Ezequiel 10

150 referències creuades · llegeix el capítol →

Una altra visió de la glòria del Senyor

Llavors vaig veure aparèixer una figura semblant a la d’un tron. La vaig veure sobre la volta, blava com safir, que els querubins tenien damunt el cap.

Èxode 24,10 i van veure el Déu d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix. ⤳
Apocalipsi 4,2-3 Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú […] ⤳
Ezequiel 1,22-26 Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d’esclat esglaiador. […] ⤳
Apocalipsi 1,13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or; ⤳
Gènesi 32,24 Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; ⤳
Jeremies 13,8 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ⤳
Joan 1,18 Isaïes 21,8-9 Jeremies 13,18-22 Ezequiel 10,20 1 Pere 3,22 Salms 18,10 Gènesi 18,31 Ezequiel 11,22 Habacuc 2,1 Gènesi 18,22 Gènesi 18,2 Efesis 1,20 Gènesi 32,30 Josuè 5,13-15 Salms 68,17-18 Josuè 6,2 Jeremies 13,6 Gènesi 18,17

Algú digué a l’home vestit de lli: —Fica’t per entremig de la carrossa sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat. I vaig veure que l’home hi entrava.

Apocalipsi 8,5 Després l’àngel va omplir l’encenser amb foc de l’altar i l’abocà a la terra, i van esclatar-hi tronades, veus, llamps i un terratrèmol. ⤳
Ezequiel 10,16 Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells. ⤳
Ezequiel 1,13 L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. ⤳
Ezequiel 10,7-13 El querubí va allargar la mà cap al foc d’entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir. […] ⤳
Èxode 9,8-10 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: —Preneu dos bons grapats de sutge d’un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó. […] ⤳
Salms 140,10 Que recaigui sobre el cap dels qui m’acusen la malícia que surt dels seus llavis. ⤳
Ezequiel 1,15-20 Salms 18,12-13 Isaïes 6,6-7 Jeremies 24,8-10 Ezequiel 9,2-3 Ezequiel 20,47-48 Isaïes 30,30 2 Reis 25,9 Ezequiel 24,9-14 Ezequiel 9,11

Els querubins eren a la dreta del santuari i el núvol omplia l’atri interior.

Ezequiel 9,3 La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura. ⤳
Ezequiel 43,4 La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dona a l’orient. ⤳
Ezequiel 8,16 Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol. ⤳

La presència gloriosa del Senyor es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari. El núvol omplí el santuari, i l’esclat de la glòria del Senyor es va estendre per tot l’atri.

Ezequiel 1,28 El seu esclat era semblant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor. Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava. ⤳
Apocalipsi 15,8 i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d’un núvol de fum. Ningú no hi podia entrar fins que no s’haguessin acabat les set plagues dels set àngels. ⤳
Ezequiel 9,3 La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura. ⤳
Èxode 40,35 Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè s’hi havia posat el núvol i la presència gloriosa del Senyor havia omplert tot el tabernacle. ⤳
Ezequiel 10,18 Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. ⤳
2 Cròniques 5,13-14 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor. […] ⤳
Ezequiel 11,22-23 Ageu 2,9 Nombres 16,19 1 Reis 8,10-12 Ezequiel 43,5

La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com la veu del Totpoderós quan parla.

Ezequiel 1,24 Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d’un exèrcit. Quan s’aturaven, plegaven les ales. ⤳
Job 40,9 ¿Tens la força del meu braç, trona la teva veu com la meva? ⤳
Èxode 19,16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. ⤳
1 Reis 7,9 Des de l’exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora. ⤳
Èxode 19,19 El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro. ⤳
Deuteronomi 4,12-13 El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. […] ⤳
Èxode 20,18-19 Job 37,2-5 Salms 29,3-9 Ezequiel 46,21 Hebreus 12,18-19 2 Cròniques 4,9 Salms 77,17 Apocalipsi 10,3-4 Salms 68,33 Joan 12,28-29

Així que l’home vestit de lli rebé l’ordre de prendre foc d’entremig de la carrossa, d’enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda.

Ezequiel 10,2 Algú digué a l’home vestit de lli: —Fica’t per entremig de la carrossa sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat. I vaig veure que l’home hi entrava. ⤳
Salms 99,1 El Senyor és rei, els pobles tremolen. Seu en carrossa de querubins, la terra trontolla. ⤳
Salms 80,1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Testimoni del recull d’Assaf. Salm. ⤳

El querubí va allargar la mà cap al foc d’entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir.

Mateu 24,34-35 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. […] ⤳
Mateu 13,41-42 el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, […] ⤳
Ezequiel 10,6 Així que l’home vestit de lli rebé l’ordre de prendre foc d’entremig de la carrossa, d’enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda. ⤳
Ezequiel 41,23-26 Tant la nau com el lloc santíssim tenien portes dobles. […] ⤳
Ezequiel 1,13 L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. ⤳
Mateu 13,49-50 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, […] ⤳

Llavors es va veure que sota les ales dels querubins hi havia una forma de mà humana.

Ezequiel 1,8 A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. ⤳
Ezequiel 10,21 Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. ⤳
Isaïes 6,6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. ⤳

Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi.

Apocalipsi 21,20 el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista. ⤳
Daniel 10,6 El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. ⤳
Ezequiel 1,15-17 Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d’ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. […] ⤳

Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada.

Ezequiel 1,16 Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. ⤳
Salms 104,24 Que en són, de variades, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teves criatures. ⤳
Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
Salms 36,6 El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. ⤳
Salms 97,2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron. ⤳

Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se.

Ezequiel 1,17 Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. ⤳
Ezequiel 10,22 L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant. ⤳
Ezequiel 1,20 Anaven on els empenyia l’esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. ⤳
Mateu 8,8-10 El centurió li respon: —Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. […] ⤳

El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn.

Ezequiel 1,18 L’alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d’ulls de dalt a baix. ⤳
Apocalipsi 4,8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: « Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers , el qui era, el qui és i el qui ve.» ⤳
Apocalipsi 4,6 i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al glaç. En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. ⤳

I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa».

Sense referències creuades.

Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila.

Apocalipsi 4,7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. ⤳
1 Reis 7,36 Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n’hi cabien, i amb garlandes tot al voltant. ⤳
Ezequiel 10,21 Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. ⤳
1 Reis 7,29 Els plafons que hi havia entre els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Sobre els muntants, tant per damunt com per sota dels lleons i els vedells, hi havia garlandes cisellades. ⤳
Ezequiel 1,6-10 Cada un tenia quatre cares i quatre ales. […] ⤳

Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar.

Ezequiel 1,5 Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. ⤳
Osees 9,12 I si arriben a pujar algun fill, els en privaré abans no sigui un home. Ai d’aquest poble si jo l’abandono! ⤳
Ezequiel 1,13-14 L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. […] ⤳
Ezequiel 8,6 Ell continuà dient-me: —Fill d’home, no veus què fan? ¿No t’adones de les grans abominacions que la gent d’Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veuràs abominacions pitjors. ⤳
Ezequiel 1,3 ⤳
Ezequiel 10,18-20 Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. […] ⤳
Ezequiel 43,3 Ezequiel 11,22

Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells.

Ezequiel 1,19-21 Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. […] ⤳

Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes.

Ezequiel 1,20-21 Anaven on els empenyia l’esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. […] ⤳
Romans 8,2 perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. ⤳
Ezequiel 1,12 Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit els empenyia. ⤳
Apocalipsi 11,11 Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d’ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven. ⤳
Gènesi 2,7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu. ⤳

Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins.

Salms 18,10 Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. ⤳
Mateu 23,37-39 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. […] ⤳
Salms 78,60-61 abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam; […] ⤳
Osees 9,12 I si arriben a pujar algun fill, els en privaré abans no sigui un home. Ai d’aquest poble si jo l’abandono! ⤳
Salms 68,17-18 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més. […] ⤳
Gènesi 3,24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida. ⤳
2 Reis 2,11 Jeremies 7,12-14 Jeremies 6,8 Ezequiel 7,20-22 Ezequiel 10,3-4

Els querubins van desplegar les ales, s’enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S’aturaren a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt d’ells.

Ezequiel 11,1 L’Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l’entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble. ⤳
Ezequiel 8,16 Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol. ⤳
Ezequiel 11,22-23 Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu. […] ⤳
Ezequiel 1,26-28 Sobre la volta, blava com de safir, que tenien damunt els caps, hi havia com un tron, on seia una figura amb aspecte d’home. […] ⤳
Ezequiel 1,17-21 Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. […] ⤳
Ezequiel 43,4 La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dona a l’orient. ⤳
Ezequiel 10,1

Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins.

Ezequiel 1,1 ⤳
Ezequiel 10,15 Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar. ⤳
Ezequiel 1,5 Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. ⤳
Ezequiel 3,23 Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra. ⤳
Ezequiel 1,22-28 Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d’esclat esglaiador. […] ⤳
1 Reis 6,29-35 Decorà totes les parets del santuari, tant a la cambra interior com a l’exterior, amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors. […] ⤳
1 Reis 7,36

Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales.

Ezequiel 1,6 Cada un tenia quatre cares i quatre ales. ⤳
Ezequiel 10,14 Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila. ⤳
Ezequiel 41,18-19 la fusta era decorada amb relleus de querubins i palmeres. Entre palmera i palmera hi havia un querubí. Cada querubí tenia dues cares: […] ⤳
Ezequiel 1,8-10 A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. […] ⤳
Apocalipsi 4,7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. ⤳

L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.

Ezequiel 10,11 Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se. ⤳
Ezequiel 1,10 Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila. ⤳
Ezequiel 1,12 Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit els empenyia. ⤳
Osees 14,9 Efraïm, què tinc a veure amb els ídols? Soc jo qui respon i vetlla per tu. Soc com una savina frondosa: els teus fruits venen de mi.» ⤳