Gènesi 8

154 referències creuades · llegeix el capítol →

Fi del diluvi

Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar.

Gènesi 30,22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. ⤳
Gènesi 19,29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe. ⤳
Salms 136,23 Es recordà de nosaltres quan ens humiliaven. Perdura eternament el seu amor. ⤳
Èxode 2,24 que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. ⤳
1 Samuel 1,19 L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. ⤳
Salms 106,4 Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. ⤳
Amós 8,7 Èxode 14,21 Salms 132,1 Nehemies 13,31 Nehemies 13,14 Habacuc 3,2 Nehemies 13,22 Salms 137,7 Nehemies 13,29 Job 14,13 Romans 8,20-22 Jonàs 4,11 Nombres 22,32 Salms 104,7-9 Proverbis 25,23 Apocalipsi 18,5 Apocalipsi 16,19 Salms 36,6

Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure.

Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. ⤳
Mateu 8,26-27 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. […] ⤳
Proverbis 8,28 quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; ⤳
Job 38,37 ¿Qui és l’entès que compta els núvols i aboca els odres del cel ⤳
Jonàs 2,3 —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. ⤳
Job 37,11-13 Déu carrega els núvols d’humitat i el seu llamp els escampa. […] ⤳
Mateu 8,9

Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat.

Gènesi 7,24 La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies. ⤳
Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. ⤳

El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat.

Jeremies 51,27 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn, mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades. ⤳
2 Reis 19,37 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell. ⤳
Isaïes 37,38 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d’ell. ⤳
Gènesi 7,17-19 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l’arca, i l’arca flotava per damunt de la terra. […] ⤳

Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.

Sense referències creuades.

Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca

Gènesi 6,16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. ⤳
Daniel 6,10 El rei Darius va signar aquella prohibició. ⤳

i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra.

Job 38,41 ¿Qui prepara un mos al corb quan criden a Déu les seves cries vagant d’ací d’allà sense menjar? ⤳
Salms 147,9 Dona l’aliment al bestiar i a les cries dels corbs que l’hi reclamen. ⤳
1 Reis 17,4 Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t’alimentin. ⤳
1 Reis 17,6 Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent. ⤳
Levític 11,15 totes les espècies de corbs; ⤳

Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot,

Càntic 2,14 Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica. ⤳
Gènesi 8,10-12 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. […] ⤳
Mateu 10,16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. ⤳
Càntic 2,11-12 Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. […] ⤳
Càntic 1,15 Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms. ⤳

però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca.

Mateu 11,28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. ⤳
Salms 116,7 Recobra la serenor, ànima meva, mira el bé que t’ha fet el Senyor. ⤳
Joan 16,33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món. ⤳
Deuteronomi 28,65 Enmig d’aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t’hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l’esperit acovardit: ⤳
Isaïes 60,8 Qui són aquests que volen com núvols, com coloms cap al seu colomar? ⤳
Ezequiel 7,16 Si queden supervivents, aniran per les muntanyes; tots gemegaran com els coloms de les valls, cada un per la seva pròpia culpa. ⤳

Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom.

Gènesi 7,4 D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear. ⤳
Gènesi 7,10 I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra. ⤳
Isaïes 26,8 Seguir el camí de les teves decisions ens dona esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. ⤳
Salms 40,1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. ⤳
Gènesi 8,12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar. ⤳
Isaïes 8,17 Confiaré en el Senyor, que amaga la mirada al casal de Jacob, i esperaré en ell. ⤳
Romans 8,25

Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat.

Nehemies 8,15 i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.» ⤳
Zacaries 4,12-14 Li vaig preguntar també: —Què signifiquen les dues branques d’olivera que hi ha al costat de les dues canelles d’or que deixen rajar l’oli daurat? […] ⤳
Romans 10,15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l’Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! ⤳

Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.

Gènesi 8,10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. ⤳
Isaïes 26,8 Seguir el camí de les teves decisions ens dona esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. ⤳
Isaïes 30,18 Però el Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres; s’alçarà i es mostrarà misericordiós, ja que ell és el Déu just. Feliços els qui esperen en ell. ⤳
Isaïes 25,9 Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.» ⤳
Gènesi 2,2-3 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. […] ⤳
Jaume 5,7-8 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. […] ⤳
Salms 130,5-6 Salms 27,14 Isaïes 8,17 Habacuc 2,3

L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta.

Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. ⤳

El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.

Gènesi 7,13-14 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, […] ⤳
Gènesi 7,11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon. ⤳

Noè surt de l’arca

Llavors Déu digué a Noè:

Sense referències creuades.

—Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores.

Gènesi 7,13 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, ⤳
Salms 121,8 El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles. ⤳
Zacaries 9,11 El Senyor declara: «Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres, jo alliberaré els qui esteu empresonats al fons d’un pou eixut. ⤳
Fets 16,37-39 Però Pau s’adreçà als oficials dient-los: —A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat! […] ⤳
Gènesi 7,7 Noè entrà a l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. ⤳
Gènesi 7,1 El Senyor va dir a Noè: —Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. ⤳
Josuè 3,17 Daniel 9,25-26 Salms 91,11 Josuè 4,16-18 Josuè 4,10 Fets 16,27-28

Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.

Gènesi 1,22 Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. ⤳
Jeremies 31,27-28 Venen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d’Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d’homes i de bestiar. […] ⤳
Gènesi 9,1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. ⤳
Salms 107,38 Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir, i no permet que els minvi el bestiar. ⤳
Gènesi 1,28 Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. ⤳
Gènesi 7,14-15 i cada una de les espècies d’animals domèstics i feréstecs, les bestioles que s’arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. […] ⤳
Salms 144,13-14 Gènesi 9,7

Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores.

Salms 121,8 El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles. ⤳

Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.

Sense referències creuades.

Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.

Hebreus 13,15-16 Per Jesucrist, oferim contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom. […] ⤳
Romans 12,1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. ⤳
Gènesi 22,9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. ⤳
Gènesi 12,7-8 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. […] ⤳
Levític 11,1-47 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: […] ⤳
1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. ⤳
Gènesi 13,4 Èxode 24,4-8 Èxode 10,25 Gènesi 35,1 1 Pere 2,5 Hebreus 13,10 Gènesi 26,25 Gènesi 35,7 Gènesi 7,2 Levític 1,1-17 Èxode 20,24-25 Gènesi 33,20 Gènesi 4,4 Gènesi 13,18 Gènesi 22,2

El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.

2 Corintis 2,15 Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: ⤳
Efesis 5,2 viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. ⤳
Gènesi 6,5 Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, ⤳
Jeremies 17,9 No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei. Qui és capaç de conèixer-lo? ⤳
Isaïes 54,9-10 »Faré com en els dies de Noè, quan vaig jurar que el diluvi no inundaria més la terra. Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. […] ⤳
Romans 3,23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. ⤳
Levític 1,9 Levític 1,13 Ezequiel 20,41 Gènesi 3,17 Filipencs 4,18 Cohèlet 7,20 Mateu 15,19 2 Pere 3,6-7 Salms 58,3 Joan 3,6 Jaume 1,14-15 Gènesi 9,11-15 Romans 8,7-8 Job 14,4 Gènesi 6,17 Salms 51,5 Proverbis 20,9 Romans 1,21 Amós 5,21-22

»Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»

Jaume 5,7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. ⤳
Salms 74,16-17 Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol. […] ⤳
Jeremies 5,24 No pensen dintre d’ells: “Venerem el Senyor, el nostre Déu, que, quan n’és el temps, dona les pluges de tardor i de primavera, i que té un moment assignat per a la sega.” ⤳
Jeremies 31,35 »Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”: ⤳
Càntic 2,11-12 Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. […] ⤳
Jeremies 33,20-26 —Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just, […] ⤳
Èxode 34,21 Isaïes 54,8-9 Gènesi 45,6