La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Samuel

1 Samuel 17

325 referències creuades · llegeix el capítol →

David i Goliat

1

Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim.

  • Josuè 15,35 Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà,
  • 1 Cròniques 11,13 Era amb David a Pasdammim, i els filisteus van fer pinya allà per combatre. Hi havia una feixa plena d’ordi, i quan el poble fugia de davant els filisteus,
  • 1 Samuel 13,5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven.
  • 2 Cròniques 28,18 A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s’hi havien establert.
  • Josuè 10,10-11 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà . […]
  • Jutges 3,3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat.
  • Jeremies 34,72 Cròniques 11,71 Samuel 14,461 Samuel 7,71 Samuel 14,52
2

També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l’Alzina i van prendre posicions enfront dels filisteus.

  • 1 Samuel 21,9 David va demanar a Ahimèlec: —¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L’encàrrec del rei era tan urgent que no m’he pogut endur l’espasa ni cap altra arma.
  • 1 Samuel 17,19 Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.
3

Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l’altra, i entremig hi havia la vall.

Sense referències creuades.

4

De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada. Era Goliat, de Gat.

  • Josuè 11,22 No van quedar anaquites en tot el país d’Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod.
  • 1 Cròniques 20,4-8 Després d’això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. Fou llavors quan Sibecai, d’Huixà, va matar Sipai, que era de la raça dels gegants rafaïtes. Els filisteus van quedar sotmesos. […]
  • 2 Samuel 21,16-22 Ixbí-Benob, de la raça dels gegants rafaïtes, duia una llança amb una punta de bronze que pesava uns tres quilos, i una armadura nova. I deia que mataria David. […]
  • 1 Samuel 17,23 Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir.
  • 1 Cròniques 11,23 Va matar també un egipci que feia més de dos metres d’alt. L’egipci duia a la mà una llança que tenia una asta com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar.
  • 1 Samuel 27,4 Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més.
  • Deuteronomi 3,111 Samuel 21,9-10Amós 2,9
5

Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos.

Sense referències creuades.

6

Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze.

  • 1 Samuel 17,45 David li va respondre: —Tu vens contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
  • 2 Cròniques 9,15 El rei Salomó va manar fer dos-cents grans escuts d’or batut, que pesaven cada un sis quilos,
  • 1 Reis 10,16 El rei Salomó va manar de fer dos-cents grans escuts d’or batut, que pesaven cada un sis quilos,
7

El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l’escuder.

  • 2 Samuel 21,19 Hi hagué encara un altre combat contra els filisteus a Gob, i va ser llavors quan Elhanan, fill de Jaré, de Betlem, va matar Goliat, de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor.
  • 1 Samuel 17,41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David.
  • 1 Cròniques 11,23 Va matar també un egipci que feia més de dos metres d’alt. L’egipci duia a la mà una llança que tenia una asta com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar.
  • 1 Cròniques 20,5 Hi hagué encara un altre combat contra ells a Guèzer. Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor.
8

Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel: —Per què heu sortit a combatre? Jo soc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi!

  • 1 Samuel 8,17 Es quedarà la desena part dels vostres ramats, i vosaltres mateixos li fareu d’esclaus.
  • 2 Samuel 11,11 Uries respongué a David: —L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo haig d’anar a casa meva a menjar i beure i a dormir amb la meva dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això!
  • 1 Cròniques 21,3 Joab li va replicar: —Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més del que és. Tots estan al teu servei, rei i senyor meu. Per què, doncs, el meu senyor desitja aquest cens? Per què Israel se n’ha de fer culpable?
  • 1 Samuel 17,26 David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell: —Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
9

Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre.

  • 1 Samuel 11,1 L’ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els habitants de Jabeix van proposar a Nahaix: —Fes un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus.
10

El filisteu afegia: —Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!

  • 1 Samuel 17,25-26 Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel. […]
  • 1 Samuel 17,36 El teu servent ha matat lleons i ossos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
  • 1 Samuel 17,45 David li va respondre: —Tu vens contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
  • Nehemies 2,19 »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: »—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
  • Nombres 23,7-8 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Balac em crida del país dels arameus, de les serres d’orient em crida el rei de Moab: “Vine, em diu, maleeix-me Jacob! Vine, em diu, amenaça’m Israel!” […]
  • 2 Samuel 21,21 i insultava els israelites. Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.
  • Job 40,9-12Salms 9,4-5Daniel 4,37Jeremies 9,23Proverbis 16,182 Samuel 23,9
11

Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.

  • Deuteronomi 31,8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!
  • Josuè 1,9 T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs.
  • Salms 27,1 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir?
  • Proverbis 28,1 Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
  • Isaïes 51,12-13 «Soc jo, el Senyor, soc jo qui us consola. Per què tens por, Sió, d’homes mortals, de simples humans que valen tant com l’herba? […]
  • Isaïes 57,11 »Qui et preocupava? De qui tenies por per a ser-me tan deslleial? No et recordaves de mi ni em tenies present. Estic silenciós des de fa temps i per això em perdies el respecte.
12

David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables.

13

Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer.

  • 1 Cròniques 2,13 Els fills de Jessè van ser: Eliab, el primogènit; Abinadab, el segon; Ximà, el tercer;
  • 1 Samuel 16,6-9 Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és aquí, davant d’ell.» […]
  • 2 Samuel 13,3 Amnon tenia un amic que es deia Jonadab i era fill de Xammà, germà de David. Jonadab era molt astut,
  • 2 Samuel 21,21 i insultava els israelites. Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.
  • 2 Samuel 13,32 Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir: —Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.
  • 1 Samuel 17,28 Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué: —Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
14

David era el més petit. Els tres més grans s’havien allistat amb Saül.

  • 1 Samuel 16,11 Samuel va afegir: —No queda cap més fill? Jessè va respondre: —Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: —Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
  • Gènesi 25,23 i el Senyor li va respondre: —Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre, el més gran servirà el més petit.
15

David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.

  • 1 Samuel 16,11 Samuel va afegir: —No queda cap més fill? Jessè va respondre: —Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: —Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
  • 1 Samuel 16,19-23 Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat. […]
16

El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.

  • Mateu 4,2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam.
  • Lluc 4,2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam.
17

Jessè va dir al seu fill David: —Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament.

  • 1 Samuel 25,18 Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases.
  • Lluc 11,13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
  • 2 Samuel 17,28 van portar màrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,
  • Mateu 7,11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.
  • Rut 2,14 Després, a l’hora de dinar, Booz li digué: —Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre. Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar.
18

Aquests deu formatges, porta’ls al comandant. Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada.

  • Gènesi 37,14 El pare li va dir: —Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies. El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.
  • 1 Samuel 16,20 Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.
  • 1 Tessalonicencs 3,5-6 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el temptador us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil. […]
  • Fets 15,36 Després d’un quant temps, Pau va dir a Bernabé: —Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan.
  • 2 Samuel 17,29 mel, mató, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seva tropa perquè en mengessin. Deien: «Aquesta gent està fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»
  • Job 10,10 M’has fet rajar com la llet i quallar com el formatge.
19

Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.

Sense referències creuades.

20

David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.

  • 1 Samuel 26,5 Llavors David s’aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l’indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d’ell.
  • Lluc 19,43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats;
  • 1 Samuel 17,28 Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué: —Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
  • 1 Samuel 26,7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.
  • Efesis 6,1-2 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. […]
21

Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre.

Sense referències creuades.

22

David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.

  • Lluc 10,5-6 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” […]
  • Jutges 18,15 Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar.
  • Gènesi 37,14 El pare li va dir: —Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies. El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.
  • Isaïes 10,28 Les tropes assíries arriben a Aiat, passen per Migron; deixen el bagatge a Micmàs
  • Mateu 10,12-13 Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; […]
23

Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir.

  • 1 Samuel 17,8-10 Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel: —Per què heu sortit a combatre? Jo soc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi! […]
24

Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits.

  • 1 Samuel 17,11 Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
  • Deuteronomi 32,30 Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells.
  • Isaïes 7,2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada.
  • Nombres 13,33 fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres.
  • 1 Samuel 13,6-7 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. […]
  • Isaïes 30,17 Davant un home, en fugiran mil, fugireu davant l’amenaça de cinc homes; i si en quedava algun, serà com un pal a la punta d’una muntanya o un estendard plantat dalt d’un turó.»
  • Levític 26,36
25

Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.

  • Josuè 15,16 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer.
  • Apocalipsi 3,12 »Al qui surti vencedor, jo el faré columna en el temple del meu Déu, i ja no se’n mourà mai més. Gravaré en ell el nom del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el meu nom nou.
  • Apocalipsi 2,7 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu.”
  • 1 Samuel 18,17-27 Saül va dir a David: —Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.» […]
  • Esdres 7,24 A més, us fem saber que tots els sacerdots, levites, cantors, porters, servents i la resta de personal d’aquest temple estan exempts de tributs, impostos i drets de pas.
  • Apocalipsi 2,17 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, li donaré el mannà amagat i una pedra blanca amb un nom nou inscrit que ningú no coneix, fora del qui el rep.”
  • Apocalipsi 3,5Mateu 17,26Apocalipsi 3,21
26

David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell: —Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?

  • 1 Samuel 11,2 Nahaix, l’ammonita, els va respondre: —El pacte que faré amb vosaltres serà aquest: Us buidaré a tots l’ull dret. Vull que en vosaltres tot Israel rebi aquest afront.
  • Deuteronomi 5,26 Perquè, quin home podrà continuar vivint després de sentir, com nosaltres, la veu del Déu viu que li parla des del mig del foc?
  • 1 Samuel 17,36 El teu servent ha matat lleons i ossos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
  • 1 Samuel 14,6 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.
  • 1 Samuel 17,10 El filisteu afegia: —Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!
  • 2 Reis 19,4 El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.”
  • Daniel 9,16Nehemies 5,9Salms 44,13Josuè 7,8-9Jeremies 10,10Salms 79,121 Tessalonicencs 1,9Joel 2,191 Joan 5,20Salms 74,18
27

Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit: —Això faran al qui el venci.

  • 1 Samuel 17,25 Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
28

Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué: —Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.

29

David li va respondre: —I què he fet, ara? Et parlava i prou!

  • 1 Pere 3,9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció.
  • 1 Corintis 2,15 En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú.
  • Fets 11,2-4 Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d’origen jueu li retreien […]
  • Proverbis 15,1 Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació.
30

Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.

  • 1 Samuel 17,26-27 David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell: —Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu? […]
31

Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar.

  • Proverbis 22,29 Fixa’t en l’home llest en la feina: al servei de reis el veuràs, no al servei d’un qualsevol.
32

David digué a Saül: —Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.

  • Deuteronomi 20,1-3 »Quan vagis a fer la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tinguis por. El Senyor, el teu Déu, que t’ha tret del país d’Egipte, és amb tu. […]
  • 1 Samuel 16,18 Un dels criats digué: —He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
  • Salms 3,6 M’adormo i descanso en pau, m’aixeco perquè el Senyor em sosté.
  • Isaïes 35,4 Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.»
  • Salms 27,1-3 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir? […]
  • Nombres 14,9 Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!
  • 1 Samuel 14,6Hebreus 12,12Josuè 14,12Nombres 13,30
33

Però Saül respongué a David: —Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.

  • Nombres 13,31 Però els homes que havien anat amb ell replicaven: —No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres.
  • Apocalipsi 13,4 Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella?
  • Deuteronomi 9,2 Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d’ells: “Qui pot resistir els descendents d’Anac?”
  • 1 Samuel 17,56 El rei havia insistit: —Informa’t tu mateix de qui és fill aquest jove.
  • 1 Samuel 17,42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència.
  • Salms 11,1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Estic en mans del Senyor. ¿Com podeu dir-me: «Ves-te’n, ocell, a la muntanya»?
34

David li va explicar: —El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un os i s’emporta una ovella del ramat,

Sense referències creuades.

35

el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato.

  • Amós 3,12 Això diu el Senyor: «Com el pastor no pot arrencar de la boca del lleó més que dues potes o un tros d’ovella, així també passarà amb els israelites que viuen a Samaria entre divans luxosos i llits encoixinats.
  • 2 Timoteu 4,17-18 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! […]
  • Daniel 6,22 Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: —Que el rei visqui per sempre!
  • Jutges 14,5-6 Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. […]
  • Salms 91,13 trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs.
  • Fets 28,4-6 Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: —Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui. […]
  • 2 Samuel 23,20
36

El teu servent ha matat lleons i ossos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!

  • 1 Samuel 17,10 El filisteu afegia: —Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!
  • Romans 2,28-29 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. […]
  • Isaïes 10,15 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»
  • Isaïes 36,18 No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?
  • Zacaries 2,8 El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!
  • Ezequiel 32,27-32 No jeuen amb els herois, caiguts en temps antics, aquells que, a la terra dels vivents, inspiraven terror. Aquells herois baixaren al país dels morts amb el seu armament, i els van posar l’espasa sota el cap, tot i que les seves culpes continuen pesant damunt d’ells. […]
  • Isaïes 37,28-29Fets 5,38-39Isaïes 36,15Fets 12,1-2Isaïes 37,22-23Isaïes 36,8-10Ezequiel 32,19Zacaries 12,31 Samuel 17,26Fets 12,22-23
37

David va dir també: —El Senyor, que m’ha salvat d’ossos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu. Aleshores Saül li digué: —Ves, i que el Senyor sigui amb tu.

  • 2 Timoteu 4,17-18 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! […]
  • Salms 138,7-8 Si passo entre perills, em guardes la vida, detures amb la mà el furor de l’enemic, la teva dreta em salva. […]
  • 2 Corintis 1,9-10 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. […]
  • Salms 18,16-17 Llavors va aparèixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, quan ressonà el reny del Senyor, el bufec terrible del seu respir. […]
  • Salms 63,7 Quan des del llit et recordo, passo les nits pensant en tu,
  • 1 Samuel 20,13 Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare!
  • 1 Samuel 7,121 Cròniques 22,111 Cròniques 22,16Salms 138,32 Samuel 10,12Salms 77,111 Samuel 26,251 Samuel 24,19
38

Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa.

Sense referències creuades.

39

Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül: —Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat. I es va treure l’armadura.

  • 2 Corintis 10,4-5 Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços […]
  • Zacaries 4,6 Aleshores l’àngel em va dir: —El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: “No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
  • Osees 1,7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
40

Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.

  • 1 Corintis 1,27-29 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. […]
  • Mateu 10,10 no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin.
  • Jutges 20,16 Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l’esquerra, podien llançar una pedra contra un cabell sense fallar el tret.
  • Jutges 15,15-16 Samsó trobà una maixella d’ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes. […]
  • Jutges 7,16-20 Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins, […]
  • Jutges 3,31 Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.
41

El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David.

Sense referències creuades.

42

Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència.

  • 1 Samuel 16,12 Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell.
  • 1 Samuel 17,33 Però Saül respongué a David: —Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
  • Salms 123,3-4 Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n, que estem saturats de menyspreu. […]
  • 2 Corintis 11,27-29 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. […]
  • Proverbis 16,18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.
  • 1 Reis 20,18 Ell va dir: —Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
  • Nehemies 4,2-42 Reis 18,23-24
43

I li va dir: —¿Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó? El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.

  • 1 Samuel 24,14 Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans!
  • 2 Samuel 9,8 Mefibóixet es va prosternar i digué: —Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?
  • 2 Samuel 3,8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d’Ixbóixet i li digué: —Que potser soc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporto lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caiguessis en mans de David, i ara em retreus l’embolic amb aquesta dona?
  • Gènesi 27,29 Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.
  • Proverbis 26,2 Com ocell que aleteja i oreneta que vola, una maledicció sense motiu no té cap efecte.
  • 2 Samuel 16,9 Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: —Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dona’m permís i li tallaré el cap.
  • 2 Reis 8,13Nombres 22,6Jutges 9,27Nombres 22,11-12
44

Després li digué: —Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.

  • Proverbis 18,12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria.
  • 1 Reis 20,10-11 Benadad li va fer dir: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat! […]
  • Ezequiel 28,9-10 Quan siguis davant els teus assassins, ¿encara gosaràs dir que ets un déu? En mans dels qui et mataran seràs ben bé un home, i no un déu! […]
  • Ezequiel 28,2 —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines.
  • 1 Samuel 17,46 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu.
  • Jeremies 9,23 D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Cohèlet 9,11-12Ezequiel 39,17-20
45

David li va respondre: —Tu vens contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.

46

Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu.

47

Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dona la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.

  • Salms 44,6-7 Amb tu envestíem els adversaris, en el teu nom trepitjàvem els agressors. […]
  • Zacaries 4,6 Aleshores l’àngel em va dir: —El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: “No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
  • Osees 1,7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
  • Proverbis 21,30-31 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor. […]
  • 1 Samuel 14,6 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.
  • 2 Cròniques 14,11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d’Asà i de Judà, i els cuixites van fugir.
  • 2 Cròniques 20,15-17Romans 8,31Romans 8,37Isaïes 9,7Salms 33,16-17Salms 46,11
48

Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara.

  • Salms 27,1 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir?
  • Proverbis 28,1 Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
49

David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra.

  • 1 Corintis 1,27-28 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. […]
  • 1 Reis 22,34 Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: —Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
  • 2 Reis 9,24 Però Jehú, que ja havia tibat l’arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro.
50

David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.

  • Jutges 15,15 Samsó trobà una maixella d’ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes.
  • 1 Samuel 21,9 David va demanar a Ahimèlec: —¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L’encàrrec del rei era tan urgent que no m’he pogut endur l’espasa ni cap altra arma.
  • 1 Samuel 17,39 Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül: —Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat. I es va treure l’armadura.
  • 1 Samuel 23,21 Saül respongué: —Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!
  • 1 Samuel 13,22 Així, doncs, a l’hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d’espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.
  • Jutges 3,31 Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.
51

Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida.

  • 1 Samuel 21,9 David va demanar a Ahimèlec: —¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L’encàrrec del rei era tan urgent que no m’he pogut endur l’espasa ni cap altra arma.
  • Hebreus 11,34 apagaren focs poderosos, s’escaparen de l’espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, repel·liren exèrcits d’estrangers.
  • 2 Samuel 23,21 Va matar també un egipci que era un homenàs. L’egipci duia una llança a la mà, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar.
  • Hebreus 2,14 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,
  • Salms 7,15-16 Mireu-lo: duu el mal a l’entranya, concep la malícia, infanta la mentida. […]
  • Ester 7,10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.
52

Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus.

  • Josuè 15,11 Seguia cap al vessant nord d’Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel per a desembocar al mar.
  • Josuè 15,33-36 Les ciutats de la Xefelà eren Eixtaol, Sorà, Aixnà, […]
  • Jutges 7,23 Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites.
  • 2 Samuel 23,10 Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí.
  • Josuè 15,45-46 Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalia; […]
  • 1 Samuel 14,21-22 Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan. […]
53

Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament.

  • 2 Reis 7,7-16 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida. […]
  • Jeremies 30,16 Doncs bé, els qui et devoren seran devorats, els teus enemics acabaran tots captius, els teus espoliadors seran espoliats, faré que saquegin els teus saquejadors.
  • Jeremies 4,20 Arriben notícies de desfetes i més desfetes, tot el país és devastat! De cop m’han destruït les tendes, en un instant m’han arrasat els campaments.
54

David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.

  • Èxode 16,33 Moisès va dir a Aaron: —Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.
  • 1 Samuel 21,9 David va demanar a Ahimèlec: —¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L’encàrrec del rei era tan urgent que no m’he pogut endur l’espasa ni cap altra arma.
  • Josuè 4,7-8 els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.” […]

Abner presenta David a Saül

55

En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit: —Abner, de qui és fill, aquest noi? Abner havia respost: —No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!

  • 1 Samuel 16,21-22 David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder. […]
  • 1 Samuel 17,58 Saül va preguntar-li: —De qui ets fill, noi? David va respondre: —Soc fill del teu servent Jessè, de Betlem.
56

El rei havia insistit: —Informa’t tu mateix de qui és fill aquest jove.

Sense referències creuades.

57

En tornar David, després de matar el filisteu, Abner el presentà a Saül. Duia encara el cap del filisteu a la mà.

  • 1 Samuel 17,54 David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.
58

Saül va preguntar-li: —De qui ets fill, noi? David va respondre: —Soc fill del teu servent Jessè, de Betlem.

  • 1 Samuel 17,12 David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables.
  • 1 Samuel 16,18-19 Un dels criats digué: —He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell. […]