Dotze pedres commemoratives
Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè:
—Escolliu dotze homes, un per cada tribu,
i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit.
Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu,
i els digué: —Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel,
Sense referències creuades.
per fer-ne un monument. Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifiquen per a vosaltres aquestes pedres,
els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.”
Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren.
Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s’havien aturat els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. Encara hi són el dia d’avui.
Els sacerdots que portaven l’arca es van quedar al mig del Jordà fins que es complí del tot allò que el Senyor havia manat a Josuè de dir al poble. Així Josuè va seguir les recomanacions de Moisès. Mentrestant el poble s’afanyava a travessar el riu.
Quan tot el poble acabà de travessar, passaren els sacerdots amb l’arca del Senyor i es posaren al davant de tots.
Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat.
Foren quaranta mil els homes que van desfilar a la presència del Senyor cap a les planes de Jericó, a punt de combatre.
Aquell dia el Senyor va fer gran Josuè als ulls de tot Israel, i sempre més el van respectar com havien respectat Moisès mentre va viure.
El Senyor havia dit a Josuè:
Sense referències creuades.
—Ordena als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que surtin del Jordà.
Josuè va donar l’ordre,
i tan bon punt els sacerdots que duien l’arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans.
El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, i va acampar a Guilgal, a l’est de Jericó.
Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà,
i digué als israelites: —Quan, el dia de demà, els vostres fills us preguntin què signifiquen aquestes pedres,
els ho explicareu així: “Israel va travessar el Jordà per terra eixuta.
El Senyor, el vostre Déu, va eixugar davant vostre les aigües del riu fins que poguéreu passar, com en altre temps havia eixugat les del Mar Roig fins que nosaltres poguérem passar.
El Senyor ho va fer així perquè tots els pobles de la terra sàpiguen com n’és, de poderosa, la seva mà i vosaltres reverencieu sempre el Senyor, el vostre Déu.”