Deuteronomi 21

»Quan seràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió, si algú troba fora poblat el cadàver d’una persona assassinada i no se sap qui l’ha matada,

els teus ancians i els teus jutges amidaran la distància que hi ha des del lloc on es troba el cadàver fins als pobles del voltant,

per veure quin és el més proper. Llavors els ancians d’aquest poble agafaran una vedella que encara no hagi treballat sota el jou,

la menaran fins a un torrent que mai no baixi sec, en un punt on no hi hagi conreus ni sembrats, i allà la desnucaran.

»Llavors hi aniran els sacerdots levites, que el Senyor, el teu Déu, s’ha escollit perquè li donin culte i perquè beneeixin en el seu nom, i que sentencien en els plets i en els casos de violència.

»Tots els ancians del poble més proper al cadàver es rentaran les mans sobre la vedella desnucada vora la riera,

tot declarant: “Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res.

Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada.

Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.

»Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,

potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.

Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,

que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.

Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.

»Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,

quan aquell home hagi de repartir l’herència entre els fills, no podrà donar la part de l’hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l’altra, que és el primer.

Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l’hereu.

»Si un home té un fill rebec i rebel, que no fa cas del que li diuen el pare i la mare i, encara que el renyin, no els escolta,

el pare i la mare el portaran al tribunal, davant els ancians de la seva ciutat.

Allà diran als ancians: “El nostre fill és rebec i rebel, no fa cas del que li diem, és golafre i bevedor.”

Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori. Extirparàs així la maldat d’enmig teu, i tot Israel escarmentarà quan ho senti.

»Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre,

el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió.