Hebreus 11

La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.

Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni.

Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible.

Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla.

Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut . Abans que se l’endugués, es posà de manifest que era agradable a Déu.

Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.

Gràcies a la fe, Noè, advertit per l’oracle diví d’allò que encara no veia, pres d’un sant temor, va construir l’arca per salvar la seva família. Així va condemnar el món i va heretar la justícia pròpia dels qui creuen.

Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava.

Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa.

És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.

Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.

Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar .

Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.

Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria.

I no es refereixen a la pàtria d’on havien sortit, perquè sempre haurien tingut l’ocasió de tornar-hi.

Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyeix d’anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses

i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.

Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.

També gràcies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esaú, anunciant allò que havia de venir.

Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó .

Gràcies a la fe, Josep, pròxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d’Egipte i disposà el trasllat dels seus ossos.

Gràcies a la fe, Moisès, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquè havien vist com n’era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l’edicte reial.

Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó.

Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d’una vida de pecat.

Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d’Egipte.

Gràcies a la fe, va abandonar Egipte sense témer la ira del rei i, com que veia el qui és invisible, es mantingué ferm i constant.

Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel.

Gràcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaren, foren engolits.

Gràcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies.

Gràcies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure.

Per què continuar? Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes.

Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren promeses que es complien, clogueren boques de lleons,

apagaren focs poderosos, s’escaparen de l’espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, repel·liren exèrcits d’estrangers.

Hi hagué dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva. Alguns es deixaren esquarterar, sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecció a una vida millor.

D’altres van sofrir escarnis i assots i encara cadenes i presons;

foren apedregats, serrats, morts amb l’espasa; anaren d’ací d’allà coberts de pells d’ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats,

errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I és que el món no era digne d’acollir-los.

Tots aquests, per la fe, es van fer mereixedors d’un gran testimoni, però no van obtenir la promesa,

perquè Déu, que ens tenia prevista una sort millor, no volia que arribessin a la plenitud sense nosaltres.