Filipencs 2

Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu,

us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor.

No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.

Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.

Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:

Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte,

s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu.

Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom,

perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra,

i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació:

és Déu qui, per la seva benvolença, actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions.

Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes,

i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel, entre els quals resplendiu com estrelles en el món,

perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va.

I si la meva sang ha de ser vessada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres.

Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi!

Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres.

No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses:

els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist.

De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l’evangeli.

Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació.

Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat.

Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito.

Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt.

És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena.

M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi.

Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i tingueu en gran consideració persones com ell.

Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.