Guerra d’Acab i Josafat contra els arameus
Van passar tres anys sense que hi hagués guerra entre els arameus i els israelites.
Però l’any tercer, Josafat, rei de Judà, baixà a veure Acab, rei d’Israel.
El rei d’Israel havia dit als seus consellers: —A tots consta que Ramot-Galaad ens pertany, però nosaltres no fem res per recuperar-la de mans del rei dels arameus.
I va dir a Josafat: —Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad? Josafat va respondre al rei d’Israel: —Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls.
Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel: —Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà: —¿Convé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer? Ells van respondre: —Puja-hi, que el Senyor la farà caure en mans del rei.
Llavors Josafat va demanar: —¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
El rei d’Israel va dir a Josafat: —Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà. Josafat va replicar: —Majestat, no parlis així!
Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué: —Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà.
Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri.
Sidquià, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia: —Això diu el Senyor: “Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap.”
Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien: —Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué: —Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria!
Micàiehu va respondre: —Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el Senyor em dirà.
Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà: —Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer? Ell va respondre: —Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
El rei va dir: —Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
Llavors Micàiehu va anunciar: —Veig tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor. El Senyor ha dit: “No tenen amo.” Que cadascú torni en pau a casa seva!
El rei d’Israel va dir a Josafat: —No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
Micàiehu va afegir: —Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra.
El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.
En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Ves i fes-ho així.”
Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li: —Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
Micàiehu li respongué: —Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
El rei d’Israel va ordenar a un dels seus homes: —Agafa Micàiehu, porta’l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,
Sense referències creuades.
i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
Però Micàiehu replicà: —Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I afegí encara: —Escolteu-ho, tots els pobles!
Mort d’Acab
El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
El rei d’Israel va dir a Josafat: —Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials. El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar,
i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: —Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s’havia escampat fins al fons del carro.
A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit: —Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar.
Sense referències creuades.
Van rentar el carro amb l’aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.
La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, el palau d’ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
Acab va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Ahazià.
Josafat, rei de Judà
Josafat, fill d’Asà, començà a ser rei de Judà l’any quart del regnat d’Acab, rei d’Israel.
Josafat tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí.
Va comportar-se en tot com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor.
Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits. El poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.
Josafat va viure en pau amb el rei d’Israel.
La resta de la història de Josafat, les seves gestes i les seves guerres, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada que encara havien quedat del temps del seu pare Asà.
A Edom no hi havia rei, sinó un virrei.
Josafat havia fet construir una flota de grans vaixells per a anar a Ofir a buscar or, però l’empresa fracassà, perquè les naus es van estavellar a Ession-Guèber.
Sense referències creuades.
Llavors Ahazià, fill d’Acab, va dir a Josafat: —Els meus homes podrien anar amb els teus en els vaixells. Però Josafat no ho va acceptar.
Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Joram.
Ahazià, rei d’Israel
Ahazià, fill d’Acab, començà a ser rei d’Israel, a Samaria, l’any disset del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel.
Va fer allò que ofèn el Senyor, es va comportar com el seu pare i la seva mare, i com Jeroboam, fill de Nebat, que havia fet pecar els d’Israel.
Ahazià donava culte a Baal i l’adorava, i irritava el Senyor, Déu d’Israel, igual com havia fet el seu pare.
Sense referències creuades.