Jutges 1

• Nombres 27,21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes. ⤳
• Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà. ⤳
• Jutges 20,28 ⤳
• Èxode 28,30 Dintre el pectoral del judici, posa-hi les sorts sagrades dels urim i tummim, perquè Aaron les porti sempre sobre el pit quan es presenti davant el Senyor. Així portarà constantment davant el Senyor els litigis dels israelites. ⤳
• 1 Samuel 23,9-10 En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod, […] ⤳
• Josuè 24,29-30 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys; […] ⤳
• Jutges 3,1-61 Samuel 22,9-10Jutges 1,27

• Apocalipsi 5,5 Però un dels ancians em digué: —No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells. ⤳
• Hebreus 7,14 És sabut, efectivament, que nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, a la qual Moisès no atribuí cap funció sacerdotal. ⤳
• Nombres 7,12 ⤳
• Gènesi 49,8-10 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […] ⤳
• Salms 78,68-70 Va escollir la tribu de Judà, la muntanya de Sió, que ell tant estima; […] ⤳
• Nombres 2,3 »A la part de llevant acamparan els del campament de Judà, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Nahxon, fill d’Amminadab. ⤳
• Apocalipsi 19,11-16

• Jutges 1,17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»). ⤳
• 2 Samuel 10,11 tot dient-li: —Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, vindré jo a ajudar-te. ⤳
• Josuè 19,1 El segon territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Simeó. La seva heretat es trobava enclavada enmig de l’heretat de la tribu de Judà. ⤳
• Gènesi 29,33 Va quedar encara embarassada i va donar a llum un segon fill. Deia: —El Senyor ha sentit que jo no era estimada i m’ha donat un altre fill. El va anomenar Simeó. ⤳

• Josuè 11,6-8 El Senyor digué a Josuè: —No tinguis por d’ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d’Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra. […] ⤳
• 1 Samuel 11,8 Saül va passar revista a Bèzec: els homes d’Israel eren tres-cents mil, i els de Judà, trenta mil. ⤳
• Josuè 10,8-10 El Senyor li digué: —No tinguis por d’ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d’ells no et podrà resistir. […] ⤳
• 1 Samuel 14,6 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs. ⤳
• 1 Reis 22,15 Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà: —Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer? Ell va respondre: —Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei! ⤳
• 1 Samuel 17,46-47 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. […] ⤳
• Deuteronomi 7,21 Reis 22,6Deuteronomi 9,31 Samuel 14,10Èxode 23,28-29

Sense referències creuades.

Sense referències creuades.

• Apocalipsi 13,10 El qui ha d’anar a la captivitat, hi anirà; el qui ha de morir a fil d’espasa, hi morirà. Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe! ⤳
• 1 Samuel 15,33 Però Samuel li va dir: —La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones! I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal. ⤳
• Lluc 6,37-38 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. […] ⤳
• Levític 24,19-21 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: […] ⤳
• Jaume 2,13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici! ⤳
• Èxode 21,23-25 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, […] ⤳
• Mateu 7,1-2Romans 2,15Isaïes 33,1Apocalipsi 16,6

• Josuè 15,63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui. ⤳
• Jutges 1,21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d’expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d’avui. ⤳

• Josuè 10,36 Des d’Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar ⤳
• Josuè 11,21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermini, amb les seves ciutats. ⤳
• Josuè 15,13-20 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. […] ⤳

• Josuè 14,15 Antigament Hebron s’anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà») : Arbà va ser el més famós dels anaquites. Finalment el país va reposar de la guerra. ⤳
• Nombres 13,22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. ⤳
• Nombres 13,33 fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres. ⤳
• Jutges 1,20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d’Anac. ⤳
• Jeremies 9,23 D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor.» ⤳
• Cohèlet 9,11 Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps. ⤳
• Josuè 15,13-19Salms 33,16-17

• Josuè 15,15 Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer. ⤳
• Josuè 10,38-39 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n va anar cap a Debir i l’atacà. […] ⤳

• Josuè 15,16-17 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer. […] ⤳
• 1 Samuel 17,25 Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel. ⤳
• 1 Samuel 18,23 Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué: —¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no soc més que un home pobre i insignificant. ⤳

• Jutges 3,9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. ⤳

• Josuè 15,18-19 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir: —Què vols, ara? […] ⤳

• Hebreus 6,7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dona plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; ⤳
• 1 Pere 3,9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció. ⤳
• Gènesi 33,11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. ⤳
• 1 Samuel 25,27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen. ⤳
• 1 Samuel 25,18 Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases. ⤳
• 2 Corintis 9,5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa. ⤳

• Nombres 10,29-32 Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita: —Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel. […] ⤳
• Jutges 4,11 Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix. ⤳
• 1 Samuel 15,6 Llavors va fer dir als quenites: —Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. ⤳
• Deuteronomi 34,3 el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar. ⤳
• Nombres 21,1 Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d’Atarim, anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners. ⤳
• Jutges 3,13 Eglon s’alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres. ⤳
• Jutges 4,172 Cròniques 28,16Èxode 3,1Josuè 12,14Èxode 18,271 Cròniques 2,15Èxode 18,14-17Èxode 18,1Èxode 18,7Jeremies 35,2Nombres 24,21-22Èxode 18,12Èxode 4,18

• Nombres 21,3 El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l’extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»). ⤳
• 2 Cròniques 14,10 Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, dient: —Senyor, ningú fora de tu no pot donar ajuda quan lluiten el poderós i el dèbil. Ajuda’ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud. Tu, Senyor, ets el nostre Déu. No et deixis vèncer per un home. ⤳
• Josuè 19,4 Eltolad, Betul, Hormà, ⤳
• Nombres 14,45 Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà. ⤳
• Jutges 1,3 Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans: —Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat. Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. ⤳

• Josuè 11,22 No van quedar anaquites en tot el país d’Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. ⤳
• Jutges 3,3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat. ⤳
• Josuè 15,45-47 Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalia; […] ⤳
• 1 Samuel 6,17 Les morenes d’or que els filisteus van pagar al Senyor com a reparació eren: una per Asdod, una per Gaza, una per Ascaló, una per Gat i una per Ecron. ⤳
• Jutges 16,1-2 Una vegada, Samsó se’n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d’ella. […] ⤳
• Jutges 16,21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. ⤳
• Èxode 23,31Josuè 13,3

• Isaïes 41,10 No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa. ⤳
• Salms 60,12 sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat i ja no sorties amb els nostres exèrcits? ⤳
• Jutges 1,2 El Senyor respongué: —Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans. ⤳
• Mateu 17,19-20 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres no l’hem pogut treure? […] ⤳
• Isaïes 41,14-15 »Poble de Jacob, que ets com un cuc, Israel, que ets ben poca cosa, no tinguis por, jo t’ajudo! Ho dic jo mateix, el Senyor. Jo, el Sant d’Israel, soc el qui t’allibera. […] ⤳
• Mateu 1,23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». ⤳
• Filipencs 4,13Romans 8,31Mateu 14,30-31Jutges 6,12-13Èxode 14,7-31Gènesi 39,22 Samuel 5,10Josuè 14,12Cohèlet 9,11Salms 46,7Josuè 11,1-9Gènesi 39,21Salms 46,11Josuè 17,16-18Josuè 1,52 Reis 18,7Josuè 1,9Jutges 1,27-32Isaïes 8,10

• Jutges 1,10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava Quiriat-Arbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai. ⤳
• Nombres 14,24 Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió. ⤳
• Deuteronomi 1,36 Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s’ha mantingut fidel a mi, el Senyor.” ⤳
• Josuè 15,13-14 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. […] ⤳
• Nombres 13,22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. ⤳
• Josuè 21,11-12 Quiriat-Arbà, o ciutat d’Arbà, avantpassat dels anaquites, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà, amb els pasturatges del voltant; […] ⤳
• Josuè 14,9-14

• Josuè 15,63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui. ⤳
• Jutges 19,10-12 Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. […] ⤳
• 2 Samuel 5,6-9 El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: —Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos. Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.» […] ⤳
• Josuè 18,11-28 El primer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Benjamí. Estava situat entre el dels descendents de Judà i el dels descendents de Josep. […] ⤳
• Jutges 1,8 Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc. ⤳

• Jutges 1,19 El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra. ⤳
• 1 Cròniques 7,29 Els descendents de Manassès, en canvi, posseïen Bet-Xean, Tanac, Meguidó i Dor, amb les seves rodalies. Els descendents de Josep, fill d’Israel, habitaven en aquests llocs. ⤳
• Apocalipsi 7,8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí. ⤳
• Nombres 1,32 ⤳
• Josuè 16,1-4 El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l’altura de Jericó, a l’est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel. […] ⤳
• Nombres 1,10 Per les dues tribus descendents de Josep, Elixamà, fill d’Ammihud, per la d’Efraïm, i Gamliel, fill de Pedahsur, per la de Manassès. ⤳
• Gènesi 49,242 Reis 18,7Josuè 14,4

• Gènesi 28,19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. ⤳
• Gènesi 48,3 Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir ⤳
• Gènesi 35,6 Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan. ⤳
• Jutges 18,2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. ⤳
• Josuè 7,2 Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar, ⤳
• Josuè 2,1 Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. ⤳

• 1 Samuel 30,15 David li va demanar: —Em guiaràs fins aquesta banda? Ell va respondre: —Jura’m per Déu que no em mataràs ni em posaràs en mans del meu amo, i jo et guiaré fins aquesta banda. ⤳
• Josuè 2,12-14 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur […] ⤳

• Josuè 6,22-25 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d’allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat. […] ⤳

• 2 Reis 7,6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!» ⤳
• 2 Cròniques 1,17 Un carro provinent d’Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre’ls als reis dels hitites i dels arameus. ⤳

• Salms 106,34-35 No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor; […] ⤳
• Jeremies 48,10 Maleït qui faci amb desgana la tasca encomanada pel Senyor! Maleït qui privi de sang la seva espasa! ⤳
• Josuè 17,11-13 En els territoris d’Issacar i d’Aser, la tribu de Manassès va rebre Bet-Xean i Ibleam, amb la seva rodalia; igual que Dor, Endor, Tanac i Meguidó, amb la seva rodalia i els seus habitants. La comarca de Dor és la tercera. […] ⤳
• 1 Samuel 15,9 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. ⤳
• Jutges 1,1 Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor: —Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus? ⤳
• Èxode 23,32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus, ⤳
• Jutges 5,19Deuteronomi 7,2Josuè 21,25

Sense referències creuades.

• Josuè 16,10 Tanmateix, els efraïmites no pogueren expulsar els cananeus de Guèzer. Aquests han continuat vivint entre els efraïmites fins al dia d’avui, però sotmesos a prestacions forçoses. ⤳
• 1 Reis 9,16 El faraó, rei d’Egipte, havia ocupat Guèzer i l’havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i després l’havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó; ⤳

• Josuè 19,15 Amb Catat, Nahalol, Ximon, Iralà i Betlèhem feien dotze ciutats amb els pobles del voltant. ⤳

• Josuè 19,24-30 El cinquè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu d’Aser. […] ⤳

• Salms 106,34-35 No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor; […] ⤳

• Salms 18,24 em porto amb ell honradament i em guardo net de tota culpa. ⤳
• Josuè 19,32-38 El sisè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Neftalí. […] ⤳
• Jutges 1,35 Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses. ⤳
• Jutges 1,30 La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló. ⤳

• Josuè 19,47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se’n van apoderar, van passar els habitants a tall d’espasa, van prendre possessió de la ciutat i s’hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat. ⤳
• Jutges 18,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel. ⤳

• Josuè 10,12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! ⤳
• Josuè 19,42 Xaalabín, Aialon, Itlà, ⤳
• Jutges 12,12 Quan va morir, l’enterraren a Aialon, en el territori de Zabuló. ⤳
• 1 Reis 4,9 El fill de Dèquer s’estava a Macàs, a Xaalbim, a Bet-Xèmeix i a Elon de Bethanan. ⤳

• Nombres 34,4 Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d’Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon. ⤳
• Josuè 15,2-3 La seva frontera sud començava a l’extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb; […] ⤳