La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Nombres

Nombres 23

268 referències creuades · llegeix el capítol →

Primer oracle de Balaam

1

Balaam va dir a Balac: —Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons.

  • Nombres 23,29 Balaam digué a Balac: —Construeix-me aquí set altars i prepara’m set toros i set moltons.
  • Judes 1,11 Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè.
  • Salms 50,8-9 »No és pas pels sacrificis que et reprenc: constantment m’ofereixes holocaustos. […]
  • Èxode 20,24 »Fes de terra l’altar que em dediquis. Ofereix-m’hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom.
  • Job 42,8 Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedeixi per vosaltres. Només en atenció a Job us perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell.
  • 1 Samuel 15,22 Però Samuel digué: —¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons.
  • 2 Cròniques 29,21Nombres 29,32Ezequiel 45,231 Cròniques 15,26Ezequiel 33,312 Reis 18,22Mateu 23,13Èxode 27,1-8Proverbis 15,8Isaïes 1,11-15
2

Balac va fer el que Balaam li havia dit, i tots dos van oferir un toro i un moltó a cada altar.

  • Nombres 23,14 Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar.
  • Nombres 23,30 Balac va fer el que Balaam li deia i oferí un toro i un moltó a cada altar.
3

Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli. Balaam es va retirar tot sol.

  • Nombres 23,15 Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà.
  • Gènesi 8,20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.
  • Gènesi 22,2 Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.
  • Levític 1,1 El Senyor va cridar Moisès des de la tenda del trobament. Li digué:
  • Nombres 24,1 Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa.
  • Gènesi 22,13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill.
  • Nombres 22,31-35Gènesi 22,7-8Nombres 22,8-9Èxode 18,12
4

Quan Déu anà a trobar Balaam, Balaam li digué: —He fet erigir set altars i he ofert un toro i un moltó a cada altar.

  • Nombres 23,16 El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
  • Efesis 2,9 No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.
  • Lluc 18,12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”
  • Nombres 22,20 A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué: —Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, ves amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
  • Romans 3,27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe.
  • Joan 16,2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu.
  • Isaïes 58,3-4Mateu 20,12Nombres 22,9Nombres 23,1
5

Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.

  • Deuteronomi 18,18 Jo faré que s’aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré.
  • Jeremies 1,9 Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: —Poso les meves paraules a la teva boca:
  • Isaïes 59,21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Isaïes 51,16 T’he posat als llavis les meves paraules, t’he amagat a l’ombra de la meva mà per plantar de nou el cel i fonamentar la terra, per dir a Sió: Ets el meu poble.»
  • Nombres 23,16 El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
  • Joan 11,51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.
  • Lluc 12,12Nombres 22,35Proverbis 16,1Nombres 22,20Proverbis 16,9
6

Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, amb tots els dignataris de Moab.

Sense referències creuades.

7

Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Balac em crida del país dels arameus, de les serres d’orient em crida el rei de Moab: “Vine, em diu, maleeix-me Jacob! Vine, em diu, amenaça’m Israel!”

8

¿Puc maleir el qui Déu no maleeix, puc amenaçar el qui el Senyor no amenaça?

  • Nombres 23,23 No valen presagis contra Jacob, contra Israel no valen maleficis; al seu temps havien de dir a Jacob, de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell.
  • Nombres 23,20 Jo he rebut la missió de beneir; Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-lo.
  • Isaïes 44,25 Jo desmenteixo els presagis dels endevins, faig desvariejar els qui prediuen el futur, capgiro els pronòstics dels savis, canvio en deliri la seva ciència.
  • Nombres 22,12 Déu va dir a Balaam: —No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït.
  • Isaïes 47,12-13 Continua, doncs, amb els teus encanteris i amb les teves infinites bruixeries. T’hi has escarrassat des de jove: vejam si pots treure’n profit, vejam si et fan més forta! […]
9

Des del cim rocós jo els veig, els miro de dalt els tossals. Vet aquí un poble que habita a part, no és comptat entre les altres nacions.

  • Deuteronomi 33,28 »El poble d’Israel habita confiat; la font de Jacob raja sense destorb cap a una terra de sembrats i de vinyes, regada per la rosada del cel.
  • Deuteronomi 32,8 Quan l’Altíssim repartia els pobles i separava els uns dels altres els fills d’Adam, va establir les fronteres de cada nació segons el nombre dels fills de Déu.
  • Èxode 33,16 Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no vens amb nosaltres? Només si vens amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.
  • Ester 3,8 Després Aman digué al rei Xerxes: —Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
  • Esdres 9,2 Els israelites i els seus fills s’han casat amb les dones dels altres habitants del país, de manera que la nissaga santa ha quedat barrejada amb ells. I justament els caps i els notables han estat els primers a cometre aquesta prevaricació.
  • Efesis 2,12-14 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; […]
  • Romans 15,8-10Jeremies 46,28Titus 2,141 Pere 2,9Èxode 19,5-62 Corintis 6,17Amós 9,9
10

Qui pot mesurar la pols de Jacob? Qui pot comptar les multituds d’Israel? Que jo tingui la mort d’aquests justos, que sigui com la d’ells la meva fi!»

11

Balac va replicar: —Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes.

  • Nehemies 13,2 La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleís, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció.
  • Nombres 24,10 Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir: —T’havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes!
  • Nombres 23,7-8 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Balac em crida del país dels arameus, de les serres d’orient em crida el rei de Moab: “Vine, em diu, maleeix-me Jacob! Vine, em diu, amenaça’m Israel!” […]
  • Salms 109,17-20 Li agradava maleir: que sigui maleït! No volia beneir: que ningú no el beneeixi! […]
  • Nombres 22,17 Jo t’ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.”
  • Nombres 22,11 “Mira, el poble que ha sortit d’Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me’l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré.”
12

Balaam va respondre: —¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?

  • Nombres 22,38 Balaam li respongué: —Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis.
  • Nombres 23,26 Balaam li respongué: —¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?
  • Nombres 24,13 “Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir.”
  • Nombres 23,20 Jo he rebut la missió de beneir; Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-lo.
  • Proverbis 26,25 Ni que endolceixi la veu, no te’l creguis, que cova abominacions sense fi.
  • Nombres 22,20 A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué: —Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, ves amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
  • Romans 16,18Titus 1,16

Segon oracle de Balaam

13

Però Balac va insistir: —Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà.

  • Salms 109,17 Li agradava maleir: que sigui maleït! No volia beneir: que ningú no el beneeixi!
  • Jaume 3,9-10 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu. […]
  • Miquees 6,5 Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab, i què li contestà Balaam, fill de Beor. Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. Reconeix així els favors del Senyor.»
  • Josuè 24,9 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos.
  • 1 Reis 20,28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo soc el Senyor.”
  • Nombres 22,41 L’endemà al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d’on podia veure un dels extrems del campament israelita.
  • 1 Reis 20,23
14

Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar.

  • Deuteronomi 4,49 i tot l’Arabà, de la riba oriental del Jordà fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà.
  • Nombres 23,1-2 Balaam va dir a Balac: —Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons. […]
  • Nombres 21,20 i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.
  • Deuteronomi 34,1 Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan,
  • Nombres 23,29 Balaam digué a Balac: —Construeix-me aquí set altars i prepara’m set toros i set moltons.
  • Isaïes 46,6 N’hi ha que es treuen or de la bossa o pesen plata amb les balances, lloguen un orfebre perquè faci un déu i es prosternen davant d’ell per adorar-lo.
  • Deuteronomi 3,27Isaïes 1,10-11Osees 12,11
15

Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà.

  • Nombres 23,3 Després Balaam va dir a Balac: —Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli. Balaam es va retirar tot sol.
  • Nombres 22,8 Balaam els respongué: —Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat. Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam.
16

El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.

  • Nombres 23,5 Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué: —Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
  • Nombres 22,35 Però l’àngel del Senyor li contestà: —Ves amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré. I Balaam va continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac.
  • Nombres 24,1 Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa.
17

Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar: —Què ha dit el Senyor?

  • Nombres 23,26 Balaam li respongué: —¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?
  • Jeremies 37,17 D’allí, el rei Sedecies el va fer treure secretament i el va fer portar al seu palau per preguntar-li: —Has rebut alguna paraula del Senyor? Jeremies respongué al rei Sedecies: —Sí. I afegí: —Cauràs en mans del rei de Babilònia.
  • 1 Samuel 3,17 Elí li diu: —Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat!
18

Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Alça’t, Balac, i escolta; estigues atent al que jo dic, fill de Sipor.

  • Jutges 3,20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué: —He de comunicar-te un missatge diví. El rei s’alçà del seu setial.
19

Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?

  • 1 Samuel 15,29 El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer.
  • Jaume 1,17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
  • Hebreus 6,18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l’esperança que ell ens ofereix.
  • Malaquies 3,6 Jo, el Senyor, no he pas canviat, però vosaltres, fills de Jacob, no heu deixat de comportar-vos malament.
  • Titus 1,2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.
  • Lluc 21,33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
  • Romans 11,29Habacuc 2,3Salms 89,35Osees 11,9Miquees 7,201 Cròniques 17,17
20

Jo he rebut la missió de beneir; Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-lo.

  • Joan 10,27-29 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. […]
  • Nombres 22,12 Déu va dir a Balaam: —No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït.
  • Gènesi 12,2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.
  • Gènesi 22,17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.
  • Isaïes 43,13 Des de sempre jo soc. Ningú no arrenca res de la meva mà, i allò que jo faig, ningú no ho capgira.»
  • Romans 8,38-39 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, […]
  • Nombres 22,181 Pere 1,5Nombres 22,38
21

Ell no veu culpa en el poble de Jacob, no veu maldat en els fills d’Israel. El Senyor, el seu Déu, és amb ells, i ells l’aclamen com a rei.

22

Déu, que els ha fet sortir d’Egipte, els dona la força d’un búfal.

  • Nombres 24,8 Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte, li dona la força d’un búfal. Devorarà nacions enemigues, els trencarà els ossos, els trinxarà les fletxes.
  • Deuteronomi 33,17 Honor a Josep, el primer toro nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassès.
  • Èxode 20,2 —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
  • Job 39,9-11 ¿Et voldrà servir el bou salvatge, el faràs dormir a l’estable? […]
  • Salms 22,21 Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos;
  • Salms 92,10 Els teus enemics, Senyor, els teus enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts.
  • Salms 68,35Èxode 9,16Nombres 22,5Èxode 14,18
23

No valen presagis contra Jacob, contra Israel no valen maleficis; al seu temps havien de dir a Jacob, de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell.

24

Aquest poble s’ha aixecat com una fera, s’ha plantat com un lleó. No s’ajaurà fins que devori la presa i begui la sang de les víctimes.»

  • Gènesi 49,27 »Benjamí és un llop que destrossa: al matí devora una presa, al vespre en reparteix les despulles.
  • Gènesi 49,9 Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que tornes de la caça. Com un lleó t’ajeus i t’estires. Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
  • Apocalipsi 5,5 Però un dels ancians em digué: —No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
  • Nombres 24,8-9 Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte, li dona la força d’un búfal. Devorarà nacions enemigues, els trencarà els ossos, els trinxarà les fletxes. […]
  • Zacaries 12,6 Aquell dia convertiré els caps de Judà en un braseral que crema enmig del bosc, en una torxa encesa en els sembrats, i devoraran a dreta i esquerra tots els pobles veïns. Mentrestant, Jerusalem continuarà ferma en el seu lloc.
  • Nombres 24,17 El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre a Israel que esclafarà els polsos dels moabites, el crani de tots els fills de Set.
  • Isaïes 31,4Deuteronomi 33,20Amós 3,8Salms 17,12Nahum 2,11Zacaries 10,4-5Proverbis 30,30Miquees 5,8-9Apocalipsi 19,11-21Daniel 2,44
25

Llavors Balac va escridassar Balaam: —Si no maleeixes aquest poble, almenys no el beneeixis!

  • Salms 2,1-3 Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va? […]
26

Balaam li respongué: —¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?

  • Fets 5,29 Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.
  • Nombres 22,18 Però Balaam va respondre als enviats de Balac: —Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu.
  • Fets 4,19-20 Pere i Joan els van replicar: —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. […]
  • Nombres 22,38 Balaam li respongué: —Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis.
  • 2 Cròniques 18,13 Micàiehu va respondre: —Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
  • Nombres 23,12-13 Balaam va respondre: —¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis? […]
  • 1 Reis 22,14Nombres 24,12-13

Tercer oracle de Balaam

27

Balac va dir encara a Balaam: —Vine, que et portaré en un altre indret. Potser a Déu li plaurà que des d’allà em maleeixis aquest poble.

  • Romans 11,29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables.
  • Job 23,13 Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar? Ell sempre porta a terme els seus projectes.
  • Nombres 23,19-20 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès? […]
  • Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
  • Isaïes 46,10-11 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. […]
  • Proverbis 19,21 Per més que l’home cavil·li molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix.
  • Isaïes 14,27Nombres 23,13Malaquies 3,6
28

Balac el va dur al cim de Peor, des d’on es domina el desert.

  • Nombres 21,20 i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.
  • Salms 106,28 Es van sotmetre al déu Baal de Peor, menjant víctimes sacrificades a déus morts;
29

Balaam digué a Balac: —Construeix-me aquí set altars i prepara’m set toros i set moltons.

  • Nombres 23,1-2 Balaam va dir a Balac: —Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons. […]
30

Balac va fer el que Balaam li deia i oferí un toro i un moltó a cada altar.

Sense referències creuades.