La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Miquees

Miquees 1

217 referències creuades · llegeix el capítol →

Títol

1

Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem.

  • Jeremies 26,18 —Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble: »“Això diu el Senyor de l’univers: Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.”
  • Isaïes 1,1 Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà.
  • Osees 1,1 Paraula del Senyor comunicada a Osees, fill de Beerí, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, mentre Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d’Israel.
  • Amós 1,1 Paraules d’Amós, ramader de la vila de Tecoa. Dos anys abans del terratrèmol, el Senyor li revelà aquest missatge destinat al regne d’Israel, quan Ozies era rei de Judà i Jeroboam, fill de Jehoaix, era rei d’Israel.
  • 2 Cròniques 27,1-9 Jotam tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc. […]
  • Amós 3,1-2 «Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres: […]
  • Osees 5,5-14Miquees 1,5Miquees 1,14-15Isaïes 7,9Osees 4,15Amós 6,1Amós 2,4-8Osees 12,1-2Osees 6,10-11Osees 8,14Habacuc 1,1

Contra els dirigents del poble (1-3)

El càstig de Samaria

2

Escolteu, tots els pobles! Terra i els qui l’habiteu, estigueu atents! Que el Senyor Déu testifiqui contra vosaltres des del seu santuari del cel!

3

El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món.

  • Amós 4,13 Ell ha fet les muntanyes i ha creat el vent, explica als homes quins són els seus designis, fa sortir l’albada de dins les tenebres, camina sobre les altures del món: «Senyor, Déu de l’univers» és el seu nom.
  • Isaïes 26,21 Ell sortirà del lloc on resideix per castigar els crims dels habitants de la terra. La terra no encobrirà la sang vessada ni amagarà mai més cap víctima.
  • Deuteronomi 32,13 A cavall de les altures del món, l’alimentava amb collites dels camps, el criava amb la mel de les roques i amb l’oli tret de la pedra dura,
  • Salms 115,3 El nostre Déu és al cel i fa tot el que ell es proposa.
  • Habacuc 3,19 El Senyor Déu és la meva força, fa els meus peus lleugers com els dels cérvols i m’encamina, invencible, cap als cims.
  • Osees 5,14-15 perquè jo soc com un lleó per als d’Efraïm, com un cadell de lleó per als de Judà: jo mateix atraparé la presa i me n’aniré, me l’enduré i ningú no podrà arrabassar-me-la. […]
  • Deuteronomi 33,29Isaïes 2,10-19Ezequiel 3,12Isaïes 25,10Job 40,12Isaïes 64,1-2Isaïes 63,3-4
4

Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.

  • Nahum 1,5 Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten.
  • Salms 97,5 Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor, davant el sobirà de tota la terra.
  • Isaïes 64,1-3 Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, […]
  • Habacuc 3,6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
  • Amós 9,5 El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte.
  • Habacuc 3,10 En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.
  • Jutges 5,4Salms 68,2Zacaries 14,4Apocalipsi 20,112 Pere 3,10-12
5

Tot això ho provoca la culpa de Jacob, els pecats dels d’Israel. Quin és el lloc culpable de Jacob? Samaria! Quin és el recinte idolàtric de Judà? Jerusalem!

6

Diu el Senyor: «Doncs jo faré de Samaria un munt d’enderrocs, una terra per a plantar-hi vinyes; escamparé les seves pedres per la vall i li descalçaré els fonaments.

  • Ezequiel 13,14 Enderrocaré la paret que havíeu arrebossat, la deixaré arran de terra, i quedaran al descobert els seus fonaments. Quan caurà, vosaltres desapareixereu sota d’ella; llavors sabreu que jo soc el Senyor.
  • Miquees 3,12 Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.
  • Lamentacions 4,1 Ah! Com s’ha enfosquit aquell or, un or tan brillant! Com han escampat pedreria sagrada a les raconades dels carrers!
  • 2 Reis 19,25 »¿No ho sabies tu, Sennaquerib, que vaig decidir fa temps això que he fet, que ho havia planejat de feia dies i ara ho he complert? Per això les ciutats fortificades s’han convertit en munts de ruïnes.
  • Osees 13,16
  • Jeremies 51,37 Babilònia serà un munt de runa, un cau de xacals, un motiu d’estupor i de riota, un indret sense habitants.
  • Habacuc 3,13Amós 5,11Isaïes 25,12Mateu 24,2Jeremies 51,25Isaïes 25,2Jeremies 9,11
7

Els seus ídols seran trossejats, i els guanys que en treu, llançats al foc. Esmicolaré aquelles estàtues, erigides gràcies a la paga de les prostitutes, i tornaran a ser paga de prostitutes.»

Lamentació per les ciutats de Judà

8

Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços.

  • Isaïes 20,2-4 Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós. Li digué: —Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies. Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç. […]
  • Isaïes 22,4 Per això us dic: «Deixeu-me estar, que ploraré amargament. No em vulgueu consolar pel desastre del meu poble.
  • Jeremies 9,19 Dones, escolteu la paraula del Senyor, estigueu atentes al que ell us diu; ensenyeu una complanta a les vostres filles, un cant de dol a les veïnes:
  • Isaïes 21,3 Oh, quin dolor dintre meu! M’agafen fiblades com a la dona quan infanta. Aquesta nova m’aclapara, això que veig em trasbalsa.
  • Job 30,29 M’he convertit en germà dels xacals i en company dels estruços.
  • Jeremies 9,10 «Convertiré Jerusalem en un munt de runa, en un refugi de xacals. De les ciutats de Judà en faré un desert, no hi quedarà ningú.»
  • Jeremies 4,19Salms 102,6Isaïes 13,21Jeremies 48,36-39Isaïes 16,9Jeremies 9,1
9

El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.

  • Jeremies 30,11-15 Jo soc amb tu per salvar-te. Faré desaparèixer totes les nacions on t’havia dispersat. Ho dic jo, el Senyor. A tu, però, no et destruiré del tot; tan sols t’he corregit amb mesura, perquè no et podia tenir per innocent. […]
  • 2 Cròniques 32,1-23 Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n. […]
  • Isaïes 8,7-8 Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada sortirà de mare i negarà totes les ribes. […]
  • Jeremies 15,18 Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes.
  • Miquees 1,12 Els habitants de Marot es deleixen per temps millors, perquè de part del Senyor ha caigut el desastre a les portes de Jerusalem.
  • 2 Reis 18,9-13 L’any quart del regnat d’Ezequies, o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar. […]
  • Isaïes 10,28-32Isaïes 3,26Isaïes 1,5-6Isaïes 37,22-36
10

No ho divulgueu a Gat, aguanteu-vos el plor. A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols.

  • 2 Samuel 1,20 No ho diguéssiu pas a Gat, no dugueu la nova als carrers d’Ascaló; se n’alegrarien les noies filistees, ho celebrarien les filles dels incircumcisos.
  • Jeremies 6,26 Gent del meu poble, vestiu-vos de sac en senyal de dol, rebolqueu-vos a la cendra, ploreu com per un fill únic; que sigui ben amarga la vostra complanta, perquè el devastador ens caurà de sobte al damunt.
  • Amós 6,10 I quan un parent dels morts vindrà amb el qui crema cadàvers per treure els morts de casa, demanarà a qui sigui encara a dintre: «Hi ha algú amb tu?» Aquell respondrà: «No hi ha ningú.» Després afegirà: «Calla! No has de pronunciar el nom del Senyor!»
  • Job 2,8 Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.
  • Josuè 18,23 Avim, Parà, Ofrà,
  • Amós 5,13 Per això, en aquest temps de dissort, l’home assenyat ha de callar.
  • Lamentacions 3,29
11

Aneu passant, habitants de Xafir, nus i avergonyits. La població de Saanan no gosa sortir. Els de Betaéssel fan dol i no us ajuden.

  • Isaïes 20,4 ja que el rei d’Assíria s’endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells aniran nus i descalços, ensenyant les vergonyes. Quina infàmia per als egipcis!
  • Ezequiel 23,29 Et tractaran amb odi, s’apoderaran del fruit del teu treball, et deixaran nua del tot, i quedarà al descobert la vergonya de la teva prostitució. El teu desvergonyiment i les teves disbauxes
  • Jeremies 48,9 Doneu ales a Moab perquè fugi volant; les seves ciutats quedaran desolades, no hi viurà ningú.
  • Nahum 3,5 aquí em tens contra tu! Ho dic jo, el Senyor de l’univers. T’aixecaré la roba fins a la cara perquè et vegin nua les nacions i els reialmes et contemplin les vergonyes.
  • Jeremies 13,22 Et preguntaràs: “D’on em ve tot això?” És per totes les teves culpes, que t’han aixecat la roba i t’han violat.
  • Ezequiel 16,37 jo reuniré tots els teus amistançats, aquells que tu volies complaure, tant els que estimaves com els que avorries; els reuniré de pertot arreu i els ensenyaré les teves vergonyes, perquè et vegin completament nua.
  • Isaïes 47,2-3Miquees 1,8Isaïes 16,2Jeremies 48,6
12

Els habitants de Marot es deleixen per temps millors, perquè de part del Senyor ha caigut el desastre a les portes de Jerusalem.

  • Jeremies 14,19 Per ventura has rebutjat Judà? ¿És que sents repugnància per Sió? Per què ens fereixes tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes.”
  • Miquees 1,9 El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.
  • Amós 3,6 ¿Toca a la ciutat el corn de guerra sense que la gent s’alarmi? ¿Passa cap desgràcia a la ciutat que no vingui de la mà del Senyor?
  • Isaïes 45,7 Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això.
  • Isaïes 59,9-11 Ara sabem per què no ens fas justícia, per què no arriba a nosaltres la teva salvació. Esperàvem la llum, i pertot hi ha tenebres; esperàvem la claror, i caminem a les fosques. […]
  • Job 30,26 Jo esperava la felicitat i ha vingut la desgràcia, anhelava la llum i ha arribat la foscor.
  • Jeremies 8,151 Samuel 4,13Rut 1,20
13

Enganxeu els cavalls als carros de guerra, habitants de Laquix, perquè vosaltres, imitant les infidelitats d’Israel, fóreu els primers a fer pecar la ciutat de Sió.

14

Per tot això, torneu el dot de Morèixet-Gat. Els ravals d’Aczib són una decepció per als reis d’Israel.

  • Josuè 15,44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb els pobles del voltant.
  • 2 Reis 16,8 Acaz va aplegar la plata i l’or que hi havia al temple del Senyor i al tresor del seu palau, i ho envià tot com a present al rei d’Assíria.
  • Salms 118,8-9 Més val emparar-se en el Senyor que posar la confiança en els homes. […]
  • Salms 146,3-4 No us fieu dels poderosos, homes mortals, incapaços de salvar. […]
  • 2 Samuel 8,2 Després va derrotar els moabites. Els va fer ajeure a terra i els va mesurar amb un cordill: en destinà dues parts a la mort i en va deixar viure una tercera part. Els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut.
  • Isaïes 30,6 Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb. Per una regió hostil i malastruga de lleons i lleones, d’escurçons i dracs voladors, transporten les riqueses i els tresors a l’esquena dels ases i sobre el gep dels camells cap aquell poble inútil:
  • 2 Reis 18,14-16Salms 62,9Jeremies 15,182 Cròniques 16,1-3
15

Habitants de Mareixà, el Senyor us tornarà a enviar el conqueridor. La noblesa d’Israel es refugiarà a Adul·lam.

  • Josuè 15,44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb els pobles del voltant.
  • 1 Samuel 22,1 David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família.
  • Josuè 15,35 Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà,
  • Josuè 12,15 Libnà, Adul·lam,
  • Isaïes 10,3 Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses?
  • Isaïes 7,17-25 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria. […]
  • Jeremies 49,12 Cròniques 11,7Isaïes 10,5-6
16

En senyal de dol, rapa’t pels fills que estimes, deixa’t el cap pelat com un voltor, perquè els han deportat lluny de tu.

  • Isaïes 22,12 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac.
  • Job 1,20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra
  • Jeremies 7,29 «Talla’t la cabellera d’home consagrat i llença-la; entona una complanta dalt als cims, perquè el Senyor ha rebutjat i abandonat la generació que l’irritava.
  • Jeremies 16,6 Rics i pobres d’aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells;
  • Amós 8,10 Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg.
  • Deuteronomi 28,41 Posaràs al món fills i filles, però no seran per a tu, perquè se’ls enduran captius.
  • Lamentacions 4,5-8Jeremies 6,26Isaïes 15,2Isaïes 39,6-7Deuteronomi 28,56-572 Reis 17,6Isaïes 3,16-26