Esdres 6

Llavors el rei Darius va ordenar que es fessin investigacions en els arxius reials babilònics.

I fou a Ecbàtana, ciutat fortificada de la província de Mèdia, on van trobar un rotlle en el qual hi havia registrat el següent document:

«Any primer del regnat de Cir. Edicte del rei Cir sobre el temple de Jerusalem: El temple serà reconstruït, perquè es disposi d’un lloc apropiat per a oferir-hi sacrificis. S’aprofitaran els seus antics fonaments. Farà seixanta colzades d’alt i seixanta d’ample.

Els seus murs tindran tres filades de carreus per cada filada de fusta. Les despeses aniran a càrrec del tresor reial.

A més, els objectes d’or i de plata que Nabucodonosor havia pres del temple de Jerusalem i s’havia endut a Babilònia seran retornats al temple de Jerusalem, de manera que cada cosa torni a ocupar el seu lloc. Els objectes seran dipositats al temple de Déu.»

En vista d’això, el rei Darius va promulgar el següent edicte: «A Tatenai, governador de la Transeufratina, a Xetar-Boznai i als seus col·legues, els altres funcionaris d’aquesta satrapia. No intervingueu en aquest assumpte.

Deixeu continuar les obres d’aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus dirigents el reconstrueixin en el seu emplaçament originari.

»Aquestes són les meves ordres sobre com heu de procedir amb els dirigents dels jueus respecte a la reconstrucció del temple: Amb els fons reials provinents dels tributs recaptats a la Transeufratina seran pagades puntualment les despeses de les obres als dirigents dels jueus, de manera que no s’interrompin els treballs.

»Cada dia, sense excepció, serà donat als sacerdots de Jerusalem tot el que necessitin, d’acord amb les seves indicacions: vedells, moltons i anyells per als holocaustos oferts al Déu del cel, i també blat, sal, vi i oli.

Així podran presentar ofrenes agradables al Déu del cel i pregar per la vida del rei i dels seus fills.

»Finalment, en cas que algú transgredeixi aquestes disposicions, ordeno que li arrenquin una biga de fusta de casa seva, la clavin dreta a terra i que ell hi sigui assotat. I que converteixin la casa en un munt de runa.

Que el Déu que fa habitar a Jerusalem el seu nom, ell mateix aniquili qualsevol rei o nació que, transgredint aquestes disposicions, gosi destruir el seu temple! Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que sigui executat al peu de la lletra.»

Llavors Tatenai, governador de la Transeufratina, Xetar-Boznai i els altres funcionaris, van complir diligentment les ordres rebudes del rei Darius.

D’aquesta manera, els dirigents dels jueus van poder continuar amb èxit els treballs de reconstrucció. Els encoratjaven, amb els seus missatges, el profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d’Idó. Van acabar feliçment la reconstrucció, d’acord amb les ordres del Déu d’Israel i els edictes dels reis perses Cir, Darius i Artaxerxes.

L’edifici del temple va quedar enllestit el dia vint-i-tres del mes d’adar, l’any sisè del regnat de Darius.

Els israelites, els sacerdots, els levites i els altres repatriats van dedicar amb alegria el temple de Déu.

Amb motiu de la dedicació van oferir cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i, com a sacrifici pel pecat de tot el poble, dotze bocs, un per cada una de les tribus d’Israel.

Després van organitzar els sacerdots en torns i els levites en grups perquè estiguessin al servei del culte a Déu que es fa a Jerusalem, tal com està escrit en el llibre de Moisès.

El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua.

Tant els sacerdots com els levites s’havien purificat, però els altres repatriats no estaven purificats. Com que els levites, doncs, eren purs, sense excepció, van immolar els anyells pasquals per als altres repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.

Tots els israelites van menjar el sopar pasqual, tant els qui havien tornat de l’exili com els qui havien trencat amb els costums impurs dels pagans del país i s’havien unit als repatriats. Volien cercar fidelment el Senyor, Déu d’Israel.

Durant els set dies següents van celebrar amb alegria la festa dels Àzims, ja que el Senyor mateix els havia omplert de goig: havia inspirat en el rei d’Assíria una actitud favorable envers ells i els havia donat coratge en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, del Déu d’Israel.