La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Marc

Marc 3

302 referències creuades · llegeix el capítol →

Un home curat en dissabte

1

Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.

  • Mateu 12,9-14 Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. […]
  • Lluc 6,6-11 Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. […]
  • Marc 1,21 Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava.
  • 1 Reis 13,4 En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient: —Agafeu-lo! Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere.
2

Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.

  • Salms 37,32 El malvat espia el just i busca de portar-lo a la mort;
  • Lluc 6,7 Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo.
  • Lluc 14,1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant.
  • Lluc 20,20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.
  • Daniel 6,4 Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme.
  • Lluc 11,53-54 Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, […]
  • Isaïes 29,20-21Mateu 12,10Joan 9,16Jeremies 20,10
3

Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

  • Filipencs 1,28-30 sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, […]
  • Lluc 6,8 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Ell s’hi va posar.
  • 1 Corintis 15,58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.
  • 1 Pere 4,1 Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el cos, armeu-vos també vosaltres d’aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat
  • Joan 9,4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar.
  • Daniel 6,10 El rei Darius va signar aquella prohibició.
  • Gàlates 6,9Isaïes 42,4Filipencs 1,14
4

Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven.

  • Lluc 6,9 Llavors Jesús els digué: —Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
  • Mateu 12,10-12 Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: —¿És permès de curar en dissabte? […]
  • Lluc 13,13-17 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. […]
  • Lluc 14,1-5 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. […]
  • Marc 2,27-28 I els deia: —El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. […]
  • Osees 6,6 el que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no holocaustos.
  • Marc 9,34
5

Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

6

Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

  • Mateu 22,16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: —Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones.
  • Marc 12,13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora.
  • Mateu 12,14 Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús.
  • Lluc 20,19-20 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble. […]
  • Joan 11,53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
  • Marc 8,15 Jesús els va fer aquesta advertència: —Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i amb el llevat d’Herodes.
  • Lluc 6,11Salms 109,3-4Lluc 22,2

Una gran gentada vora el llac

7

Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea,

  • Mateu 4,25 I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.
  • Lluc 6,17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
  • Mateu 12,15 Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots,
  • Mateu 10,23 Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home.
  • Josuè 20,7 Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà.
  • Marc 1,39 I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
  • Lluc 6,12Joan 11,53-54Lluc 23,5Fets 14,5-6Josuè 21,32Joan 7,41Joan 10,39-41Joan 7,52Fets 17,14Fets 17,10
8

de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia.

  • Ezequiel 35,15 Tu t’alegraves de veure convertida en un desert l’heretat d’Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo soc el Senyor.”
  • Ezequiel 36,5 Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat.
  • Isaïes 34,5 «La meva espasa —diu el Senyor— s’ha embriagat dalt al cel i s’abat de cop sobre Edom, sobre aquest poble condemnat a l’extermini.»
  • Mateu 11,21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit.
  • Ezequiel 26,1-21 L’any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: […]
  • Salms 87,4 «Compto entre els qui em coneixen Rahab i Babilònia. Filistea, Tir i Etiòpia, tots hi han nascut.»
  • Nombres 32,33-38Josuè 19,28-29Isaïes 23,1-18Marc 7,24Malaquies 1,2-4Josuè 13,8-14Salms 45,12Marc 7,31
9

Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués:

  • Marc 5,30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: —Qui m’ha tocat la roba?
  • Joan 6,15 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
10

n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar.

  • Marc 6,56 A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.
  • Mateu 14,36 i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.
  • Fets 19,11-12 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjà de Pau; […]
  • Mateu 4,23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
  • Lluc 7,2 Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir.
  • Fets 5,15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun.
  • Mateu 14,14Marc 5,34Hebreus 12,6Marc 5,27-29Nombres 11,33Mateu 9,20-21Gènesi 12,17Mateu 12,15
11

I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven: —Tu ets el Fill de Déu!

  • Lluc 4,41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: —Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
  • Marc 1,23-24 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: […]
  • Lluc 8,28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
  • Mateu 8,29 Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?
  • Jaume 2,19 ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n’esgarrifen!»
  • Mateu 4,3 El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
  • Fets 16,17Mateu 8,31Mateu 4,6Fets 19,13-17Marc 5,5-6Mateu 14,33Marc 1,1
12

Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

  • Mateu 12,16 però els manà severament que no el descobrissin.
  • Marc 1,34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
  • Marc 1,25 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home!
  • Mateu 8,4 Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
  • Fets 16,18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit: —En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia. I a l’instant l’esperit en va sortir.

Elecció dels Dotze

13

Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús.

  • Lluc 6,12-16 Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. […]
  • Lluc 9,1 Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties.
  • Mateu 5,1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles.
  • Marc 6,7 Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes
  • Mateu 10,1-4 Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. […]
14

En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar,

  • Fets 1,8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.
  • Joan 15,16 No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
  • Lluc 9,1-6 Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. […]
  • Gàlates 1,1 Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d’un home, sinó per obra de Jesucrist i de Déu Pare, que el va ressuscitar d’entre els morts,
  • Lluc 10,1-11 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. […]
  • Fets 1,24-25 Llavors pregaren així: «Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit […]
  • Gàlates 1,15-20Lluc 24,47
15

amb poder de treure dimonis.

Sense referències creuades.

16

Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere;

  • Joan 1,42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: —Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
  • Fets 1,13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume.
  • Marc 1,16 Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors.
  • 1 Corintis 1,12 Vull dir que uns afirmen: «Jo soc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.»
  • 1 Corintis 3,22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre,
  • Gàlates 2,7-9 Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. […]
  • 2 Pere 1,11 Corintis 9,5Mateu 10,2-4Mateu 16,16-18Lluc 6,14-16
17

Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»;

  • Marc 14,33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa,
  • Marc 5,37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
  • Jeremies 23,29 La meva paraula és com el foc, com un mall que esmicola la roca. Ho dic jo, el Senyor.
  • Hebreus 4,12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.
  • Joan 21,2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
  • Fets 12,1 Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l’Església
  • Isaïes 58,1Marc 1,19-20Marc 10,35Marc 9,2Joan 21,20-25Apocalipsi 10,11
18

Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós

19

i Judes Iscariot, el qui el va trair.

  • Mateu 26,47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble.
  • Fets 1,16-25 —Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús. […]
  • Mateu 26,14-16 Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots […]
  • Joan 13,26-30 Jesús respon: —És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dona a Judes, fill de Simó Iscariot. […]
  • Joan 6,71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair.
  • Mateu 27,3-5 Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, […]
  • Joan 6,64Joan 12,4-6Joan 13,2

Jesús i Beelzebul

20

Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.

  • Marc 6,31 Ell els diu: —Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.
  • Joan 4,31-34 Mentrestant, els deixebles el pregaven: —Rabí, menja. […]
  • Marc 3,7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea,
  • Lluc 6,17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
  • Marc 7,17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.
  • Marc 9,28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: —Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
  • Marc 3,9
21

Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: —Ha perdut el seny!

  • Fets 26,24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar: —Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
  • Joan 10,20 Molts d’ells començaren a dir: —Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu?
  • Marc 3,31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo.
  • Joan 7,3-10 i els seus germans li digueren: —No et quedis aquí. Ves a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas. […]
  • 2 Corintis 5,13 Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres.
  • Osees 9,7 Ha arribat el temps de passar comptes, l’hora de pagar el deute. Que ho sàpiga Israel! Els vostres profetes són insensats, els homes inspirats deliren, perquè són moltes les vostres culpes i immensos els vostres odis.
  • 2 Reis 9,11Jeremies 29,26
22

Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

  • Mateu 10,25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.
  • Mateu 15,1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
  • Mateu 12,24 Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren: —Si aquest treu els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
  • Mateu 9,34 Però els fariseus deien: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
  • Joan 7,20 La gent va replicar: —Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?
  • Joan 8,48 Els jueus li van contestar: —¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?
  • Marc 7,1Lluc 11,15Joan 8,52Mateu 11,18Salms 22,6Joan 10,22Lluc 5,17
23

Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: —Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?

  • Lluc 11,17-23 Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: —Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. […]
  • Mateu 12,25-30 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: —Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. […]
  • Mateu 13,34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles.
  • Marc 4,2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
  • Mateu 4,10 Li diu Jesús: —Ves-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.
24

Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar.

  • Zacaries 11,14 Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d’Israel.
  • Ezequiel 37,22 Allí, a les muntanyes d’Israel, en faré un sol poble, i tindran tots un sol rei. No formaran ja dos pobles ni estaran dividits en dos reialmes.
  • 2 Samuel 20,6 Llavors David digué a Abisai: —Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.
  • 1 Corintis 1,10-13 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. […]
  • Isaïes 19,2-3 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties. […]
  • 2 Samuel 20,1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: —No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
  • Jutges 12,1-61 Reis 12,16-20Isaïes 9,20-21Jutges 9,23-57Efesis 4,3-6Joan 17,21
25

I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà.

  • Jaume 3,16 Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions.
  • Gàlates 5,15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
  • Salms 133,1 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!
  • Gènesi 37,4 Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
  • Gènesi 13,7-8 ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se. […]
26

Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi.

Sense referències creuades.

27

Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.

28

»En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit;

  • Lluc 12,10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.
  • Mateu 12,31-32 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. […]
  • 1 Joan 5,16 Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat; parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que porta a la mort: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària.
  • Marc 3,28-30 »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; […]
  • Hebreus 6,4-8 N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant […]
  • Hebreus 10,26-31 Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats, […]
29

però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.

  • Lluc 12,10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.
  • Mateu 12,31-32 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. […]
  • Mateu 25,46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
  • 2 Tessalonicencs 1,9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat.
  • Judes 1,13 onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.
30

Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

  • Joan 10,20 Molts d’ells començaren a dir: —Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu?
  • Marc 3,22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

La mare i els germans de Jesús

31

Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo.

  • Lluc 8,19-21 La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. […]
  • Mateu 12,46-50 Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. […]
32

Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen: —La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.

Sense referències creuades.

33

Ell els respon: —¿Qui són la meva mare i els meus germans?

  • Marc 3,21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: —Ha perdut el seny!
  • Marc 6,3 Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven.
  • Deuteronomi 33,9 Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la teva paraula i vetllar per la teva aliança.
  • 2 Corintis 5,16 Per això nosaltres, des d’ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així el Crist, ara ja no ho fem.
  • Joan 7,3-5 i els seus germans li digueren: —No et quedis aquí. Ves a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas. […]
  • Lluc 2,49 Ell els respongué: —Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
  • Joan 2,4
34

Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: —Aquests són la meva mare i els meus germans.

  • Mateu 12,49-50 Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: —Aquests són la meva mare i els meus germans. […]
  • Lluc 11,27-28 Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: —Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! […]
  • Romans 8,29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans.
  • Mateu 25,40-45 »El rei els respondrà: »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. […]
  • Càntic 4,9-10 M’has robat el cor, germana meva, esposa, amb una sola mirada m’has robat el cor, amb una sola perla dels teus collarets. […]
  • Hebreus 2,11-12 Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s’avergonyeix d’anomenar-los germans, […]
  • Salms 22,22Càntic 5,1-2Joan 20,17Mateu 28,10
35

El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.

  • 1 Joan 2,17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
  • Mateu 7,21 »No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.
  • 1 Joan 3,22-23 i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. […]
  • Joan 7,17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte.
  • Jaume 1,25 En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.