Isaïes 25

238 referències creuades · llegeix el capítol →

El Senyor, refugi dels pobres

Senyor, tu ets el meu Déu. T’exalçaré i proclamaré el teu nom: has dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps.

Èxode 15,2 Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de lloar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir. ⤳
Salms 118,28 Ets el meu Déu i et dono gràcies; t’exalço, Déu meu! ⤳
Nombres 23,19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès? ⤳
Salms 98,1 Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria. ⤳
Salms 40,5 Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses. ⤳
Isaïes 61,10 Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de salvació, m’ha cobert amb un mantell de justícia, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells. ⤳
Isaïes 28,29 Efesis 1,11 Salms 46,10 Isaïes 46,10 Apocalipsi 19,11 Salms 33,10-11 Salms 146,2 Apocalipsi 5,9-14 1 Cròniques 29,10-20 Hebreus 6,17-18 Salms 99,5 Apocalipsi 7,12 Salms 78,4 Ezequiel 38,17-23 Daniel 4,2-3 Salms 111,4 Jeremies 32,17-24 Romans 11,25-29 Apocalipsi 15,3

De la gran ciutat, n’has fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda.

Isaïes 17,1 Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. ⤳
Isaïes 13,22 Les hienes udolaran en aquells palaus, els xacals, en les grans mansions. Aviat arribarà l’hora de Babilònia, els seus dies estan comptats. ⤳
Isaïes 25,12 Abatrà els bastions inaccessibles de les teves muralles, Moab; els derrocarà, els farà caure a terra, a la pols. ⤳
Apocalipsi 18,19 I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!» ⤳
Isaïes 21,9 Atenció! Arriba un home en un carro tirat per dos cavalls. Ve tot cridant: “Ha caigut Babilònia! Ha caigut! Totes les estàtues dels seus déus són per terra esmicolades.”» ⤳
Nahum 3,12-15 Totes les teves fortaleses són figueres plenes de fruits primerencs; quan l’arbre és sacsejat, el fruit cau a la boca del qui l’espera. […] ⤳
Jeremies 51,26 Isaïes 23,13 Apocalipsi 18,2-3 Isaïes 14,23 Deuteronomi 13,16 Isaïes 17,3

Per això un poble fort reconeix la teva glòria, et tem la capital dels pobles tirans,

Salms 46,10-11 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts. […] ⤳
Zacaries 14,9 El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom. ⤳
Isaïes 49,23-26 Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs que jo soc el Senyor i que no queden decebuts els qui confien en mi. […] ⤳
Zacaries 14,16 Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. ⤳
Isaïes 60,10-14 Uns estrangers refaran els teus murs, i els seus reis et serviran. Indignat, jo t’havia malferit, però ara, benvolent, et mostro el meu amor. […] ⤳
Ezequiel 39,21-22 »Mostraré a les nacions la meva glòria, i totes veuran que faig justícia i descarrego damunt d’elles el poder de la meva mà. […] ⤳
Salms 72,8-11 Salms 66,3 Ezequiel 38,23 Apocalipsi 11,13 Isaïes 13,11 Apocalipsi 11,15-17 Isaïes 66,18-20

perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla,

Sofonies 3,12 Jo faré que resti dintre teu un poble humil i pobre que cercarà refugi en el meu nom. ⤳
Jaume 2,5 Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? ⤳
Isaïes 32,2 Tots seran com un abric contra el vent, com un recer contra la pluja, com recs d’aigua en el desert, com l’ombra d’un penyal en terres àrides. ⤳
Mateu 7,25-27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. […] ⤳
Salms 12,5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts, els nostres llavis ens defensen: quin senyor ens pot manar?» ⤳
Isaïes 33,16 Aquest home residirà a les altures, viurà segur en castells dalt de les roques. Tindrà el pa de franc i l’aigua no li faltarà. ⤳
Salms 107,41 Job 5,15-16 Isaïes 66,2 Isaïes 29,19 Isaïes 4,5-6 Isaïes 32,18-19 Isaïes 49,25 Isaïes 14,32 Isaïes 29,5 Isaïes 27,5 Salms 72,13 Isaïes 33,2 Salms 72,4 Isaïes 11,4 Salms 119,31 Isaïes 37,36 Isaïes 17,10 Ezequiel 13,11-13 Salms 35,10

com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent. Els cants triomfals dels tirans emmudiran.

Isaïes 30,30-33 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. […] ⤳
Isaïes 14,19 A tu, en canvi, t’han llançat fora del sepulcre, com un fetus mal format, com carronya trepitjada: et cobreixen els cadàvers de guerrers traspassats per l’espasa, que han baixat al més pregon de l’abisme. ⤳
Isaïes 10,32-34 L’invasor ja s’ha plantat a Nob i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió, el turó de Jerusalem. […] ⤳
Isaïes 18,4 Perquè el Senyor m’ha dit: «Des del lloc on habito observaré amb tota calma, la calma d’un dia lluminós i càlid, la calma de la mullena en temps de sega. ⤳
Jeremies 50,11-15 ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu, espoliadors de la meva heretat? ¿Us posareu grassos com la vedella quan trilla, renillareu com els corsers? […] ⤳
Isaïes 13,11 Ho diu el Senyor: «Jo castigaré la depravació del món i els crims dels malvats. Posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans. ⤳
Salms 105,39 Daniel 7,23-27 Isaïes 49,25-26 Apocalipsi 20,8-9 Salms 74,3-23 Salms 79,10-12 Isaïes 17,12-14 Ezequiel 32,18-32 Isaïes 10,8-15 Isaïes 54,15-17 Isaïes 49,10 Daniel 11,36-45 Ezequiel 38,9 Isaïes 64,1-2 Isaïes 14,10-16 Job 8,16-19 Jeremies 51,53-57 Apocalipsi 16,1-19 Jeremies 51,38-43

Un banquet per a tots els pobles

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats.

Mateu 8,11 I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, ⤳
Jeremies 31,12-13 Arriben a les altures de Sió cridant de goig, a la llum de l’abundor del Senyor: blat, vi i oli, i cries dels ramats. Viuran com els horts amarats d’aigua, no patiran mai més d’escassetat. […] ⤳
Salms 63,5 Tota la vida jo et beneiré i alçaré les mans invocant el teu nom; ⤳
Zacaries 9,16-17 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu, salvarà el poble, que és el seu ramat. Resplendiran en el país com les pedres precioses d’una corona. […] ⤳
Apocalipsi 19,9 Després un àngel em va dir: —Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!” Em digué encara: —Aquestes paraules són veritables paraules de Déu. ⤳
Lluc 22,30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. ⤳
Hebreus 12,22 Isaïes 2,2-3 Isaïes 1,19 Zacaries 8,3 Mateu 26,29 Isaïes 55,1-2 Proverbis 9,1-5 Salms 78,68 Salms 72,14-16 Miquees 4,1-2 Isaïes 25,10 Mateu 22,1-10 Càntic 1,4 Càntic 2,3-5 Càntic 5,1 Càntic 1,2 Daniel 7,14 Lluc 5,39 Lluc 14,16-23

Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions;

Efesis 4,18 La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància. ⤳
Isaïes 60,1-3 Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum: sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. […] ⤳
Mateu 27,51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⤳
2 Corintis 3,13-18 sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d’allò que és passatger. […] ⤳
Hebreus 10,19-21 Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; […] ⤳
Fets 17,30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir. ⤳
Hebreus 9,24 Efesis 3,5-6 Efesis 5,8 Lluc 2,32 Hebreus 9,8

engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma.

Apocalipsi 21,4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. ⤳
Apocalipsi 7,17 perquè l’Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. ⤳
1 Corintis 15,54 Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort. ⤳
Osees 13,14 ¿I jo els hauré de rescatar del país dels morts? ¿Hauré d’alliberar-los de la mort? Oh mort, on són els teus desastres? On tens el fibló, país dels morts? Els meus ulls es tanquen a la pietat. ⤳
1 Corintis 15,26 El darrer enemic destituït serà la mort, ⤳
Isaïes 35,10 Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa. ⤳
Apocalipsi 20,14 2 Timoteu 1,10 Isaïes 30,26 Malaquies 3,17-18 Isaïes 54,4 Isaïes 65,19 Isaïes 51,11 Isaïes 30,19 Isaïes 60,15 Hebreus 2,14-15 Salms 69,9 Isaïes 61,7 1 Pere 4,14 Isaïes 66,5 Salms 89,50-51 Mateu 5,11-12 Isaïes 37,3

Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.»

Salms 27,14 Espera en el Senyor; sigues fort, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor. ⤳
Gènesi 49,18 Senyor, jo espero la teva salvació. ⤳
Miquees 7,7 Però jo tinc els ulls posats en el Senyor, espero en el Déu que em salva: el meu Déu m’escoltarà. ⤳
Isaïes 26,8-9 Seguir el camí de les teves decisions ens dona esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. […] ⤳
Apocalipsi 1,7 Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén! ⤳
Salms 20,5 Que et concedeixi el que desitja el teu cor i dugui a terme tot el que et proposes. ⤳
Isaïes 35,2 Apocalipsi 19,1-7 Titus 2,13 2 Pere 3,12 Isaïes 49,25-26 Salms 62,1-2 Isaïes 35,10 Isaïes 8,17 Salms 100,1 Salms 37,5-7 Romans 8,23-25 Apocalipsi 22,20 Isaïes 60,16 Salms 9,14 Isaïes 40,9 Isaïes 12,1-6 Isaïes 35,4 Lluc 2,28-30 Isaïes 66,10-14

La fi de Moab

La mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya, però Moab serà trepitjat allà on és, com es trepitja la palla a la bassa del femer.

Isaïes 26,6 Els peus dels pobres la trepitgen, els febles hi passen pel damunt.» ⤳
Amós 2,1-3 Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que els moabites han comès no em faré enrere! Ja que han cremat i calcinat els ossos del rei d’Edom, […] ⤳
Jeremies 48,2 S’ha acabat la fama de Moab. Han maquinat contra la ciutat d’Heixbon: “Anem, fem-la desaparèixer com a nació!” I tu, Madmén, acabaràs silenciosa: l’espasa no s’apartarà del teu darrere. ⤳
Sofonies 2,9 Ara, doncs, declaro, tan cert com visc, que Moab i els ammonites acabaran com Sodoma i Gomorra, terres de males herbes d’on es treu la sal, terres desolades per sempre. Ho dic jo, el Senyor de l’univers, Déu d’Israel. Seran saquejats pels supervivents del meu poble, la resta de la meva gent els posseirà.» ⤳
Sofonies 3,15-17 El Senyor ha revocat la teva condemna, ha allunyat els teus enemics. El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal. […] ⤳
Isaïes 18,4 Perquè el Senyor m’ha dit: «Des del lloc on habito observaré amb tota calma, la calma d’un dia lluminós i càlid, la calma de la mullena en temps de sega. ⤳
Isaïes 25,6 Isaïes 11,10 Salms 83,10 Zacaries 9,9-11 Isaïes 5,25 Salms 132,13-14 Lamentacions 1,15 Nombres 24,17 Isaïes 12,6 Isaïes 10,31 Miquees 4,13 Isaïes 10,6 Isaïes 41,15-16 Isaïes 11,14 Isaïes 14,19 Isaïes 15,1-9 Ezequiel 48,35

Allí mourà els braços com si volgués nedar, però el Senyor vinclarà la seva arrogància i l’esforç dels seus braços.

Isaïes 16,14 I ara el Senyor declara: «D’aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.» ⤳
Isaïes 14,26 Aquesta és la decisió del Senyor de l’univers per a tots els països; la seva mà amenaça totes les nacions. ⤳
Isaïes 16,6 Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, altiu, insolent, encara que es presenti tan submís. ⤳
Isaïes 2,11 L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. ⤳
Isaïes 5,25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
Jeremies 51,44 Passaré comptes amb el déu Bel a Babilònia, li faré vomitar el que ha engolit. No hi afluiran les nacions per adorar-lo. »Les muralles de Babilònia s’han esfondrat. ⤳
Jeremies 50,31-32 Isaïes 65,2 Colossencs 2,15 Jaume 4,6 Jeremies 48,42 Daniel 4,37 Isaïes 53,12 Isaïes 25,5 Isaïes 13,11 Salms 2,5 Isaïes 10,33 Jeremies 48,29 Salms 2,8-12 Salms 110,1-7 Apocalipsi 19,18-20 Apocalipsi 18,6-8

Abatrà els bastions inaccessibles de les teves muralles, Moab; els derrocarà, els farà caure a terra, a la pols.

Apocalipsi 18,21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient: —Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més! ⤳
Isaïes 26,5 Ell abat els qui habiten dalt als cims, arrasa la ciutat inaccessible, l’arrasa fins a terra, l’ajeu a la pols. ⤳
Isaïes 15,1 Presagi sobre Moab. Ar de Moab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. Quirmoab ha estat saquejada, l’han arrasada en una nit. ⤳
Isaïes 13,19-22 Babilònia, la perla dels imperis, joiell i orgull dels caldeus, sofrirà la mateixa destrucció que Déu infligí a Sodoma i Gomorra. […] ⤳
Hebreus 11,30 Gràcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies. ⤳
Jeremies 51,58 »Això diu el Senyor de l’univers: Les muralles de Babilònia, l’espaiosa, seran arrasades; els seus portals, tan alts, seran incendiats. Els pobles han treballat per no res, les nacions s’han fatigat per una obra que ha acabat al foc.» ⤳
Jeremies 51,64 Isaïes 14,23 2 Corintis 10,4-5