La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Levític

Levític 24

173 referències creuades · llegeix el capítol →

8. Altres prescripcions

a. El canelobre

1

El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

Sense referències creuades.

2

—Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre.

3

Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l’arca de l’aliança, perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l’endemà al matí. És una llei perpètua per totes les generacions.

Sense referències creuades.

4

Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d’or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.

b. Els pans d’ofrena

5

»Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, de sis quilos cada un.

  • Èxode 25,30 Damunt la taula, posa-hi els pans d’ofrena; que sempre n’hi hagi davant meu.
  • 1 Samuel 21,4-5 Ara, tens alguna cosa a mà? Dona’m cinc pans, o el que bonament puguis. […]
  • 1 Reis 18,31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.»
  • Èxode 40,23 i presentà els pans al Senyor, tal com ell li havia manat.
  • Jaume 1,1 Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.
  • Mateu 12,4 com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots?
  • Fets 26,7
6

Col·loca’ls després sobre la taula d’or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor.

  • 1 Reis 7,48 Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l’altar d’or; la taula on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or;
  • Èxode 25,23-24 »Fes també una taula de fusta d’acàcia de quatre pams de llargada per dos d’amplada i tres d’alçada. […]
  • Hebreus 9,2 El tabernacle que es va construir tenia una primera estança, anomenada «el lloc sant», on hi havia el canelobre, la taula i els pans d’ofrena.
  • 2 Cròniques 4,19 També va fer tots els objectes destinats al santuari de Déu: l’altar d’or; les taules on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or;
  • Èxode 37,10-16 També va fer la taula de fusta d’acàcia, de quatre pams de llargada per dos d’amplada i tres d’alçada. […]
  • 2 Cròniques 13,11 Cada matí i cada capvespre ofereixen al Senyor els holocaustos i l’encens aromàtic. Ells col·loquen damunt la taula, ritualment pura, els pans d’ofrena; cada vespre encenen els gresols del canelobre d’or. Nosaltres complim les prescripcions del Senyor, el nostre Déu, però vosaltres l’heu abandonat.
  • Èxode 40,22-231 Corintis 14,40Èxode 39,36
7

Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.

  • Levític 2,2 Després la portarà als sacerdots descendents d’Aaron. Un d’ells prendrà un bon grapat d’aquesta farina, pastada amb oli, i a més tot l’encens, i ho cremarà a l’altar com a ofrena de memorial, tota consumida pel foc; és una ofrena d’olor agradable al Senyor.
  • Apocalipsi 8,3-4 Llavors va venir un altre àngel amb un encenser d’or i es va posar vora l’altar. Li donaren perfums d’encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l’altar d’or que hi ha davant el tron. […]
  • Èxode 13,9 Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mà forta et va fer sortir d’Egipte.
  • Efesis 1,6 a lloança i glòria de la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat.
  • Hebreus 7,25 Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells.
  • 1 Corintis 11,23-25 La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, […]
  • Fets 10,4Joan 6,35Èxode 12,14Gènesi 9,16Fets 10,31Joan 6,51Èxode 17,14
8

»Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre.

  • 2 Cròniques 2,4 El temple que vull edificar ha de ser gran, perquè el nostre Déu és el més gran de tots els déus.
  • Nombres 4,7 També estendran una tela de porpra violeta sobre la taula dels pans d’ofrena, i posaran damunt la taula les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi; hi posaran també els pans de l’ofrena perpètua.
  • 1 Cròniques 9,32 Alguns dels seus parents, del clan de Quehat, eren els encarregats de preparar els pans d’ofrena de cada dissabte.
  • 1 Cròniques 23,29 els pans d’ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense llevat, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els estris de mesurar capacitats i d’amidar.
  • Nehemies 10,33 »També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu,
  • Mateu 12,3-5 Jesús els respongué: —¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: […]
9

Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.

  • Levític 8,31 Llavors Moisès va dir a Aaron i als seus fills: —Bulliu la carn a l’entrada de la tenda del trobament i mengeu-la allà mateix amb el pa que hi ha a la panera del sacrifici de la investidura sacerdotal, d’acord amb l’ordre que vaig rebre: “S’ho menjaran Aaron i el seus fills.”
  • Lluc 6,4 Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven.
  • Marc 2,26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.
  • Mateu 12,4 com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots?
  • Levític 6,16 tota ofrena presentada a favor d’un sacerdot s’ha de cremar sencera, ningú no en menjarà.
  • Levític 10,17 —Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l’ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d’expiació a favor d’ells davant el Senyor.
  • 1 Samuel 21,6Levític 21,22Èxode 29,32-33Malaquies 1,12Levític 8,3

c. Un cas de blasfèmia

10

Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament.

  • Èxode 12,38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
  • Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!
11

El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan.

12

Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.

  • Èxode 18,15-16 Moisès li va respondre: —El poble ve a trobar-me per consultar Déu. […]
  • Nombres 36,5-6 Moisès, doncs, en nom del Senyor, va comunicar això als israelites: —Els homes d’aquesta tribu de Josep tenen raó. […]
  • Nombres 15,34 El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer.
  • Nombres 27,5 Moisès va presentar el cas al Senyor,
  • Èxode 18,23 Si ho fas així, i és Déu mateix qui t’ho mana, ho podràs suportar, i aquesta gent se’n tornarà en pau.
13

El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:

Sense referències creuades.

14

—Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat.

  • Deuteronomi 17,7 Els testimonis seran els primers a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. Extirpa la maldat d’enmig teu.
  • Deuteronomi 21,21 Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori. Extirparàs així la maldat d’enmig teu, i tot Israel escarmentarà quan ho senti.
  • Levític 20,27 »L’home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d’endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort.
  • Levític 20,2 —Comunica això als israelites: »Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort. La gent del país l’ha d’apedregar.
  • Joan 10,31-33 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. […]
  • Nombres 15,35-36 El Senyor digué a Moisès: —Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament. […]
  • Joan 8,59Nombres 5,2-4Fets 7,58-59Josuè 7,25Deuteronomi 22,21Levític 13,46Deuteronomi 13,9-10
15

Parla als israelites i digues-los: »Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat.

  • Nombres 9,13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa.
  • Levític 5,1 »Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa.
  • Èxode 22,28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema. »Consagra’m el teu primogènit.
  • Levític 20,16-17 »Si una dona intenta d’acoblar-se amb una bèstia, mata la dona i la bèstia. Seran condemnats a mort. Han merescut la seva pròpia mort. […]
16

Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.

  • Mateu 12,31 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada.
  • Jaume 2,7 ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres?
  • Joan 10,33-36 Els jueus li respongueren: —No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. […]
  • Marc 3,28-29 »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; […]
  • 1 Timoteu 1,13 tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe.
  • Mateu 26,66 Què us en sembla? Ells respongueren: —Mereix pena de mort!
  • Salms 139,20Salms 74,18Èxode 20,7Joan 8,58-59Fets 26,11Salms 74,101 Reis 21,10-13
17

»Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort.

  • Gènesi 9,5-6 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. […]
  • Deuteronomi 19,11-12 »Però, si un home que està enemistat amb el seu company es posa a l’aguait, l’assalta i el mata, i després es refugia en una d’aquelles ciutats, […]
  • Deuteronomi 27,24 »“Maleït el qui assassini d’amagat el seu proïsme!” I tot el poble respondrà: “Amén.”
  • Nombres 35,30-31 »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d’un testimoni. La declaració d’un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort. […]
  • Èxode 21,12-14 »Qui mati un altre home serà condemnat a mort. […]
18

Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.

  • Levític 24,21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.
  • Èxode 21,34-36 el propietari del pou compensarà el propietari de l’animal pagant-li el que val, però l’animal mort serà seu. […]
19

»Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet:

  • Mateu 5,38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
  • Mateu 7,2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.
  • Deuteronomi 19,21 No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.
20

fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre.

  • Deuteronomi 19,21 No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.
  • Mateu 5,38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
  • Èxode 21,23-25 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, […]
21

»Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.

  • Levític 24,17-18 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. […]
  • Èxode 21,33 »Quan algú deixa un pou destapat, o n’excava un i no el tapa, i un toro o un ase hi cauen,
22

»La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.

  • Èxode 12,49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre.
  • Nombres 15,15-16 Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. […]
  • Nombres 9,14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
  • Nombres 15,29 Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
  • Levític 19,34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
  • Levític 17,10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble.
23

Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l’apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.

  • Levític 24,14-16 —Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. […]
  • Hebreus 2,2-3 Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. […]
  • Hebreus 10,28-29 Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, per la paraula de dos o tres testimonis; […]
  • Nombres 15,35-36 El Senyor digué a Moisès: —Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament. […]