Salm
Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
Senyor, he sentit a dir el que havies fet: m’esglaia, Senyor, la teva obra. Manifesta-la en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer. I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia.
Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra.
La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà: allà s’amaga el seu poder.
La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades.
S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
He vist esfondrar-se els campaments de Cuixan i estremir-se les tendes del país de Madian.
¿És contra les aigües, Senyor, contra les aigües abismals, que tu t’indignes? ¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, quan avances amb els teus cavalls, amb els teus carros victoriosos?
Treus el teu arc de la funda, amb la paraula conjures els dards. Pausa La terra escup les aigües abismals.
En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.
El sol i la lluna s’han quedat al seu palau; per tota llum, volen les teves fletxes, llampegueja l’esclat de la teva llança.
Indignat, trepitges la terra i trilles, ple d’enuig, les nacions.
Has sortit per salvar el teu poble, per dur la salvació al teu Ungit. Has esclafat el governant del casal injust, n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa
Has traspassat amb els seus mateixos dards els caps dels seus comandants quan es llançaven, com l’huracà, per dispersar-nos, segurs que, en secret, engolirien l’indefens.
Has fet galopar els teus cavalls per dins el mar: s’han agitat les aigües de l’oceà.
Quan ho sento, se’m remouen les entranyes, quan se’n parla, els llavis em tremolen; l’esgarrifança em penetra dins els ossos, vacil·len els meus passos. Em quedo esperant el dia del desastre, que caurà sobre el poble que ens mou guerra.
Cert que la figuera no fa fruit ni tindrem la collita dels ceps; l’olivera no ha pensat a produir i els camps no donen res per a menjar; no queda cap ovella als corrals ni cap bou a les estables.
Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva.
El Senyor Déu és la meva força, fa els meus peus lleugers com els dels cérvols i m’encamina, invencible, cap als cims.