La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Ester

Ester 9

166 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.

  • Ester 3,13 El decret, enviat a totes les províncies de l’imperi per mitjà de missatgers, establia que l’únic dia per a exterminar, assassinar i eliminar tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, seria el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i alhora donava permís per a apoderar-se dels seus béns.
  • Ester 8,12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes.
  • Salms 30,11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!»
  • Apocalipsi 11,18 Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teva fúria, el temps de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, l’hora de destruir els destructors de la terra.
  • Isaïes 14,1-2 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. […]
  • Isaïes 60,14-16 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència; tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”, i “Sió, la del Sant d’Israel”. […]
  • 2 Samuel 22,41Deuteronomi 32,36Ester 9,17Ester 3,7Fets 12,11
2

Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.

  • Ester 8,17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
  • Ester 8,11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
  • Salms 71,13 Que quedin confosos i avergonyits els qui demanen contra mi pena de mort; que ploguin les befes i els escarnis sobre els qui volen fer-me mal.
  • Salms 71,24 Parlaré tot el dia de la teva bondat, perquè han quedat confosos i avergonyits els qui volien fer-me mal.
  • Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
  • Isaïes 8,9 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets.
  • Josuè 11,20Ester 9,10Èxode 23,27Gènesi 35,5Ester 9,15-18Josuè 2,9
3

Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu.

  • Esdres 8,36 Després van comunicar els decrets del rei als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, i als governadors de la Transeufratina. Així, aquests van prestar el seu suport als israelites i al temple de Déu.
  • Ester 8,9 Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus.
  • Ester 3,12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
  • Daniel 3,2 El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir.
  • Ester 8,5 i li digué: —Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l’imperi.
  • Daniel 6,1-2 i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys. […]
  • Ester 3,2-6
4

Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent.

  • 2 Samuel 3,1 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s’allargava. Però David s’anava consolidant, mentre la casa de Saül s’afeblia cada dia més.
  • 1 Cròniques 11,9 David anava creixent en poder: el Senyor de l’univers era amb ell.
  • Proverbis 4,18 La via dels justos és com l’aurora: cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia;
  • 1 Samuel 2,30 Jo, el Senyor, Déu d’Israel, havia promès que la teva casa i la casa dels teus pares viuria sempre a la meva presència. Però ara jo, el Senyor, t’asseguro que em guardaré prou de complir-ho; perquè jo honoro els qui m’honoren, però els qui em menyspreen seran menyspreats. Ho dic jo, el Senyor.
  • Josuè 6,27 El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s’escampà per tot el país.
  • Sofonies 3,19 En aquell temps faré sentir el meu poder contra tots els teus opressors. Salvaré les ovelles coixes, aplegaré les disperses i els donaré glòria i renom per tots els països on ara les menyspreen.
  • Salms 1,31 Cròniques 14,17Salms 18,43Mateu 4,24Isaïes 9,7
5

Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.

  • Salms 18,34-40 Em dona peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. […]
  • Salms 149,6-9 Enalteixen Déu amb els llavis, mentre porten a les mans espases de dos talls, […]
  • Salms 18,47-48 Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal, sigui enaltit el Déu que em salva! […]
  • Salms 20,7-8 Ara sé de cert que el Senyor dona al seu Ungit la victòria; li respon des del santuari, en el cel, amb prodigis del seu braç victoriós. […]
  • Jeremies 18,21 Ara, doncs, fes-los morir amb l’espasa i que els seus fills morin de fam. Que les seves dones quedin viudes i acabin perdent els fills. Que els homes morin de pesta i els joves caiguin a la guerra.
  • 2 Tessalonicencs 1,6 Perquè és just que Déu faci passar tribulacions als qui ara us atribolen,
6

A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents,

  • Ester 3,15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s’entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.
11

Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,

Sense referències creuades.

12

i va dir a la reina Ester: —A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d’Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l’imperi? Però demana el que vulguis i t’ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t’ho concediré.

  • Ester 5,6 Mentre bevien, el rei va dir a Ester: —Demana el que vulguis i t’ho donaré. Et concediré ni que sigui la meitat del meu regne.
  • Ester 7,2 Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: —Demana el que vulguis, reina Ester, i t’ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t’ho concediré.
13

Ester va respondre: —Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.

  • Ester 8,11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
  • Deuteronomi 21,23 el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió.
  • Gàlates 3,13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul.
  • 2 Samuel 21,6 Que ens donin set homes descendents seus i els penjarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’elegit del Senyor. El rei va dir: —Us els donaré.
  • 2 Samuel 21,9 i els va donar als gabaonites, que els penjaren a la muntanya, davant el Senyor. Tots set van morir plegats. Els van executar els primers dies de la sega, quan començaven la collita de l’ordi.
  • Ester 9,15 Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
14

El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.

Sense referències creuades.

15

Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.

  • Ester 9,10
  • Ester 8,11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
  • Hebreus 13,5 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.
  • Salms 118,7-12 Tinc el Senyor a favor, ell em sosté; veuré caure els enemics. […]
  • 1 Tessalonicencs 5,22 Allunyeu-vos de tota mena de mal.
  • Ester 9,13 Ester va respondre: —Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.
  • Ester 9,16Ester 9,2
16

Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res.

  • Ester 8,11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí.
  • Ester 9,2 Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.
  • Levític 26,7-8 Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà. […]
17

Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits.

  • Ester 9,1 Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.
  • Ester 9,21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
  • Ester 3,12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
  • Ester 9,18 En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.
  • Ester 8,9 Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus.
18

En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits.

  • Ester 9,21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
  • Ester 9,1 Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.
  • Ester 9,15 Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
  • Ester 9,13 Ester va respondre: —Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca.
  • Ester 9,11 Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa,
19

Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.

  • Ester 8,17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
  • Apocalipsi 11,10 Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.
  • Ester 9,22 per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
  • Deuteronomi 16,14 Celebra-la amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites, els immigrants, els orfes i les viudes que resideixin a la teva ciutat.
  • Nehemies 8,10-12 Esdres va afegir: —Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força. […]
  • Deuteronomi 16,11 Ves al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom; allà, a la presència del Senyor, el teu Déu, celebra la festa amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites que resideixin a la teva ciutat i amb els immigrants, els orfes i les viudes que viuen enmig teu.
  • Salms 118,11-16Deuteronomi 3,5Zacaries 2,4Lluc 11,41

La festa dels Purim

20

Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.

  • Ester 1,1 Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l’Índia fins a Etiòpia,
  • 2 Corintis 1,10-11 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos, […]
  • Salms 145,4-12 Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses. […]
  • Ester 3,12 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una.
  • Èxode 17,14 Després el Senyor va dir a Moisès: —Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: “Esborraré d’aquesta terra el record d’Amalec.”
  • Ester 1,22 Va enviar cartes a totes les províncies de l’imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l’home fos l’autoritat de la casa i que s’hi parlés la llengua materna d’ell.
  • Ester 8,9Deuteronomi 31,19-22Salms 124,1-31 Cròniques 16,12
21

Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar

Sense referències creuades.

22

per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.

  • Salms 30,11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!»
  • Ester 9,19 Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
  • Isaïes 14,3 Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès,
  • Isaïes 12,1-2 Aquell dia diràs: «Et dono gràcies, Senyor: t’havies irritat contra mi, però t’has desdit del teu rigor i m’has consolat. […]
  • Ester 3,12-13 El dia tretze del mes primer van ser convocats els escribes reials, i Aman els va dictar el decret adreçat als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, als governadors de cada província i als caps de cada nació. El decret, escrit en nom del rei Xerxes i avalat amb el seu segell, va ser traduït a totes les llengües i transcrit en l’escriptura pròpia de cada una. […]
  • Gàlates 2,10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès.
  • Salms 103,2Mateu 5,4Joan 16,20-22Èxode 13,3-8Nehemies 8,10-12Fets 2,44-46Lluc 11,41
23

Així, doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els havia escrit.

Sense referències creuades.

24

Perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic de tots els jueus, s’havia proposat d’exterminar-los tirant el pur , és a dir, els daus de la sort, i així confondre’ls i eliminar-los.

  • Ester 3,5-13 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós. […]
  • Ester 9,10
25

Però quan el rei se’n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.

  • Salms 7,16 Havia obert una fossa profunda i acaba caient-hi ell mateix;
  • Ester 9,13-14 Ester va respondre: —Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca. […]
  • Mateu 21,44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
  • Ester 7,5 El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: —Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?
  • Salms 140,9 No satisfacis el desig dels injustos, no deixis prosperar aquests intrigants: serien encara més altius, Senyor.» Pausa
  • Salms 109,17-18 Li agradava maleir: que sigui maleït! No volia beneir: que ningú no el beneeixi! […]
  • Salms 141,10
26

Per això aquests dies s’anomenen Purim, del nom de pur . I per això, seguint les instruccions d’aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït,

  • Ester 9,20 Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.
  • Ezequiel 39,11 »Quan arribarà aquell dia, donaré a Gog per sepultura un lloc famós a Israel. Serà la vall dels Vianants, a l’est del Mar Mort. La sepultura impedirà que els vianants hi passin. Allí enterraran Gog amb tota la seva tropa, i l’anomenaran la vall de la Tropa de Gog.
  • Nombres 16,40
27

els jueus van instituir una festa i acceptaren de celebrar-la cada any, ells, la seva descendència i tots el qui s’adherissin al judaisme. I no deixaran de celebrar aquells dos dies de la manera indicada en la carta i d’acord amb les dates fixades.

  • Isaïes 56,6 »I als estrangers que s’han unit a mi, el Senyor, per adorar-me i estimar el meu nom i ser els meus servidors, que guarden el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança,
  • Zacaries 2,11 però ara, fills de Sió que residiu a Babilònia, escapeu-vos-en!»
  • Ester 8,17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
  • Isaïes 56,3 L’estranger que s’ha unit al Senyor no ha pas de dir: «El Senyor m’exclou del seu poble.» Ni l’eunuc ha de dir: «No soc més que un arbre sec.»
  • Josuè 9,15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
  • Ester 9,21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
  • Deuteronomi 29,14-15Zacaries 8,23Deuteronomi 5,32 Samuel 21,1-21 Samuel 30,25
28

Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà.

  • Salms 103,2 Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.
  • Èxode 13,8-9 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.” […]
  • Salms 78,5-7 Ell va establir un pacte amb Jacob, va fixar una llei amb Israel. Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyessin als seus fills, […]
  • Josuè 4,7 els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.”
  • Èxode 12,17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d’Egipte. Totes les generacions l’han de guardar. És una institució perpètua.
  • Zacaries 6,14 La corona estarà al temple del Senyor, com a memorial en honor d’Hélem, de Tobià i de Jedaià i com a memorial de la generositat del fill de Sefanià.”
29

La reina Ester, filla d’Abihail, i Mardoqueu, el jueu, van confirmar per escrit, amb la seva autoritat, la festa dels Purim una segona vegada.

  • Ester 9,20 Mardoqueu va escriure la relació d’aquests fets i envià cartes als jueus de totes les províncies de l’imperi de Xerxes, tant als de prop com als de lluny.
  • Ester 2,15 Quan a Ester, filla d’Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l’havia adoptada com a filla, li va arribar el torn de presentar-se al rei, ella no va demanar res per a endur-se’n al palau, fora del que li havia dit Egai, l’eunuc guardià de l’harem. De fet, Ester es guanyava l’admiració de tots els qui la tractaven.
  • Ester 8,10 L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial.
  • Ester 3,15 Els missatgers sortiren immediatament per ordre del rei. El decret també va ser publicat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman s’entaulaven a celebrar-ho, els habitants de Susa estaven consternats.
30

I enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies de l’imperi de Xerxes augurant-los una pau autèntica

  • Ester 1,1 Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l’Índia fins a Etiòpia,
  • Ester 8,9 Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus.
  • Zacaries 8,19 —Això anuncia el Senyor de l’univers: “Des d’ara, per a la gent de Judà, els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè seran festes de goig i d’alegria. Però estimeu sobretot la veritat i la pau.”
  • Isaïes 39,8 Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»
31

i instituint la festa dels Purim en els dies fixats, tal com els havien ordenat Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester, i tal com ja s’havien compromès a complir ells mateixos i els seus descendents en tot el que pertocava als dejunis i als planys.

  • Ester 4,3 A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s’ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra.
  • Ester 4,16 —Ves a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.
  • Jonàs 3,2-9 —Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré. […]
32

Totes aquestes prescripcions d’Ester instituint la festa dels Purim consten en aquest llibre.

  • Ester 9,26 Per això aquests dies s’anomenen Purim, del nom de pur . I per això, seguint les instruccions d’aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït,