Ezequiel 8

L’any sisè de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisè mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judà seien davant meu. Allí la mà del Senyor Déu es va apoderar de mi

i vaig veure una figura semblant a la d’un home: el vaig veure, de mig cos en avall, com un foc, i de mig cos en amunt, com nimbat de resplendor, semblant al metall incandescent.

Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor.

Allà hi havia la presència gloriosa del Déu d’Israel, tal com jo l’havia vista a la plana.

Ell em digué: —Fill d’home, mira cap al nord. Jo hi vaig dirigir la mirada, i just a l’entrada que dona a l’altar hi havia l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor.

Ell continuà dient-me: —Fill d’home, no veus què fan? ¿No t’adones de les grans abominacions que la gent d’Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.

Llavors em va dur a l’entrada de l’atri, vaig mirar i vaig veure un esvoranc a la paret.

Ell em digué: —Fill d’home, travessa la paret. Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura.

Ell em va dir: —Entra i mira quines abominacions s’hi cometen.

Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rèptils i d’altres animals detestables, tots els ídols d’Israel, gravats a la paret tot al voltant.

Setanta homes dels ancians d’Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d’ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l’encens pujava amunt.

I em digué: —¿Has vist, fill d’home, què fan a les fosques els notables d’Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquè diuen: “El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país.”

I continuà dient-me: —Encara veuràs cometre abominacions pitjors.

Llavors em va dur a l’entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz.

Ell em digué: —¿Has vist, fill d’home? Doncs encara veuràs abominacions pitjors que aquestes.

Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol.

I em digué: —¿Has vist, fill d’home? ¿A la gent de Judà li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d’haver omplert el país de violència i d’haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre’m a la cara.

Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.