Jeremies 19

171 referències creuades · llegeix el capítol →

El senyal de la gerra trencada

Això em digué el Senyor: —Ves a comprar una gerra de terrissa. Després, amb alguns ancians del poble i dels sacerdots,

Ezequiel 8,11-12 Setanta homes dels ancians d’Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d’ells, cada un amb el seu encenser a la mà. El perfum de l’encens pujava amunt. […] ⤳
Lamentacions 4,2 Als fills més nobles de Sió, valuosos com l’or depurat, els tenen per vasos d’argila modelats pel terrisser. ⤳
Jeremies 18,2-4 —Baixa a cal terrisser, que allà t’he de comunicar la meva paraula. […] ⤳
Nombres 11,16 El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. ⤳
Isaïes 30,14 Serà com una gerra esmicolada, trencada sense remei: no n’aprofitareu cap bocí per a recollir brases del foc o per a treure aigua de la pica.» ⤳
1 Cròniques 24,4-6 Entre els descendents d’Eleazar hi havia més homes aptes per a ser caps que entre els d’Itamar. Per això als descendents d’Eleazar els van correspondre setze caps de llinatge, i als d’Itamar només vuit. […] ⤳
2 Corintis 4,7 2 Reis 19,2 Jeremies 19,10-11 Mateu 27,1 Jeremies 26,17 Mateu 27,41-42 Fets 4,5-6 Mateu 26,3 Ezequiel 9,6 Jeremies 32,14

surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré.

Josuè 15,8 D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes. ⤳
2 Reis 23,10 Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. ⤳
Jeremies 7,31-32 Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m’havia acudit mai. […] ⤳
Jeremies 32,35 Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m’havia acudit mai. ⤳
2 Cròniques 33,6 Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament. ⤳
2 Cròniques 28,3 Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. ⤳
Fets 20,27 Proverbis 1,20-22 Nehemies 3,29 Ezequiel 3,10-11 Jeremies 1,7 Fets 5,20 Jeremies 26,2 Mateu 10,27 Jonàs 3,2 Jeremies 11,6 Jeremies 3,12 Jeremies 7,2

Digues-los: “Reis de Judà i habitants de Jerusalem, escolteu la paraula del Senyor. Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Faré caure sobre aquest lloc una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti quedarà esbalaït.

1 Samuel 3,11 Llavors el Senyor digué a Samuel: —Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. ⤳
Jeremies 17,20 Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes. ⤳
Isaïes 28,19 Cada cop que passi, se us emportarà; anirà passant cada matí, passarà de nit i de dia. Quin esglai quan entendreu això que us dic! ⤳
2 Reis 21,12-13 això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït. […] ⤳
Jeremies 6,19 Escolta, oh terra! Faré caure el desastre damunt aquest poble: serà el fruit d’allò que maquinen. No escolten les meves paraules, menyspreen els meus advertiments. ⤳
1 Samuel 4,16-18 L’home li va dir: —Vinc del camp de batalla. Avui mateix m’he escapat del combat. Elí va preguntar: —Com ha anat, fill meu? […] ⤳
Salms 2,10 Jeremies 13,18 Salms 102,15 Mateu 10,18 Apocalipsi 2,29 Salms 110,5

Perquè m’han abandonat i han profanat aquest lloc, cremant-hi ofrenes a altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà; l’han profanat omplint-lo, a més, de sang d’innocents;

Jeremies 2,34 Les vores del teu vestit són tacades de la sang de gent pobra i innocent, que no havies pas trobat foradant una paret ni cometent cap altre delicte. ⤳
Isaïes 65,11 »Però als qui m’heu abandonat a mi, el Senyor, i heu oblidat la meva muntanya santa, als qui pareu taula a Gad, déu de la sort, i vesseu libacions en honor de Mení, déu del destí, ⤳
Deuteronomi 28,20 En tot el que emprenguis, el Senyor t’enviarà la maledicció, el desconcert, les amenaces, i no trigaràs a ser totalment exterminat, ja que t’has comportat malament abandonant-lo. ⤳
2 Reis 21,16 Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava ple d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament. ⤳
Jeremies 7,9 Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, ⤳
Jeremies 2,13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.» ⤳
Daniel 9,5-15 Jeremies 2,17 Deuteronomi 32,15-23 2 Reis 24,4 Jeremies 17,13 Jeremies 11,13 2 Reis 21,4-7 Isaïes 59,7 Jeremies 2,19 2 Reis 23,11-12 Mateu 23,34-35 Jeremies 26,15 Apocalipsi 16,6 Jeremies 22,17 Jeremies 16,11 Deuteronomi 31,16-18 2 Cròniques 33,4-7 Deuteronomi 13,13 Jeremies 15,6

han construït recintes sagrats en honor de Baal per cremar-hi els seus fills en sacrifici, cosa que no els havia manat ni els havia permès, ni se m’hauria acudit mai.

Jeremies 32,35 Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m’havia acudit mai. ⤳
Deuteronomi 12,31 No els imitis quan adoris el Senyor, el teu Déu. Aquestes nacions, en els seus cultes, fan tota mena de ritus que el Senyor abomina i detesta: fins i tot cremen els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus. ⤳
Salms 106,37-38 arribaren a immolar als dimonis els propis fills i les pròpies filles. […] ⤳
Levític 18,21 »No sacrifiquis cap fill teu cremant-lo en honor de Moloc: profanaries el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor. ⤳
Ezequiel 16,20-21 »També vas agafar els fills i les filles que m’havies donat i els oferires en sacrifici a aquells ídols perquè se n’alimentessin. ¿Et semblava encara poca cosa la teva prostitució? […] ⤳
Jeremies 7,31-32 Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m’havia acudit mai. […] ⤳
2 Reis 17,17 Ezequiel 38,10 Daniel 2,29 Nombres 22,41 Ezequiel 20,26 2 Cròniques 28,3

Per això venen dies que aquest lloc ja no es dirà ‘Tófet’ o ‘vall de Benhinnom’, sinó ‘vall de la Mortaldat’. Ho dic jo, el Senyor.

Josuè 15,8 D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes. ⤳
Isaïes 30,33 Fa temps que la foguera ja és a punt, també per al rei. És ampla i fonda, amb molta llenya, a punt per a cremar: una bufada del Senyor, com un torrent de sofre, hi calarà foc. ⤳
Jeremies 19,2 surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré. ⤳
Jeremies 7,32-33 Per això venen dies que ja no es dirà més “Tófet”, ni “vall de Benhinnom”, sinó “vall de la Mortaldat”. Ho dic jo, el Senyor. Allí, per manca d’espai, hi enterraran els morts. […] ⤳
Jeremies 19,11 i digues-los: “Això us anuncia el Senyor de l’univers: Jo esmicolaré aquest poble i aquesta ciutat com qui esmicola una gerra de terrissa, que ja no es pot recompondre. Hauran d’enterrar la gent al Tófet perquè no trobaran més lloc per a enterrar. ⤳

En aquest mateix lloc tiraré per terra els plans de Judà i de Jerusalem: faré que caiguin víctimes de l’espasa dels seus enemics, servint-me dels qui els volen aniquilar. Donaré els seus cadàvers als ocellots i als animals feréstecs.

Levític 26,17 Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú. ⤳
Jeremies 16,4 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers. ⤳
Jeremies 15,9 La mare de set fills defalleix i perd l’alè. Encara de dia, se li pon el sol: està coberta de confusió i d’ignomínia. I als qui resten, els deixaré encara a mercè de l’espasa de l’enemic. Ho dic jo, el Senyor.” ⤳
Deuteronomi 28,25-26 El Senyor farà que els teus enemics et derrotin. Et llançaràs contra ells per un sol camí, però fugiràs del seu davant per set camins. Tots els reialmes del món, en veure-ho, s’esgarrifaran. […] ⤳
Jeremies 7,33 Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan de cadàvers de la gent d’aquest poble, sense que ningú els destorbi. ⤳
Jeremies 34,20 a tots ells els faré caure en mans dels enemics que els volen matar: els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers. ⤳
Salms 33,10-11 Salms 79,2-3 Jeremies 15,2 Isaïes 28,17-18 Romans 3,31 Jeremies 22,25 Job 5,12-13 Jeremies 18,21 Apocalipsi 19,18-21 Isaïes 30,1-3 Romans 4,14 Jeremies 46,26 Jeremies 9,21-22 Jeremies 8,2 Isaïes 8,10 Proverbis 21,30 Lamentacions 3,37 Jeremies 22,19

Faré d’aquesta ciutat motiu d’estupor i de riota: tothom qui hi passarà es riurà de la seva desfeta.

Jeremies 18,16 Faran del seu país objecte de riota sense fi: seran l’estupor dels qui els veuran. Tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i mourà el cap amb aires de mofa. ⤳
1 Reis 9,8 Aquesta casa es tornarà un munt de runa; els qui hi passin a la vora quedaran astorats i xiularan escruixits dient: “Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?” ⤳
Jeremies 49,13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.» ⤳
Sofonies 2,15 Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa. ⤳
Jeremies 50,13 La indignació del Senyor deixarà Babilònia desolada i deshabitada: tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta. ⤳
Jeremies 25,18 a Jerusalem i a les ciutats de Judà, amb els seus reis i els seus prohoms. Així en vaig fer una ruïna, un objecte d’estupor, riota i maledicció, tal com són avui. ⤳
2 Cròniques 7,20-21 Jeremies 9,9-11 Levític 26,32 Lamentacions 2,15-16

Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres.”

Isaïes 9,20 Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
Lamentacions 4,10 Mans de mares amoroses couen els seus propis fills: és el seu darrer aliment mentre la ciutat s’esvaneix. ⤳
Levític 26,29 Haureu de menjar la carn dels vostres fills i de les vostres filles. ⤳
Ezequiel 5,10 Enmig teu els pares es menjaran els fills, i els fills es menjaran els pares; jo executaré la sentència contra tu i dispersaré als quatre vents tota la teva resta. ⤳
Deuteronomi 28,53-57 Serà tan dur el setge de l’enemic que acabaràs menjant-te els fruits de les teves entranyes, la carn dels fills i de les filles que el Senyor, el teu Déu, t’haurà concedit. […] ⤳
Lamentacions 2,20 Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranyes, els fillets que amanyagava? Qui immolaria sacerdots i profetes en el temple del Senyor? ⤳
2 Reis 6,26-29

»Després trenca la gerra davant els qui t’hauran acompanyat

Jeremies 48,12 »Però ara venen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Jeremies 51,63-64 Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates […] ⤳
Jeremies 19,1 Això em digué el Senyor: —Ves a comprar una gerra de terrissa. Després, amb alguns ancians del poble i dels sacerdots, ⤳

i digues-los: “Això us anuncia el Senyor de l’univers: Jo esmicolaré aquest poble i aquesta ciutat com qui esmicola una gerra de terrissa, que ja no es pot recompondre. Hauran d’enterrar la gent al Tófet perquè no trobaran més lloc per a enterrar.

Salms 2,9 Els destrossaràs amb una vara de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa.» ⤳
Isaïes 30,14 Serà com una gerra esmicolada, trencada sense remei: no n’aprofitareu cap bocí per a recollir brases del foc o per a treure aigua de la pica.» ⤳
Lamentacions 4,2 Als fills més nobles de Sió, valuosos com l’or depurat, els tenen per vasos d’argila modelats pel terrisser. ⤳
Jeremies 13,14 Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m’impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor.” ⤳
Apocalipsi 2,27 perquè els governi amb una vara de ferro com qui esmicola els gerros de terrissa . ⤳
Jeremies 7,31-32 Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m’havia acudit mai. […] ⤳
Jeremies 19,6

Més encara: tractaré la ciutat i els seus habitants com he tractat el Tófet. Ho dic jo, el Senyor.

Jeremies 11,5 així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara.” Jo vaig respondre: —Amén, Senyor. ⤳
Jeremies 10,13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳

Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà quedaran impures com el Tófet, perquè en els terrats cremen ofrenes en honor de tot l’estol dels astres i hi fan libacions a déus estrangers.”

Jeremies 32,29 Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me. ⤳
2 Reis 23,12 El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró. ⤳
Jeremies 7,18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m’irriten vessant libacions a altres déus. ⤳
Sofonies 1,5 els qui es prosternen dalt als terrats per adorar l’estol dels astres, els qui m’adoren i juren pel meu nom però també juren pel nom del déu Milcom, ⤳
Deuteronomi 4,19 Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. ⤳
2 Reis 23,10 Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. ⤳
Ezequiel 7,21-22 Jeremies 44,18 Salms 74,7 Salms 79,1 2 Reis 23,14 Jeremies 52,13 Fets 7,42 Ezequiel 20,28

Quan Jeremies hagué tornat del Tófet, on el Senyor l’havia enviat a profetitzar, se’n va anar a l’atri del temple del Senyor i digué a tot el poble:

Jeremies 26,2 —Això diu el Senyor: Estigues-te a l’atri del temple del Senyor i, als qui, de totes les poblacions de Judà, hi venen a adorar el Senyor, digues-los tot el que jo et comunico; no en treguis ni una paraula. ⤳
2 Cròniques 20,5 Josafat, dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant el nou atri, ⤳
Jeremies 19,2-3 surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré. […] ⤳
2 Cròniques 24,20-21 Llavors l’esperit de Déu s’apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, i des d’un lloc elevat digué al poble: —Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres. […] ⤳
Lluc 21,37-38 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. […] ⤳
Fets 5,20 —Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. ⤳
Jeremies 17,19

—Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Faré caure sobre aquesta ciutat i sobre totes les altres ciutats les desgràcies que he anunciat, perquè han anat a la seva, sense fer cas de les meves paraules.”

Jeremies 7,26 Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares.” ⤳
Jeremies 17,23 »Però ells no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar. ⤳
Nehemies 9,29 Tu els exhortaves a tornar a la teva Llei, però ells, plens d’arrogància, no obeïen els teus manaments i pecaven contra els teus decrets, que donen la vida a l’home que els compleix. Es van tornar tossuts i anaven a la seva, i no volgueren escoltar. ⤳
Nehemies 9,17 Es negaren a obeir, s’oblidaren de les meravelles que havies fet a favor d’ells. Van anar a la seva i s’entestaren a tornar a l’esclavitud d’Egipte. Tu, però, ets un Déu que sempre perdona, benigne i compassiu, lent per al càstig, ric en l’amor, i no els vas abandonar. ⤳
Jeremies 35,15-17 Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n’heu fet cas ni m’heu obeït. […] ⤳
Fets 7,51-52 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. […] ⤳
2 Cròniques 36,16-17 Zacaries 7,11-14 Salms 58,2-5