La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Reis

1 Reis 20

335 referències creuades · llegeix el capítol →

Els arameus assetgen Samaria

1

Benadad, rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l’atacà.

2

I va enviar missatgers a la ciutat, a Acab, rei d’Israel,

  • Isaïes 37,9-10 I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Quan el rei d’Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge: […]
  • Isaïes 36,2-22 Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors. […]
  • 2 Reis 19,9 I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Novament el rei d’Assíria va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge:
3

perquè li diguessin: —Això diu Benadad: “La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills.”

  • Èxode 15,9 L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!»
  • Isaïes 10,13-14 El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida. […]
4

El rei d’Israel respongué: —Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo soc teu amb tot el que tinc.

  • Deuteronomi 28,48 hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà consumit.
  • 2 Reis 18,14-16 Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix: —Soc culpable. No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis. El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or. […]
  • 1 Samuel 13,6-7 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. […]
  • Levític 26,36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti.
  • Jutges 15,11-13 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a l’escletxa del penyal d’Etam i digueren a Samsó: —¿No saps que els filisteus són els nostres amos? Per què ens has fet això? Ell els respongué: —Jo els he fet pagar el mal que ells m’han fet a mi. […]
5

Els missatgers van tornar i digueren: —Això diu Benadad: “Ja t’he fet dir que m’has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills.

Sense referències creuades.

6

I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s’enduran tot el que a tu et fa goig.”

  • 2 Reis 18,31-32 No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, […]
  • Osees 13,15 I encara que Efraïm florís entre els seus germans, vindrà un vent xardorós, un vent del Senyor que pujarà del desert: assecarà les deus i eixugarà les fonts; l’enemic pillarà els tresors, tots els objectes preciosos.
  • 1 Samuel 13,19-21 En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» […]
  • Isaïes 44,9 Els qui fabriquen ídols no són res. De què els serveixen els seus déus preciosos? Són uns testimonis que ni veuen ni saben res, per a vergonya de tots ells.
  • Lamentacions 1,7 Aquests dies de misèria i d’abandó, Jerusalem recorda les riqueses que tenia des de sempre. Es recorda del seu poble capturat per l’enemic, sense ajuda de ningú. Quan l’han vista derrotada, els botxins se n’han burlat.
  • 2 Samuel 24,14 David va dir a Gad: —Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
  • Gènesi 27,15Esdres 8,27Joel 3,5Lamentacions 1,10Jeremies 25,34
7

Llavors el rei d’Israel va convocar tots els ancians del país i els digué: —Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m’ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!

8

Tots els ancians i el poble sencer li van dir: —No te l’escoltis! No ho consentis!

Sense referències creuades.

9

Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad: —Digueu al rei, el meu senyor: “Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho.” Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad.

Sense referències creuades.

10

Benadad li va fer dir: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!

  • 1 Reis 19,2 Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells!
  • Èxode 11,8 Llavors tots aquests cortesans que ara t’envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: “Ves-te’n amb tot el poble que et segueix.” Després d’això, me n’aniré. Moisès se’n va anar indignat de davant el faraó.
  • Fets 23,12 En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau.
  • 2 Samuel 17,12-13 Atraparem David, onsevulla que es trobi, i li caurem al damunt com la rosada que cobreix la terra, i ni d’ell ni dels seus partidaris no en quedarà res. […]
  • 2 Reis 19,23-24 T’has valgut dels teus missatgers per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Dalt dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i les millors savines. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós. […]
  • Isaïes 10,13-14 El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida. […]
  • Isaïes 37,24-25Jutges 4,10
11

El rei d’Israel respongué: —Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”

  • Proverbis 27,1 No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui.
  • Cohèlet 9,11 Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps.
  • 1 Samuel 17,44-47 Després li digué: —Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs. […]
  • Isaïes 10,15-16 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.» […]
  • Mateu 26,75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.
  • 1 Samuel 14,12-13 Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder: —Pugeu aquí, que us volem dir una cosa! Jonatan digué al seu escuder: —Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel! […]
  • 1 Samuel 14,6Mateu 26,33-35
12

Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes: —A les armes! I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.

  • 1 Reis 16,9 Un oficial seu, Zimrí, que comandava la meitat dels carros de guerra, va conspirar contra ell. El rei era a Tirsà, a casa d’Arsà, cap del palau reial, i havia begut fins a embriagar-se.
  • Proverbis 31,4-5 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, […]
  • 1 Reis 20,16 I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.
  • Jeremies 43,10 Després digues-los: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo faré venir el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Sobre les pedres que aquí he enfonsat, jo hi col·locaré el seu tron, i ell hi estendrà el seu dosser.
  • Efesis 5,18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit.
  • Lluc 21,34 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia,
  • Daniel 5,30Daniel 5,22 Samuel 13,281 Samuel 25,36

Derrota dels arameus

13

Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo soc el Senyor.”

  • 1 Reis 20,28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo soc el Senyor.”
  • Ezequiel 20,22 Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
  • Ezequiel 20,14 Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
  • Joel 3,17
  • Èxode 16,12 —He sentit les murmuracions dels israelites. Ves a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu.”
  • 2 Reis 7,1 Eliseu va respondre: —Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.”
  • Èxode 14,18Isaïes 37,20Isaïes 7,1-92 Reis 6,8-122 Reis 13,23Salms 83,181 Reis 18,36-37Ezequiel 6,7
14

Acab va preguntar: —De qui es valdrà per a fer-ho? Li respongué: —El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte. Acab va demanar: —Qui ha d’entrar primer en combat? Li respongué: —Tu.

  • 1 Corintis 1,27-29 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. […]
  • 1 Reis 18,44 A la setena, el servent va dir: —Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar. Aleshores Elies digué: —Ves i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”
  • 1 Samuel 17,50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
  • Jutges 7,16-20 Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins, […]
  • Gènesi 14,14-16 En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan. […]
15

Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil.

  • Jutges 7,7 Llavors el Senyor va dir a Gedeó: —Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se’n tornin cadascú a casa seva.
  • 2 Reis 13,7 Per això Joahaz es va quedar per tot exèrcit amb cinquanta homes com a dotació de deu carros de guerra, i deu mil homes d’infanteria, ja que el rei dels arameus havia exterminat els altres desfent-los com la pols que tothom trepitja.
  • Jutges 7,16 Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins,
  • Salms 106,40-43 El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat; […]
  • 1 Samuel 14,2 Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes.
  • 2 Cròniques 14,11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d’Asà i de Judà, i els cuixites van fugir.
  • 1 Reis 19,181 Samuel 14,6
16

I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.

  • 1 Reis 16,7 Per boca del profeta Jehú, fill d’Hananí, el Senyor va adreçar la seva paraula contra Baixà i el seu llinatge. Baixà no tan sols havia ofès el Senyor i l’havia irritat amb el seu comportament, imitant així els del llinatge de Jeroboam, sinó que també havia exterminat la família de Jeroboam.
  • Cohèlet 10,16-17 Ai de tu, país que tens per rei un esclau i prínceps que banquetegen de bon matí! […]
  • 1 Reis 20,11-12 El rei d’Israel respongué: —Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.” […]
  • Proverbis 23,29-32 De qui són els ais? De qui els uis? De qui les baralles? De qui els gemecs? A qui van a parar les garrotades? Qui té la mirada enterbolida? […]
  • 1 Reis 16,9 Un oficial seu, Zimrí, que comandava la meitat dels carros de guerra, va conspirar contra ell. El rei era a Tirsà, a casa d’Arsà, cap del palau reial, i havia begut fins a embriagar-se.
  • Osees 4,11 »Les prostitutes i el vi fan perdre el seny.
  • Isaïes 54,15
17

Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir: —Han sortit uns homes de Samaria.

  • 1 Reis 20,14-15 Acab va preguntar: —De qui es valdrà per a fer-ho? Li respongué: —El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte. Acab va demanar: —Qui ha d’entrar primer en combat? Li respongué: —Tu. […]
  • 1 Reis 20,19 Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.
18

Ell va dir: —Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.

  • 2 Reis 14,8-12 Després Amasies va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li: —Vine, que ens veurem les cares! […]
  • Proverbis 18,12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria.
  • 1 Samuel 14,11-12 Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren: —Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats. […]
  • 1 Samuel 2,3-4 No digueu tantes paraules arrogants, que de la boca no us surtin insolències; el Senyor és el Déu que tot ho sap, i sospesa totes les vostres accions. […]
  • 1 Samuel 17,44 Després li digué: —Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
19

Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit.

Sense referències creuades.

20

Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra.

  • Levític 26,8 Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent en faran fugir deu mil: la vostra espasa abatrà els enemics.
  • 1 Samuel 30,16-17 L’hi va guiar, doncs. Els amalequites estaven escampats per tota la contrada, menjant, bevent i ballant, per celebrar el gran botí pres al país dels filisteus i al país de Judà. […]
  • Jutges 7,20-22 Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafaren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven: —L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó! […]
  • Salms 33,16 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent;
  • Salms 46,6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia.
  • 2 Reis 19,36 En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar.
  • 2 Reis 7,6-71 Samuel 14,13-15Cohèlet 9,112 Samuel 2,16
21

Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.

  • Jutges 7,23-25 Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites. […]
  • 1 Samuel 17,52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus.
  • 2 Reis 3,18 I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans.
  • 1 Samuel 14,20-22 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió. […]
  • 2 Reis 3,24 Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites.
  • Jutges 3,28 Ehud digué: —Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics. Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú.
22

Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué: —Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.

Nova guerra dels arameus contra Israel

23

Els consellers del rei dels arameus li van dir: —El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells.

  • 1 Reis 14,23 També ells es van construir santuaris amb pilars i bosquets sagrats en tots els turons elevats i sota tots els arbres frondosos.
  • 1 Samuel 4,8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert.
  • Romans 1,21-23 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. […]
  • 2 Cròniques 32,13-19 ¿No sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? ¿És que els déus d’aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis països de les mans del rei d’Assíria? […]
  • Isaïes 42,8 »Jo soc “el Senyor”, aquest és el meu nom. No cedeixo a ningú la meva glòria, no cedeixo als ídols el meu honor.
  • 1 Reis 20,28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo soc el Senyor.”
  • 2 Reis 19,12Salms 50,21-22Salms 121,1-2
24

Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors.

  • 1 Reis 22,31 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
  • Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
  • 1 Reis 20,1 Benadad, rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l’atacà.
  • 1 Reis 20,16 I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus.
25

Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites. Benadad va fer cas d’aquest consell i va actuar tal com li deien.

  • Salms 10,3 S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions; àvid de diners, menysprea el Senyor.
26

L’any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec per atacar Israel.

  • 2 Reis 13,17 i digué: —Obre la finestra que dona a llevant. Ell la va obrir, i Eliseu li digué: —Tira! Ell va tirar, i Eliseu va exclamar: —Fletxa de la victòria del Senyor! Fletxa de la victòria contra els arameus! Els derrotaràs completament a Afec.
  • 1 Reis 20,22 Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué: —Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
  • Josuè 19,30 Acó, Afec i Rehob, feien vint-i-dues ciutats amb els pobles del voltant.
  • 1 Samuel 4,1 Samuel adreçava la paraula a tot Israel. Per aquell temps, Israel es va mobilitzar per fer la guerra als filisteus. Els israelites acamparen prop d’Eben-Aèzer, mentre que els filisteus acampaven a Afec.
  • Jutges 1,31 La tribu d’Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d’Acó, ni els de Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
  • 1 Samuel 29,1 Els filisteus van reunir totes les seves tropes a Afec. Els israelites estaven acampats a la font de Jizreel.
  • 1 Reis 20,30Josuè 13,4
27

També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d’ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.

  • 1 Samuel 13,5-8 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven. […]
  • Jutges 6,5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
  • Josuè 1,11 que passessin per tot el campament i comuniquessin al poble aquesta ordre: «Prepareu-vos provisions, perquè d’aquí a tres dies travessareu el Jordà per ocupar el país que el Senyor, el vostre Déu, us dona en possessió.»
  • Jutges 7,8 Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d’israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall.
  • Cohèlet 9,11 Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps.
  • 2 Cròniques 32,7-8 —Sigueu ferms i decidits! No temeu ni us acovardiu davant el rei d’Assíria i davant tot el gran exèrcit que té al seu costat. Al costat nostre tenim algú més gran, que ell no té. […]
  • 1 Samuel 14,2Deuteronomi 32,30
28

Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo soc el Senyor.”

29

Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea.

  • 2 Cròniques 28,6 Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
  • Isaïes 37,36 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
  • 1 Samuel 17,16 El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.
  • 2 Samuel 10,18 però van fugir davant d’Israel. David els va matar les cavalleries de set-cents carros de guerra i quaranta mil homes de les seves dotacions, i va ferir Xobac, general en cap de l’exèrcit arameu, que va morir allà mateix.
  • 2 Cròniques 13,17 Abies i les seves tropes els van infligir una gran derrota: moriren cinc-cents mil soldats escollits d’Israel.
  • Salms 10,16 El Senyor és rei per sempre més: del seu país, els pagans desapareixen.
  • 2 Cròniques 20,23-25Josuè 6,15
30

Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta.

31

Els seus consellers li van dir: —Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!

  • 2 Samuel 3,31 David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron: —Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner. El rei David anava darrere el fèretre.
  • Gènesi 37,34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill.
  • 1 Reis 20,23 Els consellers del rei dels arameus li van dir: —El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells.
  • 2 Reis 5,13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: —Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
  • Apocalipsi 11,3 Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac.
  • Isaïes 16,5 el tron de la dinastia de David es fonamentarà en l’amor. S’hi asseurà un governant lleial, ferm en el dret i decidit a fer justícia.”»
  • Ester 4,16Proverbis 20,28Isaïes 37,12 Reis 19,1-2Isaïes 22,122 Reis 7,4Job 2,4Efesis 1,7-81 Reis 21,27-29Ester 4,1-32 Samuel 14,2Mateu 10,28Jonàs 3,5-6
32

Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren: —El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!” Acab va respondre: —Viu encara? És el meu germà!

  • 1 Reis 20,3-6 perquè li diguessin: —Això diu Benadad: “La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills.” […]
  • 1 Reis 20,42 El profeta li va dir: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que has deixat escapar l’home que jo havia destinat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu.”
  • 1 Samuel 15,8-20 Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. […]
  • Isaïes 2,11-12 L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. […]
  • Isaïes 10,12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
  • Daniel 5,20-23 »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria. […]
  • Abdies 1,3-4Job 12,17-181 Reis 20,31Job 40,11-12
33

Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot: —Benadad és el teu germà! Acab els digué: —Aneu-lo a buscar. Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge.

  • Fets 8,31 Ell li contestà: —I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda? L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge.
  • Proverbis 25,13 Frescor de neu al fort de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor.
  • Lluc 16,8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
  • 2 Reis 10,15 Mentre se n’anava d’allí, va trobar Jehonadab, fill de Recab, que venia a veure’l. Jehú el va saludar i li digué: —¿El teu cor és lleial amb mi com el meu ho és amb tu? Jehonadab respongué: —Sí. Jehú va afegir: —Si és així, dona’m la mà. Jehonadab la hi va donar, i Jehú el va fer pujar dalt el carro,
34

Llavors Benadad li va dir: —Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria. Acab va respondre: —Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat. Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.

  • 1 Reis 15,20 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí.
  • 1 Reis 20,42 El profeta li va dir: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que has deixat escapar l’home que jo havia destinat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu.”
  • Isaïes 26,10 Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor.
  • 2 Cròniques 18,30 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
  • 1 Reis 22,31 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
  • 2 Cròniques 16,4 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i tots els llocs de proveïment de les poblacions de Neftalí.
  • Isaïes 8,12

Un profeta critica Acab

35

Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor: —Fereix-me! L’altre es va negar a ferir-lo.

  • 2 Reis 2,15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.
  • 1 Reis 13,17-18 perquè la paraula del Senyor que vaig rebre em deia que no mengés pa ni begués aigua en aquest indret i que no tornés pel mateix camí d’anada. […]
  • 2 Reis 4,1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.
  • 2 Reis 4,38 Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
  • Ezequiel 4,3 Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l’assetjador. Això serà un senyal per al poble d’Israel.
  • Amós 7,14 Amós li va respondre: —Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor,
  • 1 Samuel 10,12Jeremies 27,2-32 Reis 2,3-71 Reis 13,1-2Isaïes 20,2-3Mateu 16,24Isaïes 8,181 Reis 20,37-38
36

El primer li digué: —Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó. Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.

  • 1 Reis 13,26 En sentir-ho aquest, que l’havia fet tornar enrere, va exclamar: —És l’home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor! El Senyor l’ha fet caure a les urpes del lleó, que l’ha trossejat i l’ha deixat mort, tal com el Senyor li havia dit.
  • 1 Samuel 15,22-23 Però Samuel digué: —¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. […]
  • 1 Reis 13,21-24 Llavors el profeta va cridar així a l’home de Déu que havia vingut de Judà: —Això et fa saber el Senyor: “Has desobeït l’ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t’havia donat; […]
37

Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué: —Fereix-me! L’home el va ferir i li va fer mal.

  • 1 Reis 20,35 Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor: —Fereix-me! L’altre es va negar a ferir-lo.
  • Èxode 21,12 »Qui mati un altre home serà condemnat a mort.
38

Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués.

  • 1 Reis 14,2 Jeroboam va dir a la seva dona: —Disfressa’t de manera que no es noti que ets la meva muller i ves a Siló. Allí hi ha el profeta Ahià, el qui em va dir que jo arribaria a ser rei d’aquest poble.
  • 1 Reis 22,30 El rei d’Israel va dir a Josafat: —Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials. El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
  • 2 Samuel 14,2 Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així: —Fes com si estiguessis de dol. Posa’t vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt.
  • Mateu 6,16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.
39

Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué: —Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: “Vigila aquest home. Si se t’escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata.”

  • 2 Reis 10,24 Ells començaren a oferir sacrificis i holocaustos. Però Jehú havia apostat a fora vuitanta homes, amb aquesta consigna: —El qui deixi escapar un sol home dels que poso a les vostres mans, ho pagarà amb la vida.
  • 2 Samuel 12,1-7 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: —En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. […]
  • 1 Pere 1,18-19 Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, […]
  • Marc 12,1-12 Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. […]
  • Proverbis 13,8 El ric paga rescat per salvar la vida, el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest.
  • Proverbis 6,35 no s’avindrà a cap indemnització, no l’acceptarà, per molt generosa que sigui.
  • Èxode 21,301 Reis 20,422 Samuel 14,5-7Job 36,18Jutges 9,7-20Salms 49,7
40

Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís. El rei d’Israel li va dir: —Tu mateix t’has donat la sentència.

  • Mateu 25,24-27 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. […]
  • Job 15,6 Et condemna la teva boca, no pas jo: t’acusen els teus llavis.
  • 2 Samuel 12,5-7 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! […]
  • Lluc 19,22 »Ell li respon: »—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.
  • Mateu 21,41-43 Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. […]
41

Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes.

  • 2 Samuel 13,19 Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
  • Jeremies 6,26 Gent del meu poble, vestiu-vos de sac en senyal de dol, rebolqueu-vos a la cendra, ploreu com per un fill únic; que sigui ben amarga la vostra complanta, perquè el devastador ens caurà de sobte al damunt.
  • Job 2,8 Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.
  • 1 Reis 20,38 Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués.
42

El profeta li va dir: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que has deixat escapar l’home que jo havia destinat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu.”

  • 1 Reis 22,31-37 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel. […]
  • 2 Cròniques 18,33-34 Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: —Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit. […]
  • 1 Reis 20,39 Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué: —Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: “Vigila aquest home. Si se t’escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata.”
  • 1 Reis 20,34 Llavors Benadad li va dir: —Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria. Acab va respondre: —Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat. Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
  • 1 Samuel 15,9-11 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. […]
  • 2 Reis 6,24 En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria.
  • 2 Reis 8,12
43

El rei d’Israel, irritat i contrariat, se’n tornà al seu palau i va entrar a Samaria.

  • 1 Reis 21,4 Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar.
  • Ester 5,13 Però res d’això no em satisfà mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta del palau reial.
  • Ester 6,12-13 Després Mardoqueu tornà a l’entrada del palau reial, mentre Aman s’afanyava a tornar a casa seva, molest i amb el cap baix. […]
  • 1 Reis 22,8 El rei d’Israel va dir a Josafat: —Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà. Josafat va replicar: —Majestat, no parlis així!
  • Job 5,2 Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir el ximple.
  • Proverbis 19,3 És per la seva niciesa que l’home marra el camí, però ell s’enfurisma contra el Senyor.