La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Èxode

Èxode 12

424 referències creuades · llegeix el capítol →

La sortida d’Egipte (12,1-15,21)

La festa de Pasqua

1

El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte:

Sense referències creuades.

2

—Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any.

  • Èxode 13,4 En sortiu avui, el mes d’abib.
  • Deuteronomi 16,1 »En el mes d’abib, no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d’abib ell et va fer sortir d’Egipte.
  • Èxode 34,18 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte.
  • Èxode 23,15 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
  • Nombres 28,16 »El dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor,
  • Levític 23,5 »El capvespre del dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor.
  • Ester 3,7
3

Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa.

4

Si una família és massa petita per a menjar-se’l, que s’ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se’l menjar.

Sense referències creuades.

5

L’animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d’un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit.

  • Hebreus 9,13-14 La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment. […]
  • 1 Pere 1,18-19 Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, […]
  • Malaquies 1,14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo soc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.
  • Malaquies 1,7-8 Doncs bé, l’heu menyspreat oferint en el meu altar aliments indignes. I encara pregunteu: «Què tenen d’indignes?» Vosaltres us penseu que la taula del Senyor és una taula qualsevol! […]
  • Deuteronomi 17,1 »No sacrifiquis en honor del Senyor, el teu Déu, cap toro ni cap anyell que tingui una tara o un defecte: fora una cosa abominable davant el Senyor, el teu Déu.
  • Hebreus 7,26 Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels.
  • Levític 23,12Levític 22,18-24Levític 1,10Levític 1,3
6

L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d’Israel el degollareu el capvespre d’aquell dia.

7

Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu.

  • Èxode 12,22-23 Agafeu un manat d’hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. […]
  • Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.
  • Hebreus 9,22 Segons la Llei, gairebé tot s’ha de purificar amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó.
  • Efesis 1,7 En ell, per la seva sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de Déu
  • 1 Pere 1,2 des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.
  • Hebreus 10,14 Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.
  • Hebreus 10,29Hebreus 9,13-14
8

Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L’heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues.

9

No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l’animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes.

  • Èxode 12,8 Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L’heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues.
  • Deuteronomi 16,7 L’has de coure i menjar en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. L’endemà podràs tornar a casa teva.
  • Lamentacions 1,13 Del cel ha enviat un foc que ha consumit els meus ossos; m’ha posat un parany en ple camí, de sobte m’ha fet caure. M’ha deixat abandonada, malalta tot el dia.
10

No en guardeu gens per a l’endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho.

  • Èxode 23,18 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardis fins l’endemà el greix dels animals sacrificats per a la meva festa.
  • Èxode 34,25 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardis fins l’endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.
  • Levític 22,30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l’endemà. Jo soc el Senyor.
  • Èxode 29,34 Si l’endemà sobra res de la carn i del pa del ritu d’investidura, crema-ho; que no en mengi ningú, perquè és cosa sagrada.
  • Deuteronomi 16,4-5 Durant aquests set dies no hi ha d’haver gens de llevat en tot el teu territori. De la carn sacrificada el capvespre del dia primer, no n’ha de quedar gens quan arribi el matí. […]
  • Levític 7,15-17 La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà. […]
11

Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor.

  • Èxode 12,27 respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà.
  • Efesis 6,15 estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l’evangeli de la pau.
  • 1 Corintis 5,7 Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
  • 1 Pere 1,13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà.
  • Lluc 12,35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses.
  • Èxode 12,43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger.
  • Nombres 28,16Levític 23,5Deuteronomi 16,2-6Mateu 26,19-20Èxode 12,21Lluc 15,22Èxode 12,13Lluc 7,38
12

»Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor.

13

La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini.

  • Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.
  • Èxode 12,23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases.
  • 1 Joan 1,7 Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, estem en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat.
  • Josuè 2,12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur
  • Gènesi 17,11 Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres.
  • 1 Tessalonicencs 1,10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.
14

Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.

La festa dels Àzims

15

»Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel.

16

El primer dia i el setè són dies d’aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú.

17

Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d’Egipte. Totes les generacions l’han de guardar. És una institució perpètua.

  • Èxode 13,3 Moisès va dir al poble: —Recordeu-vos d’aquest dia que sortiu d’Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat.
  • Èxode 7,5 Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo soc el Senyor.
  • Èxode 13,8 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.”
  • Èxode 12,41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.
  • Nombres 20,16 Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori.
18

El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat.

  • Èxode 12,15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel.
  • Levític 23,5-8 »El capvespre del dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor. […]
  • Èxode 12,1-2 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte: […]
  • Nombres 28,16-25 »El dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor, […]
19

Durant set dies no hi ha d’haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d’Israel.

  • Èxode 12,15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d’Israel.
  • Èxode 23,15 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
  • Deuteronomi 16,3 En l’àpat de Pasqua, no mengis pa fermentat. Durant set dies menja pa sense llevat, el pa de l’aflicció, perquè vas sortir d’Egipte a correcuita. Així tota la teva vida et recordaràs del dia que vas sortir del país d’Egipte.
  • Nombres 9,13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa.
  • Èxode 34,18 »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte.
  • Èxode 12,48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.
  • 1 Corintis 5,7-8Èxode 12,43
20

No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat.”

Sense referències creuades.

Preparació de la Pasqua

21

Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué: —Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual.

  • Èxode 12,3 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa.
  • 2 Reis 23,21 Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble: —Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança.
  • Josuè 5,10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó.
  • Marc 14,12-16 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: —On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? […]
  • Esdres 6,20 Tant els sacerdots com els levites s’havien purificat, però els altres repatriats no estaven purificats. Com que els levites, doncs, eren purs, sense excepció, van immolar els anyells pasquals per als altres repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.
  • Nombres 9,2-5 —Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, […]
  • Nombres 11,16Èxode 12,11Èxode 19,72 Cròniques 30,15-17Èxode 17,5Èxode 3,16Lluc 22,7-132 Cròniques 35,5-6Mateu 26,17-191 Corintis 10,4
22

Agafeu un manat d’hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí.

  • Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.
  • Salms 51,7 Tu saps que he nascut en la culpa i que la mare m’engendrà pecador.
  • Nombres 19,18 Després un home en estat de puresa ritual prendrà hisop, el mullarà en aquesta aigua i aspergirà la tenda on hi hagi un mort, amb tots els objectes i persones que s’hi trobin, o aspergirà amb aquella aigua el qui hagi tocat algun os humà o una persona assassinada, o morta de mort natural, o una sepultura.
  • Èxode 12,7 Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu.
  • Hebreus 9,14 Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres mortes, i podrem donar culte al Déu viu.
  • Hebreus 9,19 Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble cada un dels manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, i aspergí amb llana escarlata i amb hisop tant el llibre com tot el poble,
  • Hebreus 9,1Mateu 26,30Hebreus 12,241 Pere 1,2Levític 14,6-7
23

Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases.

  • Apocalipsi 7,3 —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
  • Apocalipsi 9,4 però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu.
  • Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.
  • Èxode 12,12-13 »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor. […]
  • 1 Corintis 10,10 No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador.
  • Ezequiel 9,6 vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant. Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
  • 2 Samuel 24,16Isaïes 37,36Hebreus 12,24Ezequiel 9,4
24

Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills.

  • Èxode 12,14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.
  • Gènesi 17,8-10 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu. […]
25

Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu.

  • Èxode 3,17 us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.”
  • Èxode 3,8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
  • Deuteronomi 4,5 Mireu: el Senyor, el meu Déu, m’ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre’n possessió.
  • Deuteronomi 12,8-9 »No feu de cap manera el que ara fem aquí. Cadascú dona culte al Senyor com li sembla bé, […]
  • Salms 105,44-45 Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions; […]
  • Deuteronomi 16,5-9 »No podràs sacrificar la víctima pasqual en qualsevol de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et donarà, […]
  • Josuè 5,10-12
26

I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”,

27

respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà.

  • Èxode 4,31 Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d’intervenir a favor d’ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.
  • Èxode 12,11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor.
  • 1 Corintis 5,7 Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
  • Èxode 12,23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases.
  • Èxode 34,25 »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardis fins l’endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua.
  • Èxode 34,8 Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra
  • 1 Cròniques 29,20Deuteronomi 16,22 Cròniques 20,18Deuteronomi 16,5Nehemies 8,62 Cròniques 29,30
28

Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

  • Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.

Mort dels primogènits i sortida d’Egipte

29

A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals.

30

Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.

  • Èxode 11,6 En tot el país d’Egipte s’aixecarà un clam tan gran com no se n’hi ha sentit mai cap ni se n’hi sentirà mai cap més.
  • Amós 5,17 Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor.
  • Jaume 2,13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!
  • Proverbis 21,13 Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell.
  • Mateu 25,6 A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!
31

El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.

  • Èxode 6,1 El Senyor va respondre a Moisès: —Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l’obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país.
  • Salms 105,38 Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país.
  • Èxode 10,9 Moisès va respondre: —Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
  • Èxode 3,19-20 Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; […]
  • Èxode 8,8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
  • Èxode 11,8 Llavors tots aquests cortesans que ara t’envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: “Ves-te’n amb tot el poble que et segueix.” Després d’això, me n’aniré. Moisès se’n va anar indignat de davant el faraó.
  • Èxode 10,29
32

Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.

  • Èxode 10,26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir.
  • Gènesi 27,34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava: —Beneeix-me també a mi, pare!
  • Èxode 10,9 Moisès va respondre: —Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
  • Èxode 8,28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d’Israel.
  • Gènesi 27,38 Esaú va insistir: —¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare! Esaú va esclatar en plors.
  • Èxode 9,28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
33

Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!»

  • Salms 105,38 Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país.
  • Èxode 11,1 El Senyor va dir a Moisès: —Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n’expulsarà per sempre.
  • Gènesi 20,3 Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
  • Nombres 17,12-13 Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. […]
34

Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.

  • Èxode 8,3 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte.
35

Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.

  • Èxode 3,21-22 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides. […]
  • Èxode 11,2-3 Digues als israelites que demanin, cada home al seu veí i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d’or. […]
  • Gènesi 15,14 Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns.
  • Salms 105,37 Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí.
36

El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.

  • Gènesi 15,14 Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns.
  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • Èxode 11,3 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia. Moisès mateix era molt ben considerat a Egipte, tant pels cortesans del faraó com pel poble.
  • Salms 105,37 Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí.
  • Èxode 3,21-22 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides. […]
  • Gènesi 39,21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó.
  • Daniel 1,9Proverbis 16,7Fets 2,47
37

Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.

  • Nombres 1,46 era de 603.550.
  • Èxode 38,26 Aquesta quantitat correspon a l’ofrena de cinc grams de plata per cap, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, de cada un dels sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta censats de vint anys en amunt.
  • Nombres 33,3 Els israelites van emprendre la marxa de Ramsès el dia quinze del primer mes de l’any. L’endemà de Pasqua van sortir protegits per la mà del Senyor, a la vista de tot Egipte,
  • Nombres 11,21 Moisès va replicar: —Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes?
  • Nombres 33,5 Els israelites, doncs, van partir de Ramsès i acamparen a Sucot.
  • Gènesi 47,11 Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat.
  • Èxode 1,11Gènesi 12,2Gènesi 15,5Nombres 2,32Nombres 26,51Gènesi 46,3
38

També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.

  • Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!
  • Zacaries 8,23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”
39

Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.

  • Èxode 11,1 El Senyor va dir a Moisès: —Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n’expulsarà per sempre.
  • Èxode 6,1 El Senyor va respondre a Moisès: —Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l’obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país.
  • Èxode 12,31-33 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. […]
40

L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys.

  • Gènesi 15,13 Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.
  • Fets 7,6 Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys.
  • Fets 13,17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç.
  • Gàlates 3,16-17 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. […]
  • Hebreus 11,9 Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa.
  • Gènesi 12,1-3 El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. […]
41

Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.

  • Joan 7,8 Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi vull anar, perquè el meu temps encara no s’ha complert.
  • Habacuc 2,3 No és encara el moment que es compleixi, però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que triga; segur que vindrà sense retard.
  • Fets 1,7 Ell els contestà: —No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat.
  • Èxode 7,4 però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d’Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit.
  • Èxode 3,10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.
  • Èxode 12,51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.
  • Salms 102,13Daniel 9,24Josuè 5,14Èxode 12,17
42

Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.

  • Deuteronomi 16,1-6 »En el mes d’abib, no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d’abib ell et va fer sortir d’Egipte. […]
  • Èxode 12,14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.
  • Èxode 13,10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.

Normes sobre la celebració de la Pasqua

43

El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger.

  • Èxode 12,48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.
  • Nombres 9,14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
  • Èxode 12,11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor.
  • Levític 22,10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
  • Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
44

»Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.

  • Gènesi 17,12-13 De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. […]
  • Gènesi 17,23 Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
45

»Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.

  • Levític 22,10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
  • Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
46

»L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa. »No li heu de trencar cap os.

  • Joan 19,36 En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os.
  • Nombres 9,12 No en podran guardar gens per a l’endemà ni trencaran cap os de l’anyell. Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual.
  • Joan 19,33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,
  • Efesis 2,19-22 Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. […]
  • 1 Corintis 12,12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
  • Salms 34,20 El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera;
47

»Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua.

  • Èxode 12,6 L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d’Israel el degollareu el capvespre d’aquell dia.
  • Nombres 9,13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa.
  • Èxode 12,3 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa.
48

»Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.

  • Nombres 9,14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
  • Colossencs 3,11 Aquí ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.
  • Nombres 15,15-16 Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. […]
  • Gàlates 3,28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
  • Èxode 12,43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger.
  • Èxode 12,19 Durant set dies no hi ha d’haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d’Israel.
  • Ezequiel 47,22Gènesi 17,12Ezequiel 44,9
49

»La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre.

  • Nombres 15,15-16 Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. […]
  • Nombres 15,29 Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
  • Levític 24,22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
  • Nombres 9,14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
  • Gàlates 3,28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
50

Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

  • Deuteronomi 4,1-2 »I ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir. Així us mantindreu amb vida i entrareu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares. […]
  • Apocalipsi 22,15 Fora els gossos, els qui practiquen la bruixeria, els libidinosos, els assassins, els idòlatres i tots els qui estimen o fabriquen la mentida!
  • Joan 2,5 La seva mare diu als servidors: —Feu tot el que ell us digui.
  • Mateu 28,20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.
  • Deuteronomi 12,32
  • Èxode 6,26 Va ser a Aaron i a Moisès que el Senyor va dir: «Feu sortir del país d’Egipte els israelites, formats per estols.»
  • Mateu 7,24-25Èxode 12,41Èxode 7,4Joan 15,14Joan 13,17
51

Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.

  • Èxode 12,41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte.
  • Èxode 6,26 Va ser a Aaron i a Moisès que el Senyor va dir: «Feu sortir del país d’Egipte els israelites, formats per estols.»