre els camps, com espigues deixades pels segadors, que ningú no recull.»
  • Jeremies 18,21 Ara, doncs, fes-los morir amb l’espasa i que els seus fills morin de fam. Que les seves dones quedin viudes i acabin perdent els fills. Que els homes morin de pesta i els joves caiguin a la guerra.
  • Jeremies 51,56-57 El devastador ataca Babilònia, agafa els seus guerrers, són trencats els seus arcs. Perquè el Senyor, el Déu que fa justícia, els dona el que es mereixen. […]
  • Jeremies 50,36 Guerra contra els seus xarlatans: que caiguin en desvaris! I guerra contra els seus valents: que es morin de por!
  • Jeremies 48,15 Moab serà devastat: l’enemic n’assaltarà les ciutats, i aquells guerrers escollits baixaran a l’escorxador. Ho dic jo, el Rei: “Senyor de l’univers” és el meu nom.
  • Jeremies 51,3-4Apocalipsi 19,18Apocalipsi 6,15Isaïes 13,15-18
31

»Aquí em tens, insolent. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers. Ha arribat el teu dia, el temps que et demanaran comptes!

32

L’insolent ensopegarà, caurà, i no tindrà qui l’aixequi: calaré foc a les seves ciutats, i consumirà els pobles de la rodalia.

Israel

33

»Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Els d’Israel i els de Judà estan oprimits. Tots els qui els van fer captius ara els retenen, no els volen deixar anar.

34

Però el seu defensor és fort, el seu nom és “Senyor de l’univers”: pledejarà amb força a favor d’ells fins que reposin a la seva terra i fins que tremolin els habitants de Babilònia.

Babilònia

35

»Guerra contra els caldeus i contra els habitants de Babilònia, contra els seus governants i contra els seus savis! Ho dic jo, el Senyor.

36

Guerra contra els seus xarlatans: que caiguin en desvaris! I guerra contra els seus valents: que es morin de por!

37

Guerra contra els seus cavalls i contra els seus carros de guerra, i contra els qui hi són de pas: que es tornin donetes! Guerra contra els seus tresors: que siguin saquejats!

38

Secada contra les seves fonts: que s’eixuguin! Perquè és terra d’ídols, d’ídols horribles que els fan perdre el seny.

39

Per això hi viuran hienes i gats mesquers, s’hi instal·laran els estruços; no serà mai més habitada, no hi viurà ningú per segles i segles.

  • Apocalipsi 18,2 i cridà amb veu potent: —Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, refugi de tots els ocellots impurs i refugi de totes les bèsties impures i detestables!
  • Isaïes 13,20-22 No serà habitada mai més, restarà despoblada per segles i segles. Ni tan sols els nòmades hi acamparan, ni els pastors hi tancaran els seus ramats. […]
  • Jeremies 25,12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor.
  • Jeremies 51,43 Les seves ciutats han quedat desolades, ara són una terra eixuta i estepària, una terra que no habitarà ningú, que cap home no travessarà.
  • Jeremies 50,12-13 La vostra mare està tota avergonyida, està humiliada la qui us ha infantat: sereu l’última de les nacions, un desert, un ermot, una estepa. […]
  • Jeremies 51,62-64 i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.” […]
  • Isaïes 34,11-17Isaïes 14,23Apocalipsi 18,21-24Jeremies 51,26Jeremies 51,37-38
40

Serà com la destrucció que Déu va fer de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho dic jo, el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.

  • Gènesi 19,24-25 i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. […]
  • Jeremies 49,18 Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.
  • Lluc 17,28-30 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, […]
  • Isaïes 13,19-20 Babilònia, la perla dels imperis, joiell i orgull dels caldeus, sofrirà la mateixa destrucció que Déu infligí a Sodoma i Gomorra. […]
  • 2 Pere 2,6 Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posant-les com a exemple per als impius dels temps que vindrien.
  • Judes 1,7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d’una manera semblant es lliuraven a comportaments libidinosos i mantenien relacions amb éssers d’una altra naturalesa, s’han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.
  • Apocalipsi 18,8-9Sofonies 2,9Osees 11,8-9Apocalipsi 11,8Amós 4,11Deuteronomi 29,23Isaïes 1,9Jeremies 51,26
41

Un poble ve del nord, una gran nació i uns reis poderosos s’aixequen dels extrems de la terra.

  • Jeremies 51,27-28 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn, mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades. […]
  • Jeremies 6,22-23 Això us fa saber el Senyor: «Ve un poble del país del nord, a la llunyania es desvetlla una gran nació. […]
  • Isaïes 13,2-5 «Alceu l’estendard sobre un tossal pelat, crideu i feu senyals perquè entrin pels grans portals de Babilònia. […]
  • Jeremies 50,9 Jo desvetllo des del país del nord un aplec de grans nacions perquè ataquin Babilònia: formaran en ordre de batalla i la prendran; les seves fletxes són com bons guerrers, que mai no tornen amb les mans buides.
  • Jeremies 51,1-2 Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia, contra els qui habiten al cor mateix de l’enemic, un vent devastador. […]
  • Isaïes 13,17-18 Jo atiaré contra ells els medes, gent que no fa cas de la plata ni s’interessa per l’or. […]
  • Jeremies 50,2-3Jeremies 25,14Jeremies 51,11Apocalipsi 17,16
42

Empunyen l’arc i els dards, són cruels, no tenen pietat; bramulen com les onades de la mar, cavalquen sobre corsers; formen en ordre de batalla, com un sol home, contra tu, ciutat de Babilònia.

43

Al rei de Babilònia, quan sap la nova, li fallen les forces, l’oprimeix l’angoixa, té un dolor com la dona quan infanta.

  • Jeremies 51,31 Un correu corre rere l’altre, un missatger rere l’altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que tota la ciutat ha estat presa.
  • Jeremies 49,24 Damasc, acovardida, es gira i fuig, el pànic l’ha atrapada, li venen angoixa i dolors com a la dona quan infanta.
  • Daniel 5,5-6 En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint, […]
  • Isaïes 21,3-4 Oh, quin dolor dintre meu! M’agafen fiblades com a la dona quan infanta. Aquesta nova m’aclapara, això que veig em trasbalsa. […]
  • Jeremies 49,22 Algú vola com una àguila i estén les ales sobre Bosrà. Aquell dia els valents d’Edom encongiran el cor com la dona quan infanta.»
  • Isaïes 13,6-8 Xiscleu de dolor, que el dia del Senyor s’acosta; ve com la potent devastació del Totpoderós. […]
44

Com un lleó quan puja del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan, jo el faré fugir en un moment i establiré el governant que m’he escollit. Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici? ¿Hi ha cap rei que em pugui plantar cara?

  • Jeremies 49,19-21 «Com un lleó quan puja del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan, jo el faré fugir en un moment i establiré el governant que m’he escollit. Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici? Hi ha cap rei que em pugui plantar cara? […]
  • Salms 89,6 El cel celebra els teus prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat.
  • Èxode 15,11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles.
  • Isaïes 46,11 Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme.
  • Isaïes 46,9 Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo.
  • Isaïes 41,25 »Del nord he suscitat algú que ja ve. Des de llevant ell invoca el meu nom: trepitjarà els governants com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.
  • Isaïes 43,10Isaïes 40,25Job 41,10-11Salms 89,8Nombres 16,5Jeremies 25,38Isaïes 40,18
45

»Escolteu, doncs, la decisió que el Senyor ha pres contra Babilònia, les intencions que porta contra el país dels caldeus: els arrossegaran, certament, com petits del ramat; ben cert, ho veurà amb horror la seva cleda.

  • Jeremies 49,20 Escolteu, doncs, la decisió que el Senyor ha pres contra Edom, les intencions que porta contra els habitants de Teman: els arrossegaran, certament, com petits del ramat; ben cert, ho veurà amb horror la seva cleda.
  • Jeremies 51,10-11 El Senyor ha sentenciat a favor nostre. Anem a Sió a proclamar tot el que ha fet el Senyor, el nostre Déu. […]
  • Salms 33,10-11 El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; […]
  • Jeremies 37,10 I encara que vencéssiu tot l’exèrcit dels caldeus que combaten contra vosaltres i en quedessin només uns quants de malferits, aquests s’aixecarien de la seva tenda i calarien foc a la ciutat.”
  • Apocalipsi 17,16-17 Les deu banyes que has vist i la bèstia acabaran odiant la prostituta, la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la incendiaran, […]
  • Fets 4,28 i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant.
  • Isaïes 46,10-11Efesis 1,11Isaïes 14,24-27
46

Els crits de Babilònia capturada fan tremolar la terra, els seus crits d’auxili se senten per les nacions.

  • Jeremies 49,21 Els crits de la seva caiguda fan tremolar la terra, des del Mar Roig senten els seus crits d’auxili.
  • Ezequiel 31,16 La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l’he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s’han consolat tots els arbres de l’Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban.
  • Ezequiel 26,18 Ara, el dia de la teva caiguda, els pobles de les costes tremolen, les illes llunyanes del mar s’esgarrifen de la teva fi.”
  • Apocalipsi 18,9-19 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. […]
  • Isaïes 14,9-10 »El país dels morts es remou amb l’anunci de la teva arribada; desvetlla per tu les ombres dels morts, les de tots els poderosos de la terra; fa aixecar dels seus setials els reis de les nacions. […]
  • Ezequiel 32,10 Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d’ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida.