La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Isaïes

Isaïes 63

301 referències creuades · llegeix el capítol →

El Senyor fa justícia al seu poble

1

Qui és aquest que ve d’Edom, que arriba de Bosrà amb el vestit vermell? Duu una roba esplèndida i avança segur de la seva força. «Jo soc el qui proclama la justícia, el qui lluita per salvar.»

2

Per què, doncs, és vermella la teva roba i duus el vestit com qui ha trepitjat raïm?

  • Apocalipsi 19,13 Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu».
  • Apocalipsi 19,15 De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers.
3

«He trepitjat tot sol el raïm del cup, cap poble no m’ha ajudat. Els he trepitjat encès de furor, els he premsat ple d’indignació; em saltaven els esquitxos a la roba i en porto tacat tot el vestit.

  • Apocalipsi 19,13-15 Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». […]
  • Apocalipsi 14,19-20 L’àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà la vinya i abocà els raïms al gran cup de la fúria de Déu. […]
  • Malaquies 4,3
  • Miquees 7,10 Quan la meva enemiga ho veurà, es cobrirà de vergonya, ella que em deia: «On és el Senyor, el teu Déu?» Ara els meus propis ulls la veuran: serà trepitjada com el fang dels carrers.
  • Lamentacions 1,15 El Senyor ha deshonrat els valents que tenia dintre meu; ha arreplegat contra mi una multitud per destruir els meus combatents. El Senyor ha trepitjat en el cup el país de Judà.
  • Zacaries 10,5 Seran com aquells guerrers ardits que es llancen al combat trepitjant el fang dels carrers; lluitaran perquè jo, el Senyor, soc amb ells, i els cavallers enemics hauran de fugir humiliats.
  • Isaïes 63,6Isaïes 22,5Ezequiel 38,18-22Isaïes 25,102 Reis 9,33Isaïes 34,2-5
4

Duia al cor el dia de fer justícia, havia arribat l’any de la redempció.

  • Isaïes 34,8 És el dia de la justícia del Senyor, l’any de demanar comptes als enemics de Sió.
  • Isaïes 35,4 Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.»
  • Isaïes 61,2 a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui estan de dol,
  • Jeremies 51,6 Fugiu de Babilònia, salveu la vida, no sucumbiu per culpa d’ella! Perquè ara ve el temps que el Senyor demanarà comptes: li donarà la paga que es mereix.
  • Apocalipsi 18,20 Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.
  • Apocalipsi 6,9-17 Després, quan l’Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n’havien donat. […]
  • Apocalipsi 11,13Lluc 21,22Zacaries 3,8
5

Mirava, i ningú no m’ajudava, he vist sorprès que ningú no em sostenia. Però el meu braç m’ha donat la victòria, m’ha sostingut la meva indignació.

  • Salms 44,3 Amb la teva mà, per implantar-los, desposseïres els nadius, expulsares pobles per fer-los lloc.
  • Isaïes 52,10 Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu sant braç, i d’un cap a l’altre de la terra tothom veurà la salvació del nostre Déu.
  • Osees 1,7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
  • Salms 98,1 Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria.
  • Isaïes 50,2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten.
  • Isaïes 59,16-18 Ha vist que ningú no se’n preocupa, s’admira que ningú no el defensi. Llavors el seu braç li ha donat la victòria, l’ha sostingut la seva justícia. […]
  • Isaïes 40,10Isaïes 41,281 Corintis 1,24Isaïes 63,3Hebreus 2,14-15Joan 16,32Isaïes 51,9
6

Encès de furor, he trepitjat els pobles, els ha embriagat el meu enuig: he escampat per terra la seva sang.»

Súplica del poble penedit

7

Vull recordar els favors del Senyor i cantar-li lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Ha revelat la seva gran bondat per Israel, la seva misericòrdia i el seu amor immens.

8

Ell pensava: «Són el meu poble, són els meus fills: no en tindré cap desengany.» I va ser el seu salvador.

9

Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps.

10

Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells.

11

Llavors el poble es recordà dels primers temps de Moisès: «On és ara el qui els va treure del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar enmig d’ells el seu esperit sant?

12

Ell acompanyava Moisès amb el seu braç gloriós, dividia les aigües davant d’ells i es feia així un nom etern.

  • Èxode 15,16 Han caigut damunt d’ells el pànic i el terror; la força del teu braç els ha deixat muts com la pedra, mentre el teu poble travessava, Senyor, mentre travessava el poble que t’has fet teu.
  • Salms 78,13 per obrir-los camí partí la mar, aguantant les aigües com un dic;
  • Josuè 3,16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó.
  • Salms 114,5-7 Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? […]
  • Nehemies 9,11 Vas partir el mar davant els nostres pares i van passar pel mig del mar, per terra eixuta, mentre llançaves al fons els seus perseguidors, com una pedra que cau dins les aigües impetuoses.
  • Èxode 14,16-17 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. […]
  • Isaïes 55,13Salms 80,1Èxode 14,21-22Èxode 15,13Isaïes 11,15Salms 136,13-16Èxode 15,6Romans 9,17
13

Els conduïa pel fons del mar, sense ensopegar, com els cavalls per l’estepa

  • Jeremies 31,9 Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo soc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.»
  • Salms 106,9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert;
  • Habacuc 3,15 Has fet galopar els teus cavalls per dins el mar: s’han agitat les aigües de l’oceà.
14

o com els animals quan baixen a la plana. L’esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs.» Així, Senyor, menaves el teu poble i et feies un nom gloriós.

  • Isaïes 63,12 Ell acompanyava Moisès amb el seu braç gloriós, dividia les aigües davant d’ells i es feia així un nom etern.
  • Josuè 23,1 Havien passat molts anys d’ençà que el Senyor havia concedit al poble d’Israel el repòs de tots els enemics que l’envoltaven. Josuè ja era vell, carregat d’anys;
  • Hebreus 4,8-11 De fet, si Josuè els hagués deixat en el lloc de repòs, ja no hi hauria motius per a parlar d’un altre dia. […]
  • Efesis 1,6 a lloança i glòria de la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat.
  • Lluc 2,14 —Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
  • Nombres 14,21 Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,
  • 1 Cròniques 29,132 Samuel 7,23Josuè 22,4Efesis 1,12Nehemies 9,5
15

Guaita, Senyor, des del cel, mira des de la teva mansió santa i esplèndida. Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses? ¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes? ¿S’ha estroncat la teva misericòrdia?

16

Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre».

  • Isaïes 64,8 No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble.
  • Malaquies 2,10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n’hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l’aliança dels nostres pares?
  • Deuteronomi 32,6 ¿Al Senyor, el pagues així, poble insensat i sense seny? ¿No és el pare que t’ha engendrat, el creador que t’ha fet?
  • Jeremies 3,19 »Jo em deia: Com m’agradaria de comptar-te entre els fills i donar-te un país deliciós, l’heretat més esplèndida del món! Jo pensava que m’anomenaries pare i no t’apartaries de mi.
  • Isaïes 44,6 Això diu el Senyor, rei d’Israel, el qui l’allibera, el Senyor de l’univers: «Jo soc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu.
  • Malaquies 1,6 A vosaltres, sacerdots, que menyspreeu el meu nom, jo, el Senyor de l’univers, us dic: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors. Però si jo soc pare, on és el meu honor? I si jo soc senyor, on és el respecte que em deveu? I vosaltres contesteu: «Com demostres que menyspreem el teu nom?»
  • Isaïes 41,14Job 14,211 Cròniques 29,10Jeremies 31,9Isaïes 43,14Isaïes 63,12Cohèlet 9,5Isaïes 54,5Èxode 4,221 Pere 1,18-21Mateu 6,9
17

Senyor, per què permets que ens desviem del teu camí, que el nostre cor s’endureixi i no et veneri? Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus: som el poble que tens per heretat.

  • Isaïes 6,10 Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits.
  • Josuè 11,20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l’extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
  • Ezequiel 14,7-9 Perquè qualsevol home del poble d’Israel o dels immigrants que hi resideixen, si s’allunya de mi i només pensa en els seus ídols, tenint sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, quan recorri al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. […]
  • Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
  • Isaïes 29,13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
  • Nombres 10,36 Quan l’arca es deturava, deia: «Queda’t, Senyor! Són innombrables les unitats d’Israel.»
  • Joan 12,40Salms 90,132 Tessalonicencs 2,11-12Zacaries 1,12Romans 9,18-20Salms 141,4Salms 74,1-2Salms 119,36Salms 80,14Salms 119,10
18

¿Els enemics no en tenen prou de dominar el teu poble sant, que han profanat també el teu sant temple?

  • Salms 74,3-7 Adreça-hi els teus passos, que ara és una ruïna completa: els enemics han devastat el santuari. […]
  • 1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
  • Daniel 8,24 El seu poder es consolidarà, però no per mèrits propis. Destruirà de manera increïble. Triomfarà en tot allò que faci. Destruirà gent poderosa i el poble dels àngels sants.
  • Mateu 24,2 Ell els digué: —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
  • Deuteronomi 26,19 Ell et vol fer superior en dignitat, fama i glòria a totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat a ell, el Senyor, el teu Déu, tal com t’havia promès.
  • Lamentacions 1,10 Els opressors s’han emparat d’allò que ella més estimava; ara veu com els estrangers entren dins el santuari: aquells, Senyor, que no admeties entre els teus en l’assemblea.
  • Èxode 19,4-6Deuteronomi 7,6Apocalipsi 11,2Isaïes 62,12Isaïes 64,11-12Lamentacions 4,1
19

Des de fa temps ja no ens governes, i nosaltres ja no portem el teu nom. Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes!

  • Fets 14,16 Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins;
  • Romans 9,4 Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;
  • Salms 135,4 El Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, per heretat preferida.
  • Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
  • Isaïes 65,1 «Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!”
  • Salms 79,6 Aboca el teu rigor damunt les nacions que no et coneixen, damunt els reialmes que no invoquen el teu nom,
  • Fets 15,17Amós 9,12Jeremies 10,25