Nehemies 8

es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portés el llibre de la Llei de Moisès, que el Senyor havia donat a Israel.

El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè.

I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.

Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l’ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l’esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam.

Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret.

Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l’assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s’agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor.

Mentre el poble s’estava dret al seu lloc, alguns levites li explicaven la Llei. Eren: Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maasseià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià.

Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.

En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: —La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.

Esdres va afegir: —Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.

També els levites miraven de calmar la gent. Deien: —No ploreu més, que avui és un dia sant. No estigueu tristos!

Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.

L’endemà, els caps de llinatge de tot el poble, juntament amb els sacerdots i els levites, es van reunir amb Esdres, el mestre de la Llei, per estudiar amb detall els ensenyaments de la Llei.

En la Llei que el Senyor havia prescrit per mitjà de Moisès, van trobar-hi escrit que els israelites havien d’habitar en cabanes durant tots els dies de la festa del mes setè,

i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.»

Llavors el poble anà a cercar el brancatge i es van fer cabanes, uns al terrat de casa o al pati, altres als atris del temple de Déu, o a la plaça de la porta de les Aigües, o a la plaça de la porta d’Efraïm.

Així tota la comunitat dels qui havien tornat de la captivitat es van construir cabanes i hi vivien. Era la primera vegada que els israelites tornaven a fer-ho des dels temps de Josuè, fill de Nun. L’alegria que tingueren va ser immensa.

Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.