Isaïes 64

218 referències creuades · llegeix el capítol →

Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien,

Miquees 1,3-4 El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. […] ⤳
Apocalipsi 20,11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. ⤳
Èxode 19,18-19 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. […] ⤳
Marc 1,10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. ⤳
Salms 144,5-6 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum. […] ⤳
Salms 68,8 Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa ⤳
Nahum 1,5-6 Isaïes 63,15 Habacuc 3,1-13 Èxode 3,8 Amós 9,13 Salms 46,6 Jutges 5,4-5 Salms 114,4-7 Èxode 19,11 2 Pere 3,10-12 Salms 18,7-15 Amós 9,5

quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu.

Salms 99,1 El Senyor és rei, els pobles tremolen. Seu en carrossa de querubins, la terra trontolla. ⤳
Jeremies 33,9 Això farà que davant tots els pobles de la terra jo tingui anomenada, glòria i honor, quan sentin contar tot el bé que els hauré fet: tots s’estremiran i es commouran quan veuran tots els béns i tota la pau que jo els donaré. ⤳
Isaïes 37,20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic. ⤳
Daniel 6,25-27 Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos. […] ⤳
Èxode 14,4 Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo soc el Senyor. Els israelites ho van fer així. ⤳
Salms 46,10 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts. ⤳
Ezequiel 38,22-23 Salms 102,15-16 Daniel 4,32-37 Jeremies 5,22 Deuteronomi 2,25 Salms 9,20 Salms 79,10 Salms 48,4-6 Joel 3,16-17 1 Samuel 17,46-47 Salms 67,1-2 Salms 106,8 Miquees 7,15-17 Ezequiel 39,27-28 1 Reis 8,41-43 Èxode 15,14-16 Isaïes 63,12 Salms 83,13 Apocalipsi 11,11-13

Mai no s’ha sentit a dir; cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell!

Èxode 34,10 El Senyor va dir: —Jo faig una aliança. En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n’havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t’envolta veurà com són d’impressionants les obres que faré juntament amb tu. ⤳
Salms 66,3 Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les teves obres! En veure’t tan gran i poderós, els enemics et fan acatament. ⤳
Deuteronomi 10,21 Lloa’l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls. ⤳
Salms 66,5 Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes! ⤳
Habacuc 3,3 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. ⤳
Salms 106,22 meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. ⤳
Salms 65,5-6 2 Samuel 7,23 Salms 76,12 Jutges 5,4-5 Deuteronomi 4,34 Habacuc 3,6 Salms 68,8 Salms 105,27-36 Isaïes 64,1

Però ara has colpit els qui amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t’has irritat i nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació.

1 Corintis 2,9-10 Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit , ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. […] ⤳
Salms 31,19 que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant. ⤳
Jaume 5,7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. ⤳
Isaïes 25,9 Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.» ⤳
Salms 130,5 Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula. ⤳
Colossencs 1,26-27 el seu misteri, amagat durant segles i generacions i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. […] ⤳
Efesis 3,17-21 Gènesi 49,18 Lamentacions 3,25-26 Isaïes 30,18 1 Joan 3,1-2 Joan 14,3 Hebreus 11,16 Mateu 25,34 1 Timoteu 3,16 Efesis 3,5-10 Romans 8,19 Salms 62,1 Lluc 2,25 1 Corintis 1,7 1 Joan 4,10 Romans 8,23-25 Apocalipsi 21,1-4 Apocalipsi 22,1-5 1 Tessalonicencs 1,10

Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d’impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent.

Fets 10,35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. ⤳
Hebreus 4,16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem. ⤳
Filipencs 3,13-15 Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. […] ⤳
Èxode 30,6 Després posa l’altar davant la cortina que hi ha enfront de l’arca que conté el document de l’aliança, on jo em trobaré amb tu. ⤳
Osees 11,8 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. ⤳
Èxode 25,22 Allà et vindré a trobar, i des de la coberta del perdó, entre els dos querubins que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, et comunicaré totes les ordres destinades als israelites. ⤳
Salms 25,10 Jeremies 31,18-20 Fets 10,2-4 Isaïes 56,1-7 Salms 90,7-9 Isaïes 26,8-9 Salms 112,1 Èxode 20,24 Salms 37,4 Salms 103,17 Malaquies 3,6 Èxode 29,42-43 Isaïes 63,10 Osees 6,3

Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes.

Romans 7,18 Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: ⤳
Romans 7,24 Que en soc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? ⤳
Efesis 2,1-2 Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; […] ⤳
Zacaries 3,3 Jeixua, que estava dret davant l’àngel, portava el vestit brut. ⤳
Apocalipsi 3,17-18 Tu dius: ‘Soc ric, m’he enriquit i no em manca res’, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. […] ⤳
Isaïes 53,6 Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. ⤳
Job 42,5-6 Titus 3,3 Job 25,4 Job 14,4 Filipencs 3,9 Salms 51,5 Isaïes 46,12 Salms 90,5-6 Isaïes 6,5 Job 15,14-16 Isaïes 57,12-13 Job 40,4 Apocalipsi 7,13 Isaïes 40,6-8

Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare. Nosaltres som l’argila, i tu, el terrisser: tots som obra de les teves mans.

Ezequiel 22,30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. ⤳
Osees 7,14 No són sincers quan em demanen ajuda, es lamenten del llit estant i es fan incisions per obtenir blat i vi. M’han abandonat! ⤳
Isaïes 50,2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten. ⤳
Isaïes 59,16 Ha vist que ningú no se’n preocupa, s’admira que ningú no el defensi. Llavors el seu braç li ha donat la victòria, l’ha sostingut la seva justícia. ⤳
Isaïes 27,5 Però qui vulgui la meva protecció, que faci la pau amb mi. Cert, haurà de fer amb mi la pau!» ⤳
Isaïes 59,2 Són les vostres culpes que han obert un esvoranc entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li tapen el rostre i no us pot sentir. ⤳
Isaïes 54,8 Osees 7,7 Salms 14,4 Deuteronomi 31,17-18 Ezequiel 22,18-22 Deuteronomi 32,19-25 Jeremies 9,7 Isaïes 57,17 Isaïes 56,4 Isaïes 1,15 Isaïes 59,4 Osees 5,15 Job 8,4 Ezequiel 24,11

No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble.

Efesis 2,10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les. ⤳
Salms 119,73 Les teves mans m’han fet i m’han creat, dona’m seny i aprendré els teus manaments. ⤳
Jeremies 18,2-6 —Baixa a cal terrisser, que allà t’he de comunicar la meva paraula. […] ⤳
Salms 138,8 Que el Senyor continuï afavorint-me. El teu amor, Senyor, perdura eternament: no abandonis l’obra de les teves mans. ⤳
Salms 100,3 Reconeixeu que el Senyor és Déu; ell ens ha creat i nosaltres som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura. ⤳
Isaïes 29,16 Aneu ben errats! Voleu igualar l’argila i el terrisser? Com si una obra pogués dir del qui l’ha feta: «No m’ha fet pas.» Com si el càntir pogués dir del terrisser: «No hi entén gens.» ⤳
Isaïes 44,24 Isaïes 45,9 Isaïes 63,16 Isaïes 43,7 Romans 9,20-24 Isaïes 44,21 Deuteronomi 32,6 Job 10,8-9 Gàlates 3,26 Gàlates 3,29 Èxode 4,22

Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació.

Salms 74,1-2 Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures? […] ⤳
Salms 79,13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures, et donarem gràcies per sempre més; proclamarem les teves lloances a cada generació. ⤳
Miquees 7,18-20 Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar. […] ⤳
Salms 79,5-9 Fins quan, Senyor, estaràs irritat i el teu zel cremarà com el foc? […] ⤳
2 Pere 2,17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. ⤳
Jeremies 10,24 Corregeix-me, Senyor, però amb mesura; no amb enuig, que no en quedaria res. ⤳
Jeremies 3,12 Salms 38,1 Salms 119,94 Isaïes 60,10 Apocalipsi 20,10 Salms 6,1 Isaïes 57,17 Isaïes 63,19 Malaquies 1,4 Lamentacions 5,20 Habacuc 3,2 Isaïes 43,25

El foc ha consumit el temple sant, la nostra glòria, on et lloaven els nostres pares. Allò que més estimàvem és ara una ruïna.

Isaïes 1,7 El vostre país és un desert, les ciutats estan cremades. Davant vostre els estrangers us devoren els conreus. Tot ha quedat desolat, com les ciutats depravades que foren destruïdes. ⤳
Lluc 21,24 cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert. ⤳
2 Cròniques 36,19-21 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor. […] ⤳
2 Reis 25,9 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ⤳
Lamentacions 1,1-4 Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava. […] ⤳
Daniel 9,26-27 Passades les seixanta-dues setmanes d’anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d’un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions. […] ⤳
Lamentacions 2,4-8 Miquees 3,12 Apocalipsi 11,1-2 Salms 79,1-7 Lamentacions 5,18 Daniel 12,7 Lluc 21,21

¿Callaràs, Senyor, veient tot això? ¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?

2 Reis 25,9 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ⤳
Salms 74,5-7 S’assemblaven als qui branden les destrals en un bosc impenetrable, […] ⤳
2 Cròniques 36,19 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor. ⤳
Lamentacions 1,7 Aquests dies de misèria i d’abandó, Jerusalem recorda les riqueses que tenia des de sempre. Es recorda del seu poble capturat per l’enemic, sense ajuda de ningú. Quan l’han vista derrotada, els botxins se n’han burlat. ⤳
Lamentacions 1,10-11 Els opressors s’han emparat d’allò que ella més estimava; ara veu com els estrangers entren dins el santuari: aquells, Senyor, que no admeties entre els teus en l’assemblea. […] ⤳
Lamentacions 2,7 El Senyor ha rebutjat el seu altar, ha abandonat el santuari. Ha posat en mans dels enemics els baluards i les muralles. Hi ha cridadissa en el temple com els dies de festa. ⤳
Jeremies 52,13 Ezequiel 24,21 1 Reis 8,14 Ezequiel 24,25 2 Cròniques 7,6 2 Cròniques 7,3 Mateu 24,2 1 Reis 8,56 2 Cròniques 6,4 2 Cròniques 29,25-30 Ezequiel 7,20-21