2 Reis 2

257 referències creuades · llegeix el capítol →

Cicle d’Eliseu (2-8.9.13)

Elies és endut al cel

Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal.

Gènesi 5,24 i seguí els camins de Déu. Va desaparèixer, perquè Déu se’l va endur. ⤳
Hebreus 11,5 Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut . Abans que se l’endugués, es posà de manifest que era agradable a Déu. ⤳
1 Reis 19,16-21 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu. […] ⤳
1 Reis 19,11 El Senyor li digué: —Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. ⤳
Josuè 4,19 El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, i va acampar a Guilgal, a l’est de Jericó. ⤳
Josuè 5,9 Llavors el Senyor digué a Josuè: —Avui us he tret la ignomínia d’Egipte que portàveu damunt vostre. Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom. ⤳
2 Reis 4,38 Lluc 9,51 2 Reis 2,11 Job 38,1 Apocalipsi 11,12 1 Reis 19,4 Fets 1,9 1 Reis 18,12

Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel.

2 Reis 2,6 Elies li va dir: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos. ⤳
2 Reis 4,30 Però la mare del noi insistia: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. ⤳
Rut 1,15-18 Noemí li va dir: —Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa! […] ⤳
1 Samuel 1,26 Anna li digué: —Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. ⤳
Joan 6,67-68 Llavors Jesús digué als Dotze: —¿També vosaltres em voleu deixar? […] ⤳
2 Samuel 15,19-21 El rei va dir a Itai, el de Gat: —Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. […] ⤳
2 Reis 2,4 1 Reis 12,33 Jeremies 4,2 Gènesi 28,19 1 Samuel 25,26 1 Samuel 17,55 1 Joan 2,19 1 Reis 12,29

Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu.

2 Reis 4,38 Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. ⤳
2 Reis 4,1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. ⤳
2 Reis 9,1 El profeta Eliseu va cridar un home dels grups de profetes i li va dir: —Lliga’t la roba a la cintura, pren aquesta ampolleta d’oli i ves a Ramot-Galaad. ⤳
1 Reis 20,35 Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor: —Fereix-me! L’altre es va negar a ferir-lo. ⤳
2 Reis 2,7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. ⤳
2 Reis 2,15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. ⤳
2 Reis 2,5 1 Samuel 10,10-12 2 Reis 5,22 Isaïes 8,18 Fets 22,3 1 Reis 18,4 1 Samuel 19,20 Deuteronomi 33,3

Elies li va dir: —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó.

2 Reis 2,2 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. ⤳
Josuè 6,26 En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció: —Maleït sigui en nom del Senyor l’home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit! ⤳
1 Reis 16,34 En el seu temps, Hiel de Betel va reconstruir Jericó. Va posar-ne els fonaments a costa del seu primogènit, Abiram, i les portes, a costa del seu fill petit, Segub, tal com el Senyor havia anunciat per boca de Josuè, fill de Nun. ⤳
Lluc 19,1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. ⤳
2 Reis 4,30 Però la mare del noi insistia: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. ⤳
Fets 11,23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, ⤳
Fets 2,42

Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu.

2 Reis 2,3 Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. ⤳
Josuè 1,1-2 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor es va adreçar a Josuè, fill de Nun i ajudant de Moisès. Li digué: […] ⤳
Isaïes 41,1 «Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! ⤳
Fets 1,2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant. ⤳
Habacuc 2,20 En canvi, el Senyor viu en el seu temple sant. Que calli davant d’ell tota la terra.”» ⤳
Gènesi 48,19 Però el seu pare s’hi va negar: —Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera. ⤳
Lluc 24,51 Joan 17,5-7 Fets 1,11 Cohèlet 3,7 Fets 26,25

Elies li va dir: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos.

2 Reis 2,2 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. ⤳
Josuè 3,15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, ⤳

Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà.

2 Reis 2,17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: —Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. ⤳
1 Reis 18,4 Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. ⤳
1 Reis 18,13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua. ⤳

Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut.

1 Reis 19,19 Elies se’n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. ⤳
Èxode 14,21-22 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, […] ⤳
Josuè 3,14-17 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. […] ⤳
2 Reis 2,14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: —On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. ⤳
1 Reis 19,13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: —Què hi fas, aquí, Elies? ⤳
Isaïes 11,15 Llavors el Senyor eixugarà la llengua del mar d’Egipte i amenaçarà amb la seva mà el riu Eufrates: el seu alè ardent el dividirà en set rierols, que es podran passar sense descalçar-se. ⤳
Hebreus 11,29 Salms 114,5-7 Apocalipsi 16,12

Després de travessar, Elies digué a Eliseu: —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.

Nombres 11,17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol. ⤳
Deuteronomi 21,17 Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l’hereu. ⤳
Joan 16,7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. ⤳
Fets 20,25-36 »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. […] ⤳
Fets 1,8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. ⤳
Nombres 11,25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més. ⤳
Zacaries 12,8 Fets 8,17 1 Reis 3,9 Deuteronomi 34,9 1 Corintis 12,31 Joan 17,9-13 Zacaries 9,12 2 Cròniques 1,9-10 1 Timoteu 5,17 Salms 72,20 Lluc 24,45-51 Joan 14,12-14 2 Reis 13,14-19 Salms 72,1 Nombres 27,16-23 1 Cròniques 29,18-19

Ell replicà: —Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre soc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.

Joan 16,24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa. ⤳
Marc 11,22-24 Jesús els respon: —Tingueu fe en Déu. […] ⤳
2 Reis 2,12 Eliseu ho veia i cridava: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. ⤳
Fets 1,9-10 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. […] ⤳

Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.

2 Reis 6,17 I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. ⤳
Salms 104,3-4 damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents. […] ⤳
Hebreus 1,14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació. ⤳
Salms 68,17 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més. ⤳
Ezequiel 1,4-28 Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. […] ⤳
Ezequiel 10,9-22 Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi. […] ⤳
Zacaries 3,8 Marc 16,19 Habacuc 3,8 Gènesi 5,24 Zacaries 6,1-8 2 Reis 2,1

Eliseu ho veia i cridava: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.

2 Reis 13,14 Quan Eliseu es va agreujar en la malaltia que el portaria a la mort, Jehoaix, rei d’Israel, baixà a visitar-lo. Abraçat a ell, li cobria la cara de llàgrimes, tot dient: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! ⤳
Joan 3,13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. ⤳
Isaïes 57,1-2 Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar. Els qui són fidels són arrabassats, i ningú no entén que és per a treure’ls del mal. […] ⤳
Fets 1,9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. ⤳
2 Corintis 5,4 Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem ser despullats sinó revestits, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal. ⤳
Lluc 24,51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. ⤳
Lluc 2,15 Apocalipsi 11,12 Job 1,20-21 Proverbis 30,4 Efesis 4,8 Marc 16,19 Isaïes 37,21 2 Corintis 5,2 Isaïes 37,15 Fets 8,2 Isaïes 37,4 Fets 27,24 Cohèlet 9,16-18 Job 22,30 Proverbis 11,11 Cohèlet 7,19

Inicis de l’activitat d’Eliseu

Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba.

1 Reis 19,19 Elies se’n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. ⤳
2 Reis 2,8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. ⤳

Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: —On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.

Joan 14,12 En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. ⤳
Salms 42,10 I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?» ⤳
Salms 115,2 Per què han de dir els altres pobles: «On és el seu Déu?» ⤳
Fets 3,12-13 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: —Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? […] ⤳
Josuè 1,1-9 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor es va adreçar a Josuè, fill de Nun i ajudant de Moisès. Li digué: […] ⤳
Salms 42,2 Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu. ⤳
Joel 2,17 Jutges 6,13 Fets 2,33 2 Reis 2,8-10 Marc 16,20 1 Reis 18,36-39

Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.

1 Pere 4,14 I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. ⤳
Fets 1,8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. ⤳
Isaïes 11,2 L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; ⤳
Isaïes 59,21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.» ⤳
2 Reis 6,1-7 Els del grup de profetes van dir a Eliseu: —El lloc on estem resulta massa petit per a tots nosaltres. […] ⤳
Joan 15,26-27 »Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. […] ⤳
Nombres 11,25-29 Josuè 4,14 Nombres 27,20 2 Reis 4,37 Josuè 3,7 2 Reis 2,19 2 Reis 4,1-4 2 Reis 2,7 2 Corintis 12,9

Després li digueren: —Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: —No hi envieu ningú.

1 Reis 18,12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! ⤳
Fets 8,39 Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. ⤳
Ezequiel 3,14 Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat, ⤳
2 Corintis 12,2-3 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. […] ⤳
Ezequiel 11,24 L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí. ⤳
Ezequiel 8,3 Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor. ⤳
Ezequiel 40,2

Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: —Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar.

2 Reis 8,11 Tot seguit l’home de Déu es va quedar amb el rostre immòbil, molt tens, fins que va esclatar en plors. ⤳
2 Samuel 18,22-23 Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab: —Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita. Joab el va advertir: —Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves! […] ⤳
Hebreus 11,5 Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut . Abans que se l’endugués, es posà de manifest que era agradable a Déu. ⤳
Lluc 11,8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. ⤳
Romans 10,2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d’una manera mal entesa; ⤳

Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué: —¿No us ho deia, que no hi anéssiu?

Sense referències creuades.

Miracles d’Eliseu

Els habitants de Jericó van dir a Eliseu: —Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.

Èxode 23,26 Al teu país no hi haurà cap dona que avorti o sigui estèril. Et concediré molts anys de vida. ⤳
Deuteronomi 28,2-4 Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: […] ⤳
Deuteronomi 28,11 »El Senyor t’omplirà de prosperitat multiplicant els fruits de les teves entranyes, del teu bestiar i de la teva terra, en el país que va prometre als teus pares que et donaria. ⤳
Deuteronomi 28,15-18 »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions: […] ⤳
1 Reis 16,34 En el seu temps, Hiel de Betel va reconstruir Jericó. Va posar-ne els fonaments a costa del seu primogènit, Abiram, i les portes, a costa del seu fill petit, Segub, tal com el Senyor havia anunciat per boca de Josuè, fill de Nun. ⤳
Èxode 15,23 fins que arribaren a Marà; però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s’anomena Marà (que vol dir «amargor»). ⤳
Èxode 7,19 Nombres 12,11 Josuè 6,26 Osees 9,14 Josuè 6,17 1 Reis 18,7 1 Reis 18,13 1 Timoteu 5,17

Ell els va dir: —Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. Ells l’hi van portar.

Sofonies 2,9 Ara, doncs, declaro, tan cert com visc, que Moab i els ammonites acabaran com Sodoma i Gomorra, terres de males herbes d’on es treu la sal, terres desolades per sempre. Ho dic jo, el Senyor de l’univers, Déu d’Israel. Seran saquejats pels supervivents del meu poble, la resta de la meva gent els posseirà.» ⤳
Jutges 9,45 Durant tot aquell dia, Abimèlec continuà atacant la ciutat, fins que se’n va apoderar. Matà tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal. ⤳
Ezequiel 47,11 Però els aiguamolls i les llacunes del Mar Mort no seran sanejats, sinó que serviran de salines. ⤳

Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué: —Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”

Èxode 15,25-26 Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l’aigua, i l’aigua es tornà dolça. Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova. […] ⤳
2 Reis 4,41 Eliseu va ordenar: —Porteu farina. En va tirar a l’olla i digué: —Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils. A l’olla ja no hi havia res dolent. ⤳
Levític 2,13 »A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l’aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teves ofrenes. ⤳
Apocalipsi 22,2-3 Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dona el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles. […] ⤳
2 Reis 6,6 L’home de Déu preguntà: —On t’ha caigut? Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. ⤳
Apocalipsi 21,4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. ⤳
Marc 9,50 Joan 9,6 1 Corintis 1,18-28 Mateu 5,11 Salms 107,33-38 Ezequiel 47,8-11

I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.

Sense referències creuades.

D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant: —Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!

2 Cròniques 36,16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei. ⤳
Job 19,18 Fins els marrecs em menyspreen: quan provo d’alçar-me, es burlen de mi. ⤳
Job 30,1 Però ara es riuen de mi uns brètols més joves que no pas jo: els seus pares no haurien trobat lloc ni entre els gossos del meu ramat! ⤳
Salms 31,18 Senyor, jo t’invoco, que no en tingui un desengany; però que quedin decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts; ⤳
Proverbis 22,6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà. ⤳
Gènesi 21,9 Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, ⤳
Cohèlet 11,10 Salms 35,15 Mateu 27,40-43 Hebreus 11,36 Osees 10,5 Proverbis 20,11 Amós 7,13 Proverbis 22,15 Gàlates 4,29 Isaïes 57,3-4 Osees 10,15 Amós 4,4 Isaïes 3,5 Isaïes 1,4 Amós 3,14 Job 30,8-31 Mateu 27,29-31 Jeremies 7,18 Osees 4,15

Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos ossos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets.

Fets 13,9-11 Aleshores Saule, anomenat també Pau, ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament […] ⤳
Osees 13,8 Els ataco com una ossa a qui han robat la cria, els destrosso el pit que tanca el cor, els devoro com una lleona allà mateix. Els animals ferotges els destrossaran. ⤳
Fets 5,5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven. ⤳
Amós 7,17 Doncs això et fa saber el Senyor: »“La teva dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teves filles cauran víctimes de l’espasa, les teves terres seran repartides; tu moriràs en un país impur, i el poble d’Israel serà deportat lluny de la seva pàtria.” ⤳
Fets 5,9 Pere li replicà: —Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui venen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu. ⤳
1 Reis 13,24 L’home se’n va anar, i pel camí li va sortir al pas un lleó, que el va matar. El seu cadàver va quedar estès al camí, amb l’ase dret a un costat i el lleó també dret a l’altre. ⤳
2 Reis 1,10-12 1 Reis 19,17 2 Samuel 17,8 Nehemies 13,25-27 Marc 11,14 Fets 8,20 Jeremies 29,21-23 Marc 11,21 Lamentacions 3,65 Deuteronomi 28,15-26 Èxode 20,5 Jutges 9,57 Jeremies 28,16 1 Reis 20,36 Gènesi 9,25 Proverbis 17,12 Jutges 9,20 2 Corintis 10,6 Proverbis 28,15

Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.

2 Reis 4,25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: —Mira, és aquella xunemita. ⤳
1 Reis 18,19-20 Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté. […] ⤳
1 Reis 18,42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls ⤳