La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Èxode

Èxode 24

204 referències creuades · llegeix el capítol →

Celebració conclusiva de l’aliança

1

El Senyor va dir a Moisès: —Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i adoreu-me des de lluny.

  • Nombres 11,16 El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu.
  • Èxode 6,23 Aaron es va casar amb Elixeba, filla d’Amminadab i germana de Nahxon, que li va donar quatre fills: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
  • Levític 10,1-2 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. […]
  • Èxode 19,24 El Senyor li respongué: —Torna a baixar, i després puja amb Aaron. Però que ni els sacerdots ni el poble no es precipitin a pujar per veure’m a mi, el Senyor, perquè no els hagi de fulminar.
  • Èxode 28,1 »D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots.
  • 1 Cròniques 6,3 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel.
  • Èxode 1,5Èxode 24,9Lluc 10,1Nombres 11,24-25Èxode 19,20Èxode 34,2Èxode 24,15Èxode 3,5Lluc 10,17Èxode 20,21Èxode 19,9Ezequiel 8,11
2

Però només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s’hi poden acostar, i el poble no ha de pujar-hi.

  • Hebreus 10,21-22 En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. […]
  • Èxode 24,13 Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu,
  • Èxode 24,15 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir.
  • Èxode 24,18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.
  • Nombres 16,5 Després digué a Corè i a tots els seus partidaris: —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes.
  • Jeremies 30,21 Els governarà un dels seus, un sobirà sortit d’entre ells: el faré acostar i s’estarà a prop meu. Perquè, qui gosaria acostar-se a mi? Ho dic jo, el Senyor.
  • Hebreus 9,24Jeremies 49,19Èxode 20,21
3

Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu: —Complirem tot el que el Senyor ha dit.

  • Èxode 19,8 Tot el poble, unànimement, va respondre: —Complirem tot el que ha dit el Senyor. Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.
  • Èxode 24,7 Després va prendre el document de l’aliança i el llegí al poble. Ells van respondre: —Complirem tot el que ha dit el Senyor i l’obeirem.
  • Josuè 24,22 Josuè va insistir: —Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo. Ells van afirmar: —En som testimonis.
  • Deuteronomi 6,1 »Aquests són els manaments, els decrets i les prescripcions que el Senyor, el vostre Déu, m’ha encomanat d’ensenyar-vos perquè els compliu en el país on entrareu per prendre’n possessió.
  • Deuteronomi 5,1 Moisès va convocar tot el poble d’Israel i els digué: —Escolta, Israel, els decrets i les prescripcions que avui us comunico. Apreneu-los i mireu de posar-los en pràctica.
  • Deuteronomi 4,45 les clàusules, els decrets i les prescripcions que els comunicà després de la sortida d’Egipte.
  • Deuteronomi 4,5Deuteronomi 5,27-28Deuteronomi 4,1Gàlates 3,19-20Deuteronomi 11,1Deuteronomi 5,31Èxode 21,1-23
4

Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d’Israel.

  • Gènesi 28,18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.
  • Deuteronomi 31,9 Moisès va escriure aquesta Llei i la donà als sacerdots levites que porten l’arca de l’aliança del Senyor i a tots els ancians d’Israel.
  • Josuè 4,8-9 Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren. […]
  • Apocalipsi 21,14 La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell.
  • Lluc 22,30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.
  • Gàlates 2,9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos.
  • Nombres 17,2Gènesi 31,45Èxode 28,21Levític 24,5Gènesi 28,22Esdres 6,171 Reis 11,30Josuè 24,26-27Èxode 20,24-26Josuè 4,2-3Josuè 4,20
5

Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió.

  • Èxode 18,12 Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d’Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.
  • Levític 1,1-17 El Senyor va cridar Moisès des de la tenda del trobament. Li digué: […]
  • Èxode 19,22 Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
  • Levític 3,1-17 »Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena de bestiar boví com a sacrifici de comunió, ha d’oferir un mascle o una femella que no tingui cap defecte. […]
  • Levític 7,11-21 »Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor: […]
6

Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l’altra meitat aspergí l’altar.

  • 1 Pere 1,19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte.
  • Èxode 24,8 Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir: —Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document.
  • Hebreus 9,18 Per això, ni tan sols la primera aliança va ser inaugurada sense vessament de sang.
  • Levític 4,6 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l’exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim.
  • Hebreus 12,24 a Jesús, mitjancer d’una aliança nova, i a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.
  • 1 Pere 1,2 des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seva sang. Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau.
  • Levític 1,11Èxode 29,16Èxode 12,7Levític 1,5Èxode 12,22Levític 3,2Colossencs 1,20Èxode 29,20Levític 3,8
7

Després va prendre el document de l’aliança i el llegí al poble. Ells van respondre: —Complirem tot el que ha dit el Senyor i l’obeirem.

  • Deuteronomi 31,11-13 quan tot el poble d’Israel es presentarà davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit, llegiu-li en veu alta aquesta Llei. […]
  • Hebreus 9,18-23 Per això, ni tan sols la primera aliança va ser inaugurada sense vessament de sang. […]
  • Èxode 24,3-4 Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu: —Complirem tot el que el Senyor ha dit. […]
  • Colossencs 4,16 Quan vosaltres haureu llegit aquesta carta, feu que també la llegeixin els de l’església de Laodicea, i la carta de Laodicea, llegiu-la també vosaltres.
  • Jeremies 7,23-24 El precepte que els vaig donar era aquest: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.’ […]
  • Fets 13,15 Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge: —Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.
  • 1 Tessalonicencs 5,27
8

Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir: —Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document.

  • Hebreus 10,4-5 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. […]
  • Èxode 24,6 Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l’altra meitat aspergí l’altar.
  • Ezequiel 36,25 Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres impureses, us purificaré de tots els vostres ídols.
  • Mateu 26,28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.
  • 1 Corintis 11,25 I havent sopat feu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.»
  • Hebreus 13,20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d’una aliança eterna,
  • Marc 14,24Hebreus 9,18-211 Pere 1,2Lluc 22,20Zacaries 9,11Efesis 1,7Isaïes 52,15Levític 8,30
9

Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel,

  • Èxode 24,1 El Senyor va dir a Moisès: —Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i adoreu-me des de lluny.
10

i van veure el Déu d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix.

11

Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d’entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.

12

El Senyor digué a Moisès: —Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.

  • Deuteronomi 5,22 »Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. No va afegir res més a aquests manaments. Després els escriví en dues taules de pedra i me les donà.
  • Èxode 31,18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l’aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina.
  • Èxode 32,15-16 Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. […]
  • Hebreus 9,4 que contenia un altar d’or, per a cremar-hi l’encens, i l’arca de l’aliança, tota recoberta d’or. Dins l’arca hi havia una gerra d’or plena de mannà, la vara d’Aaron que havia florit i les taules de l’aliança.
  • 2 Corintis 3,3 És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els nostres cors.
  • Jeremies 31,33 L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.
  • Èxode 24,2Èxode 24,18Èxode 24,15Deuteronomi 4,142 Corintis 3,7Esdres 7,10Nehemies 9,13Mateu 5,19
13

Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu,

  • Nombres 11,28 Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar: —Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
  • Èxode 33,11 El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
  • Èxode 3,1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.
  • Èxode 17,9-14 Moisès digué a Josuè: —Escull uns quants homes que ens defensin i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà. […]
  • Èxode 32,17 Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès: —Crits de guerra al campament!
14

després de dir als ancians: —Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells.

  • Èxode 17,12 Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol.
  • Èxode 17,10 Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó.
  • Gènesi 22,5 Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
  • 1 Samuel 10,8 Després avança’t i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m’hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui què has de fer.
  • Èxode 18,25-26 Va escollir d’entre els israelites homes de vàlua i els va fer caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu. […]
  • Èxode 32,1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
  • 1 Samuel 13,8-13
15

Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir.

  • Èxode 19,9 El Senyor va dir a Moisès: —Jo et vindré a trobar enmig d’un núvol espès, perquè el poble em senti quan parlaré amb tu i així creguin en tu per sempre. Quan Moisès va transmetre al Senyor les paraules del poble,
  • Mateu 17,5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
  • Èxode 19,16 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat.
  • 2 Cròniques 6,1 Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
16

La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d’enmig del núvol.

  • Èxode 16,10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s’apareixia en el núvol.
  • Nombres 16,42
  • Ezequiel 1,28 El seu esclat era semblant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor. Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.
  • Levític 9,23 Després Moisès i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en sortir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble.
  • Èxode 20,10 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat.
  • Apocalipsi 1,10 El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta,
  • Salms 99,72 Corintis 4,6Èxode 24,17Èxode 19,11Nombres 14,10
17

La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya.

  • Hebreus 12,29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora.
  • Deuteronomi 4,24 ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós.
  • Èxode 3,2 Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia.
  • Deuteronomi 4,36 Per instruir-te, t’ha fet sentir des del cel la seva veu, aquí a la terra t’ha fet contemplar el seu foc immens, i tu l’has escoltat quan et parlava des del mig del foc.
  • Hebreus 12,18 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta,
  • Èxode 19,18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
  • Habacuc 3,4-5Ezequiel 1,27Nahum 1,6
18

Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.

  • Deuteronomi 9,9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.
  • Èxode 34,28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.
  • Deuteronomi 10,10 »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te.
  • Deuteronomi 9,25 »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos.
  • Deuteronomi 9,18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.
  • Èxode 9,29 Moisès li va respondre: —Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
  • Marc 1,13Lluc 4,2Mateu 4,21 Reis 19,8Èxode 19,20Èxode 24,17Èxode 9,33Proverbis 28,1