Salms

Salms 78

620 referències creuades · llegeix el capítol →

(77)

Escolta, poble, el meu ensenyament

Cant. Del recull d’Assaf. Escolta, poble, el meu ensenyament, estigues atent a les meves paraules.

Isaïes 51,4 «Poble meu, escolta’m a mi, el Senyor! Nació meva, estigues atenta! Aviat sortirà de mi un decret, una ordre meva serà llum de tots els pobles. ⤳
Isaïes 55,3 Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. ⤳
2 Cròniques 15,1-16 Azariahu, fill d’Oded, portat per l’esperit de Déu, […] ⤳
Proverbis 8,4-6 «Us crido a tots vosaltres, la meva veu s’adreça a tothom. […] ⤳
Jutges 5,3 Escolteu, reis! Atents, sobirans! Jo canto en honor del Senyor; toco i canto al Senyor, Déu d’Israel. ⤳
Salms 74,1 Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures? ⤳
Salms 49,1-3 Salms 50,7 Mateu 13,9 Salms 51,4

Els meus llavis es valdran de paràboles, aclariré enigmes del temps antic.

Mateu 13,34-35 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. […] ⤳
Mateu 13,11-13 Ell els respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. […] ⤳
Marc 4,34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. ⤳
Salms 49,4 Dels meus llavis sortiran paraules assenyades; del meu cor, pensaments madurats amb saviesa. ⤳
Proverbis 1,6 Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. ⤳

El que vam sentir i aprendre, allò que ens van contar els nostres pares,

Salms 44,1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Cant. ⤳
Èxode 12,26-27 I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, […] ⤳
Èxode 13,14-15 Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: “Què vol dir això?”, tu li respondràs: “El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d’Egipte, la terra on érem esclaus. […] ⤳
Èxode 13,8 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.” ⤳
Salms 48,8 igual que les ventades de llevant quan estavellen els vaixells de Tarsis. ⤳

no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran després: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis.

Deuteronomi 11,19 Ensenyeu-les als vostres fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. ⤳
Deuteronomi 4,9 »Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. ⤳
Salms 145,4-6 Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses. […] ⤳
Joel 1,3 Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. ⤳
Deuteronomi 6,7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. ⤳
Salms 71,17-18 M’has instruït, Déu meu, des de jove, i encara avui proclamo les teves meravelles. […] ⤳
Salms 10,1-5 Josuè 4,6-7 Josuè 4,21-24 Èxode 13,14 Èxode 12,26 Èxode 13,8 Salms 26,7 Isaïes 63,7-19 Salms 9,14 Job 15,18

Ell va establir un pacte amb Jacob, va fixar una llei amb Israel. Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyessin als seus fills,

Efesis 6,4 Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor. ⤳
Salms 81,5 Així ho té prescrit Israel, és festa decretada pel Déu de Jacob, ⤳
Gènesi 18,19 Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.» ⤳
Deuteronomi 4,45 les clàusules, els decrets i les prescripcions que els comunicà després de la sortida d’Egipte. ⤳
Deuteronomi 6,7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. ⤳
Isaïes 38,19 Són els vius els qui et donen gràcies, com jo faig avui. Els pares fan conèixer als seus fills la teva fidelitat. ⤳
Romans 3,2 Deuteronomi 11,19 Isaïes 8,20 Èxode 25,21 Èxode 40,3 1 Joan 5,9-12 Salms 78,3-4 Salms 19,7 Salms 119,152 Èxode 25,16 Salms 147,19 Èxode 40,20

perquè ho coneguessin els qui vindran i els fills que naixeran després. Que s’alcin, doncs, i ho contin als seus fills,

Joel 1,3 Conteu-ho als vostres fills; que ells ho contin també als seus, i aquests, als qui vindran. ⤳
Salms 102,18 quan farà cas de l’oració dels desvalguts i no menystindrà les seves pregàries. ⤳
Ester 9,28 Així, recordant i celebrant aquells dies de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat, els jueus mantindran sempre la festa dels Purim, i els seus descendents en tindran un record que no desapareixerà. ⤳
Salms 90,16 Que els teus servents puguin veure la teva obra, i els seus fills, la teva glòria. ⤳
Salms 22,31 Una descendència servirà el Senyor; parlaran d’ell a aquesta generació. ⤳
Deuteronomi 4,10 »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.” ⤳
Salms 145,4 Salms 71,18 Josuè 22,24-25 Salms 48,13

perquè posin en Déu la confiança, perquè no oblidin mai més les seves obres i guardin els seus manaments.

Deuteronomi 5,29 Tant de bo que sempre estiguessin disposats a venerar-me i a complir cada dia tots els meus manaments! Així ells i els seus descendents trobarien la felicitat per sempre. ⤳
Apocalipsi 14,12 Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús! ⤳
1 Joan 5,3 ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, ⤳
Deuteronomi 4,9 »Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. ⤳
Joan 14,21-24 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. […] ⤳
1 Joan 3,22-24 i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. […] ⤳
Jeremies 17,7-8 Salms 77,10-12 Deuteronomi 8,11 Salms 40,4 Salms 130,6-7 Salms 91,14 Salms 103,2 Deuteronomi 8,2 Ester 9,27-28 Èxode 12,24-27 Salms 146,5 1 Corintis 11,24 Salms 105,5 Deuteronomi 7,18-19 Salms 62,5 Deuteronomi 6,12 1 Pere 1,21

Que els fills no es tornin com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu.

Salms 78,37 els seus cors no eren constants, eren cors infidels a l’aliança. ⤳
Èxode 32,9 El Senyor va afegir: —Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. ⤳
2 Reis 17,14 Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. ⤳
Ezequiel 20,18 »Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. ⤳
Deuteronomi 31,27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? ⤳
Fets 7,51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. ⤳
Mateu 23,31-33 2 Cròniques 30,7 Ezequiel 2,3-8 Deuteronomi 9,13 Ezequiel 20,8 Èxode 33,3 Èxode 33,5 Deuteronomi 9,24 Deuteronomi 9,6-7 2 Cròniques 20,33 Josuè 14,8-9 2 Cròniques 19,3 Salms 68,6 Job 11,13 Èxode 34,9 2 Cròniques 12,14 Deuteronomi 4,4 2 Cròniques 30,19 Salms 106,7

La gent d’Efraïm, bons arquers, fugiren a l’hora del combat;

1 Samuel 31,1 Entretant, els filisteus havien atacat els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa. ⤳
Deuteronomi 1,41-44 »Llavors em vau replicar: “Hem pecat contra el Senyor! Pujarem a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat.” Cada un de vosaltres es va equipar per al combat, amb la intenció d’envair la regió muntanyosa. […] ⤳
Salms 78,57 el refusaren i el traïren igual que els seus pares, desviant-se com sagetes mal tirades; ⤳
Josuè 17,16-18 Els descendents de Josep van replicar: —No en tenim prou, amb la muntanya. A més, tots els cananeus que viuen a la plana tenen carros de guerra, tant els de Bet-Xean i la seva rodalia com els de la vall de Jizreel. […] ⤳
Jutges 20,39 Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d’israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla. ⤳
Jutges 9,28 Gàal, fill d’Èbed, va dir: —Qui és Abimèlec i qui som els de Siquem perquè li hàgim d’estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d’ell. Serviu, per tant, els homes del clan d’Hamor, que és el pare de Siquem! Per què hem de continuar sotmesos a Abimèlec? ⤳
1 Samuel 4,10 1 Cròniques 12,2 Lluc 22,33 Jutges 9,38-40

no guardaren l’aliança de Déu, es negaren a seguir la seva llei.

Deuteronomi 31,20 Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança. ⤳
Deuteronomi 31,16 El Senyor digué a Moisès: —Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells. ⤳
Jutges 2,10-12 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel. […] ⤳
Nehemies 9,26-29 »Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument. […] ⤳
Jeremies 31,32 No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Soc jo, el Senyor, qui ho diu. ⤳
2 Reis 17,14-15 Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. […] ⤳

Havien oblidat les seves gestes, els prodigis que els havia mostrat.

Salms 106,13 Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. ⤳
Deuteronomi 32,18 Israel, oblides la Roca que et feu néixer, no fas cas del Déu que t’ha donat la vida. ⤳
Salms 78,7 perquè posin en Déu la confiança, perquè no oblidin mai més les seves obres i guardin els seus manaments. ⤳
Salms 106,21-22 Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, […] ⤳
Jeremies 2,32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps. ⤳

En terra d’Egipte, a la plana de Tanis, obrà prodigis davant els seus pares:

Nombres 13,22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. ⤳
Isaïes 19,11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? ⤳
Ezequiel 30,14 Assolaré Patrós, calaré foc a Tanis i executaré la sentència contra Tebes. ⤳
Èxode 7,1 El Senyor digué a Moisès: —Davant el faraó tindràs l’autoritat d’un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. ⤳
Isaïes 19,13 Són ineptes, els cortesans de Tanis, i els de Memfis viuen enganyats. Ells, els governadors de les províncies, han desencaminat Egipte. ⤳
Salms 135,9 Dintre teu, Egipte, envià senyals i prodigis contra el faraó i contra tots els seus servents. ⤳
Deuteronomi 6,22 Deuteronomi 4,34 Salms 78,42-50 Nehemies 9,10 Salms 105,27-38 Gènesi 32,3 Salms 106,22

per obrir-los camí partí la mar, aguantant les aigües com un dic;

Èxode 14,21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, ⤳
Èxode 15,8 Al bufec del teu alè s’han apilat les aigües, s’han alçat les onades com un dic, s’ha endurit l’aigua al mig del mar. ⤳
Josuè 3,16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. ⤳
Salms 106,9-10 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; […] ⤳
Salms 136,13-15 Va partir en dos el Mar Roig. Perdura eternament el seu amor. […] ⤳
Salms 66,6 Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Celebrem, doncs, la seva gesta. ⤳
1 Corintis 10,2-3 Salms 38,7 Isaïes 63,13 Habacuc 3,15 Èxode 14,1-15

els guiava de dia amb un núvol, de nit amb la resplendor del foc.

Salms 105,39 Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum. ⤳
Èxode 13,21-22 El Senyor caminava al davant d’ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. […] ⤳
Èxode 14,24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: ⤳
Nehemies 9,12 »De dia vas guiar els nostres pares amb una columna de núvol, i de nit, amb una columna de foc que els il·luminava el camí per on havien de passar. ⤳
Nehemies 9,19 »Però tu, per la teva gran misericòrdia, no els vas abandonar en el desert: la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí no es va allunyar d’ells, ni tampoc la columna de foc que, durant la nit, il·luminava el camí per on havien de passar. ⤳
Èxode 40,35-38 Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè s’hi havia posat el núvol i la presència gloriosa del Senyor havia omplert tot el tabernacle. […] ⤳

Esberlà roques al desert, com per donar-los les aigües profundes;

Èxode 17,6 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure. Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel, ⤳
Nombres 20,11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. ⤳
Salms 105,41 Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. ⤳
1 Corintis 10,4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. ⤳
Salms 114,8 que converteix la roca en estanys, la pedra dura en fonts d’aigua viva. ⤳
Apocalipsi 22,17 L’Esperit i l’esposa diuen: «Vine!» I els qui escolten, que diguin: «Vine!» Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. ⤳
Isaïes 48,21 Apocalipsi 22,1 Isaïes 43,20 Isaïes 41,18 Joan 7,37-38

va fer sortir rius de la roca, com si hi aboqués les aigües abismals.

Nombres 20,10-11 Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: —Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca? […] ⤳
Nombres 20,8 —Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar. ⤳
Deuteronomi 8,15 Ell t’ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d’aigua de la roca dura; ⤳
Salms 105,41 Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. ⤳
Deuteronomi 9,21 »Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya. ⤳

Però ells continuaren ofenent-lo, encarant-se en el desert contra l’Altíssim;

Isaïes 63,10 Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells. ⤳
Hebreus 3,16-19 I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès. […] ⤳
Deuteronomi 9,8 »A l’Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparèixer. ⤳
Deuteronomi 9,12-22 i em digué: “Ves, baixa de pressa, perquè s’ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava i s’han fabricat un ídol de fosa.” […] ⤳
Salms 106,13-32 Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. […] ⤳
Salms 95,8-10 «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, […] ⤳
Salms 78,32

en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradés.

Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! ⤳
Deuteronomi 6,16 No poseu a prova el Senyor, el vostre Déu, com vau fer a Massà. ⤳
1 Corintis 10,9 No temptem el Crist, com alguns d’ells el temptaren, i van morir picats per les serps. ⤳
Salms 106,14-15 En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. […] ⤳
1 Corintis 10,6 Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. ⤳
Salms 95,9 quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres. ⤳
Jaume 4,2-3 Èxode 16,2-3

Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert?

Nombres 21,5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⤳
Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! ⤳
Èxode 16,3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. ⤳
Salms 23,5 Davant meu pares taula tu mateix, i els adversaris ho veuen; m’has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. ⤳
Èxode 16,8-10 Moisès va afegir: —Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor. […] ⤳
Nombres 11,13 D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar? ⤳
Nombres 20,3 Job 34,37 Apocalipsi 13,6 Romans 9,20 2 Cròniques 32,19

Quan donà un cop a la roca, l’aigua rajà i van baixar torrents. Però, ¿podrà donar-nos ara pa i proveir de carn el seu poble?»

Nombres 20,11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. ⤳
Nombres 11,21-23 Moisès va replicar: —Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes? […] ⤳
Salms 78,41 Una vegada i una altra posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel. ⤳
Gènesi 18,12-14 es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» […] ⤳
Nombres 11,18 I al poble, digues-li: “Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu. ⤳
Èxode 17,6-7 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure. Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel, […] ⤳

El Senyor els va sentir i s’indignà, el seu foc s’abrandà contra Jacob, el seu rigor caigué sobre Israel,

Nombres 11,1-3 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. […] ⤳
Judes 1,5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d’haver salvat una vegada per sempre el poble d’Israel traient-lo de la terra d’Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut. ⤳
1 Corintis 10,11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. ⤳
Hebreus 12,29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora. ⤳
Nombres 11,10 Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l’entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà ⤳
1 Corintis 10,5 Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. ⤳
Deuteronomi 32,22 Salms 78,31

perquè no creien en Déu, no confiaven que els podia salvar.

Hebreus 3,18-19 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir. […] ⤳
Judes 1,5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d’haver salvat una vegada per sempre el poble d’Israel traient-lo de la terra d’Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut. ⤳
Hebreus 11,6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen. ⤳
Hebreus 3,12 Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu. ⤳
Deuteronomi 1,32 Però, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre Déu, ⤳
Isaïes 7,9 ⤳
1 Joan 5,10 Salms 106,24

Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel,

Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. ⤳
Malaquies 3,10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció. ⤳
Salms 33,9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí. ⤳
2 Reis 7,19 i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.» ⤳
Isaïes 5,6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. ⤳
2 Reis 7,2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs. ⤳

i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial.

Èxode 16,4 El Senyor va dir a Moisès: —Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d’acord amb això que els mano. ⤳
Salms 105,40 Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. ⤳
Joan 6,31-71 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. […] ⤳
Deuteronomi 8,3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. ⤳
Nehemies 9,15 Els donares pa del cel per saciar la seva fam, feres brollar aigua d’una roca per calmar la seva set. Els enviares a conquerir el país que els havies promès amb jurament. ⤳
Èxode 16,14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. ⤳
Nehemies 9,20 Salms 68,9 1 Corintis 10,3

Els homes van menjar el pa dels àngels, les provisions abundants que els enviava.

Èxode 16,8 Moisès va afegir: —Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor. ⤳
Salms 103,20 Beneïu-lo, àngels del Senyor, herois poderosos que compliu les seves ordres, sempre a punt d’obeir els seus manaments. ⤳
Mateu 15,37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. ⤳
Mateu 14,20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. ⤳

Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder,

Nombres 11,31 Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre. ⤳
Salms 135,7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳

i va ploure carn com núvols de pols, tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar.

Èxode 16,12-13 —He sentit les murmuracions dels israelites. Ves a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu.” […] ⤳
Nombres 11,18-19 I al poble, digues-li: “Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu. […] ⤳
Nombres 11,32 El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà. El qui menys, n’arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament. ⤳

Els feu caure al bell mig del campament, vora mateix de les tendes.

Sense referències creuades.

En menjaren fins a saciar-se; així va satisfer el seu desig.

Nombres 11,19-20 No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, […] ⤳
Salms 106,15 Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. ⤳

Però abans que aquell desig se’ls calmés, amb el menjar encara a la boca,

Nombres 11,33-34 Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat. […] ⤳
Lluc 16,19-23 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. […] ⤳
Nombres 22,20-22 A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué: —Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, ves amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui. […] ⤳
Proverbis 1,32 L’obstinació acaba matant els inexperts, la indolència destrueix els estúpids; ⤳

el rigor de Déu va caure damunt d’ells: va fer morir els més forts, va abatre el jovent d’Israel.

Sense referències creuades.

I, malgrat tot, encara van pecar, no creien en els seus prodigis;

Joan 12,37 Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell. ⤳
Salms 78,22 perquè no creien en Déu, no confiaven que els podia salvar. ⤳
Ezequiel 20,13 Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. ⤳
Lluc 16,31 »Abraham li digué: »—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti. ⤳
Nombres 14,1-45 Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. […] ⤳
Salms 78,11 Havien oblidat les seves gestes, els prodigis que els havia mostrat. ⤳
Nombres 16,1-17 Nombres 21,1-6 Nombres 25,1-18

per això amb un sospir posà fi als seus dies, la seva vida s’acabà ràpidament.

Nombres 14,35 Soc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.” ⤳
Nombres 14,29 Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos. ⤳
Nombres 26,64-65 Entre aquests israelites no hi havia cap home dels qui havien estat censats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van fer el cens en el desert del Sinaí. […] ⤳
Cohèlet 12,13-14 ⤳
Deuteronomi 2,14-16 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. […] ⤳
Salms 90,7-9 Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. […] ⤳
Job 5,6-7 Gènesi 3,16-19 Cohèlet 1,13-14 Cohèlet 1,2 Job 14,1 Cohèlet 12,8

Quan els feria, ells el cercaven, es convertien i tornaven a Déu.

Osees 5,15 »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran: ⤳
Nombres 21,7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li: —Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble, ⤳
Jutges 3,12-15 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. […] ⤳
Jutges 3,8-9 Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d’Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys. […] ⤳
Osees 7,14 No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat! ⤳
Jutges 4,3 Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor. ⤳
Jeremies 22,23 Isaïes 26,6 Jutges 10,7-10

Es recordaven de Déu, la seva roca, del Déu altíssim, el seu redemptor.

Deuteronomi 32,4 «Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible, són justos tots els seus camins. És el Déu fidel, sense malícia, és bo i és recte. ⤳
Isaïes 41,14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc, Israel, que ets ben poca cosa, no tinguis por, jo t’ajudo! Ho dic jo mateix, el Senyor. Jo, el Sant d’Israel, soc el qui t’allibera. ⤳
Èxode 15,13 Encamines amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix fins al teu lloc sagrat. ⤳
Titus 2,14 Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé. ⤳
Isaïes 48,17 El Senyor, que t’allibera, el Sant d’Israel, et diu això: «Jo, el Senyor, soc el teu Déu. Jo t’ensenyo el que et serà profitós i et guio pel camí que has de seguir. ⤳
Deuteronomi 32,15 Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava. ⤳
Deuteronomi 7,8 Salms 78,7 Salms 106,21 Isaïes 44,6 Salms 74,2 Deuteronomi 32,30-31 Salms 78,11 Salms 106,13 Salms 78,42 Deuteronomi 9,26 Isaïes 63,8-9 Èxode 6,6 Deuteronomi 15,15

Però no eren més que afalacs, mentida davant d’ell a flor de llavis;

Isaïes 29,13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa. ⤳
Ezequiel 33,31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs. ⤳
Salms 18,44 M’alliberes dels avalots del poble i em fas sobirà d’altres nacions; un poble que no coneixia es posa al meu servei. ⤳
Osees 11,12 ⤳
Deuteronomi 5,28-29 »El Senyor va escoltar les vostres paraules i em digué: “He sentit el que et diu aquest poble. Tenen raó de parlar així. […] ⤳
Isaïes 57,11 »Qui et preocupava? De qui tenies por per a ser-me tan deslleial? No et recordaves de mi ni em tenies present. Estic silenciós des de fa temps i per això em perdies el respecte. ⤳
Salms 106,12-13

els seus cors no eren constants, eren cors infidels a l’aliança.

Fets 8,21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. ⤳
Salms 78,8 Que els fills no es tornin com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu. ⤳
Salms 51,10 Fes que torni a sentir els crits de festa, que exultin els ossos que havies humiliat. ⤳
Osees 7,14 No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat! ⤳
Osees 10,2 Tenen el cor esmunyedís i ara ho pagaran: el Senyor derrocarà els seus altars i els arrasarà els pilars sagrats. ⤳
Osees 7,16 Si retornen a algú, no ho fan mirant cap al cel. Són com un arc que falla. Els seus governants cauran víctimes de l’espasa: el seu llenguatge és insolent. I des d’Egipte tothom se’n riurà.» ⤳
Salms 119,80 Deuteronomi 31,20 Salms 44,17-18

Ell, que és tot misericòrdia, els perdonava la culpa i no els destruïa, refrenava constantment el seu rigor, no els mostrava tot el seu enuig;

Ezequiel 20,17 Però em vaig desdir d’exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert. ⤳
Isaïes 48,9 Però jo, per amor del meu nom, he estat pacient, pel meu honor m’he contingut i no t’he volgut destruir. ⤳
Nombres 14,18-20 “Jo soc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.” […] ⤳
Ezequiel 20,21-22 Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. […] ⤳
Ezequiel 20,13-14 Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. […] ⤳
2 Reis 21,20 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. ⤳
Isaïes 44,21-22 Èxode 34,6-9 Salms 106,43-45 Nombres 16,44-48 Ezequiel 20,8-9

tenia present que eren mortals, un alè que no torna quan se’n va.

Jaume 4,14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. ⤳
Gènesi 6,3 El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» ⤳
Job 7,7 Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat. ⤳
Job 7,16 N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf. ⤳
Job 10,9 Recorda que m’has modelat com l’argila: ¿i ara em tornes a la pols? ⤳
Salms 103,14-16 perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols. […] ⤳
Joan 3,6

Quantes vegades es rebel·laren al desert! Com el contristaven en plena solitud!

Efesis 4,30 I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. ⤳
Salms 95,8-10 «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, […] ⤳
Nombres 14,11 El Senyor va dir a Moisès: —Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells? ⤳
Isaïes 63,10 Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells. ⤳
Hebreus 3,15-17 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió. […] ⤳
Salms 107,11 s’havien rebel·lat contra les paraules divines i havien menyspreat els designis de l’Altíssim. ⤳
Isaïes 7,13 Salms 106,14-33 Salms 78,17 Deuteronomi 9,21-22

Una vegada i una altra posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel.

Nombres 14,22 declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, ⤳
Hebreus 3,8-11 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert , […] ⤳
Fets 7,39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte, ⤳
Deuteronomi 6,16 No poseu a prova el Senyor, el vostre Déu, com vau fer a Massà. ⤳
Salms 78,19-20 Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert? […] ⤳
2 Pere 2,21-22 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. […] ⤳
Nombres 14,4 2 Reis 19,22 Marc 5,35-36 Salms 89,18

No es recordaven de la seva mà, del dia que els havia rescatat de l’opressió,

Jutges 8,34 No es van recordar ja del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de la mà de tots els enemics que els envoltaven. ⤳
Jeremies 32,21 Vas fer sortir Israel, el teu poble, del país d’Egipte, entre senyals i prodigis, amb mà forta i amb braç poderós i enmig de gestes esglaiadores. ⤳
Èxode 14,12 Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert. ⤳
Salms 78,11 Havien oblidat les seves gestes, els prodigis que els havia mostrat. ⤳
Salms 106,7-10 Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. […] ⤳
Salms 136,10-15 Colpí Egipte prenent-li els primogènits. Perdura eternament el seu amor. […] ⤳
Èxode 13,9 Isaïes 11,11 Salms 78,21-22 Èxode 14,30-31

quan obrà grans senyals a Egipte, meravelles a la plana de Tanis:

Èxode 4,21 El Senyor digué a Moisès: —Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble. ⤳
Èxode 3,19-20 Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; […] ⤳
Deuteronomi 6,22 Nosaltres mateixos vam veure els senyals i prodigis grandiosos i terribles que el Senyor envià contra Egipte, contra el faraó i tota la seva família. ⤳
Deuteronomi 4,34 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d’un altre per fer-se’l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. ⤳
Èxode 7,3 Ara bé, jo enduriré el cor del faraó. Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d’Egipte, ⤳
Salms 135,9 Dintre teu, Egipte, envià senyals i prodigis contra el faraó i contra tots els seus servents. ⤳
Nehemies 9,10 Salms 105,27-38

va convertir en sang canals i recs, perquè els egipcis no poguessin beure;

Salms 105,29 Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. ⤳
Èxode 7,17-21 Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo soc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. […] ⤳
Apocalipsi 16,3-6 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. […] ⤳

envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país;

Èxode 8,21-24 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país. […] ⤳
Èxode 8,2-15 Aaron va estendre la mà cap a les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país. […] ⤳
Salms 105,30-31 Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. […] ⤳
Apocalipsi 16,3 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. ⤳

abandonà les collites als insectes, el fruit del seu treball a les llagostes;

Èxode 10,12-15 Llavors el Senyor va dir a Moisès: —Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada. […] ⤳
Salms 105,34-35 Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes, […] ⤳
Joel 1,4-7 El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. […] ⤳
Apocalipsi 9,2-11 ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire. […] ⤳
Amós 7,1-2 El Senyor Déu em va fer veure com preparava una plaga de llagostes just quan l’herba rebrotava després de la primera dallada, que és la reservada al rei. […] ⤳
Joel 2,25 El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres. ⤳

amb la pedregada els destrossà les vinyes, i amb la calamarsa, els sicòmors;

Salms 105,32-33 En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país; […] ⤳
Èxode 9,18-34 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. […] ⤳

moria el bestiar, colpit per la pedra, i els seus ramats eren víctimes dels llamps.

Èxode 9,19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran.” ⤳
Èxode 9,28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps! ⤳

Desencadenà encara el foc del seu rigor: indignació, càstig i desgràcies, tot un estol d’àngels malèfics.

Lamentacions 4,11 L’enuig del Senyor és complet, ha abocat el seu furor. Ha calat foc a Sió, l’ha consumida de soca-rel. ⤳
1 Reis 22,21-22 En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?” […] ⤳
Èxode 12,13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. ⤳
2 Samuel 24,16 Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu. ⤳
Èxode 15,7 La teva grandesa ha derrocat els adversaris. La teva ira s’arbora i els consumeix com la palla. ⤳
Salms 11,6 Farà ploure dissorts sobre els injustos, foc, sofre i vent ardent: aquesta copa hauran de beure! ⤳
Romans 2,8-9 Job 1,12 Isaïes 42,25 Sofonies 3,8 Job 20,23 Job 2,6-7

Va donar lliure curs al seu enuig deixant que la mort els assaltés i la pesta consumís les seves vides.

Ezequiel 7,4 No et miraré amb compassió, no tindré pietat. Sàpigues que et faré pagar la teva conducta, es perpetuarà en tu el preu de les teves abominacions. Llavors sabreu que jo soc el Senyor. ⤳
2 Pere 2,4-5 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. […] ⤳
Romans 8,32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? ⤳
Ezequiel 8,18 Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré. ⤳
Èxode 9,3-6 el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. […] ⤳
Ezequiel 9,10 Doncs jo tampoc no els miraré amb compassió ni tindré pietat. Els faré pagar la seva conducta. ⤳
Ezequiel 7,9 Ezequiel 5,11 Job 27,22

Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la fillada del poble de Cam.

Salms 105,23 Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. ⤳
Salms 135,8 Va colpir els primogènits dels egipcis, des dels homes fins a les bèsties. ⤳
Salms 106,22 meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. ⤳
Salms 136,10 Colpí Egipte prenent-li els primogènits. Perdura eternament el seu amor. ⤳
Salms 105,36 Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada. ⤳
Èxode 12,29-30 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. […] ⤳
Èxode 13,15 Gènesi 49,3 Èxode 12,12 Salms 105,27 Gènesi 9,22-25 Gènesi 10,6 Hebreus 11,28

Tragué fora com un ramat el seu poble i els va guiar com ovelles pel desert.

Salms 77,20 Pel mig de la mar et vas obrir camí, i l’oceà es convertí en lloc de pas de les teves petjades invisibles. ⤳
Nehemies 9,12 »De dia vas guiar els nostres pares amb una columna de núvol, i de nit, amb una columna de foc que els il·luminava el camí per on havien de passar. ⤳
Joan 10,11-42 »Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. […] ⤳
Isaïes 63,11-14 Llavors el poble es recordà dels primers temps de Moisès: «On és ara el qui els va treure del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar enmig d’ells el seu esperit sant? […] ⤳
Lluc 15,4-6 —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? […] ⤳
Salms 105,37 Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí. ⤳
Isaïes 40,11 Salms 95,7 Salms 100,3 Jeremies 23,2-4 Ezequiel 34,11-31

Els guià segurs, sense res que els fes por, i la mar va engolir els seus enemics.

Èxode 14,19-20 L’àngel de Déu, que caminava davant la formació d’Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s’hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, […] ⤳
Èxode 15,10 Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix; s’enfonsen com plom dins les aigües poderoses. ⤳
Èxode 14,27-28 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. […] ⤳
Èxode 14,15 El Senyor va dir a Moisès: —Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. ⤳
Hebreus 11,29 Gràcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaren, foren engolits. ⤳
Salms 136,15 Hi enfonsà el faraó amb el seu exèrcit. Perdura eternament el seu amor. ⤳

Els feu entrar al seu clos sagrat, en aquella muntanya que el seu braç es conquerí.

Salms 44,3 Amb la teva mà, per implantar-los, desposseïres els nadius, expulsares pobles per fer-los lloc. ⤳
Èxode 15,17 Fes-lo entrar a la muntanya; implanta’l, Senyor, a la teva heretat, al lloc que has preparat per a residir-hi, al santuari que han bastit les teves mans. ⤳
Isaïes 11,9 Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar. ⤳
Èxode 15,13 Encamines amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix fins al teu lloc sagrat. ⤳
Daniel 9,16-20 Per la teva gran bondat, Senyor, calma l’ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els països que ens envolten. […] ⤳
Daniel 11,45 Plantarà els seus pavellons entre els dos mars, vora la muntanya gloriosa i santa. Allà li arribarà la fi i no hi haurà qui l’ajudi. ⤳
Salms 68,16 Efesis 1,14

Davant d’ells expulsà els pobles nadius, els repartí per sorts l’heretat i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel.

Josuè 13,7 Ara, doncs, és el moment en què has de dividir aquest país entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès. ⤳
Salms 44,2 Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la teva gesta, acomplerta en els seus dies, obra de la teva mà en temps antics. ⤳
Nehemies 9,22-25 »Els vas donar pobles i reialmes i els repartires aquests territoris que els servien de frontera: van ocupar el país de Sehon, rei d’Heixbon, i el territori d’Og, rei de Basan. […] ⤳
Deuteronomi 6,10-12 »El Senyor, el teu Déu, et farà entrar al país que havia promès als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob. Hi trobaràs ciutats grans i pròsperes que tu no has construït, […] ⤳
Josuè 6,1-21 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. […] ⤳
Nombres 33,54 Us l’heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l’heretat de les vostres tribus. ⤳
Salms 105,44-45 Salms 136,18-22 Salms 135,10-12 Josuè 23,4 Josuè 19,51

Però posaren Déu a prova, es rebel·laren, no van guardar l’aliança de l’Altíssim,

Jutges 2,11-12 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. […] ⤳
2 Reis 17,7-23 Això va succeir perquè els israelites, adorant altres déus, havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d’Egipte, alliberant-los del poder del faraó, rei d’Egipte. […] ⤳
Ezequiel 16,15-26 »Però vas confiar en la teva bellesa i, valent-te de la teva anomenada, et prostituïres oferint-te al primer que passava, dient-li: ‘Tot és per a tu!’ […] ⤳
Deuteronomi 32,15-21 Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava. […] ⤳
Deuteronomi 31,16-20 El Senyor digué a Moisès: —Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells. […] ⤳
Nehemies 9,25-26 Van conquerir ciutats fortificades i una terra fèrtil, van ocupar cases plenes de tota mena de béns, cisternes excavades a la roca, vinyes, oliverars i molts arbres fruiters. Menjaven fins a saciar-se, s’engreixaven i vivien en les delícies de la teva gran prosperitat. […] ⤳
Salms 78,40-41

el refusaren i el traïren igual que els seus pares, desviant-se com sagetes mal tirades;

Osees 7,16 Si retornen a algú, no ho fan mirant cap al cel. Són com un arc que falla. Els seus governants cauran víctimes de l’espasa: el seu llenguatge és insolent. I des d’Egipte tothom se’n riurà.» ⤳
Ezequiel 20,27-28 »Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. […] ⤳
Jutges 3,5-7 Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. […] ⤳
Salms 78,8 Que els fills no es tornin com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu. ⤳
Salms 78,41 Una vegada i una altra posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel. ⤳
Jutges 3,12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. ⤳
Salms 78,10-37

l’irritaven en els recintes sagrats, l’engelosien amb els seus ídols.

Deuteronomi 32,21 M’han engelosit adorant els qui no són déus, m’han irritat venerant el no-res. Per a engelosir-los, em valdré també jo d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-los, d’un poble sense seny. ⤳
Levític 26,30 Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré. ⤳
1 Reis 12,31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. ⤳
1 Corintis 10,22 O és que volem provocar la gelosia del Senyor? Que potser som més forts que no pas ell? ⤳
Jutges 2,11-12 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. […] ⤳
Èxode 20,4-5 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. […] ⤳
1 Reis 11,7 Deuteronomi 32,16-17 Deuteronomi 12,2 Jutges 2,17 Jeremies 8,19 Jutges 2,20 Ezequiel 20,28-29 1 Reis 11,10 Jutges 10,6 Ezequiel 8,3-5 Deuteronomi 4,16-25 Salms 79,5 Deuteronomi 12,4 Nombres 33,52 Salms 97,7 Osees 13,2 Deuteronomi 27,15 Èxode 34,14

Quan ho veié, Déu es va indignar i repudià Israel completament;

Salms 106,40 El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat; ⤳
Lamentacions 2,7 El Senyor ha rebutjat el seu altar, ha abandonat el santuari. Ha posat en mans dels enemics els baluards i les muralles. Hi ha cridadissa en el temple com els dies de festa. ⤳
Deuteronomi 32,19 En veure això, el Senyor se’n va cansar i es disgustà dels seus fills i filles. ⤳
Gènesi 18,20-21 Llavors el Senyor digué a Abraham: —El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. […] ⤳
Salms 14,2-5 El Senyor guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu. […] ⤳
Levític 26,44 Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo soc el Senyor, el seu Déu. ⤳
Zacaries 11,8 Levític 20,23 Salms 11,4

abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam;

Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament. ⤳
Jeremies 26,6-9 faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i aquesta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra.” […] ⤳
1 Samuel 4,4-11 Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu. […] ⤳
1 Samuel 1,3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí. ⤳
Jeremies 7,12-14 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble. […] ⤳

i deixà captiva en mans dels opressors la seva arca potent i gloriosa.

Salms 132,8 Alça’t, Senyor, i vine a l’indret del teu repòs, tu i l’arca del teu poder. ⤳
Jutges 18,30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. ⤳
1 Samuel 4,17 El missatger va respondre: —Els israelites han fugit davant els filisteus. El nostre exèrcit ha sofert una gran derrota; a més, han mort els teus dos fills, Hofní i Pinhàs, i l’arca de Déu ha estat capturada. ⤳
1 Samuel 4,21 Pensant en l’arca de Déu, que havia estat capturada, i en la fi del seu sogre i del seu marit, deia: —S’han endut d’Israel la glòria de Déu. Per això va posar a l’infant el nom d’Icabod (que significa: «La glòria ja no hi és»). ⤳
Salms 24,7 Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! ⤳
Èxode 40,34 Llavors el núvol va cobrir la tenda del trobament, i la presència gloriosa del Senyor omplí tot el tabernacle. ⤳
2 Cròniques 6,41 Salms 63,2

Indignat contra la seva heretat, abandonà el seu poble a mercè de l’espasa;

1 Samuel 4,2 Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert. ⤳
Salms 89,38 es mantindrà per sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.”» Pausa ⤳
Isaïes 64,9 Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació. ⤳
1 Samuel 4,10-11 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes. […] ⤳

el foc consumí tants homes joves que les noies no tingueren cants de núvia;

Jeremies 7,34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna. ⤳
Jeremies 16,9 Això anuncia el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia. ⤳
Nombres 11,1 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. ⤳
Isaïes 4,1 Aquell dia, set dones pretendran un sol home. Li diran: «No et serem una càrrega ni per menjar ni per vestir, però pren-nos per mullers, treu-nos el deshonor d’estar soles.» ⤳
Deuteronomi 29,20 per a perdició seva, el separaria de totes les tribus d’Israel, en compliment de totes les malediccions que sancionen l’aliança escrita en aquest llibre de la Llei. ⤳
Deuteronomi 32,22 El foc del meu rigor ja crema i abrusarà fins al país dels morts, devorant la terra i les seves collites, inflamant els fonaments de les muntanyes. ⤳
Salms 78,21 Jeremies 25,10

els sacerdots van caure a la guerra, i les viudes no els pogueren plorar.

Job 27,15 La pesta enterrarà els supervivents, i les viudes no els podran ni plorar. ⤳
1 Samuel 4,17 El missatger va respondre: —Els israelites han fugit davant els filisteus. El nostre exèrcit ha sofert una gran derrota; a més, han mort els teus dos fills, Hofní i Pinhàs, i l’arca de Déu ha estat capturada. ⤳
1 Samuel 4,11 L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir. ⤳
Ezequiel 24,23 no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres. ⤳
1 Samuel 22,18-19 Llavors el rei va ordenar a Doeg: —Mata tu els sacerdots! I Doeg, l’edomita, els va matar. Aquell dia van morir vuitanta-cinc homes que portaven la túnica de lli sacerdotal. […] ⤳
1 Samuel 2,33-34 Jo mantindré algú dels teus prop del meu altar, perquè els ulls se li entelin i tot ell es consumeixi, però tots els rebrots de la teva família moriran com un de tants. […] ⤳
1 Samuel 4,19-20

Llavors el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit, igual que un guerrer ensopit de massa vi:

Salms 44,23 És per tu que anem morint tot el dia i ens tenen com anyells duts a matar. ⤳
Salms 7,6 que l’enemic em persegueixi i m’agafi, que em trepitgi per terra la vida i colgui a la pols el meu honor. Pausa ⤳
Isaïes 51,9 Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar? ⤳
Salms 73,20 De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix. ⤳
Isaïes 42,13-14 El Senyor surt al combat com un heroi, enardit com un guerrer indomtable. Llança fort el crit de guerra i afronta amb valentia l’enemic. […] ⤳

va ferir els darreres dels seus opressors, que en portaren per sempre la vergonya.

1 Samuel 5,6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori. ⤳
Jeremies 23,40 Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat.”» ⤳
Job 40,12 Doblega’ls tots amb l’esguard, ajup els malvats allà on es trobin! ⤳
1 Samuel 6,4 Els preguntaren: —Quina ofrena hem de presentar? Ells van respondre: —Cinc morenes d’or i cinc rates d’or, segons el nombre dels primers magistrats de les ciutats filistees, ja que l’epidèmia ha afectat no solament el poble en general sinó fins i tot els primers magistrats de les cinc ciutats. ⤳

Deixà de banda la casa de Josep, desestimà la tribu d’Efraïm.

1 Samuel 6,21 Llavors van enviar missatgers als de Quiriat-Jearim per dir-los: —Els filisteus ens han tornat l’arca del Senyor. Baixeu i emporteu-vos-la! ⤳
2 Samuel 6,2 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. ⤳
2 Samuel 6,17 Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió. ⤳

Va escollir la tribu de Judà, la muntanya de Sió, que ell tant estima;

Salms 87,2 i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob. ⤳
Gènesi 49,8-10 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […] ⤳
Salms 132,12-14 Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els ensenyaré, continuaran també els seus fills ocupant per sempre el teu tron.» […] ⤳
2 Cròniques 6,6 Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble.” ⤳
Rut 4,17-22 Les veïnes deien: —Noemí ha tingut un fill! I foren elles qui l’anomenaren Obed. Obed va ser el pare de Jessè, i Jessè, el pare de David. […] ⤳
1 Samuel 16,1 El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills. ⤳

hi construí el seu temple, ferm com el cel, etern com la terra i els seus fonaments.

Isaïes 51,6 Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà. ⤳
1 Reis 6,1-38 Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l’any quatre-cents vuitanta després de la sortida dels israelites d’Egipte. Era l’any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziu, que és el mes segon. […] ⤳
Salms 119,90-91 La teva fidelitat es manté pels segles, com es manté la terra que has fixat. […] ⤳
Salms 104,5 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. ⤳
Job 26,7 Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res. ⤳
1 Cròniques 29,1 Després el rei David va dir a tota l’assemblea: —El meu fill Salomó, l’únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l’empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. ⤳
1 Reis 9,8 Apocalipsi 20,11 1 Samuel 2,8 Salms 102,25 Isaïes 48,13 2 Cròniques 3,4 Colossencs 1,16-17 2 Cròniques 2,9 1 Cròniques 29,19

Va escollir David, el seu servent, el va treure d’entre pletes i ramades,

1 Samuel 16,11-12 Samuel va afegir: —No queda cap més fill? Jessè va respondre: —Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: —Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui. […] ⤳
Fets 13,22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué: »— M’he fixat en David , fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor , que realitzarà tot el que jo vull. ⤳
2 Samuel 6,21 David li va contestar: —Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble. ⤳
Èxode 3,10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. ⤳
1 Samuel 17,15-54 David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare. […] ⤳
Salms 89,19-20 És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. […] ⤳
Èxode 3,1 1 Reis 19,19-20 2 Samuel 3,18 Amós 7,14-15 2 Samuel 7,8 Mateu 4,18-22

el prengué de darrere les ovelles, perquè pasturés el seu poble de Jacob, Israel, la seva heretat.

2 Samuel 5,2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” ⤳
1 Cròniques 11,2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor, el teu Déu, t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” ⤳
1 Samuel 10,1 Llavors Samuel va agafar l’ampolleta de l’oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué: —¿No és veritat que el Senyor t’ha ungit com a sobirà del seu poble? ⤳
1 Pere 5,2 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; ⤳
Gènesi 33,13 Però Jacob li va respondre: —Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat. ⤳
1 Samuel 2,7-8 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. […] ⤳
Salms 28,9 Salms 75,6-7 Ezequiel 34,23-24 Isaïes 40,11 2 Samuel 7,8 Zacaries 11,4-17 Salms 113,7-8 Miquees 5,2-4 Jeremies 27,5-6 Joan 21,15-17 Mateu 2,6

Ell els pasturava amb cor irreprensible, els guiava amb mà prudent.

1 Reis 9,4 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, ⤳
2 Timoteu 2,15 Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat. ⤳
Isaïes 11,2-4 L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; […] ⤳
Fets 13,22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué: »— M’he fixat en David , fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor , que realitzarà tot el que jo vull. ⤳
Salms 101,1-8 Referit a David. Salm. Vull cantar la fidelitat i la justícia: a tu, Senyor, dedico el meu cant. […] ⤳
1 Reis 15,5 És que David havia fet allò que plau al Senyor, i en tota la seva vida no es va decantar mai d’allò que el Senyor li havia manat, llevat de l’afer d’Uries, l’hitita. ⤳
Zacaries 11,15-17 Jaume 1,5 Fets 13,36 1 Reis 3,6-9 2 Samuel 8,15 1 Reis 3,28 Salms 75,2 2 Corintis 3,5-6