Mateu 8

Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo.

Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar.

Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra.

Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:

—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.

Jesús li diu: —Vinc a curar-lo.

El centurió li respon: —Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo.

Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.

Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: —En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe.

I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,

mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Després Jesús digué al centurió: —Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut. I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre.

Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.

Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts.

Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.

Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba.

Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: —Mestre, et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respon: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.

Un altre, un dels seus deixebles, li digué: —Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.

Jesús li respon: —Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.

Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir.

Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.

Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!

Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.

Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí.

Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?

Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs.

Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.

Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua.

Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats.

Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.