La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gàlates

Gàlates 4

411 referències creuades · llegeix el capítol →

La llibertat dels fills de Déu

1

Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot.

  • Gàlates 4,23 El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.
  • Gàlates 4,29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual.
  • Gènesi 24,2-3 Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns: —Posa la teva mà sota la meva cuixa […]
2

Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare.

Sense referències creuades.

3

Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món.

  • Colossencs 2,8 Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
  • Colossencs 2,20 Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món?
  • Gàlates 4,9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?
  • Gàlates 2,4 Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge.
  • Gàlates 4,31 Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.
  • Fets 15,10 Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar?
  • Romans 8,15Joan 8,31Mateu 11,28Hebreus 7,16Gàlates 3,19Gàlates 4,25Gàlates 3,23-25
4

Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei,

5

perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.

6

I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: « Abbà , Pare!»

7

Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.

8

En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen.

9

Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?

10

Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any.

  • Colossencs 2,16-17 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. […]
  • Romans 14,5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions.
  • Levític 23,1-44 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: […]
  • Nombres 28,1-29 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: […]
  • Levític 25,13 »Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut.
11

Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!

  • 1 Tessalonicencs 3,5 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el temptador us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil.
  • Gàlates 2,2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va.
  • 2 Joan 1,8 Estigueu alerta a no perdre el fruit del nostre treball, perquè un dia en pugueu rebre una plena recompensa.
  • Filipencs 2,16 perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va.
  • Fets 16,6 Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit que anunciessin la Paraula a l’Àsia.
  • Gàlates 5,2-4 Mireu, soc jo, Pau, qui us ho diu: Si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res! […]
  • 1 Corintis 15,58Isaïes 49,42 Corintis 11,2-3Gàlates 4,202 Corintis 12,20-21

L’amenaça del retorn a l’esclavatge

12

Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres.

  • 2 Corintis 2,5 Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres.
  • 1 Reis 22,4 I va dir a Josafat: —Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad? Josafat va respondre al rei d’Israel: —Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls.
  • 1 Corintis 9,20-23 M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. […]
  • Gènesi 34,15 Només us donarem el nostre consentiment amb aquesta condició: que, com nosaltres, tots els vostres homes es facin circumcidar.
  • Gàlates 2,14 Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l’evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?»
  • Gàlates 6,14 Quant a mi, Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món.
  • 2 Corintis 6,13Fets 21,21Filipencs 3,7-8Gàlates 6,18
13

Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia,

  • 1 Corintis 2,3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós.
  • 2 Corintis 12,7-10 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. […]
  • 2 Corintis 10,10 Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara soc dèbil i les meves paraules no valen res.
  • 2 Corintis 11,30 Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses.
  • Gàlates 1,6 Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli.
  • 2 Corintis 11,6 Si voleu, em fallen les paraules, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.
  • 2 Corintis 13,4Fets 16,6
14

i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix.

15

Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls.

16

¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat?

17

Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells.

  • Romans 16,18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts.
  • 2 Corintis 11,13-15 Aquesta mena de gent no són més que falsos apòstols, treballadors que enganyen, disfressats d’apòstols de Crist. […]
  • 2 Pere 2,3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.
  • Mateu 23,15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres!
  • 1 Corintis 4,8 Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa.
  • 2 Pere 2,18 Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de passions carnals i llibertines, sedueixen els qui tot just s’han escapat d’entre els qui viuen en l’error.
  • 2 Corintis 11,31 Corintis 11,21 Corintis 4,18Romans 10,2Filipencs 2,21Gàlates 6,12-13
18

Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan soc entre vosaltres.

  • Filipencs 2,12 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació:
  • Apocalipsi 3,19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te.
  • Filipencs 1,27 Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,
  • Salms 119,139 Sento un zel que em consumeix, veient com l’adversari oblida les teves paraules.
  • Titus 2,14 Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé.
  • Gàlates 4,13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia,
  • 1 Corintis 15,58Joan 2,17Isaïes 59,17Nombres 25,11-13Salms 69,9Gàlates 4,20
19

Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.

20

Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.

  • 1 Tessalonicencs 2,17-18 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig. […]
  • 1 Corintis 4,19-21 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: […]
  • 1 Tessalonicencs 3,9 Quina acció de gràcies podríem elevar al nostre Déu per tota l’alegria que de vosaltres hem rebut davant d’ell?

Les dues aliances de Déu

21

Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa?

  • Gàlates 3,10 Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi.
  • Romans 3,19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu,
  • Gàlates 4,9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?
  • Mateu 22,29-32 Jesús els respongué: —Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. […]
  • Gàlates 3,23-24 Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria, […]
  • Romans 6,14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
  • Joan 5,46-47Joan 15,25Romans 10,3-10Romans 7,5-6Joan 10,34Romans 9,30-32Joan 12,34Mateu 21,42-44
22

La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure.

  • Gènesi 16,15 Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d’Ismael.
  • Gènesi 21,10 i va dir a Abraham: —Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
  • Gènesi 16,2-4 Sarai digué a Abram: —Mira, el Senyor m’ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill. Abram va acceptar la proposta. […]
  • Gènesi 21,1-2 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. […]
23

El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.

  • Hebreus 11,11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.
  • Gènesi 21,1-2 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. […]
  • Romans 9,7-8 ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. […]
  • Gènesi 18,10-14 Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. […]
  • Gàlates 4,28-29 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. […]
  • Gènesi 17,15-19 Després, Déu digué a Abraham: —A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. […]
  • Romans 4,18-21Romans 10,8
24

Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar;

25

i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills.

  • Mateu 23,37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut.
  • Salms 68,17 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més.
  • Gàlates 1,17 i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.
  • Lluc 13,34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut.
  • Salms 68,8 Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa
  • Deuteronomi 33,2 —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
  • Hebreus 12,18Fets 1,11Jutges 5,5Lluc 19,44
26

En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare,

27

tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit.

  • Isaïes 54,1-5 Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Senyor. […]
  • Salms 113,9 La qui vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills. Al·leluia!
  • Rut 4,14-16 Les veïnes deien a Noemí: —Beneït sigui el Senyor, que no t’ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. […]
  • 1 Samuel 2,5 S’han de guanyar el pa els qui anaven tips, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills, mentre decau la qui era fecunda.
  • Rut 1,11-13 Noemí insistia: —Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. […]
  • 1 Timoteu 5,5 La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions.
  • Isaïes 49,212 Samuel 13,20
28

Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac.

  • Gàlates 4,23 El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina.
  • Romans 9,8-9 És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. […]
  • Gàlates 3,29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa.
  • Romans 4,13-18 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. […]
  • Fets 3,25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència.
29

Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual.

  • Gènesi 21,9 Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,
  • Romans 8,13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu.
  • Gàlates 5,11 D’altra banda, germans, si fos veritat que encara predico la necessitat de la circumcisió, per què soc tan perseguit? Si fos així, s’hauria acabat l’escàndol de la creu.
  • Joan 3,5 Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit.
  • Hebreus 10,33-34 els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui eren tractats així. […]
  • Joan 15,9 Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.
  • Mateu 23,34-371 Tessalonicencs 2,14-15Gàlates 4,23Gàlates 6,12-14Romans 8,1
30

Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure.

  • Gènesi 21,10-12 i va dir a Abraham: —Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. […]
  • Joan 8,35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.
  • Romans 8,15-17 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà , Pare!» […]
  • Gàlates 3,8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
  • Jaume 4,5 ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»?
  • Gàlates 3,22 Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
  • Romans 11,2Romans 11,7-11Romans 4,3
31

Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.

  • Gàlates 5,13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres.
  • Gàlates 5,1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge!
  • Joan 8,36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
  • Joan 1,12-13 Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. […]
  • 1 Joan 3,1-2 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell. […]
  • Hebreus 2,14-15 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, […]