La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Deuteronomi

Deuteronomi 32

663 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Calleu, oh cels, que parlaré; escolta, terra, el meu vaticini!

  • Isaïes 1,2 Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi.
  • Deuteronomi 4,26 jo prenc avui el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: no trigareu a desaparèixer del país que aneu a prendre en possessió, a l’altra banda del Jordà; no hi viureu gaires anys, sereu destruïts completament.
  • Jeremies 22,29 Terra, terra, terra, escolta la paraula del Senyor!
  • Salms 49,1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
  • Jeremies 6,19 Escolta, oh terra! Faré caure el desastre damunt aquest poble: serà el fruit d’allò que maquinen. No escolten les meves paraules, menyspreen els meus advertiments.
  • Deuteronomi 31,28 Convoqueu, doncs, aquí al meu costat tots els ancians i els capdavanters de les tribus: els vull fer sentir les paraules d’aquest càntic. Prendré el cel i la terra com a testimonis contra ells.
  • Deuteronomi 30,19Salms 50,4Jeremies 2,12
2

La meva doctrina caurà com la pluja, baixaran com rosada les meves paraules, com el ploviscó que rega l’herba, com un ruixat damunt els prats.

  • Isaïes 55,10-11 »Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dona llavor als sembradors i pa per a aliment, […]
  • Salms 72,6 Que sigui com la pluja que amara l’herbei, com els ruixats que assaonen la terra.
  • Miquees 5,7 La resta dels de Jacob serà entre les nacions, enmig de molts pobles, com un lleó entre els animals feréstecs o com un cadell de lleó entre ramats d’ovelles: passen, trepitgen i trossegen, i no hi ha qui pugui arrencar-los la presa.
  • Job 29,22-23 Ningú no objectava res al que jo deia, el meu discurs els amarava gota a gota. […]
  • Osees 14,5 Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells.
  • 1 Corintis 3,6-8 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. […]
  • Osees 6,4Hebreus 6,72 Samuel 23,4Zacaries 10,1
3

Ara proclamo el nom del Senyor, doneu glòria al nostre Déu:

4

«Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible, són justos tots els seus camins. És el Déu fidel, sense malícia, és bo i és recte.

5

L‘han ofès, no són fills seus, aquesta gent innoble i poc sincera.

  • Filipencs 2,15 i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel, entre els quals resplendiu com estrelles en el món,
  • Isaïes 1,4 Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena!
  • Mateu 17,17 Jesús digué: —Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
  • Deuteronomi 31,29 Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta.
  • Lluc 9,41 Jesús exclamà: —Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
  • Salms 78,8 Que els fills no es tornin com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu.
  • Mateu 16,4Osees 9,92 Corintis 11,3Fets 7,51Gènesi 6,12Èxode 32,7Sofonies 3,7Mateu 3,7Jutges 2,19Deuteronomi 4,16Joan 8,41Deuteronomi 9,24
6

¿Al Senyor, el pagues així, poble insensat i sense seny? ¿No és el pare que t’ha engendrat, el creador que t’ha fet?

7

Recorda’t dels temps antics, ves pensant en cada generació; pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà, fes-t’ho contar pels ancians.

8

Quan l’Altíssim repartia els pobles i separava els uns dels altres els fills d’Adam, va establir les fronteres de cada nació segons el nombre dels fills de Déu.

  • Fets 17,26 Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
  • Gènesi 11,8-9 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. […]
  • Daniel 4,17 L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra,
  • Gènesi 10,25 Éber va tenir dos fills: el primer es deia Pèleg, perquè, en el temps que ell vivia, la població de la terra es va dividir; el seu germà es deia Joctan.
  • Gènesi 15,18-21 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: […]
  • Salms 115,16 El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.
  • Gènesi 10,15Salms 92,8Salms 91,1Salms 82,6Salms 7,17Fets 7,48Isaïes 14,14Salms 50,14Daniel 5,18Nombres 24,16
9

Llavors el Senyor es reservà el seu poble, els fills de Jacob, com a pròpia heretat.

  • Jeremies 10,16 Ell, possessió del poble de Jacob, no és com aquests ídols: és el creador de tot i té Israel com a pròpia heretat. El seu nom és “Senyor de l’univers”.»
  • 1 Pere 2,9-10 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. […]
  • 1 Reis 8,51 Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro.
  • 1 Reis 8,53 Tu, Senyor Déu, te’ls has separat d’entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d’Egipte els nostres pares.
  • Èxode 19,5-6 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: […]
  • Jeremies 51,19 Ell és la possessió del poble de Jacob, no s’assembla a aquests ídols: és el creador de tot, la part destinada a la seva heretat. El seu nom és «Senyor de l’univers».
  • Isaïes 43,21Deuteronomi 26,18-19Salms 135,4Efesis 1,181 Samuel 10,1Salms 78,71Miquees 2,5Èxode 15,16
10

El trobà en una terra despoblada, entre els udols i la desolació del desert. El protegí i se n’ocupava, el guardava com la nineta dels seus ulls.

  • Zacaries 2,8 El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!
  • Deuteronomi 8,15-16 Ell t’ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d’aigua de la roca dura; […]
  • Salms 17,8 Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teves ales,
  • Osees 13,5 Jo et vaig conèixer al desert, en una terra resseca.
  • Salms 32,7-10 En tu he trobat el meu recer, em guardes del perill. Fes que ells celebrin al meu voltant que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa […]
  • Jeremies 2,6 Ells no es digueren: “On és el Senyor que ens va treure d’Egipte i ens va portar pel desert, per terres de clots i d’estepes, per terres de set i de mort, per terres on no passa mai ningú i que cap home no ha poblat?”
  • Proverbis 7,2Nehemies 9,19-21Càntic 8,5Romans 2,18Deuteronomi 4,36Salms 147,19-20Salms 107,4-5Romans 3,2
11

Com l’àguila que desvetlla la niuada i voleteja sobre els seus aguilons, desplegava les ales, el prenia i el portava sobre el seu plomatge.

  • Èxode 19,4 “Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi.
  • Isaïes 46,4 I seré el mateix fins a la vostra vellesa; encara us duré quan tindreu blancs els cabells. Jo us he fet i us portaré als braços, us hi duré i us salvaré.
  • Isaïes 63,9 Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps.
  • Isaïes 40,31 però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.
  • Isaïes 31,5 Com un ocell estén les ales sobre la cria, el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem. La protegirà, l’alliberarà, la rescatarà i la salvarà.
  • Hebreus 11,3 Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible.
  • Apocalipsi 12,4
12

El Senyor tot sol el guiava, no l’ajudaven déus estrangers.

  • Isaïes 46,4 I seré el mateix fins a la vostra vellesa; encara us duré quan tindreu blancs els cabells. Jo us he fet i us portaré als braços, us hi duré i us salvaré.
  • Salms 78,52-53 Tragué fora com un ramat el seu poble i els va guiar com ovelles pel desert. […]
  • Isaïes 44,7-8 Qui és com jo? Que parli ben alt! Que em vagi explicant el que ha passat des que jo vaig fundar els primers pobles, i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran. […]
  • Salms 136,16 Va conduir pel desert el seu poble. Perdura eternament el seu amor.
  • Isaïes 63,9-13 Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps. […]
  • Salms 78,14 els guiava de dia amb un núvol, de nit amb la resplendor del foc.
  • Isaïes 43,11-12Deuteronomi 1,31Deuteronomi 32,39Salms 27,11Nehemies 9,12Salms 80,1
13

A cavall de les altures del món, l’alimentava amb collites dels camps, el criava amb la mel de les roques i amb l’oli tret de la pedra dura,

  • Isaïes 58,14 llavors trobaràs en mi, el Senyor, les teves delícies. Et conduiré als cims invencibles i t’alimentaré de l’heretat de Jacob, el teu pare. Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
  • Job 29,6 Podia banyar-me els peus amb llet, del terreny pedregós en treia rius d’oli.
  • Salms 81,16 »Els qui detesten el Senyor se li sotmetrien, fora aquest el seu destí per sempre.
  • Deuteronomi 33,29 Feliç de tu, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor? Ell et protegeix com un escut, és l’espasa que et fa altiu. Els teus enemics se’t sotmetran, i tu trepitjaràs els cims del seu país.
  • Deuteronomi 33,26 »No hi ha ningú com el teu Déu, Jeixurun: per auxiliar-te, cavalca dalt al cel, ple de majestat entre els núvols.
  • Ezequiel 36,2 Això us anuncia el Senyor Déu: L’enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’
  • Isaïes 48,21Ezequiel 21,17
14

amb mató de vaca i llet d’ovella i amb greix de xais i de moltons, amb bestiar de Basan i cabrits, acompanyats de la flor del blat; i bevia el vi escumós, sang del raïm.

15

Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava.

16

Els israelites engelosien el Senyor adorant déus estrangers, l’irritaven amb cultes detestables,

  • Salms 78,58 l’irritaven en els recintes sagrats, l’engelosien amb els seus ídols.
  • 1 Corintis 10,22 O és que volem provocar la gelosia del Senyor? Que potser som més forts que no pas ell?
  • Levític 18,27 Els habitants que vivien al país abans de vosaltres les van cometre, i el país va quedar impur.
  • 2 Reis 23,13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.
  • Nahum 1,1-2 Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d’Elcoix. […]
  • Deuteronomi 5,9 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
  • Deuteronomi 7,251 Reis 14,22
17

amb sacrificis oferts a dimonis, que no són déus, a déus que no coneixien, divinitats noves, tot just arribades, que els vostres pares no havien venerat.

  • Deuteronomi 28,64 »El Senyor et dispersarà entre totes les nacions, d’un cap a l’altre de la terra, i allà donaràs culte a altres déus, estàtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu.
  • Jutges 5,8 El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra. I no es veia ni un escut ni una llança entre els quaranta batallons d’Israel!
  • Levític 17,7 Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
  • 1 Timoteu 4,1 L’Esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s’apartaran de la fe i faran cas d’esperits seductors i doctrines diabòliques.
  • Isaïes 44,8 »No tingueu por, no us esglaieu! ¿No us ho havia fet saber? ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps? Vosaltres en sou testimonis: no hi ha Déu fora de mi, no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»
  • Salms 106,37-38 arribaren a immolar als dimonis els propis fills i les pròpies filles. […]
  • Deuteronomi 32,211 Corintis 10,19-20Apocalipsi 9,20Jeremies 10,151 Corintis 8,4
18

Israel, oblides la Roca que et feu néixer, no fas cas del Déu que t’ha donat la vida.

  • Isaïes 17,10 Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador, no t’has recordat de la Roca, defensa teva. Per això plantes jardins exòtics amb esqueixos dedicats a déus estrangers.
  • Jeremies 2,32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps.
  • Deuteronomi 32,4 «Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible, són justos tots els seus camins. És el Déu fidel, sense malícia, és bo i és recte.
  • Salms 106,21 Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte,
  • Osees 8,14 »Israel s’ha oblidat del seu creador i s’ha construït temples. Judà ha multiplicat les ciutats fortificades, però jo calaré foc a les seves ciutats i consumiré les seves defenses.»
  • Deuteronomi 8,14 Mira llavors que no s’enorgulleixi el teu cor i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
  • Deuteronomi 8,19Deuteronomi 32,15Isaïes 22,10-11Deuteronomi 6,12Deuteronomi 8,11Salms 9,17Salms 44,20-22Jeremies 3,21
19

En veure això, el Senyor se’n va cansar i es disgustà dels seus fills i filles.

  • Salms 106,40 El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat;
  • Isaïes 1,2 Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi.
  • Salms 5,4 Senyor, escolta el meu clam a trenc d’alba: de bon matí preparo el sacrifici i em quedo esperant.
  • Jutges 2,14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
  • Zacaries 11,8 En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi.
  • Jeremies 44,21-23 —¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble? […]
  • Salms 10,3Amós 3,2-3Lamentacions 2,6Salms 78,59Levític 26,11Apocalipsi 3,16Jeremies 11,15Salms 82,6-7
20

Ell va dir: «Quan els amagui la mirada, veuré quina serà la seva fi; perquè són una gent perversa, uns fills que no són de fiar.

21

M’han engelosit adorant els qui no són déus, m’han irritat venerant el no-res. Per a engelosir-los, em valdré també jo d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-los, d’un poble sense seny.

  • Romans 10,19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d’un poble sense seny.
  • Romans 9,25 Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.
  • Romans 11,11-14 Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s’engelosís. […]
  • 1 Reis 16,26 En tot va fer com Jeroboam, fill de Nebat, imitant els pecats que aquest havia fet cometre a Israel i irritant amb els seus ídols el Senyor, Déu d’Israel.
  • 1 Reis 16,13 Això s’esdevingué pels pecats de Baixà i del seu fill Elà, tant els que ells mateixos havien comès com els que havien fet cometre a Israel. Amb els seus ídols havien irritat el Senyor, Déu d’Israel.
  • Jonàs 2,8 Quan la meva vida defallia, m’he recordat de tu, Senyor. T’ha arribat la meva pregària, ha arribat al teu sant temple.
  • Salms 78,58Deuteronomi 32,16Salms 31,6Jeremies 14,22Osees 1,10Jeremies 8,19Fets 11,151 Samuel 12,211 Corintis 10,22Jeremies 10,81 Pere 2,9-10
22

El foc del meu rigor ja crema i abrusarà fins al país dels morts, devorant la terra i les seves collites, inflamant els fonaments de les muntanyes.

23

Apilaré desgràcies damunt d’ells, gastaré contra ells les meves fletxes:

24

fam que extenua, febres que abaten i epidèmies malignes; atiaré contra ells els ullals de les feres, el verí de les serps que s’esmunyen per la pols.

25

Pels carrers, l’espasa els prendrà els fills, i dintre casa es moriran d’esglai, tant els joves com les noies, tant els vells com els nadons.

  • Ezequiel 7,15 L’espasa és fora, la pesta i la fam són dins; qui sigui al camp morirà per l’espasa; la fam i la pesta consumiran el qui s’estigui a la ciutat.
  • Lamentacions 1,20 Mira, Senyor, quina angoixa: se’m remouen les entranyes! Tinc el cor tot trasbalsat per haver estat tan rebel. L’espasa em pren els fills pels carrers, la mort entra a casa meva.
  • 2 Cròniques 36,17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d’espasa a l’interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans.
  • Lamentacions 4,4 Als nadons, de tanta set, se’ls encasta la llengua al paladar; els infants reclamen pa, però ningú no els en llesca.
  • 2 Corintis 7,5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por.
  • Isaïes 30,16 sinó que dieu: “De cap manera! Fugirem a cavall.” Doncs ja ho crec que fugireu! Dieu encara: “Galoparem rabents.” També galoparan els vostres perseguidors!
  • Levític 26,36-37Jeremies 9,21Lamentacions 2,19-22
26

»Jo em deia: “No en deixaré rastre, ningú no guardarà el seu record.”

  • Deuteronomi 28,64 »El Senyor et dispersarà entre totes les nacions, d’un cap a l’altre de la terra, i allà donaràs culte a altres déus, estàtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu.
  • Isaïes 63,16 Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre».
  • Levític 26,33 A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l’espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna.
  • Deuteronomi 4,27 El Senyor us dispersarà entre els altres pobles, i en quedareu ben pocs enmig de les nacions on ell us haurà deportat.
  • Levític 26,38 Morireu enmig d’estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics.
  • Deuteronomi 28,25 El Senyor farà que els teus enemics et derrotin. Et llançaràs contra ells per un sol camí, però fugiràs del seu davant per set camins. Tots els reialmes del món, en veure-ho, s’esgarrifaran.
  • Salms 34,16Deuteronomi 28,37Lluc 21,24
27

Però no vull que l’enemic s’ensuperbeixi, que s’enorgulleixin els opressors del poble. No vull que pensin: “Que en som, de poderosos! Tot això no és pas obra del Senyor!”

28

Aquest poble d’Israel ha perdut el seny, no té gens d’enteniment.

  • Jeremies 4,22 «El meu poble és estúpid. Ho dic jo, el Senyor. No em coneix, no m’ha comprès; són fills insensats, sense enteniment, llestos per a fer el mal, incapaços de fer el bé.»
  • Osees 4,6 Vosaltres, poble meu, haureu de callar, perquè no em coneixeu. I a tu, ja que no m’has volgut conèixer, jo no et voldré per al sacerdoci: has oblidat la Llei del teu Déu, i jo també m’oblidaré dels teus fills.
  • Proverbis 1,7 Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació.
  • Job 28,28 I després va dir a l’home: «Venerar el Senyor és la saviesa, apartar-se del mal és la intel·ligència.»
  • Isaïes 27,11 quan les branques s’assequen i es trenquen, venen les dones i les recullen per cremar. Aquest poble no té coneixement. Per això el seu creador no se’n compadeix, no se n’apiada el qui l’ha format.
  • Deuteronomi 32,6 ¿Al Senyor, el pagues així, poble insensat i sense seny? ¿No és el pare que t’ha engendrat, el creador que t’ha fet?
  • Salms 81,12Isaïes 29,14Mateu 13,14-15Jeremies 8,9Romans 11,251 Corintis 3,19
29

Si fossin intel·ligents, ho comprendrien, endevinarien el sentit del seu destí.

30

Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells.

  • Levític 26,8 Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent en faran fugir deu mil: la vostra espasa abatrà els enemics.
  • Josuè 23,10 Un de sol entre vosaltres en perseguia mil, perquè el Senyor, el vostre Déu, combatia a favor vostre, tal com us havia promès.
  • Isaïes 30,17 Davant un home, en fugiran mil, fugireu davant l’amenaça de cinc homes; i si en quedava algun, serà com un pal a la punta d’una muntanya o un estendard plantat dalt d’un turó.»
  • Salms 31,8 Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meva vida,
  • Salms 44,12 Ens has fet com anyells que han de matar, ens has dispersat enmig de les nacions.
  • Jutges 7,22-23 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat. […]
  • Isaïes 52,31 Samuel 14,15-17Jutges 3,82 Cròniques 24,24Jutges 2,14Isaïes 50,1Job 11,10
31

Però no és com la nostra, la roca d’ells, prou que ho saben els nostres enemics!

  • Èxode 14,25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar. Els egipcis van exclamar: —Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!
  • 1 Samuel 2,2 Ningú no és sant com el Senyor, no hi ha roca semblant al nostre Déu: ningú no és Déu fora d’ell.
  • 1 Samuel 4,8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert.
  • Daniel 2,47 El rei va dir a Daniel: —El vostre Déu és realment el Déu dels déus, el senyor dels reis i revela els seus designis secrets, ja que tu has estat capaç de revelar aquest misteri.
  • Esdres 6,9-12 »Cada dia, sense excepció, serà donat als sacerdots de Jerusalem tot el que necessitin, d’acord amb les seves indicacions: vedells, moltons i anyells per als holocaustos oferts al Déu del cel, i també blat, sal, vi i oli. […]
  • Jeremies 40,3 Ara l’ha enviada, tal com havia decretat. Tot això us ha succeït perquè vau pecar contra el Senyor i no el vau obeir.
  • Esdres 7,20-21Nombres 23,8Daniel 6,26-27Nombres 23,23Esdres 1,3Daniel 3,29
32

»El cep que els preparo és cep de Sodoma, collit a les feixes de Gomorra: té els raïms verinosos, amargants,

  • Deuteronomi 29,18 Que ningú de vosaltres, mentre escolta les paraules d’aquest compromís solemne, no s’enganyi pensant: “Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar pel meu cor obstinat i pervers, perquè on hi ha regadiu no hi ha secada.”
  • Isaïes 1,10 Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra!
  • Ezequiel 16,45-51 Ets ben bé filla de la teva mare, que havia detestat l’home i els fills, i germana de les teves germanes, que avorrien fills i marits. La vostra mare era hitita, i el vostre pare, amorreu. […]
  • Isaïes 5,4 Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre?
  • Jeremies 2,21 Jo t’havia plantat amb ceps triats, eres una plantada segura. Com és que has canviat i ara treus brotada borda?
  • Lamentacions 4,6 La culpa del meu poble és més gran que el pecat de Sodoma, la ciutat destruïda en un moment i no pas per cap mà d’home.
  • Hebreus 12,15Mateu 11,24
33

i fa un vi com el verí de les serps, com el verí mortal dels escurçons.

  • Salms 58,4 Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits,
  • Romans 3,13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó,
  • Salms 140,3 Porten al cor el desig de fer mal, provoquen baralles cada dia,
  • Jeremies 8,14 Què hi fem, aquí asseguts? Aplegueu la gent, entrem a les ciutats fortificades i no ens en moguem: el Senyor, el nostre Déu, vol que no en sortim, i ens fa beure aigua emmetzinada, perquè hem pecat contra ell.
  • Job 20,14-16 Però és un menjar que li regira l’estómac i se li torna verí de serp a les entranyes. […]
34

Això els tinc preparat a casa meva, els ho he reservat en el meu celler.

  • Osees 13,12 »Tinc lligades les culpes dels d’Efraïm, els seus pecats són ben guardats.
  • Job 14,17 tancaries dins un sac la meva falta, amagaries la meva culpa.
  • Jeremies 2,22 Ni que et rentis amb sabó i malgastis el lleixiu, veig gravada al meu davant la teva culpa. Ho dic jo, el Senyor Déu.
  • Romans 2,5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu.
  • 1 Corintis 4,5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
  • Apocalipsi 20,12-13 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres. […]
35

A mi em toca de passar comptes i pagar, en el moment que els seus peus relliscaran.» El dia del desastre és imminent, s’acosta de pressa la seva hora.

36

El Senyor farà justícia al seu poble, s’apiadarà dels seus servidors, quan veurà que han perdut les forces i no queden ni infants ni adults.

  • Salms 135,14 Perquè el Senyor fa justícia al seu poble i s’apiada dels seus servents.
  • Salms 106,45 Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava,
  • 1 Reis 14,10 Per això faré caure la desgràcia sobre el llinatge de Jeroboam i n’exterminaré tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. Escombraré els descendents de Jeroboam com qui fa net de tota la brossa.
  • 2 Reis 14,26 És que el Senyor havia vist l’aflicció d’Israel, gran i amarga: ningú, ni infant ni adult, no era capaç d’ajudar-los.
  • Jutges 2,18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors.
  • Deuteronomi 30,1-3 »Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que t’he proposat, si reflexiones enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t’haurà dispersat, […]
  • 2 Reis 9,8Salms 7,8Amós 7,6Jeremies 31,20Amós 7,31 Reis 21,21Salms 90,13Salms 50,4Joel 2,14Jutges 10,15-16Hebreus 10,30Salms 96,13
37

I dirà: «On són els déus dels estrangers? On és la roca on cercaven refugi?

  • Jeremies 2,28 Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats.
  • Jutges 10,14 Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.
  • 2 Reis 3,13 Eliseu va dir al rei d’Israel: —Deixa’m estar! Ves a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare! El rei d’Israel va replicar: —De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
38

¿No se us menjaven el bo i millor dels sacrificis? ¿No se us bevien el vi de les libacions? Que vinguin ara a defensar-vos, que vinguin a protegir-vos!

  • Salms 50,13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs?
  • Jutges 10,14 Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.
  • Ezequiel 16,18-19 Les vas cobrir amb els teus vestits brodats i els oferies l’oli i l’encens que jo t’havia donat. […]
  • Levític 21,21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s’atansarà a l’altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s’ha d’atansar a oferir l’aliment que pertany al seu Déu.
  • Sofonies 2,11 El Senyor es mostrarà temible davant d’ells, destituirà tots els déus d’aquells països. Llavors l’adoraran les nacions més llunyanes, cada una en la pròpia terra.
  • Osees 2,8 »Ara, doncs, li barraré el camí amb espines, l’hi tancaré amb un mur i mai més no trobarà la seva ruta.
39

Reconeixeu-ho, doncs: només jo soc, i no hi ha altres déus fora de mi. Jo dono la mort o la vida, jo fereixo i curo les ferides. Ningú no em prendrà res de les mans.

40

Alço la mà cap al cel, i juro això per la meva vida, que és eterna:

  • Gènesi 14,22 Abram li va respondre: —Alço la mà vers el Senyor, el Déu altíssim, creador del cel i de la terra,
  • Hebreus 6,17-18 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. […]
  • Apocalipsi 10,5-6 Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel […]
  • Jeremies 4,2 Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.
  • Nombres 14,28-30 Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. […]
  • Èxode 6,8 Després us conduiré al país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us el donaré en possessió. Us ho dic jo, el Senyor.”
41

Quan esmolaré, com un llamp, la meva espasa i armaré les meves mans per fer justícia, tornaré als enemics el que es mereixen, donaré la paga als qui em volen mal.

42

S’embriagaran de sang les meves fletxes, s’atiparà de carn la meva espasa, de sang dels morts i dels presoners, de caps dels capitostos enemics.»

  • Deuteronomi 32,23 Apilaré desgràcies damunt d’ells, gastaré contra ells les meves fletxes:
  • Jeremies 46,10 »Però aquell dia, per al Senyor, Déu de l’univers, és dia de passar comptes amb els seus adversaris: l’espasa devorarà fins a atipar-se’n, s’embriagarà de sang. Serà un sacrifici en honor del Senyor, Déu de l’univers, en el país del nord, a la riba de l’Eufrates.
  • Ezequiel 38,21-22 Per totes les meves muntanyes, Gog, cridaré l’espasa perquè vagi contra tu; els teus soldats es giraran els uns contra els altres. Ho dic jo, el Senyor Déu. […]
  • Salms 68,23 Diu el Senyor: «Fins de Basan faré tornar els enemics, els faré tornar del fons del mar,
  • Jeremies 46,14 «Anuncieu-ho a Egipte, proclameu-ho a Migdol, a Memfis i a Dafne. Digueu: “Aixeca’t i prepara’t, que t’envolta l’espasa mortal!”
  • Job 13,24 Per què t’amagues de mi i em tens per enemic teu?
  • Ezequiel 35,6-8Salms 45,5Jeremies 16,10Jeremies 30,14Lamentacions 2,5Isaïes 34,6-8
43

Crida de goig amb ell, oh cel, prosterneu-vos davant d’ell tots els déus: farà justícia per la sang dels seus fills, tornant als qui l’odien el que es mereixen i perdonant el país del seu poble.

44

Moisès, acompanyat de Josuè, fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic.

  • Nombres 13,8 Josuè , fill de Nun, de la tribu d’Efraïm.
  • Nombres 13,16 Aquests eren els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar el país. Josuè és el nom que Moisès va posar a Oixea, fill de Nun.
  • Deuteronomi 31,22 Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l’ensenyà als israelites.
  • Deuteronomi 31,30 Llavors Moisès va fer sentir íntegrament a tota l’assemblea d’Israel les paraules d’aquest càntic:
45

Quan acabà de dir-les a tots els israelites,

Sense referències creuades.

46

afegí: —Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei.

  • 1 Cròniques 22,19 Dediqueu-vos, doncs, de cor i d’ànima, a complir la voluntat del Senyor, el vostre Déu. Disposeu-vos a construir el santuari del Senyor-Déu, per tal de poder traslladar l’arca de l’aliança del Senyor i els objectes sagrats de Déu al casal dedicat al seu nom.
  • Ezequiel 40,4 Aquell home em digué: —Fill d’home, obre bé els ulls i para l’orella, estigues atent a tot el que jo et mostraré, ja que has estat portat aquí perquè t’ho facin veure. Després explica al poble d’Israel tot el que hauràs vist.
  • Proverbis 3,1-4 No oblidis la meva instrucció, fill meu, guarda en el cor els meus preceptes: […]
  • Deuteronomi 11,18 Graveu, doncs, en el vostre cor i en la vostra ànima les paraules dels meus manaments: lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els ulls.
  • Hebreus 2,1 Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva.
  • Lluc 9,44 —Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
  • Deuteronomi 4,9Deuteronomi 6,6-7
47

No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.

Anunci de la mort de Moisès

48

Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:

  • Nombres 27,12-13 El Senyor va dir a Moisès: —Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites. […]
49

—Puja en aquesta serra d’Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites.

  • Nombres 27,12 El Senyor va dir a Moisès: —Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites.
  • Nombres 33,47-48 d’Almon-Diblataima a la serra d’Abarim, enfront del mont Nebó, […]
  • Isaïes 33,17 Els teus ulls veuran el rei en la seva esplendor i contemplaran el país d’un cap a l’altre.
  • Deuteronomi 34,1-5 Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, […]
  • 2 Corintis 5,1 Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna.
50

Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus.

  • Gènesi 25,8 Va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç, i es va reunir amb els seus.
  • Nombres 33,38 Per ordre del Senyor, el sacerdot Aaron va pujar al mont Or, i allà va morir. Era el dia primer del mes cinquè, quaranta anys després que els israelites haguessin sortit d’Egipte.
  • Nombres 20,24-29 —Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres. […]
  • Gènesi 25,17 Ismael va viure cent trenta-set anys. Ismael va morir i es va reunir amb els seus.
  • Daniel 12,13 »”Tu ves-te’n fins que arribi la fi. Descansaràs i després t’aixecaràs per rebre la teva recompensa el darrer dia.
  • Gènesi 49,33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.
  • Gènesi 15,15
51

Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’Israel, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d’Israel.

  • Nombres 27,14 Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l’aigua. »Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin.
  • Nombres 20,11-14 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. […]
  • 1 Reis 13,21-26 Llavors el profeta va cridar així a l’home de Déu que havia vingut de Judà: —Això et fa saber el Senyor: “Has desobeït l’ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t’havia donat; […]
  • Nombres 20,24 —Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres.
  • Deuteronomi 3,23-27 »Llavors vaig fer aquesta pregària al Senyor: […]
  • Levític 10,3 Moisès va dir a Aaron: —Això, el Senyor ja ho havia dit: “Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me, i gloriós en presència de tot el poble.” Però Aaron va callar.
  • Isaïes 8,131 Pere 4,17
52

Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs.

  • Deuteronomi 34,1-4 Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, […]
  • Deuteronomi 1,37 »Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digué: “Tampoc tu no hi entraràs.
  • Nombres 27,12 El Senyor va dir a Moisès: —Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites.
  • Deuteronomi 3,27 Puja al cim del Pisgà i mira a ponent i al nord, al sud i a llevant. Contempla el país, però no passaràs el Jordà.
  • Deuteronomi 32,49 —Puja en aquesta serra d’Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites.
  • Hebreus 11,13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
  • Hebreus 11,39