Paciència

Significat de Paciència

(gr. makrothumía, «paciència», «fermesa», «constància», «resistència»;
hupomone, «paciència», «constància», «fortalesa», «perseverança», «fermesa»).

Paciència és la qualitat de resistir amb fermesa, amb la confiada expectativa
d'una fi desitjada, malgrat les dificultats, del descoratjament i de les
circumstàncies descoratjadores i, sovint, del sofriment. Repetides vegades
els escriptors del NT inclouen la paciència en la llista de les virtuts 879
cristianes (Ro. 5:3, 4; 2 Co. 6:4; 1 Tu. 6.11;2 P. 1:6; 2 Tu. 3.10). La
paciència es basa en l'esperança (Ro. 8.24, 25; 1 Ts. 1:3, BJ). En vista de
que «a través de moltes tribulacions entrarem en el regne de Déu» (Hch.
14.22), i particularment puix que l'entrada en #aqueix regne esdevenidor de glòria
involucra un prolongat període d'espera, la paciència o constància
perseverant arriba a ser una virtut cristiana cardinal (He. 10.36; Stg. 1:3,
4); paciència que sempre ens recorda: «Les afliccions del temps present
no són comparables amb la glòria esdevenidora que en nosaltres ha de manifestar-se»
(Ro. 8.18). El terme «paciència» apareix 2 vegades en l'AT: en Job 6.11
tradueix l'heb. arîk, que té el sentit de «prolongar la vida», en Pr.
25:15 tradueix l'heb. ôrek appayim, «suportar amb bon ànim».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PACIÈNCIA

PACIÈNCIA segons la Bíblia: Implica sofrir circumstàncies adverses esperant, però d'una manera voluntària, i no per mera necessitat.

Implica sofrir circumstàncies adverses esperant, però d'una manera voluntària, i no per mera necessitat.

Hi ha moltes exhortacions al cristià per a l'exercici d'aquesta virtut, a fi que el creient pugui suportar sense murmuracions aquelles proves ordenades pel Senyor, així com les oposicions, injustícies i provocacions que puguin caure sobre ell per causa del nom de Crist (Ro. 5:3, 4; 8.25; 15:4; Gá. 5.22; Ef. 4.22; Col. 1.11; 3.12; Tit. 2:2; He. 6.12; 10.36; Stg. 1:3, 4; 5:7, 8, 10, 11; 2 P. 1:6, etc.).

Aquesta paciència dels sants ha de ser reflex de la paciència del mateix Déu, que és anomenat «el Déu de la paciència» (Ro. 15:5), qui certament l'ha mostrat cap a un món ple de pecat, amb vista a la creu de Crist: «havent passat per alt, en la seva paciència, els pecats passats» (Ro. 3.25).

També en el món antic Déu va revelar la seva paciència deixant un llarg espai de temps per al penediment als contemporanis de Noè (1 P. 3.20), i s'insisteix que «la paciència de Déu és per a salvació» (2 P. 3.15).

Puix que el creient ha de manifestar l'esperit de Crist, és cridat a exercitar «la paciència de Crist» (cf. 2 Ts. 3:5), i això «fins a la vinguda del Senyor» (Stg. 5:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PACIÈNCIA