La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
1 Corintis

1 Corintis 8

187 referències creuades · llegeix el capítol →

Les ofrenes als ídols

La carn sacrificada als ídols

1

Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica.

2

Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer.

  • 1 Corintis 13,12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. ⤳
  • 1 Corintis 3,18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. ⤳
  • Gàlates 6,3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix. ⤳
  • Proverbis 26,12 ¿Veus un home que es pensa ser savi? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell. ⤳
  • 1 Timoteu 6,3-4 Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d’adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, […] ⤳
  • 1 Corintis 13,8-9 L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. […] ⤳
  • Proverbis 30,2-41 Timoteu 1,5-7Romans 11,25
3

En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell.

4

Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un.

5

És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.

  • Jeremies 2,28 Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats. ⤳
  • Gàlates 4,8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. ⤳
  • 2 Tessalonicencs 2,4 el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix. ⤳
  • Deuteronomi 10,17 El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; ⤳
  • Jeremies 2,11 cap nació no canvia els seus déus. I tanmateix no en són, de déus! Però el meu poble m’ha canviat a mi, que soc la seva glòria, per déus que no valen per a res! ⤳
  • Jeremies 11,13 »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem. ⤳
  • Joan 10,34-35Daniel 5,4
6

Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.

7

Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat.

  • Romans 14,14 Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. ⤳
  • 1 Corintis 10,28-29 Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència. […] ⤳
  • 1 Corintis 8,9-10 Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. […] ⤳
  • Romans 14,22-23 Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! […] ⤳
  • 1 Corintis 1,10-11 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. […] ⤳
8

Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem.

  • Romans 14,17 Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. ⤳
  • Hebreus 13,9 No us deixeu arrossegar per doctrines complicades i estranyes: el cor ha de trobar la força en la gràcia de Déu i no en observances de menjars que no fan cap profit als qui les practiquen. ⤳
  • 1 Corintis 6,13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. ⤳
  • Colossencs 2,20-23 Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? […] ⤳
9

Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe.

10

Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols.

  • 1 Corintis 10,28-29 Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència. […] ⤳
  • 1 Corintis 10,20-21 Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis. […] ⤳
  • Romans 14,23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dona la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat. ⤳
  • 1 Corintis 8,4 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un. ⤳
  • 1 Corintis 8,1-2 Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. […] ⤳
  • Romans 14,14 Sé prou bé, amb la certesa que dona Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. ⤳
  • 1 Corintis 8,7Nombres 25,2Amós 2,8Jutges 9,271 Corintis 10,32
11

Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir.

  • Romans 14,15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. ⤳
  • Romans 15,1-3 Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. […] ⤳
  • 1 Corintis 8,13 Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà. ⤳
  • 1 Corintis 10,33 Feu com jo, que procuro de complaure’ls tots en tot, no cercant el meu propi bé, sinó el bé de tots, perquè se salvin. ⤳
  • Romans 14,20-21 Per culpa d’un menjar, no destrueixis l’obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l’escàndol: […] ⤳
12

Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva consciència, que és feble, pequeu contra Crist.

  • Mateu 18,6 »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar. ⤳
  • Mateu 25,45 »Ell els contestarà: »—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. ⤳
  • 1 Corintis 12,12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. ⤳
  • Mateu 18,21 Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? ⤳
  • 1 Samuel 2,25 Si un home peca contra un altre home, Déu serà el seu mitjancer; però si un home peca contra el Senyor, qui li farà de mitjancer? Però ells no feien cas del que deia el seu pare. El Senyor havia decidit que morissin. ⤳
  • 1 Samuel 19,4-5 Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir: —Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t’ha estat molt profitosa: […] ⤳
  • Mateu 25,40Mateu 18,10Èxode 16,8Fets 9,4-5Mateu 12,49-501 Samuel 24,11Èxode 32,21Gènesi 20,9Gènesi 42,22
13

Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà.

  • Romans 14,21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar. ⤳
  • 2 Corintis 6,3 No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que tenim confiat. ⤳
  • 2 Corintis 11,29 Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc. ⤳
  • 1 Corintis 6,12 Alguns diuen: «Tot m’és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m’és permès», però jo no m’he de deixar dominar per res. ⤳
  • 1 Corintis 13,5 no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; ⤳
  • 1 Corintis 9,19-23 Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. […] ⤳
  • 1 Corintis 9,121 Corintis 10,33