Daniel 7

El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut.

És Daniel mateix qui parla: —Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar,

i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, cada una diferent de les altres.

La primera semblava un lleó amb ales d’àguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà.

La va seguir una segona bèstia semblant a un os; l’havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: “Ves, atipa’t de carn.”

Després d’aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l’esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder.

Després d’ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d’acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes.

Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència.

»Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.

Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.

Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc.

Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d’allargar la vida fins al temps i el moment fixats.

Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell

i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.

»A mi, Daniel, se’m va contorbar l’esperit en el meu interior, alarmat per les visions que m’havien passat pel cap,

i em vaig acostar a un dels presents per demanar-li que m’aclarís tot això. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació:

»—Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre imperis que sortiran de la terra.

Després el poble sant de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament, pels segles dels segles.

»Aleshores vaig voler saber què significava la quarta bèstia, diferent de totes les altres, i tan terrible, que amb dents d’acer i urpes de bronze devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles.

També volia saber què significaven les deu banyes que la bèstia tenia al cap, i la banya que va sorgir després i en va fer caure tres, que tenia ulls i una boca que parlava amb insolència, i fins i tot semblava més grossa que les altres.

Jo havia vist que aquella banya feia la guerra al poble sant i el vencia,

fins que venia aquell ancià carregat d’anys, feia justícia als sants de l’Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne.

Ell em va dir: »—La quarta bèstia és el quart imperi que hi haurà a la terra, diferent de tots els altres; devorarà tota la terra, la trepitjarà i l’esmicolarà.

Les deu banyes són deu reis que se succeiran en aquest regne; després d’ells en pujarà un altre, diferent d’ells, que en destronarà tres dels altres.

Blasfemarà contra l’Altíssim, maltractarà el seu poble sant i intentarà de canviar les festes i la religió. El poble sant de l’Altíssim serà posat a les seves mans per un temps, dos temps i la meitat d’un temps.

Després el tribunal el judicarà i li traurà el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment.

Llavors la reialesa, el poder i la grandesa de tots els reialmes que hi ha sota el cel serà donat al poble dels àngels sants de l’Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans el serviran i l’obeiran.

»Fins aquí, la narració. A mi, Daniel, em van alarmar molt els meus pensaments. Vaig perdre els colors de la cara i vaig guardar aquestes coses dins el meu cor.