Job 26

Sense referències creuades.

• Isaïes 35,3-4 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. […] ⤳
• Job 4,3-4 Tu has donat consells a molta gent, has envigorit mans decaigudes. […] ⤳
• Salms 71,9 No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis, ⤳
• 1 Reis 18,27 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: —Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà! ⤳
• Job 12,2 Sou ben bé uns pous de ciència! Amb vosaltres morirà la saviesa! ⤳
• Isaïes 41,5-7 Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien; s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.» […] ⤳
• Job 6,12Job 6,25Job 16,4-5Isaïes 40,14

• Fets 20,27 ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. ⤳
• Job 12,3 Però jo també tinc seny, com vosaltres; no em considero pas més ximple. ¿Qui no coneix arguments com els vostres? ⤳
• Job 13,5 ¿Qui us farà callar d’una vegada? Potser així arribaríeu a ser savis! ⤳
• Job 17,10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres! No trobo ningú que sigui savi! ⤳
• Proverbis 8,6-9 Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: […] ⤳
• Salms 71,15-18 Els meus llavis anunciaran la teva bondat, proclamaran tot el dia la teva salvació: qui podria comptar les teves obres! […] ⤳
• Job 38,2Job 33,3Job 6,13Job 15,8-10Salms 49,1-4Job 32,11-13Job 33,33Fets 20,20

• 1 Reis 22,23-24 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició. […] ⤳
• 1 Corintis 12,3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. ⤳
• Cohèlet 12,7 ⤳
• Job 32,18 Estic ple de paraules i l’esperit em bull dintre meu: ⤳
• 1 Joan 4,1-3 Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. […] ⤳
• Job 20,3 La teva reprensió m’insulta, però la meva raó m’inspira la resposta. ⤳
• Apocalipsi 16,13-14

• Gènesi 6,4 En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. ⤳
• Salms 88,10 els ulls se’m consumeixen de pena. Senyor, jo t’invoco cada dia, a tu alço les meves mans. ⤳
• Job 41,1-34 La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria, només de veure’l, ja et desmaies. […] ⤳
• Salms 104,25-26 Mireu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s’hi belluguen, des dels més petits fins als més grossos; […] ⤳
• Ezequiel 29,3-5 Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, faraó, rei d’Egipte, gran cocodril ajaçat als braços del Nil. Tu dius: ‘El Nil és meu, jo m’he creat a mi mateix.’ […] ⤳

• Salms 139,8 Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. ⤳
• Proverbis 15,11 La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels homes! ⤳
• Hebreus 4,13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes. ⤳
• Job 28,22 L’Abisme i la Mort declaren: «N’hem sentit parlar només d’oïda.» ⤳
• Amós 9,2 Ni que s’entaforessin al país dels morts, d’allí els arrencaria la meva mà, i si escalaven fins al cel, també d’allà els faria caure. ⤳
• Job 11,8 Com t’ho faràs, si és més alta que el cel? Què en pots saber, si és més fonda que el país dels morts, ⤳
• Job 41,11Salms 88,10Salms 139,11Isaïes 14,9

• Job 9,8 Ell, tot sol, desplega el cel i camina per les ones de la mar. ⤳
• Isaïes 40,22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. ⤳
• Salms 104,2-5 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela, […] ⤳
• Isaïes 42,5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren: ⤳
• Salms 24,2 Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals. ⤳
• Gènesi 1,1-2 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. […] ⤳
• Proverbis 8,23-27Isaïes 40,26

• Proverbis 30,4 Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber! ⤳
• Job 37,11-16 Déu carrega els núvols d’humitat i el seu llamp els escampa. […] ⤳
• Jeremies 10,13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
• Isaïes 5,6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. ⤳
• Salms 135,7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
• Salms 18,10-11 Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. […] ⤳
• Job 38,9Job 38,37Gènesi 1,6-7Job 36,29

• Salms 97,2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron. ⤳
• Job 22,14 El vel dels núvols no li deixa veure res quan, caminant, fa el tomb del cel.» ⤳
• Èxode 20,21 El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present. ⤳
• Èxode 34,3 Que no t’acompanyi ningú i que tampoc ningú no es deixi veure en tota la muntanya: ni tan sols les ovelles o les vaques podran pasturar al voltant d’aquesta muntanya. ⤳
• Habacuc 3,3-5 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. […] ⤳
• 1 Reis 8,12 Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. ⤳
• Èxode 33,20-231 Timoteu 6,16

• Proverbis 8,29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. ⤳
• Job 38,8-11 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? […] ⤳
• Jeremies 5,22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà. ⤳
• Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳
• Salms 104,6-9 La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. […] ⤳
• Gènesi 8,22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.» ⤳
• Isaïes 54,9-10

• 1 Samuel 2,8 Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la terra, damunt d’ells ha assentat el món. ⤳
• Salms 18,7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor. ⤳
• Ageu 2,21 —Digues al governador de Judà Zorobabel: “Faré tremolar el cel i la terra, ⤳
• Job 15,15 Si Déu no es fia dels seus sants, si ni el cel no és pur als seus ulls, ⤳
• Hebreus 12,26-27 En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra , sinó també el cel. […] ⤳
• Apocalipsi 20,11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. ⤳
• 2 Pere 3,10

• Isaïes 51,15 Jo soc el Senyor, el teu Déu. Quan remoc la mar, bramulen les onades. El meu nom és “Senyor de l’univers”. ⤳
• Jeremies 31,35 »Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”: ⤳
• Job 9,13 Quan Déu s’indigna, ningú no l’atura: ni Rahab i els seus aliats que ara li fan d’escambell! ⤳
• Job 12,13 Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència, la saviesa i el poder per a actuar. ⤳
• Isaïes 51,9 Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar? ⤳
• Salms 89,9-10 Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat. […] ⤳
• Salms 93,3-4Salms 74,13Èxode 14,21-31Job 40,11-12Salms 114,2-7Salms 29,10Isaïes 2,12Jaume 4,6Daniel 4,37

• Isaïes 27,1 Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar. ⤳
• Salms 104,30 Quan envies el teu esperit, reneix la creació, i renoves la faç de la terra. ⤳
• Salms 74,13-14 Vas dividir la mar amb gran poder, i trencares els caps dels monstres marins. […] ⤳
• Gènesi 1,2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. ⤳
• Salms 33,6-7 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada. […] ⤳
• Apocalipsi 12,9 El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. ⤳

• Isaïes 40,26-29 Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. […] ⤳
• Salms 145,3 El Senyor és gran i digne de tota lloança. La seva grandesa no té límits. ⤳
• Job 11,7-9 ¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu? ¿Has descobert la perfecció del Totpoderós? […] ⤳
• Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
• Salms 139,6 El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. ⤳
• Job 4,12 Ha entrat dins meu un oracle, la meva orella n’ha copsat la remor ⤳
• 1 Corintis 13,9-12Job 36,29Job 40,9Salms 29,31 Samuel 2,10