La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Isaïes

Isaïes 10

446 referències creuades · llegeix el capítol →

Càstig dels qui governen Judà

1

Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors!

2

Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes.

  • Malaquies 3,5 El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
  • Isaïes 3,14 El Senyor ve a demanar comptes als ancians i als caps del poble: «Vosaltres heu devastat la meva vinya, ompliu les vostres cases amb allò que heu robat als pobres.
  • Isaïes 29,21 els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents.
  • Ezequiel 22,7 Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes.
  • Isaïes 1,23 Els teus governants són uns bandolers, companys de lladres. Tots busquen els suborns, van darrere els obsequis. No defensen els orfes, no admeten el plany que els adrecen les viudes.
  • Isaïes 5,23 Per un suborn absolen el culpable, neguen al just el seu dret.
  • Isaïes 5,7Mateu 23,13Jeremies 7,6Amós 2,7Lamentacions 3,35Amós 5,11-12
3

Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses?

4

El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

  • Isaïes 5,25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant.
  • Isaïes 9,12 El poble no ha retornat a qui el castigava, no s’ha girat cap al Senyor de l’univers.
  • Deuteronomi 32,30 Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells.
  • Jeremies 37,10 I encara que vencéssiu tot l’exèrcit dels caldeus que combaten contra vosaltres i en quedessin només uns quants de malferits, aquests s’aixecarien de la seva tenda i calarien foc a la ciutat.”
  • Isaïes 22,2 Què són tant de renou i cridòria en una ciutat sempre de festa? L’espasa no ha fet víctimes, ningú no ha caigut en el combat.
  • Levític 26,17 Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú.
  • Osees 9,12Isaïes 34,3Isaïes 24,22Isaïes 66,16Levític 26,36-37Deuteronomi 31,15-18Isaïes 9,17Isaïes 9,21

Càstig del rei assiri

5

«Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo.

  • Isaïes 30,30 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada.
  • Jeremies 51,20-24 «Tu, Babilònia, eres la meva maça, eres la meva arma: amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes; […]
  • Isaïes 10,15 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»
  • Sofonies 2,13 El Senyor també aixecarà la mà cap al nord per fer desaparèixer els assiris i convertirà Nínive en una devastació, en un lloc eixut com el desert.
  • Isaïes 14,25 Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt les meves muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.»
  • Isaïes 66,14 Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos. La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents, però els seus enemics tastaran la seva indignació.»
  • Isaïes 14,5-6Isaïes 13,5Isaïes 8,4Salms 125,3Salms 17,14Gènesi 10,11
6

Els envio contra una nació infidel, contra un poble que m’irrita, perquè el saquegin, l’espoliïn i el trepitgin com el fang dels carrers.

7

Però ells no ho entenen així, no són aquests els seus propòsits: el que volen és exterminar i destruir moltes nacions.»

  • Gènesi 50,20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
  • Fets 2,23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.
  • Miquees 4,11-12 Ara s’han ajuntat contra tu moltes nacions i diuen: «Que Sió sigui profanada, que els nostres ulls s’hi rabegin!» […]
  • Isaïes 37,11-13 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs? […]
  • Fets 13,27-30 Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir: […]
  • Isaïes 36,18-20 No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? […]
8

El rei dels assiris diu: «Que no són reis tots els meus generals?

  • 2 Reis 18,24 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?
  • 2 Reis 19,10 —Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans!
  • Ezequiel 26,7 Això fa saber el Senyor Déu: Contra Tir faré venir del nord Nabucodonosor, rei de Babilònia, el rei dels reis, amb cavalls, amb carros de guerra, amb genets i un gran exèrcit.
  • Isaïes 36,8 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti!
  • Daniel 2,37 A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t’ha donat l’imperi, el poder, la força i la glòria.
9

¿No he fet a Calné el mateix que a Carquemix? ¿I a Hamat el mateix que a Arpad? ¿I a Samaria el mateix que a Damasc?

  • 2 Cròniques 35,20 Temps després d’haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d’Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l’Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va sortir al pas.
  • 2 Reis 16,9 Aquest el va escoltar. Va atacar Damasc, la va conquerir, deportà els seus habitants a Quir i feu matar Ressín.
  • Gènesi 10,10 Les primeres ciutats del seu reialme van ser Babel, Èrec i Acad, totes elles al país de Xinar.
  • Jeremies 46,2 Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
  • 2 Samuel 8,9 Tohi, rei d’Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l’exèrcit d’Adadèzer,
  • Isaïes 37,13 On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”
  • Isaïes 7,8Jeremies 49,232 Reis 17,24Isaïes 36,19Amós 6,1-2Isaïes 17,32 Reis 18,9-102 Reis 17,5-6
10

He sotmès amb el meu poder regnes protegits per molts ídols, amb moltes més estàtues que Jerusalem i Samaria.

  • 2 Cròniques 32,12-16 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin i ofereixin els sacrificis davant un únic altar? […]
  • 2 Reis 19,17-19 És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat els territoris d’aquestes nacions […]
  • 2 Cròniques 32,19 Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels altres pobles de la terra, fabricats per mans d’home.
  • 2 Reis 19,12-13 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar? […]
  • Isaïes 10,14 Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqueses dels pobles, sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales.»
  • 2 Reis 18,33-35 Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? […]
11

I el que vaig fer a Samaria i als seus ídols, ¿no ho faré també a Jerusalem i a les seves imatges?»

  • Isaïes 37,10-13 —Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans! […]
  • Isaïes 36,19-20 On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? […]
  • Isaïes 2,8 El país s’ha omplert d’ídols, la gent es prosterna davant d’ells, davant l’obra de les seves mans: són els ídols que les seves mans han fabricat.
12

Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.

13

El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida.

14

Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqueses dels pobles, sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales.»

  • Job 31,25 ¿M’he alegrat per la meva gran fortuna, pel munt de béns que he pogut guanyar?
  • Nahum 2,9 Nínive era una piscina sempre plena, però ara l’aigua s’escapa. Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!», però ningú no torna enrere.
  • Habacuc 2,5-11 Encara que presumeixen de ser uns traïdors, no es mantindran aquests homes orgullosos. Obren la gola com l’obre el país dels morts, i, com la mort, no diuen mai prou. Arrepleguen totes les nacions, sotmeten tots els pobles. […]
  • Isaïes 5,8 Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps! Aviat no quedarà lloc per a ningú, habitareu sols en el país.
  • Jeremies 49,16 T’has enganyat creient que et feies témer, t’has tornat altiu, perquè vius a les escletxes de la roca, aferrat al cim dels turons; però, ni que hi posis el niu com l’àguila, d’allà i tot et faré caure. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Osees 12,7-8 Tu, per tant, torna al teu Déu, sigues fidel i just, espera sempre en el teu Déu.» […]
  • Proverbis 18,12Abdies 1,4Proverbis 21,6-7
15

Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»

  • Romans 9,20-21 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així? […]
  • Isaïes 45,9 Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, que gosa discutir amb el qui l’ha format! ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas! Has esguerrat la teva obra!»?
  • Isaïes 10,5 «Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo.
  • Isaïes 29,16 Aneu ben errats! Voleu igualar l’argila i el terrisser? Com si una obra pogués dir del qui l’ha feta: «No m’ha fet pas.» Com si el càntir pogués dir del terrisser: «No hi entén gens.»
  • Jeremies 51,20-23 «Tu, Babilònia, eres la meva maça, eres la meva arma: amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes; […]
  • Ezequiel 28,9 Quan siguis davant els teus assassins, ¿encara gosaràs dir que ets un déu? En mans dels qui et mataran seràs ben bé un home, i no un déu!
  • Salms 17,13-14
16

Per tant, el Senyor, Déu de l’univers, convertirà aquell rei, de gras, en magre, i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador.

  • 2 Cròniques 32,21 Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar.
  • Fets 12,23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
  • Salms 106,15 Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància.
  • Isaïes 14,24-27 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. […]
  • Isaïes 10,18 la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix.
  • Isaïes 30,30-33 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. […]
  • Isaïes 37,29Isaïes 33,10-14Isaïes 17,4Isaïes 29,5-8Isaïes 37,6-7Isaïes 37,36Isaïes 9,5Isaïes 5,17Isaïes 8,7
17

El Déu sant, llum d’Israel, serà foc i flama que en un sol dia li cremarà i consumirà les espines i els esbarzers,

18

la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix.

  • 2 Reis 19,23 T’has valgut dels teus missatgers per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Dalt dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i les millors savines. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós.
  • Isaïes 10,33-34 El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. […]
  • 2 Reis 19,28 Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.
  • Isaïes 9,18 L’ardor del Senyor de l’univers abrusa el país; el poble és consumit pel foc. Ningú no té entranyes per a ningú:
  • Ezequiel 20,47-48
  • Jeremies 21,14 Jo mateix us demanaré comptes, tal com mereixen les vostres obres. Ho dic jo, el Senyor. En el vostre palau de cedres, hi encendré un foc que ho consumirà tot al seu voltant.»
19

Un marrec sabria comptar els pocs arbres que li restaran.

  • Isaïes 21,17 i el nombre dels seus valerosos arquers serà insignificant.» Ho anuncia el Senyor, Déu d’Israel.
  • Isaïes 37,36 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.

La petita resta d’Israel

20

Aquell dia, la resta d’Israel, els supervivents del llinatge de Jacob, deixaran de confiar en aquell qui només els feria, i confiaran fermament en el Senyor, Déu sant d’Israel.

21

Una resta, la resta de Jacob, tornarà cap al «Déu heroi».

  • Isaïes 9,6 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.
  • 2 Corintis 3,14-16 Però a ells se’ls va ofuscar l’enteniment, i fins al dia d’avui, quan llegeixen l’Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. […]
  • Osees 7,16 Si retornen a algú, no ho fan mirant cap al cel. Són com un arc que falla. Els seus governants cauran víctimes de l’espasa: el seu llenguatge és insolent. I des d’Egipte tothom se’n riurà.»
  • Osees 7,10 Està abatut l’orgull que Israel porta a la cara, però no retornen a mi, el Senyor, el seu Déu, ni em consulten res de tot això.
  • Fets 26,20 sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió.
  • Isaïes 9,13 Per això el Senyor, en un sol dia, ha tallat a Israel el cap i la cua, la palma i el jonc.
  • Isaïes 7,3Isaïes 55,7Isaïes 65,8-9Osees 14,1Osees 6,1Isaïes 19,22
22

I ni que el teu poble, Israel, fos tan nombrós com els grans de sorra de la vora de la mar, només en tornarà una resta: la destrucció està decidida, la justícia divina es desbordarà.

  • Romans 9,27-28 D’altra banda, a favor d’Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà! […]
  • Isaïes 6,13 I si sobreviu un home entre deu, també serà consumit. Serà com l’alzina o el roure tallats, que tenen la soca i prou. Però d’aquesta soca en naixerà un rebrot sant.
  • Daniel 9,27 Durant una setmana d’anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l’angle de l’altar hi haurà l’abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»
  • Apocalipsi 20,8 i sortirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar.
  • Romans 11,5-6 Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d’escollits. […]
  • Romans 2,5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu.
  • Fets 17,311 Reis 4,20Gènesi 18,25Isaïes 28,15-22Isaïes 27,10-11Isaïes 8,8Isaïes 6,11Osees 1,10Romans 3,5-6
23

Ben cert, Déu, el Senyor de l’univers, executarà en tot el país la destrucció que ha decidit.

  • Isaïes 28,22 Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes i mireu que no s’estrenyin les vostres cadenes; perquè el Senyor, Déu de l’univers, m’ha fet saber que ha decidit destruir tot el país.
  • Isaïes 14,26-27 Aquesta és la decisió del Senyor de l’univers per a tots els països; la seva mà amenaça totes les nacions. […]
  • Daniel 4,35
  • Isaïes 24,1-23 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants. […]
  • Romans 9,28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra.

Els assiris seran castigats

24

Per això el Senyor, Déu de l’univers, et diu: «Poble meu que habites a Sió, no temis els assiris, ni que et fereixin amb el bastó, ni que aixequin contra tu la seva vara com feien els egipcis.

25

Aviat, ben aviat, s’haurà acabat el meu enuig contra tu, i giraré contra ells la meva ira, que serà la seva ruïna.

  • Daniel 11,36 »”El rei farà el que voldrà, s’enorgullirà, es creurà més gran que tots els déus i parlarà amb insolència contra el Déu dels déus. Prosperarà fins que la indignació arribi al punt culminant, perquè allò que ha estat decretat es complirà.
  • Hebreus 10,37 Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà.
  • 2 Reis 19,35 Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
  • Isaïes 10,33-34 El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. […]
  • Isaïes 37,36-38 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers. […]
  • Isaïes 14,24-25 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. […]
  • Isaïes 30,30-33Isaïes 31,4-9Isaïes 10,5Isaïes 54,7Isaïes 17,12-14Isaïes 12,1-2Salms 37,10
26

Llavors el Senyor de l’univers brandarà contra ells un fuet, com feu amb Madian a la roca d’Oreb, i alçarà la seva vara contra el mar, com feu contra els egipcis.

  • Isaïes 9,4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.
  • Jutges 7,25 Van capturar els dos cabdills madianites, Oreb i Zeeb. Van matar el primer a la penya d’Oreb, i l’altre, en el cup de Zeeb. Després continuaren perseguint els madianites i van portar a Gedeó els caps d’Oreb i Zeeb des de l’altra banda del Jordà.
  • 2 Reis 19,35 Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
  • Èxode 14,16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar.
  • Isaïes 11,16 S’obrirà una ruta per a la resta del poble que sobreviurà entre els assiris, com la ruta que trobaren els israelites quan van pujar de la terra d’Egipte.
  • Isaïes 10,16-19 Per tant, el Senyor, Déu de l’univers, convertirà aquell rei, de gras, en magre, i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador. […]
  • Isaïes 37,36-38Salms 35,23Èxode 14,25-27Isaïes 51,9-10Salms 83,11Apocalipsi 19,15Isaïes 10,24Nehemies 9,10-11Apocalipsi 11,18Habacuc 3,7-15Salms 106,10-11
27

Aquell dia, et traurà la càrrega de les espatlles i el jou que duus al coll. I seràs tan fort que ja no et podran enjovar.»

L’enemic s’acosta a Jerusalem

28

Les tropes assíries arriben a Aiat, passen per Migron; deixen el bagatge a Micmàs

  • 1 Samuel 14,2 Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes.
  • 1 Samuel 13,2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva.
  • 1 Samuel 13,5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven.
  • Josuè 7,2 Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar,
  • 1 Samuel 14,5 La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba.
  • Nehemies 11,31 Les famílies de la tribu de Benjamí es van establir a Gueba, Micmàs, Aià, Betel i la seva rodalia,
  • 1 Samuel 14,31Jutges 18,211 Samuel 17,22
29

i travessen el congost, tot dient: «Farem nit a Gueba.» Ramà tremola, Guibà de Saül fuig.

30

Crida fort, Bat-Gal·lim! Escolta bé, Laix! Anatot està de dol.

  • 1 Samuel 25,44 Mical, la primera muller de David, Saül l’havia donada a Paltí, fill de Laix, de Gal·lim.
  • Jeremies 1,1 Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí.
  • Josuè 21,18 Anatot i Almon: quatre ciutats amb els seus pasturatges.
  • Jutges 18,7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
  • Jutges 18,29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix.
  • Jeremies 32,8 »Tal com el Senyor havia anunciat, Hanamel, fill del meu oncle, va venir al pati de la guàrdia i em va dir: »—Compra’m el camp que tinc a Anatot, en territori de Benjamí; per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo: compra’l, doncs! »Jo vaig comprendre aleshores que això era cosa del Senyor.
  • 1 Reis 2,26
31

Madmenà no sap on va. Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!

32

L’invasor ja s’ha plantat a Nob i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió, el turó de Jerusalem.

  • 1 Samuel 21,1 David es va posar en camí i Jonatan se’n tornà a la ciutat.
  • Isaïes 19,16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers.
  • Isaïes 37,22 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap.
  • 1 Samuel 22,19 A Nob, poble dels sacerdots, Saül va fer passar a tall d’espasa homes i dones, infants i criatures de pit, bous, ases, ovelles i cabres; tots foren passats a tall d’espasa.
  • Zacaries 2,9 Diu el Senyor: Jo mateix seré una muralla de foc entorn de la ciutat, i la meva glòria hi residirà.”
  • Isaïes 1,8 La ciutat de Sió ha romàs com una cabana en una vinya, com una barraca en un cogombrar, com una vila assetjada.
  • Isaïes 10,24Isaïes 11,15Isaïes 2,2Nehemies 11,32Isaïes 13,2Jeremies 6,23

L’esfondrament

33

El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts.

  • Amós 2,9 »Jo que vaig destruir davant vostre els amorreus, homes alts com els cedres i forts com els roures! Jo que els vaig destruir del tot, des dels fruits a les arrels!
  • Daniel 4,37
  • Isaïes 37,38 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d’ell.
  • Job 40,11-12 Llança els llamps del teu furor, humilia els superbs amb la mirada! […]
  • Lluc 14,11 Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
  • 2 Cròniques 32,21 Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar.
  • Isaïes 10,16-19Isaïes 2,11-172 Reis 19,21-37Isaïes 37,24-36
34

La destral arrasarà l’espessor del bosc; els arbres immensos del Líban es desplomaran.

  • Isaïes 37,24 T’has valgut dels teus oficials per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Amb l’estol dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i els millors xiprers. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós.
  • Daniel 4,23 I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l’únic amo.
  • Isaïes 10,18 la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix.
  • Daniel 4,13-14 En lloc d’un enteniment humà tindrà els instints de les bèsties, fins que hauran passat set anys. […]
  • 2 Pere 2,11 quan ni tan sols els àngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentència injuriosa contra ells.
  • Nahum 1,12 Això diu el Senyor als de Judà: «Ni que ells tinguin un gran exèrcit encara intacte, seran segats i no en quedarà res. Us he afligit, però no us afligiré més.
  • Jeremies 48,22 Tessalonicencs 1,7Jeremies 22,7Salms 103,20Isaïes 37,36Apocalipsi 10,1Zacaries 11,1-2Isaïes 31,8Jeremies 46,22-23Apocalipsi 18,21