Nombres 11

290 referències creuades · llegeix el capítol →

Incendi al campament

El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament.

Nombres 21,5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⤳
Nombres 16,35 D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens. ⤳
2 Reis 1,12 Elies li respongué: —Si soc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes. I un foc de Déu va baixar del cel i el va consumir amb aquells cinquanta homes. ⤳
Èxode 16,9 Moisès va dir a Aaron: —Digues a tota la comunitat dels israelites: “Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions.” ⤳
1 Corintis 10,10 No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador. ⤳
Levític 10,2 Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. ⤳
Èxode 17,2-3 Deuteronomi 9,22 Salms 78,21 2 Samuel 11,27 Deuteronomi 32,22 Job 1,16 Èxode 16,2-3 Nombres 20,2-5 Èxode 16,7 Judes 1,16 Isaïes 30,33 Salms 106,18 Isaïes 33,14 Nombres 10,33 Gènesi 38,10 Èxode 15,23-24 Jaume 5,4 Deuteronomi 25,18 Nahum 1,5

El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar.

Nombres 21,7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li: —Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble, ⤳
Jaume 5,16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: ⤳
Nombres 16,45-48 ⤳
Amós 7,2-6 Veient que les llagostes acabarien devorant tota l’herba del país, jo vaig dir: —Senyor Déu, vulgues perdonar! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit? […] ⤳
Èxode 32,31-32 Moisès va tornar cap al Senyor i li digué: —Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or. […] ⤳
Fets 8,24 Simó li respongué: —Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit. ⤳
Èxode 32,10-14 Hebreus 7,26 Nombres 14,13-20 1 Joan 5,16 1 Joan 2,1-2 Jeremies 15,1 Deuteronomi 9,19-20 Isaïes 37,4 Gènesi 18,23-33 Salms 106,23 Jeremies 37,3 Salms 78,34-35 Èxode 34,9 Jeremies 42,2

Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi») , perquè allí el Senyor va incendiar el campament.

Deuteronomi 9,22 »Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. ⤳

Queixes del poble pel mannà

La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!

1 Corintis 10,6 Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. ⤳
Èxode 12,38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques. ⤳
Salms 106,14 En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. ⤳
Salms 78,18-20 en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradés. […] ⤳
Nehemies 13,3 Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers. ⤳
1 Corintis 15,33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» ⤳
Levític 24,10-11 Romans 13,14

Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!

Èxode 16,3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. ⤳
Salms 17,14 Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafin del destí que els reserves, que els seus fills en quedin saciats i en deixin als seus nets les engrunes. ⤳
Filipencs 3,19 La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals. ⤳

Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»

Nombres 21,5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⤳
2 Samuel 13,4 i va dir a Amnon: —Què et passa, príncep, que cada matí et trobo més desmillorat? ¿No m’ho vols explicar? Amnon va confessar-li: —Es tracta de Tamar, la germana d’Absalom, el meu germanastre. N’estic enamorat. ⤳

El mannà era semblant a les llavors de coriandre i tenia l’aspecte de la resina de bdel·li.

Èxode 16,31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel. ⤳
Gènesi 2,12 i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. ⤳
Èxode 16,14-15 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. […] ⤳
Apocalipsi 2,17 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, li donaré el mannà amagat i una pedra blanca amb un nom nou inscrit que ningú no coneix, fora del qui el rep.” ⤳
1 Corintis 1,23-24 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. […] ⤳

El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coïen a l’olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli.

Èxode 16,31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel. ⤳
Èxode 16,16-18 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda. […] ⤳
Joan 6,27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. ⤳
Joan 6,33-58 El pa de Déu és el que baixa del cel i dona vida al món. […] ⤳
Èxode 16,23 Ell els digué: —El Senyor ho ha manat així. Demà és dissabte, dia de repòs consagrat al Senyor. Coeu el que hàgiu de coure, i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demà. ⤳

A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannà.

Èxode 16,13-14 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. […] ⤳
Deuteronomi 32,2 La meva doctrina caurà com la pluja, baixaran com rosada les meves paraules, com el ploviscó que rega l’herba, com un ruixat damunt els prats. ⤳
Salms 105,40 Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. ⤳
Salms 78,23-25 Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel, […] ⤳

Moisès es queixa al Senyor

Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l’entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà

Salms 78,21 El Senyor els va sentir i s’indignà, el seu foc s’abrandà contra Jacob, el seu rigor caigué sobre Israel, ⤳
Salms 106,32-33 Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; […] ⤳
Nombres 20,10-13 Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: —Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca? […] ⤳
Nombres 14,1-2 Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. […] ⤳
Nombres 12,3 De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. ⤳
Salms 139,21 Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen i detestar els qui es rebel·len contra tu? ⤳
Marc 3,5 Isaïes 5,25 Nombres 21,5 Nombres 16,27 Marc 10,14 Nombres 11,1 Salms 106,25 Jeremies 17,4 Salms 78,59 Deuteronomi 32,22

i digué al Senyor: —Jo soc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble?

Deuteronomi 1,12 Però jo, com podria portar tot sol la càrrega de les vostres disputes i els vostres plets? ⤳
Èxode 5,22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li: —Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat? ⤳
Salms 130,3 Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir? ⤳
Lamentacions 3,39-40 Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer? Pot culpar un altre dels propis mancaments? […] ⤳
Malaquies 3,14 Doncs bé, això és el que afirmeu: «No val la pena de servir Déu. Què n’hem tret, d’observar el que ell manava i de lamentar-nos davant el Senyor de l’univers? ⤳
Jeremies 15,10 Ai de mi, mare meva! Per què em vas infantar? Soc un home de plets i de querelles arreu del país. No he prestat ni manllevat, però tothom em maleeix. ⤳
Jeremies 20,14-18 Nombres 11,15 Jeremies 15,18 Èxode 17,4 2 Corintis 11,28 Jeremies 20,7-9 Salms 143,2 Job 10,2 Lamentacions 3,22-23

Que potser soc jo qui l’he concebut o l’he infantat, perquè em diguis: “Porta’l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares”?

Isaïes 49,23 Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs que jo soc el Senyor i que no queden decebuts els qui confien en mi. ⤳
Isaïes 40,11 Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.» ⤳
Èxode 13,5 »Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: ⤳
1 Tessalonicencs 2,7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dona escalf als seus fills, ⤳
Gènesi 26,3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. ⤳
Gènesi 50,24 Un dia, Josep va dir als seus germans: —Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob. ⤳
Joan 10,11 Gàlates 4,19 Gènesi 22,16-17 Isaïes 49,15 Ezequiel 34,23 Gènesi 13,15

D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar?

Mateu 15,33 Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? ⤳
Marc 8,4 Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? ⤳
Joan 6,5-9 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: —On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? […] ⤳
Marc 9,23 Jesús li respongué: —Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. ⤳

Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces.

Èxode 18,18 Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquè aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol. ⤳
Deuteronomi 1,9-12 »Llavors us vaig dir: “Jo no puc portar tot sol la càrrega de tots vosaltres. […] ⤳
Zacaries 6,13 Ben cert, reconstruirà el temple del Senyor, es vestirà de majestat i s’asseurà al tron per governar. També el sacerdot seurà en el seu tron, i entre tots dos hi haurà pau i concòrdia. ⤳
2 Corintis 2,16 per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta? ⤳
Salms 89,19 És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. ⤳
Isaïes 9,6 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. ⤳

Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.

Jonàs 4,3 I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure! ⤳
Jonàs 4,8-9 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» […] ⤳
Jeremies 20,18 Per què vaig sortir del si matern si havia de tastar pena i sofriments i acabar els meus dies en la vergonya? ⤳
1 Reis 19,4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares. ⤳
Filipencs 1,20-24 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. […] ⤳
Sofonies 3,15 El Senyor ha revocat la teva condemna, ha allunyat els teus enemics. El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal. ⤳
Èxode 32,32 Job 3,20-22 Job 7,15 Jeremies 15,18 Jaume 1,4 Job 6,8-10

El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu.

Èxode 24,1 El Senyor va dir a Moisès: —Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i adoreu-me des de lluny. ⤳
Èxode 24,9 Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, ⤳
Lluc 10,17 Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: —Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. ⤳
Deuteronomi 1,15 Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d’experiència, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar també capdavanters dintre de cada tribu. ⤳
Lluc 10,1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. ⤳
Deuteronomi 16,18 »En totes les ciutats que el Senyor, el teu Déu, dona a cada una de les teves tribus, nomena-hi jutges i capdavanters, encarregats de sentenciar amb justícia els casos del poble. ⤳
Gènesi 46,27 Ezequiel 8,11 Èxode 4,29 Deuteronomi 31,28

Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol.

1 Samuel 10,6 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderarà també de tu i faràs com aquells profetes. Des d’aquell moment et convertiràs en un altre home. ⤳
Nombres 11,25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més. ⤳
2 Reis 2,9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu: —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. ⤳
1 Corintis 12,4-11 Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. […] ⤳
1 Corintis 2,12 I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. ⤳
Joel 2,28 ⤳
2 Reis 2,15 Romans 8,9 Isaïes 59,20-21 Nehemies 9,20 Èxode 18,22 1 Tessalonicencs 4,8 Judes 1,19 Nombres 12,5 Èxode 19,20 Gènesi 11,5 1 Pere 1,22 Gènesi 18,20-22 Gènesi 17,3 Nombres 12,8 Gènesi 18,33 Èxode 19,11 Isaïes 44,3 Nombres 27,18 Èxode 34,5

I al poble, digues-li: “Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu.

Èxode 19,10 el Senyor li digué: —Ves a trobar el poble. Purifica’ls avui i demà i que es rentin també els vestits. ⤳
Èxode 16,3-7 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. […] ⤳
Fets 7,39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte, ⤳
Nombres 11,1 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. ⤳
Gènesi 35,2 Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell: —Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits. ⤳
Josuè 7,13 Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics. ⤳
Nombres 14,2-3 Èxode 19,15 Jutges 21,2 Nombres 11,4-6

No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint,

Sense referències creuades.

sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i l’arribeu a avorrir, de fàstic que us farà. Això us passarà perquè heu menyspreat el Senyor, que és enmig vostre, i us heu planyut davant d’ell dient: ‘Per què vam sortir d’Egipte?’ ”

Salms 106,15 Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. ⤳
Nombres 21,5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia: —Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ⤳
Salms 78,27-30 i va ploure carn com núvols de pols, tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar. […] ⤳
1 Samuel 10,19 Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: “No, no! Dona’ns un rei.” Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies. ⤳
Èxode 16,13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. ⤳
Èxode 16,8 Moisès va afegir: —Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor. ⤳
1 Samuel 2,30 1 Tessalonicencs 4,8 Malaquies 1,6 Fets 13,41 Josuè 24,27 Proverbis 27,7 2 Samuel 12,10

Moisès va replicar: —Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes?

Èxode 12,37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. ⤳
Nombres 1,46 era de 603.550. ⤳
Èxode 38,26 Aquesta quantitat correspon a l’ofrena de cinc grams de plata per cap, és a dir, la meitat de la unitat de pes oficial del santuari, de cada un dels sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta censats de vint anys en amunt. ⤳
Gènesi 12,2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. ⤳
Nombres 2,32 Aquest és el resultat del cens dels israelites per llinatges. El total dels efectius en els campaments, distribuïts en batallons, era de 603.550 homes. ⤳

Ni degollant ramats sencers de vaques i d’ovelles no en tindrien prou; ni pescant tots el peixos del mar no els bastaria.

Mateu 15,33 Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? ⤳
2 Reis 7,2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs. ⤳
Joan 6,6-7 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. […] ⤳
Marc 8,4 Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? ⤳
Lluc 1,18 Zacaries preguntà a l’àngel: —Com puc saber que serà així? Jo ja soc vell i la meva dona també és d’edat avançada. ⤳
Marc 6,37 Però Jesús els respongué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: —Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! ⤳
Lluc 1,34 Joan 6,9

El Senyor contestà a Moisès: —¿Tu creus que la mà del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.

Isaïes 50,2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten. ⤳
Gènesi 18,14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. ⤳
Isaïes 59,1 La mà del Senyor no és pas tan dèbil que no pugui salvar, ni tan dura la seva oïda que no pugui sentir-hi. ⤳
Lluc 1,37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. ⤳
Mateu 19,26 Jesús se’ls mirà i els digué: —Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. ⤳
Ezequiel 12,25 Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor Déu. ⤳
Nombres 23,19 Mateu 24,35 Ezequiel 24,14 Miquees 2,7 Jeremies 44,28-29 Salms 78,41 2 Reis 7,17-19 2 Reis 7,2

El Senyor dona l’esperit de profecia als setanta ancians

Moisès sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble entorn de la tenda.

Nombres 11,16 El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. ⤳
Nombres 11,26 Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. ⤳

El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.

Nombres 11,17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol. ⤳
Joel 2,28-29 ⤳
Nombres 12,5 Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar ⤳
2 Pere 1,21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu. ⤳
1 Corintis 14,1-3 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! […] ⤳
1 Samuel 10,10 Quan arribava a Guibà, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L’esperit de Déu es va apoderar d’ell, i es posà a delirar com els profetes, entremig d’ells. ⤳
1 Samuel 10,5-6 Fets 2,17-18 2 Reis 2,15 1 Samuel 19,20-24 Èxode 40,38 1 Corintis 11,4-5 Fets 21,9-11 Jaume 1,17 1 Corintis 14,32 Fets 11,28 Èxode 34,5 Lluc 9,34-35 Salms 99,7 Jeremies 36,5-6

L’esperit de profecia en el campament

Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes.

Jeremies 36,5 Després Jeremies donà aquest encàrrec a Baruc: —A mi no m’és permès d’entrar al temple del Senyor. ⤳
1 Samuel 20,26 Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual. ⤳
Èxode 3,11 Moisès digué a Déu: —Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte? ⤳
1 Samuel 10,22 Consultaren novament el Senyor: —¿Ha vingut aquí algú més? El Senyor va respondre: —Està amagat entre els bagatges. ⤳
Èxode 4,13-14 Moisès va insistir: —T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre. […] ⤳
Jeremies 1,6 Jo vaig replicar: —Ah, Senyor, Déu meu! Soc massa jove. Com sabré parlar? ⤳

Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès: —Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.

Sense referències creuades.

Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar: —Senyor meu, Moisès, no ho permetis!

Lluc 9,49-50 Aleshores Joan li digué: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. […] ⤳
Joan 3,26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren: —Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell. ⤳
Marc 9,38-40 Joan digué a Jesús: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. […] ⤳
Josuè 1,1 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor es va adreçar a Josuè, fill de Nun i ajudant de Moisès. Li digué: ⤳
Èxode 33,11 El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament. ⤳
Èxode 17,9 Moisès digué a Josuè: —Escull uns quants homes que ens defensin i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà. ⤳

Moisès li respongué: —Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!

1 Corintis 14,5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat. ⤳
Lluc 10,2 Els deia: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ⤳
Jaume 5,9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. ⤳
Mateu 9,37-38 Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. […] ⤳
Jaume 4,5 ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»? ⤳
Filipencs 1,15-18 És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. […] ⤳
Jaume 3,14-15 Filipencs 2,3 1 Corintis 3,21 1 Pere 2,1 1 Corintis 13,4 1 Corintis 3,3 Fets 26,29

Després Moisès i els ancians d’Israel es van retirar al campament.

Sense referències creuades.

Les guatlles

Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre.

Èxode 16,13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. ⤳
Salms 105,40 Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. ⤳
Salms 78,26-29 Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder, […] ⤳
Èxode 15,10 Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix; s’enfonsen com plom dins les aigües poderoses. ⤳
Èxode 10,19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte. ⤳
Salms 135,7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
Èxode 10,13

El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà. El qui menys, n’arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament.

Ezequiel 45,11 L’efà i el bat tindran la mateixa capacitat, és a dir, la desena part d’un hómer, que serà la unitat de mesura. ⤳
Èxode 16,36 L’ómer o ració diària de mannà era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d’efà. ⤳

Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat.

Salms 78,30-31 Però abans que aquell desig se’ls calmés, amb el menjar encara a la boca, […] ⤳
Salms 106,14-15 En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. […] ⤳
Nombres 16,49 ⤳
Nombres 25,9 El nombre de víctimes d’aquella mortaldat havia estat de vint-i-quatre mil. ⤳
Deuteronomi 28,27 »El Senyor t’enviarà úlceres, com als egipcis, i et farà patir de morenes, de ronya i de tinya incurables. ⤳

Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig») , perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar.

Deuteronomi 9,22 »Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. ⤳
1 Corintis 10,6 Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. ⤳
Nombres 33,16 Del desert del Sinaí anaren a acampar a Quibrot-Ataavà, ⤳

Des d’allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s’hi van quedar.

Nombres 33,17 de Quibrot-Ataavà a Hasserot, ⤳
Nombres 12,16 Després el poble va partir d’Hasserot i acampà al desert de Paran. ⤳
Deuteronomi 1,1 Paraules que Moisès va adreçar a tot el poble d’Israel quan es trobava a l’est del Jordà, a l’estepa, a l’Arabà, mirant a Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab. ⤳