Proverbis 10

396 referències creuades · llegeix el capítol →

Proverbis de Salomó. Un fill assenyat alegra pare i mare, un de beneit els entristeix.

Proverbis 1,1 Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. ⤳
Proverbis 29,15 S’aprèn a força de bastó i correccions: un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare. ⤳
Proverbis 17,25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat. ⤳
Proverbis 23,15-16 Fill meu, si el teu cor es fa savi, també el meu cor se n’alegra; […] ⤳
Proverbis 29,3 Qui estima la saviesa fa feliç el seu pare, qui va amb prostitutes rebenta el patrimoni. ⤳
Proverbis 23,24-25 El pare del just s’omplirà de goig; qui té un fill assenyat se n’alegrarà. […] ⤳
Proverbis 15,20 Proverbis 17,21 Cohèlet 12,9 Proverbis 19,13 Cohèlet 2,19 Proverbis 25,1 1 Reis 4,32

Béns mal adquirits no fan profit, l’honradesa salva de la mort.

Proverbis 11,4 La riquesa serà inútil el dia del judici; només la justícia salvarà de la mort. ⤳
Proverbis 12,28 Al camí de la justícia hi ha la vida; qui el segueix no hi troba la mort. ⤳
Proverbis 21,6 Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. ⤳
Salms 49,6-10 Per què he de tenir por en dies dolents, quan m’envolta la malícia dels perversos? […] ⤳
Ezequiel 7,19 Llancen pels carrers la seva plata, tenen el seu or per immundícia; ni la plata ni l’or no podran salvar-los el dia que arribi l’enuig del Senyor. No satisfaran la seva fam, no s’ompliran el ventre, perquè l’or i la plata eren l’ocasió que els feia caure en la culpa. ⤳
Sofonies 1,18 Ni el seu or ni la seva plata no els podran salvar el dia que s’indigni el Senyor. El foc del seu zel consumirà tot el país: farà un extermini terrible de tots els seus habitants. ⤳
Romans 5,21 Isaïes 10,2-3 Lluc 16,22-23 Daniel 4,27 Filipencs 3,9 Romans 2,5 Lluc 12,15-21 Jaume 5,1-3

El Senyor no permet que el just passi gana, però es nega a satisfer la fam del malvat.

Salms 37,3 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur. ⤳
Mateu 6,30-33 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? […] ⤳
Salms 37,25 Des de jove fins avui, que ja soc vell, no he vist encara un just abandonat ni que els seus fills anessin a captar. ⤳
Salms 34,9-10 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia. […] ⤳
Sofonies 1,18 Ni el seu or ni la seva plata no els podran salvar el dia que s’indigni el Senyor. El foc del seu zel consumirà tot el país: farà un extermini terrible de tots els seus habitants. ⤳
Salms 37,19 No s’hauran d’avergonyir en anys dolents, en temps de fam l’aliment no els faltarà. ⤳
Salms 33,19 Lluc 12,31 Hebreus 13,5-6 Job 5,20 Isaïes 33,16 Proverbis 14,32 Job 20,5-8 Lluc 12,22-24 Salms 112,10 Job 20,20-22 Job 20,28 Habacuc 2,6-8 Salms 10,14

Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen.

Proverbis 20,4 A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. ⤳
Proverbis 19,15 La peresa provoca abaltiment, el gandul passarà gana. ⤳
Proverbis 21,5 Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. ⤳
Proverbis 13,4 El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam. ⤳
Proverbis 6,6-11 Ves a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: […] ⤳
Proverbis 12,24 Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava. ⤳
1 Corintis 15,58 Proverbis 11,24 Proverbis 20,13 Proverbis 19,24 Joan 6,27 Proverbis 24,30-34 2 Pere 1,5-10 Cohèlet 10,18 Hebreus 6,11-12

Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega.

Proverbis 6,8 però arreplega aliment a l’estiu, es proveeix durant la collita. ⤳
Proverbis 30,25 les formigues, poble sense poder, que a l’estiu acumulen provisions; ⤳
Proverbis 17,2 Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. ⤳
Isaïes 55,6-7 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. […] ⤳
Proverbis 19,26 El qui maltracta el pare i fa marxar la mare és un fill que porta pena i vergonya. ⤳
Proverbis 6,6 Ves a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: ⤳
Proverbis 12,4

Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat.

Deuteronomi 28,2 Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: ⤳
Proverbis 28,20 L’home lleial serà beneït en abundància, qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent. ⤳
Proverbis 24,25 Qui sap corregir és un home agradós, faran d’ell les millors lloances. ⤳
Proverbis 10,11 Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència. ⤳
Job 29,13 Els agonitzants em beneïen. Jo tornava el goig al cor de la viuda. ⤳
Proverbis 11,26 El poble maleeix l’acaparador de blat; a qui el posa en venda el beneeix. ⤳
Romans 3,19 2 Timoteu 1,16-18 Salms 107,42 Ester 7,8

La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.

Salms 112,6 i deixarà un record inesborrable. ⤳
Lluc 1,48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, ⤳
Marc 14,9 En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet. ⤳
Salms 109,13 Que desapareguin els seus descendents i en una generació s’esborri el seu nom. ⤳
2 Cròniques 24,16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple. ⤳
Salms 109,15 que els tingui presents per sempre. Que el Senyor arrenqui de la terra el record dels qui el van infantar. ⤳
Salms 9,5-6 Job 18,17 2 Reis 19,34 1 Reis 11,36 Cohèlet 8,10

El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà.

Mateu 7,24-25 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. […] ⤳
Proverbis 12,1 Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid. ⤳
Jaume 3,13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! ⤳
Salms 119,34 Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. ⤳
Proverbis 9,9 El savi serà més savi si l’instrueixes; alliçona el just i augmentarà el seu saber. ⤳
Proverbis 13,3 Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. ⤳
Proverbis 1,5 Cohèlet 10,12 Proverbis 18,6-7 Proverbis 14,8 Proverbis 14,23 Proverbis 10,10 Proverbis 12,13

Qui va amb sinceritat va segur; a qui va amb replecs l’atrapen aviat.

Proverbis 28,18 Qui viu honradament se salvarà; qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra. ⤳
Salms 26,11-12 És honrat el meu camí; compadeix-te de mi, allibera’m. […] ⤳
Mateu 10,26 »Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. ⤳
Isaïes 33,15-16 El qui obra amb justícia i diu la veritat, el qui refusa d’enriquir-se amb violències i no es deixa comprar amb obsequis, el qui no fa cas de propostes criminals i acluca els ulls per no mirar la maldat. […] ⤳
1 Corintis 4,5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu. ⤳
1 Timoteu 5,25 Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades. ⤳
Lluc 12,1-2 Salms 84,11 Salms 25,21 Proverbis 3,23 Proverbis 17,20 Salms 23,4

Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició.

Salms 35,19 Que no puguin alegrar-se els qui em volen mal sense motiu; que no es facin l’ullet entre ells els qui m’odien perquè sí. ⤳
Proverbis 6,13 Pica l’ullet, avisa amb els peus, fa senyes amb els dits, ⤳
3 Joan 1,10 Per això, quan vingui, li retrauré tot el que fa criticant-nos de mala manera. I com si no en tingués prou, no acull els germans i impedeix que ho facin els qui hi estarien disposats, i fins i tot els expulsa de la comunitat. ⤳
Proverbis 10,8 El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. ⤳
Job 15,12 Per què perds la calma i se t’encenen els ulls ⤳
Proverbis 18,21 Mort i vida estan en mans de la llengua: del que més desitgis, d’això menjaràs. ⤳
Proverbis 18,6-7

Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència.

Proverbis 13,14 L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort. ⤳
Efesis 4,29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten. ⤳
Proverbis 10,6 Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. ⤳
Proverbis 10,20-21 Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. […] ⤳
Proverbis 18,4 Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. ⤳
Proverbis 15,7 De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents! ⤳
Salms 37,30-31 Proverbis 16,22-24 Proverbis 10,32 Proverbis 20,15 Mateu 12,34-37 Jaume 3,5-8 Cohèlet 10,12-14 Salms 107,42

L’odi atia la brega, l’amor cobreix les ofenses.

1 Pere 4,8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats. ⤳
1 Corintis 13,4-7 L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, […] ⤳
Proverbis 17,9 Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu. ⤳
Proverbis 15,18 El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. ⤳
Jaume 5,20 sapigueu que el qui faci tornar un pecador del camí esgarriat, el salvarà de la mort i cobrirà una multitud de pecats. ⤳
Jaume 4,1 D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? ⤳
Proverbis 16,27 Proverbis 28,25 Proverbis 29,22

Paraules assenyades, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó.

Proverbis 26,3 Per al cavall, tralla; per a l’ase, brida; l’esquena dels necis necessita garrot. ⤳
Proverbis 6,32 Però qui comet adulteri ha perdut el seny, només ho fa el qui vol la pròpia mort. ⤳
Isaïes 50,4 El Senyor Déu m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer. ⤳
Proverbis 10,31 La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada. ⤳
Proverbis 10,10-11 Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició. […] ⤳
Proverbis 10,21 Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny. ⤳
Proverbis 17,10 Proverbis 27,22 Proverbis 20,15 Proverbis 15,7 Salms 32,9 Proverbis 15,23 Proverbis 19,29 Lluc 4,22 Proverbis 7,22 Èxode 10,12

El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres.

Proverbis 18,7 La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany. ⤳
Proverbis 10,8 El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. ⤳
Proverbis 13,3 Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. ⤳
Proverbis 10,10 Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició. ⤳
Proverbis 9,9 El savi serà més savi si l’instrueixes; alliçona el just i augmentarà el seu saber. ⤳
Mateu 13,44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. ⤳
Proverbis 21,23 Proverbis 18,15 2 Corintis 4,6-7 Proverbis 1,5 Mateu 12,35 Proverbis 18,1 Proverbis 19,8 Mateu 13,52

La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre.

Proverbis 18,11 La riquesa és la plaça forta del ric, s’imagina que és una muralla inaccessible. ⤳
Proverbis 19,7 Al pobre no el volen ni els seus germans; més encara l’evitaran els amics. Quan reclama el que li han promès, ja no hi són. ⤳
Salms 52,7 Per això Déu et derrocarà per sempre, et traurà fora i t’arrasarà la casa, t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa ⤳
Proverbis 14,20 El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. ⤳
Proverbis 22,22-23 No t’aprofitis del pobre perquè és pobre ni aixafis el desvalgut al tribunal. […] ⤳
Cohèlet 7,12 Qui es posa sota la protecció de la saviesa es posa a l’ombra de la riquesa; i el coneixement té aquest avantatge: la saviesa dona vida als qui la posseeixen. ⤳
Lluc 12,19 Salms 49,6 Marc 10,24 1 Timoteu 6,17 Jeremies 9,23 Miquees 2,1-2 Job 31,24-25

El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat.

Isaïes 3,10-11 Recordeu-ho: el just serà feliç, se saciarà del fruit de les seves obres. […] ⤳
Romans 6,23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna. ⤳
Hebreus 6,10 Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present. ⤳
Joan 6,27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. ⤳
Proverbis 11,18-19 Guany aparent és el sou del dolent; qui sembra dretura té paga segura. […] ⤳
1 Corintis 15,58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil. ⤳
Proverbis 11,30 Mateu 12,33-34 Gàlates 6,7-9 Mateu 7,17-18 2 Timoteu 2,17-18 2 Timoteu 3,13 Mateu 15,19

Qui es deixa formar s’encamina a la vida, qui rebutja advertiments s’extravia.

2 Pere 1,5-11 Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; […] ⤳
Proverbis 15,10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí; qui menysté la reprensió es guanya la mort. ⤳
Proverbis 6,23 El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dona vida la correcció que amonesta. ⤳
Proverbis 5,12 i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció i el meu cor va menysprear tots els avisos? ⤳
Lluc 11,28 Però ell va respondre: —Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden! ⤳
Proverbis 3,18 Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida! ⤳
Proverbis 12,1 Proverbis 4,13 Proverbis 3,1-2 Mateu 7,24-27 Proverbis 29,1 Proverbis 1,25-26 Cohèlet 5,6 Proverbis 4,4 Hebreus 12,25 Proverbis 1,30 Hebreus 2,1 2 Cròniques 25,16

Qui amaga l’odi és un hipòcrita, qui escampa calúmnies és un beneit.

Proverbis 26,24-26 El qui odia ho dissimula amb paraules amables, però per dintre trama malvestats. […] ⤳
Salms 55,21 Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet. ⤳
Salms 15,3 Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant. ⤳
2 Samuel 3,27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel. ⤳
2 Samuel 13,23-29 Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d’Efraïm, va invitar tots els fills del rei. […] ⤳
2 Samuel 11,8-15 Després li digué: —Baixa a casa teva i renta’t els peus. Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. […] ⤳
Lluc 20,20-21 2 Samuel 20,9-10 1 Samuel 18,21-22 Salms 50,20 Salms 101,5 1 Samuel 18,29 Salms 5,9 Salms 12,2

Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules.

Jaume 1,19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. ⤳
Jaume 3,2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. ⤳
Proverbis 17,27-28 L’entenimentat parla poc, l’intel·ligent conserva la calma. […] ⤳
Cohèlet 10,13-14 al començament, allò que diu és niciesa; al final, follia perillosa. […] ⤳
Cohèlet 5,3 Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. ⤳
Salms 39,1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David. ⤳

Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res.

Jeremies 17,9 No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei. Qui és capaç de conèixer-lo? ⤳
Gènesi 6,5 Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, ⤳
Proverbis 12,18 N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. ⤳
Mateu 12,34-35 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. […] ⤳
Proverbis 8,19 el meu fruit és millor que l’or més fi, soc més profitosa que la plata de llei; ⤳
Gènesi 8,21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. ⤳
Proverbis 15,4 Proverbis 16,13 Proverbis 23,7 Proverbis 25,11-12

Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny.

Proverbis 17,16 De què li serviran, al neci, els diners? Un cap buit, adquirirà la saviesa? ⤳
Osees 4,6 Vosaltres, poble meu, haureu de callar, perquè no em coneixeu. I a tu, ja que no m’has volgut conèixer, jo no et voldré per al sacerdoci: has oblidat la Llei del teu Déu, i jo també m’oblidaré dels teus fills. ⤳
Proverbis 1,29 »Com que menyspreaven el coneixement quan refusaven de venerar el Senyor, ⤳
Job 4,3-4 Tu has donat consells a molta gent, has envigorit mans decaigudes. […] ⤳
Cohèlet 12,9-10 ⤳
Mateu 13,19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. ⤳
Proverbis 15,4 Proverbis 5,23 Job 29,21-22 Proverbis 5,12 Proverbis 1,31 Job 23,12 Joan 3,19-20 Proverbis 12,18 Jeremies 15,16 1 Pere 5,2 Romans 1,28 Salms 37,30 Joan 21,15-17 Jeremies 3,15

La benedicció del Senyor dona riquesa: de res no serveixen els nostres esforços.

Salms 107,38 Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir, i no permet que els minvi el bestiar. ⤳
Gènesi 26,12 Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l’havia beneït. ⤳
1 Samuel 2,7-8 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. […] ⤳
Gènesi 24,35 El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l’ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases. ⤳
Gènesi 12,2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. ⤳
Deuteronomi 8,17-18 Llavors, quan hauràs aconseguit aquesta prosperitat, no pensis dintre teu que ha estat per la teva força i pel vigor de les teves mans. […] ⤳
Salms 37,22 Salms 113,7-8 Proverbis 20,21 Gènesi 13,2 Proverbis 28,22 2 Reis 5,26-27 Zacaries 5,4 Gènesi 14,23 Job 27,8-23 Josuè 7,1-26 Jaume 5,1-5 Josuè 6,18 1 Reis 21,19 Habacuc 2,6-12

El neci es diverteix obrant amb infàmia; l’home intel·ligent, obrant amb saviesa.

Proverbis 15,21 L’estúpid es diverteix fent bestieses, l’intel·ligent segueix el camí dret. ⤳
Proverbis 14,9 Els estúpids es mofen de les seves culpes, però Déu es complau en els rectes. ⤳
Proverbis 2,14 es rabeja fent el mal, s’alegra amb la dolenteria; ⤳
Proverbis 26,18-19 Semblant al boig que dispara fletxes i tions mortals […] ⤳
Cohèlet 11,9 Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. ⤳

El just obté allò que desitja; al malvat li acaba passant el que tem.

Salms 145,19 Satisfà el voler dels qui el veneren, escolta la seva súplica i els salva. ⤳
Isaïes 66,4 Doncs jo prefereixo burlar-me d’ells i enviar-los allò que els espanta. Quan jo els cridava, cap d’ells no responia; quan els parlava, no m’escoltaven. Feien allò que em disgusta, preferien el que em desplau.» ⤳
Mateu 5,6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. ⤳
Job 15,21 Sempre sent veus que l’esglaien, el Devastador l’assalta mentre està en pau. ⤳
1 Joan 5,14-15 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. […] ⤳
Salms 37,4 Que sigui el Senyor la teva delícia: ell et donarà el que desitja el teu cor. ⤳
Hebreus 10,27 Job 3,25 Salms 21,2 Joan 16,24 Joan 14,18

Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre.

Salms 15,5 no presta els seus diners a interès ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no caurà. ⤳
Mateu 7,24-27 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. […] ⤳
Proverbis 12,3 Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada. ⤳
Salms 58,9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega, o com l’avortó, que no arriba a veure el sol. ⤳
Proverbis 1,27 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt, ⤳
Job 21,18 ¿És potser com la palla davant el vent o com el boll a cavall de l’huracà? ⤳
Isaïes 40,24 Proverbis 12,7 2 Timoteu 2,19 Efesis 2,20 1 Timoteu 6,19 Mateu 16,18 Salms 73,18-20 Job 27,19-21 Proverbis 10,30 Salms 37,9-10

Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls, el peresós irrita a qui li dona un encàrrec.

Proverbis 25,13 Frescor de neu al fort de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor. ⤳
Proverbis 26,6 Qui confia un missatge a un neci es talla els propis peus, s’atipa de violència. ⤳
Mateu 25,26 »Però el senyor li va respondre: »—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. ⤳
Proverbis 25,20 Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. ⤳
Hebreus 6,12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses. ⤳
Isaïes 65,5 Després diuen a l’altra gent: “Aparteu-vos, no us acosteu, que soc persona sagrada.” »Per tot això estic encès d’indignació, és un foc que crema tot el dia. ⤳
Romans 12,11

El qui confia en el Senyor allarga la vida; els anys dels malvats seran escurçats.

Proverbis 9,11 La Saviesa allargarà els teus dies, multiplicarà els anys de la teva vida. ⤳
Proverbis 3,2 gaudiràs de llarga vida, dies i anys de prosperitat. ⤳
Salms 91,16 saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meva salvació.» ⤳
Job 15,32-33 que es consumirà abans d’hora: el seu brancam no reverdirà. […] ⤳
Salms 34,11-13 Els rics s’empobreixen, passen fam, però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé. […] ⤳
Salms 21,4 T’avances a beneir-lo a mans plenes, li poses al cap una corona d’or. ⤳
Job 22,15-16 Cohèlet 7,17 Proverbis 3,16 Lluc 12,20 Salms 55,23 Jeremies 17,11

L’espera dels justos es compleix, l’esperança dels malvats es perd.

Salms 73,24-26 Em guies amb el teu consell, i després em prendràs a la glòria. […] ⤳
Romans 15,13 Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant. ⤳
Job 8,13 També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu; així s’acaba l’esperança de l’impiu. ⤳
Proverbis 11,7 Mor el malvat i mor la seva esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. ⤳
Romans 12,12 Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. ⤳
Romans 5,2 Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu. ⤳
Proverbis 14,32 Salms 112,10 Job 11,20 2 Tessalonicencs 2,16 Salms 16,9 Lluc 16,23-26

El Senyor és la fortalesa dels honrats, però és la ruïna dels malèfics.

Proverbis 21,15 El just s’alegra que es faci justícia; però això, al malfactor, li causa terror. ⤳
Romans 2,8-9 la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! […] ⤳
Filipencs 4,13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. ⤳
Zacaries 10,12 Jo enfortiré el meu poble, i ells caminaran en el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.» ⤳
Salms 37,20 Els malvats acabaran malament, els enemics del Senyor s’esvairan, acabaran com el greix de les víctimes, s’esvairan amb el fum. ⤳
Salms 92,7 Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls. ⤳
Isaïes 40,31 Salms 84,7 Salms 36,12 Mateu 7,22-23 Job 31,3 Salms 1,6 Lluc 13,26-27

El just no serà mai arrencat, els malvats no romandran a la terra.

Salms 37,22 Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra; els qui ell maleeix en seran exclosos. ⤳
Salms 125,1 Càntic de pelegrinatge. El qui confia en el Senyor és ferm per sempre, incommovible com la muntanya de Sió. ⤳
Salms 37,9-10 i els qui fan mal seran exclosos del país, però el qui espera en el Senyor posseirà la terra. […] ⤳
Salms 37,28-29 No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; […] ⤳
Proverbis 2,21-22 Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, […] ⤳
Proverbis 10,25 Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre. ⤳
Salms 16,8 2 Pere 1,10-11 Mateu 21,41 Romans 8,35-39 Salms 112,6 Ezequiel 33,24-26 Miquees 2,9-10 Salms 52,5

La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada.

Salms 37,30 El just té als llavis la saviesa, la seva boca diu la veritat; ⤳
Proverbis 10,13 Paraules assenyades, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó. ⤳
Proverbis 10,20-21 Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. […] ⤳
Salms 63,11 cauran víctimes de l’espasa, seran menjar per als xacals. ⤳
Salms 31,18 Senyor, jo t’invoco, que no en tingui un desengany; però que quedin decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts; ⤳
Salms 120,3-4 Què et donarà el Senyor, què t’afegirà, llengua impostora? […] ⤳
Proverbis 10,11

Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.

Proverbis 12,6 Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. ⤳
Proverbis 11,11 Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. ⤳
Proverbis 15,28 El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat. ⤳
Proverbis 12,18 N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. ⤳
Proverbis 2,12 elles et salvaran del mal camí i de l’home de parla enganyosa, ⤳
Cohèlet 12,10 ⤳
Proverbis 15,2 Proverbis 18,6-8 Cohèlet 10,12 Titus 2,8 Daniel 4,27