Daniel 10

L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. Daniel va dir:

—Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol durant tres setmanes.

No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat perfums durant aquelles tres setmanes.

El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris.

Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d’or d’Ufaz.

El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada.

Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se.

M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir.

Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.

»Llavors una mà em va tocar, i em feu incorporar sobre els genolls i les mans.

Ell em va dir: »—Daniel, preferit de Déu, fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu. »Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant.

Ell continuà: »—No tinguis por, Daniel: des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d’humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut.

L’àngel protector del regne de Pèrsia m’ho ha impedit durant vint-i-un dies, però Miquel, un dels àngels principals, ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia,

però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies.

»Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava.

Però algú que tenia figura d’home em va tocar els llavis; llavors vaig dir a aquell que tenia davant: »—Senyor meu, l’aparició m’ha trasbalsat i no tinc gens de força.

Com podré jo, que soc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d’ara no em queden forces i fins em falta l’alè?

»Llavors aquell que tenia aspecte d’home em tocà de bell nou i em va reanimar.

Em digué: »—No tinguis por, preferit de Déu. La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort! »Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir: »—Que parli el meu senyor, ja que tu m’has confortat.

»Llavors el primer em va dir: »—Saps per què he vingut? Ara jo me’n torno per combatre contra l’àngel de Pèrsia i, mentre seré fora, arribarà l’àngel de Grècia.

Però jo t’anunciaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Contra aquells, tan sols n’hi ha un que em sostingui: és Miquel, el vostre àngel.