Càntic 8

Tant de bo fossis germà meu, alletat als pits de la mare! Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure.

Et portaria i et faria entrar a casa de la meva mare. Tu m’instruiries en l’amor i jo et faria beure vi amb aromes, most de les meves magranes.

Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça.

Filles de Jerusalem, us conjuro: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui.

Qui és aquesta que puja del desert, recolzada en el seu estimat?

Sota el pomer t’he desvetllat, allí on la mare et va concebre, on la qui et va concebre t’infantà.

Posa’m com un segell sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç, perquè l’amor és fort com la mort, la passió, inexorable com l’abisme: les seves flames són flames abrandades, una flama divina.

Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans. I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només obtindria menyspreu.

La nostra germana és petita, no té encara pits. Què en farem, de la nostra germana, el dia que es parlarà d’ella?

Si fos una muralla, li construiríem merlets d’argent; si fos una porta, la recobriríem de cedre.

Jo soc una muralla, els meus pits en són les torres. I ara soc als seus ulls com la qui troba la pau.

Salomó tenia una vinya a Baal-Amon i la confià als guardians; cada un havia de collir-ne fruits per valor de mil peces d’argent.

La meva vinya, meva i prou, és per a mi; les mil monedes són per a tu, Salomó, i dues-centes per als guardians dels fruits.

Oh, estimada, que sojornes als jardins: els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu. Fes-me-la sentir!

Fuig, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes dels bàlsams.