La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Salms

Salms 104

312 referències creuades · llegeix el capítol →

(103)

Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran

1

Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat,

2

t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela,

  • Isaïes 40,22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. ⤳
  • Daniel 7,9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. ⤳
  • Isaïes 45,12 Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres. ⤳
  • 1 Joan 1,5 El missatge que hem sentit de Jesucrist i que us anunciem és aquest: Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena. ⤳
  • Mateu 17,2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ⤳
  • Hebreus 1,10-12 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; […] ⤳
  • Zacaries 12,11 Timoteu 6,16
3

damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents.

  • Amós 9,6 Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor». ⤳
  • 2 Samuel 22,11 volava amb un querubí per carrossa i aparegué sobre les ales de l’huracà, ⤳
  • Isaïes 19,1 Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. ⤳
  • Salms 18,10-11 Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. […] ⤳
  • Nahum 1,3 Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus. ⤳
  • Salms 139,9 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? ⤳
  • Mateu 26,64Apocalipsi 1,7
4

Tens els vents per missatgers, el foc i les flames et serveixen.

  • Hebreus 1,7 Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. ⤳
  • 2 Reis 2,11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. ⤳
  • 2 Reis 6,17 I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu. ⤳
  • Hebreus 1,14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació. ⤳
  • Salms 148,8 llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu la seva paraula, ⤳
  • Ezequiel 1,13 L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. ⤳
  • Fets 23,8
5

Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles.

  • Job 26,7 Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res. ⤳
  • Salms 24,2 Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals. ⤳
  • Salms 33,9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí. ⤳
  • Salms 96,10 Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!» Sentencia amb rectitud les causes dels pobles. El món es manté ferm, incommovible. ⤳
  • Apocalipsi 20,11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. ⤳
  • Salms 93,1 El Senyor és rei, va vestit de majestat; el Senyor va vestit i cenyit de poder. El món es manté ferm, incommovible; ⤳
  • Salms 136,62 Pere 3,10Cohèlet 1,4Apocalipsi 6,14Job 38,4-7
6

La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes.

  • Gènesi 7,19 El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra: ⤳
  • 2 Pere 3,5 Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, ⤳
  • Gènesi 1,2-10 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. […] ⤳
7

Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro;

  • Salms 18,15 dispersà els enemics disparant les seves fletxes, se’n desfeu llançant arreu els seus llamps. ⤳
  • Gènesi 8,1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. ⤳
  • Marc 4,39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. ⤳
  • Salms 114,3-7 El mar, en veure’ls, va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt; […] ⤳
  • Salms 106,9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; ⤳
  • Proverbis 8,28 quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; ⤳
  • Salms 77,18
8

pujaren les muntanyes, baixaren per les valls, fins al lloc que els havies assignat;

  • Gènesi 8,5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes. ⤳
  • Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳
9

els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra.

  • Job 38,10-11 Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, […] ⤳
  • Gènesi 9,11-15 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra. […] ⤳
  • Isaïes 54,9 »Faré com en els dies de Noè, quan vaig jurar que el diluvi no inundaria més la terra. Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. ⤳
  • Job 26,10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres. ⤳
  • Jeremies 5,22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà. ⤳
  • Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳
10

De les fonts en fas brollar torrents que s’escolen entre les muntanyes.

  • Isaïes 41,18 faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua, la terra eixuta. ⤳
  • Salms 107,35 Converteix el desert en estanys, la terra eixuta en fonts d’aigua viva; ⤳
  • Isaïes 35,7 La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs. ⤳
  • Deuteronomi 8,7 »El Senyor, el teu Déu, et porta a un país fèrtil, un país de rierols i de fonts, on les aigües abismals afloren per les valls i les muntanyes; ⤳
11

Els animals feréstecs s’hi abeuren, els ases salvatges hi apaguen la set.

  • Salms 145,16 Tan bon punt obres la mà, sacies de bon grat tots els vivents. ⤳
  • Job 39,5-8 ¿Qui deixa lliure l’ase salvatge? ¿Qui el desferma i el fa marxar? […] ⤳
  • Salms 104,13 Des del teu palau regues les muntanyes, sacies la terra de pluges del cel; ⤳
12

A les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques.

  • Salms 50,11 Conec un per un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits. ⤳
  • Salms 148,10 feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats, ⤳
  • Mateu 6,26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ⤳
  • Salms 104,16-17 El Senyor assaona els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà; […] ⤳
  • Mateu 8,20 Jesús li respon: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. ⤳
  • Salms 84,3 Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Amb el cos i amb el cor aclamo el Déu que m’és vida. ⤳
  • Salms 147,9
13

Des del teu palau regues les muntanyes, sacies la terra de pluges del cel;

  • Salms 147,8 Ell cobreix el cel de nuvolades, assegura les pluges a la terra, fa néixer l’herba a les muntanyes. ⤳
  • Jeremies 10,13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
  • Jeremies 14,22 Per ventura els ídols estúpids dels pagans poden fer caure la pluja? ¿És el cel qui dona els ruixats? ¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? Nosaltres esperem en tu, perquè tot això ets tu qui ho fa. ⤳
  • Deuteronomi 11,11 El país on esteu a punt d’entrar per prendre’n possessió és un país de muntanyes i de valls, regat per la pluja del cel. ⤳
  • Job 38,37 ¿Qui és l’entès que compta els núvols i aboca els odres del cel ⤳
  • Job 38,25-28 ¿Qui obre un pas als ruixats i camins a les tempestes, […] ⤳
  • Salms 65,9-13Salms 104,3Mateu 5,45Amós 9,6Fets 14,17
14

fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra

15

i el vi que alegra el cor dels homes; amb l’oli fas brillant el seu rostre i amb el pa sostens el seu cor.

16

El Senyor assaona els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà;

  • Nombres 24,6 Els veig estesos com rierols, com hortes a les vores d’un riu, com àloes que el Senyor ha plantat, com cedres a la vora de l’aigua. ⤳
  • Salms 29,5 La veu del Senyor estavella els cedres, estavella el Senyor els cedres del Líban. ⤳
  • Salms 92,2 És bo de lloar el Senyor, de cantar al teu nom, oh Altíssim, ⤳
  • Ezequiel 17,23 a l’excelsa muntanya d’Israel. Traurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre majestuós. S’hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l’ombra de les seves branques. ⤳
17

allà els ocells hi fan els seus nius, a la seva copa hi habita la cigonya.

  • Salms 104,12 A les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques. ⤳
  • Levític 11,19 la cigonya, la garsa i les espècies semblants, la puput i el ratpenat. ⤳
  • Mateu 13,32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques . ⤳
  • Jeremies 22,23 Tu que habites al Líban, que tens el niu en un cedre, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!» ⤳
  • Jeremies 8,7 En el cel, la cigonya coneix el temps d’emigrar; la tórtora, la grua i l’oreneta retornen quan n’és el temps; però el meu poble no coneix els decrets del Senyor. ⤳
  • Ezequiel 31,6 Niaven a les seves branques ocells de tota mena, sota el seu brancatge criaven totes les bèsties dels camps, i una multitud de nacions s’acollia a la seva ombra. ⤳
  • Abdies 1,4Daniel 4,21
18

Els cabirols van per l’alta muntanya, als roquissars s’hi refugien les fagines.

  • Proverbis 30,26 les fagines, poble sense força, que posen a la roca els seus cataus; ⤳
  • Job 39,1 ¿Saps quan crien els isards? ¿Vetlles el part de les cérvoles? ⤳
  • Levític 11,5 »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. ⤳
  • 1 Samuel 24,2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. ⤳
  • Deuteronomi 14,7 Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs. ⤳
19

Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.

  • Gènesi 1,14-18 Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, […] ⤳
  • Jeremies 31,35 »Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”: ⤳
  • Salms 136,7-9 Creador dels grans llumeners. Perdura eternament el seu amor. […] ⤳
  • Salms 19,6 i el sol en surt com un espòs de la cambra, radiant com un atleta que es llança a la cursa. ⤳
  • Salms 8,3 Amb la paraula dels infants i dels nadons has assentat els fonaments d’un baluard contra els teus adversaris, per fer callar el rebel i l’enemic. ⤳
  • Job 38,12 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora ⤳
  • Job 31,26-28Deuteronomi 4,19
20

Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva;

  • Isaïes 45,7 Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això. ⤳
  • Salms 74,16 Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol. ⤳
  • Salms 50,10 quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? ⤳
  • Amós 1,13 Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els ammonites han comès no em faré enrere! Ja que han engrandit el seu territori, esventrant les dones embarassades del territori de Galaad, ⤳
  • Gènesi 8,22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.» ⤳
  • Salms 139,10-12 També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries. […] ⤳
  • Gènesi 1,4-5
21

els lleons rugeixen buscant la seva presa, reclamant a Déu el seu menjar.

  • Joel 1,20 T’invoquen fins i tot els animals feréstecs, perquè s’han eixugat els rierols i el foc ha devorat l’herbei de l’estepa. ⤳
  • Job 38,39 ¿Portes tu la presa a la lleona? ¿Satisfàs tu la fam dels lleons ⤳
  • Salms 34,10 Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res. ⤳
  • Joel 2,22 No tingueu por, animals feréstecs: ja reverdeix l’herbei de l’estepa; els arbres donen fruit, ceps i figueres reparteixen riquesa. ⤳
  • Ezequiel 19,2-14 Digues: »“Quina lleona entre els lleons, la teva mare! Ajaçada enmig de lleons, criava els seus cadells. […] ⤳
  • Salms 145,15 Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dones l’aliment. ⤳
  • Isaïes 31,4Amós 3,4Salms 147,9Job 38,41Joel 1,18
22

Quan fas sortir el sol, es retiren i s’ajacen als seus caus;

  • Job 37,8 L’animal entra al cau i s’aclofa en el seu jaç. ⤳
  • Job 24,13-17 Els qui odien la llum desconeixen els camins de Déu, no freqüenten les seves rutes. […] ⤳
  • Nahum 3,17 Els teus funcionaris eren nombrosos com saltamartins, i els qui duien l’administració eren com la plaga de llagostes que s’atura sobre les tanques en dies de fred. Però, quan surt el sol, es dispersen i ni es coneix el lloc on eren. ⤳
  • Joan 3,20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. ⤳
23

i l’home se’n va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre.

  • Gènesi 3,19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs. ⤳
  • Cohèlet 5,12 He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. ⤳
  • Efesis 4,28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat. ⤳
  • Jutges 19,16 Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. ⤳
  • 2 Tessalonicencs 3,8-12 ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. […] ⤳
24

Que en són, de variades, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teves criatures.

25

Mireu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s’hi belluguen, des dels més petits fins als més grossos;

  • Salms 69,34 El Senyor escolta els pobres, mai no abandona els captius. ⤳
  • Salms 95,4-5 Té a la mà les entranyes de la terra i són d’ell els cims de les muntanyes. […] ⤳
  • Gènesi 1,28 Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. ⤳
  • Fets 28,5 Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. ⤳
  • Gènesi 3,1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? ⤳
  • Deuteronomi 33,14-16 amb els dons de les collites de l’any i de la fruita que cada mes madura; […] ⤳
  • Gènesi 1,20-22Deuteronomi 33,19
26

tot navegant el solquen els vaixells, i Leviatan, que creares per jugar-hi.

  • Salms 107,23 Uns comerciants s’embarcaren en grans naus i navegaren mar endins per fer negoci; ⤳
  • Isaïes 27,1 Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar. ⤳
  • Salms 74,14 Vas esclafar els caps de Leviatan i convidares a menjar-se’l gent que són feres. ⤳
  • Job 41,1-34 La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria, només de veure’l, ja et desmaies. […] ⤳
  • Gènesi 49,13 »Zabuló viurà vora la mar, serà una badia on les naus fondejaran. El seu territori arribarà fins a Sidó. ⤳
  • Job 3,8 Que els bruixots la maleeixin, ells que desvetllen el monstre Leviatan! ⤳
  • Ezequiel 27,9
27

Tots esperen de la teva mà que els donis l’aliment al seu temps:

  • Salms 136,25 Ell alimenta tots els vivents. Perdura eternament el seu amor. ⤳
  • Salms 147,9 Dona l’aliment al bestiar i a les cries dels corbs que l’hi reclamen. ⤳
  • Job 38,41 ¿Qui prepara un mos al corb quan criden a Déu les seves cries vagant d’ací d’allà sense menjar? ⤳
  • Lluc 12,24-28 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! […] ⤳
  • Salms 145,15-16 Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dones l’aliment. […] ⤳
  • Job 36,31 Així vetlla sobre els pobles, dona menjar en abundància. ⤳
  • Salms 36,6
28

els el dones, i ells l’arrepleguen, obres la mà, i se sacien de béns.

  • Salms 145,16 Tan bon punt obres la mà, sacies de bon grat tots els vivents. ⤳
29

Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir.

30

Quan envies el teu esperit, reneix la creació, i renoves la faç de la terra.

  • Job 33,4 L’alè de Déu m’ha creat, el buf del Totpoderós em dona vida. ⤳
  • Apocalipsi 21,5 I el qui seu al tron va afirmar: —Jo faig que tot sigui nou. I afegí: —Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables. ⤳
  • Ezequiel 37,9 El Senyor em digué: —Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor Déu: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.” ⤳
  • Job 26,13 Amb el seu alè esboira el cel, la seva mà enferra la serp esmunyedissa. ⤳
  • Salms 33,6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada. ⤳
  • Isaïes 65,17 Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. ⤳
  • Titus 3,5Isaïes 66,22Efesis 2,1Efesis 2,4-5Isaïes 32,14-15
31

Glòria al Senyor per sempre! Que s’alegri el Senyor de la seva obra!

32

Ell fa tremolar la terra quan la mira, toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.

33

Cantaré al Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

  • Salms 63,4 l’amor que em tens és millor que la vida, per això els meus llavis et lloaran. ⤳
  • Salms 146,2 Lloaré el Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sigui al món. ⤳
  • Salms 145,1-2 T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre. […] ⤳
34

Que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig.

35

Que desapareguin de la terra els pecadors, i no hi quedi rastre dels injustos. Beneeix el Senyor, ànima meva. Al·leluia!