La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Cròniques

2 Cròniques 21

154 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David.

  • 1 Reis 22,50 Llavors Ahazià, fill d’Acab, va dir a Josafat: —Els meus homes podrien anar amb els teus en els vaixells. Però Josafat no ho va acceptar.
  • 2 Reis 8,16-17 L’any cinquè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i quan a Judà regnava encara Josafat, Joram, el seu fill, el va succeir com a rei de Judà. […]
  • 2 Cròniques 21,20 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.
  • 2 Cròniques 12,16 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Abies.
  • 2 Cròniques 9,31 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.

Joram, rei de Judà

1

El va succeir el seu fill Joram.

  • 1 Reis 22,50 Llavors Ahazià, fill d’Acab, va dir a Josafat: —Els meus homes podrien anar amb els teus en els vaixells. Però Josafat no ho va acceptar.
  • 2 Reis 8,16-17 L’any cinquè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i quan a Judà regnava encara Josafat, Joram, el seu fill, el va succeir com a rei de Judà. […]
  • 2 Cròniques 21,20 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.
  • 2 Cròniques 12,16 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Abies.
  • 2 Cròniques 9,31 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.
2

Els seus germans per part de pare eren: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu, tots fills de Josafat, rei d’Israel.

  • 2 Cròniques 24,5 Va reunir els sacerdots i els levites i els digué: —Aneu per les ciutats de Judà i recolliu diners de tots els israelites per a reparar cada any el temple del vostre Déu. Sigueu diligents en aquest afer. Però els levites no tenien pressa.
  • 2 Cròniques 23,2 Recorregueren Judà i convocaren els levites de totes les ciutats i els caps dels llinatges d’Israel. Tots van acudir a Jerusalem.
  • 2 Cròniques 12,6 Els prohoms d’Israel i el rei van confessar amb humilitat: —El Senyor és just!
  • 2 Cròniques 28,19 El Senyor humiliava Judà per culpa d’Acaz, rei d’Israel, que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor.
  • 2 Cròniques 33,18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d’Israel, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
  • 2 Cròniques 24,16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
  • 2 Cròniques 21,42 Cròniques 35,182 Cròniques 28,272 Cròniques 28,23
3

El seu pare els havia donat una gran quantitat de plata, or i objectes preciosos, a més d’algunes ciutats fortificades a Judà; però el reialme, el va deixar a Joram, que era el primogènit.

  • 2 Cròniques 11,23 Després va tenir la sagacitat de repartir tots els seus fills per tot el territori de Judà i de Benjamí i per totes les ciutats fortificades, els va proveir d’una gran quantitat de queviures i els va procurar moltes dones.
  • Deuteronomi 21,15-17 »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada, […]
  • Gènesi 25,6 En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d’orient.
  • 2 Cròniques 11,5 Roboam residia a Jerusalem i va fortificar algunes ciutats de Judà.
4

Joram, doncs, va obtenir la reialesa del seu pare; però tan bon punt s’hi va consolidar, assassinà amb l’espasa els seus germans i també alguns prohoms d’Israel.

  • Jutges 9,5 Després se n’anà amb ells a casa del seu pare, a Ofrà, i va assassinar els seus germans, els fills de Jerubaal, setanta homes, tots d’una sola vegada. Només s’escapà Jotam, el fill petit de Jerubaal, que es va amagar.
  • 2 Cròniques 22,10 Quan Atalia, la mare d’Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron reial de Judà.
  • Gènesi 4,8 Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.
  • 2 Cròniques 21,17 Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s’apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.
  • 1 Joan 3,12 No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes.
  • 2 Cròniques 22,8 Mentre Jehú executava la sentència contra el llinatge d’Acab, va trobar els prohoms de Judà i els nebots d’Ahazià que estaven al seu servei, i els va eliminar.
  • Jutges 9,56-57
5

Joram tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem.

  • 2 Reis 8,17-22 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. […]
6

Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat el llinatge d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament.

  • 2 Cròniques 18,1 Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel.
  • 1 Reis 12,28-30 Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble: —Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte. […]
  • 2 Reis 8,18 Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat la casa d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament.
  • 1 Reis 16,25-33 Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors. […]
  • Nehemies 13,25-26 M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar: […]
  • 2 Cròniques 22,2 Ahazià tenia vint anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d’Omrí, rei d’Israel.
7

Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l’aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.

8

En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei.

  • Gènesi 27,40 Viuràs de la teva espasa i serviràs el teu germà. Però, quan et revoltis, trencaràs el seu jou i te’l trauràs del coll.
  • 2 Reis 8,20-22 En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei. […]
  • 1 Reis 22,47 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada que encara havien quedat del temps del seu pare Asà.
  • 2 Cròniques 20,22-23 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. […]
  • 2 Reis 3,9 El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges.
  • 2 Cròniques 21,10 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui. En aquell temps també es va independitzar Libnà. Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
9

Joram va passar la frontera amb els seus oficials i tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats.

Sense referències creuades.

10

Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui. En aquell temps també es va independitzar Libnà. Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.

  • Deuteronomi 32,21 M’han engelosit adorant els qui no són déus, m’han irritat venerant el no-res. Per a engelosir-los, em valdré també jo d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-los, d’un poble sense seny.
  • 2 Reis 19,8 L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat.
  • Josuè 21,13 Els descendents del sacerdot Aaron van rebre Hebron, una de les ciutats de refugi, Libnà,
  • Jeremies 2,13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.»
  • 1 Reis 11,31 i digué a Jeroboam: —Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus;
  • 2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
  • 2 Cròniques 13,101 Reis 11,33

Idolatria de Joram

11

A més, Joram manà de construir recintes sagrats a les muntanyes de Judà, va fer que la població de Jerusalem es prostituís adorant altres déus i va desencaminar Judà.

12

Llavors li arribà una carta del profeta Elies, que deia: «Això et fa saber el Senyor, Déu de David, el teu avantpassat: Tu no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la d’Asà, rei de Judà,

  • 2 Cròniques 14,2-5 Va suprimir els altars d’origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats. […]
  • 2 Cròniques 17,3-4 El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals, […]
  • 2 Reis 2,1 Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal.
  • Daniel 5,5 En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint,
  • Daniel 5,25-29 El text inscrit és aquest: Mené, mené, tequel, u-farsín. […]
  • Jeremies 36,28-32 —Pren un altre rotlle i escriu-hi totes aquelles profecies que contenia el rotlle cremat per Joiaquim, rei de Judà. […]
  • 1 Reis 15,112 Reis 2,11Jeremies 36,231 Reis 22,43Jeremies 36,2Ezequiel 2,9-10
13

sinó la dels reis d’Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l’exemple del casal d’Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu;

14

ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el teu bestiar.

  • Levític 26,21 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats:
  • Miquees 6,16 Segueixes els costums d’Omrí i les pràctiques de la família d’Acab; et guies per la seva manera de fer. Per això he decidit la teva destrucció; els teus habitants seran motiu d’escarni. Haureu de suportar l’oprobi del meu poble.»
  • Osees 5,11 Efraïm és oprimit, l’esclafa la meva sentència, perquè s’ha entestat a anar darrere els ídols immunds.
  • Èxode 20,5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
15

Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»

  • 2 Cròniques 21,18-19 Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells. […]
  • Salms 109,18 La maledicció li feia de mantell: que li penetri com aigua dintre seu i com oli al moll dels ossos!
  • Deuteronomi 28,27 »El Senyor t’enviarà úlceres, com als egipcis, i et farà patir de morenes, de ronya i de tinya incurables.
  • Deuteronomi 28,59 Altrament seran molt grans les plagues amb què el Senyor t’assotarà a tu i als teus descendents: plagues grans i persistents, i malalties persistents i malignes.
  • Deuteronomi 28,61 Llançarà també contra tu, fins a exterminar-te, tota mena de malalties i plagues no esmentades en aquest llibre de la Llei.
  • Fets 1,18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s’escamparen les seves entranyes.
  • Deuteronomi 28,67Nombres 5,27Deuteronomi 28,37Fets 12,23

Hostilitat dels filisteus i dels àrabs

16

El Senyor va instigar contra Joram l’hostilitat dels filisteus i de les tribus àrabs que vivien al costat dels cuixites.

  • 2 Cròniques 17,11 Fins i tot del país dels filisteus li pagaven tribut, li portaven presents i plata; també els àrabs li duien ramats: set mil set-centes ovelles i set mil set-cents bocs.
  • 1 Reis 11,14 El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
  • 1 Reis 11,23 Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,
  • 2 Cròniques 33,11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes.
  • 2 Cròniques 22,1 La població de Jerusalem, en lloc de Joram, va proclamar rei Ahazià, el seu fill més petit, perquè l’horda que, amb els àrabs, havia penetrat al territori de Judà, havia assassinat tots els fills més grans. Així regnà Ahazià, fill de Joram, rei de Judà.
  • Isaïes 10,5-6 «Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo. […]
  • 2 Cròniques 26,72 Samuel 24,11 Samuel 26,191 Reis 11,11Esdres 1,1Esdres 1,5Amós 3,6Isaïes 45,5-7
17

Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s’apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.

  • 2 Cròniques 22,1 La població de Jerusalem, en lloc de Joram, va proclamar rei Ahazià, el seu fill més petit, perquè l’horda que, amb els àrabs, havia penetrat al territori de Judà, havia assassinat tots els fills més grans. Així regnà Ahazià, fill de Joram, rei de Judà.
  • 2 Cròniques 22,6 que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit.
  • 2 Cròniques 25,23 A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se’l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.
  • Job 5,3-4 Jo veig un neci que posa arrels i tot seguit sé la fi de casa seva. […]
  • 2 Cròniques 24,7 La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor.

Mort de Joram

18

Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells.

  • 2 Cròniques 21,15 Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»
  • Fets 12,23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
  • 2 Reis 9,29 Ahazià havia estat rei de Judà des de l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.
19

El temps va anar passant, fins que, els dos darrers dies, el mal va fer que els anés traient fora. Va morir enmig de sofriments terribles. El seu poble no va encendre cap foguera en honor d’ell, com havia fet pels seus predecessors.

  • 2 Cròniques 16,14 El van enterrar al sepulcre que s’havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d’aromes i perfums, preparats segons l’art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera.
  • Jeremies 34,5 sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l’ ‘Ai, senyor!’, com s’ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s’encenien fogueres en els seus enterraments, també s’encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor.”
20

Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.

  • Jeremies 22,18 »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: »Per ell no entonaran complantes: “Ai, germà! Ai, germana!” Per ell no entonaran complantes: “Ai, senyor! Ai, majestat!”
  • 2 Cròniques 24,25 Quan els arameus s’hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l’assassinat del fill del sacerdot Joiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials.
  • Jeremies 22,28 »¿És tan menyspreable, aquest Jeconies? ¿És realment un atuell esmicolat, una gerra que no vol ningú? Per què van ser llançats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?
  • 2 Cròniques 28,27 Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d’Israel. El va succeir el seu fill Ezequies.
  • Proverbis 10,7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.
  • 2 Cròniques 23,21 Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia.