2 Cròniques 8

Al cap de vint anys, Salomó havia construït el temple del Senyor i el palau reial.

Va fortificar els pobles que Hiram li havia donat i va instal·lar-hi els israelites.

Després va atacar Hamat-Sobà i se’n va apoderar.

Fortificà Tadmor, al desert, i totes les ciutats de proveïment construïdes en el terme d’Hamat.

Reconstruí també Bethoron de Dalt i Bethoron de Baix, i les va convertir en places fortes, amb muralles, portes i forrellats.

Fortificà igualment Baalat i totes les ciutats de proveïment que li pertanyien, i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s’havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.

En el país havia quedat tota una població no israelita: hitites, amorreus, perizites, hivites i jebuseus.

Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien exterminat. Salomó els va sotmetre a la prestació personal forçosa, i així continuen encara avui.

Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions.

Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren dos-cents cinquanta, que dirigien els qui treballaven.

Salomó va traslladar la seva muller, filla del faraó, de la ciutat de David al palau que li havia construït. Es va dir: «Aquesta dona no pot habitar al palau de David, rei d’Israel, ja que tots els llocs on ha entrat l’arca del Senyor són sagrats.»

Des d’aleshores, Salomó oferia holocaustos a l’altar que havia dedicat al Senyor davant el vestíbul.

Els oferia complint el ritu diari dels holocaustos i les prescripcions de Moisès referents als dissabtes, les festes del primer dia de mes i les tres solemnitats anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles.

Seguint les normes del seu pare David, també va assignar als grups sacerdotals els torns de servei; als levites, les seves funcions de cantar lloances i de prestar servei al costat dels sacerdots, segons els ritus propis de cada dia; i als porters, els torns de servei a cada porta. Així, en efecte, ho havia ordenat David, home de Déu.

No es desviaven en res de les prescripcions que el rei Salomó havia ordenat als sacerdots i als levites, ni tampoc del referent a la custòdia dels tresors.

Tota l’obra de Salomó havia arribat a bon terme, primerament el dia que es posaren els fonaments del temple del Senyor, després quan el temple va ser del tot acabat.

Llavors Salomó va anar a Ession-Guèber i a Elat, a la costa del mar, en el país d’Edom.

Hiram, per mitjà dels seus homes, li envià vaixells i gent que coneixia bé la mar. Amb els homes de Salomó van arribar a Ofir, se’n van endur quinze tones d’or i les portaren al rei Salomó.