Job 38

• Job 40,6 Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir: ⤳
• Job 37,1-2 Per tot això el meu cor batega com si s’escapés del pit. […] ⤳
• Èxode 19,16-19 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. […] ⤳
• 2 Reis 2,11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. ⤳
• 1 Reis 19,11 El Senyor li digué: —Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. ⤳
• Job 37,9 L’huracà arriba del seu amagatall i el fred entra des del nord. ⤳
• 2 Reis 2,1Ezequiel 1,4Nahum 1,3Deuteronomi 4,11-12Job 37,14Deuteronomi 5,22-24

• Job 42,3 Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre. ⤳
• Job 35,16 sàpigues que no l’encertes, parles però no saps què dius. ⤳
• 1 Timoteu 1,7 Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa. ⤳
• Job 34,35 «Job no sap el que es diu, parla sense solta ni volta. ⤳
• Job 24,25 Sapigueu que això és així! Qui em contradirà? Qui podrà anul·lar els meus arguments? ⤳
• Job 12,3 Però jo també tinc seny, com vosaltres; no em considero pas més ximple. ¿Qui no coneix arguments com els vostres? ⤳
• Job 23,4-5Job 27,11Job 26,3

• Job 40,7 Vinga! Prepara’t com un home, que jo et preguntaré i tu m’instruiràs! ⤳
• Èxode 12,11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor. ⤳
• Jeremies 1,17 »Tu cenyeix-te i planta’ls cara; digues-los el que jo et manaré. No tremolis davant d’ells: si no, seré jo qui et farà tremolar. ⤳
• 1 Pere 1,13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. ⤳
• 1 Reis 18,46 La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel. ⤳
• Job 13,15 Sé que em pot matar, però no espero més. Vull defensar-me a la seva presència. ⤳
• Job 31,35-37Job 13,22Job 23,3-7

• Salms 104,5 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. ⤳
• Hebreus 1,10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; ⤳
• Proverbis 30,4 Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber! ⤳
• Hebreus 1,2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. ⤳
• Salms 102,25 Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle. ⤳
• Gènesi 1,1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. ⤳
• Proverbis 8,22Proverbis 8,29-30

• Isaïes 40,12 Qui ha mesurat les aigües amb la mà? Qui ha amidat el cel amb el palmell? Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra? Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons? ⤳
• Zacaries 2,1-2 En una altra visió vaig veure quatre banyes. […] ⤳
• Job 11,9 si és més llarga que la terra i més ampla que la mar? ⤳
• Job 28,25 Quan fixava el pes del vent i mesurava el volum de l’aigua, ⤳
• Salms 19,4 Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, ⤳
• 2 Corintis 10,16 de manera que podrem anunciar l’evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar, però, en el terreny d’altri ni gloriar-nos del que altres han preparat. ⤳
• Isaïes 40,22Isaïes 34,11Salms 78,55Proverbis 8,27Proverbis 8,29

• Job 26,7 Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res. ⤳
• Salms 104,5 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. ⤳
• Salms 93,1 El Senyor és rei, va vestit de majestat; el Senyor va vestit i cenyit de poder. El món es manté ferm, incommovible; ⤳
• Salms 118,22 La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. ⤳
• Isaïes 28,16 Escolteu, doncs, què diu el Senyor Déu: “Poso a Sió una pedra, una pedra de toc, una pedra angular, preciosa, ben assentada perquè serveixi de fonament: el qui cregui no s’esfondrarà. ⤳
• 2 Pere 3,5 Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, ⤳
• Zacaries 12,1Salms 24,2Salms 144,12Efesis 2,20-21Èxode 26,18-251 Samuel 2,8

• Apocalipsi 5,11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, ⤳
• Job 1,6 Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. ⤳
• Esdres 3,11-12 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. […] ⤳
• Apocalipsi 22,16 »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo soc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.» ⤳
• Apocalipsi 2,28 Aquest és el poder que he rebut del meu Pare. Li donaré també l’estel del matí. ⤳
• Salms 104,4 Tens els vents per missatgers, el foc i les flames et serveixen. ⤳
• Job 2,1Zacaries 4,7

• Gènesi 1,9 Déu digué: —Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. ⤳
• Proverbis 8,29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. ⤳
• Jeremies 5,22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà. ⤳
• Salms 104,8-9 pujaren les muntanyes, baixaren per les valls, fins al lloc que els havies assignat; […] ⤳
• Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳
• Job 38,10 Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, ⤳

• Gènesi 1,2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. ⤳

• Salms 104,9 els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra. ⤳
• Jeremies 5,22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà. ⤳
• Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳
• Job 26,10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres. ⤳
• Gènesi 9,15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. ⤳
• Gènesi 1,9-10 Déu digué: —Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. […] ⤳

• Salms 89,9 Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat. ⤳
• Proverbis 8,29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. ⤳
• Salms 65,6-7 Amb prodigis de bondat ens respons, Déu, salvador nostre; ets l’esperança de tota la terra i dels mars més llunyans. […] ⤳
• Marc 4,39-41 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. […] ⤳
• Lluc 8,32-33 Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté. […] ⤳
• Job 2,6 Llavors el Senyor digué a l’Acusador: —El poso a les teves mans, però respecta-li la vida. ⤳
• Isaïes 27,8Salms 93,3-4Salms 76,10Job 1,22Apocalipsi 20,2-3Apocalipsi 20,7-8

• Salms 74,16 Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol. ⤳
• Salms 148,3-5 Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; […] ⤳
• Job 8,9 que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència; el nostre temps a la terra és tot just com una ombra. ⤳
• Gènesi 1,5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. ⤳
• 2 Pere 1,19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors. ⤳
• Lluc 1,78 Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol naixent que ve del cel, ⤳
• Salms 136,7-8Job 38,21Job 15,7Job 38,4

• Job 37,3 el descarrega sota el cel i etziba el seu llampec d’un cap a l’altre de la terra. ⤳
• Salms 104,35 Que desapareguin de la terra els pecadors, i no hi quedi rastre dels injustos. Beneeix el Senyor, ànima meva. Al·leluia! ⤳
• Èxode 14,27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. ⤳
• Salms 19,4-6 Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, […] ⤳
• Salms 104,21-22 els lleons rugeixen buscant la seva presa, reclamant a Déu el seu menjar. […] ⤳
• Salms 139,9-12 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? […] ⤳
• Job 24,13-17

• Salms 104,6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. ⤳
• Salms 104,2 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela, ⤳

• Salms 10,15 Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent, demana-li comptes de la seva impietat, i no en quedarà ni rastre. ⤳
• Salms 37,17 perquè els braços dels malvats es trencaran, però als justos, el Senyor els sosté. ⤳
• Job 18,5 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar, ⤳
• Proverbis 4,19 però el camí dels malvats és negra nit, no veuen on ensopeguen. ⤳
• Ezequiel 30,22 Doncs bé, això fa saber el Senyor Déu: Vinc contra el faraó, rei d’Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l’espasa de la mà. ⤳
• Job 5,14 de dia ensopeguen enmig de la fosca, van a les palpentes en ple sol, com si fos nit. ⤳
• Job 18,18Èxode 10,21-23Jeremies 13,16Isaïes 8,21-222 Reis 6,18Fets 13,10-11

• Proverbis 8,24 Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. ⤳
• Job 26,5-6 Sota la mar i els qui l’habiten tremolen de por els qui són ombres. […] ⤳
• Salms 77,19 Rodolava el retruny del teu tro, els llamps il·luminaven l’univers, la terra tremolava i trontollava. ⤳
• Jeremies 51,36 El Senyor respon: «Jo pledejaré a favor teu i et faré justícia; eixugaré el seu riu i estroncaré les seves fonts. ⤳

• Salms 9,13 ell recorda els crims de sang, no oblida mai el clam de l’indefens. ⤳
• Salms 107,18 qualsevol menjar els repugnava, ja arribaven a les portes de la mort. ⤳
• Job 3,5 Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espès el cobreixi, que el sol, apagant-se, l’espanti! ⤳
• Salms 107,14 trencà les seves cadenes i els feu sortir de la fosca, de les ombres de la mort. ⤳
• Salms 107,10 D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort, presoners de la dissort i les cadenes: ⤳
• Salms 23,4 Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Perquè tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. ⤳
• Job 12,22Amós 5,8Mateu 4,16Salms 116,3

• Jeremies 31,37 Això diu el Senyor: Si algú arribés a amidar l’alçada del cel i pogués escorcollar els fonaments pregons de la terra, tan sols aleshores jo seria capaç de rebutjar tot el llinatge d’Israel, per tot el que ha fet. Ho dic jo, el Senyor.” ⤳
• Salms 89,11-12 Esbocinares el cadàver de Rahab, el teu braç potent va dispersar els enemics. […] ⤳
• Apocalipsi 20,9 Pujaran, doncs, per tota l’extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà, ⤳
• Isaïes 40,28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. ⤳
• Job 28,24 Ell contempla el món d’un cap a l’altre i veu tot el que hi ha sota el cel. ⤳
• Salms 74,17 Vas marcar els límits de la terra; l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los. ⤳

• Ezequiel 32,8 Per tu enfosquiré tots els astres que brillen al cel i cobriré de tenebres el teu país. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⤳
• Salms 104,20 Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva; ⤳
• Amós 4,13 Ell ha fet les muntanyes i ha creat el vent, explica als homes quins són els seus designis, fa sortir l’albada de dins les tenebres, camina sobre les altures del món: «Senyor, Déu de l’univers» és el seu nom. ⤳
• Job 38,12-13 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora […] ⤳
• Deuteronomi 4,19 Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. ⤳
• Gènesi 1,14-18 Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, […] ⤳
• Isaïes 45,7Gènesi 1,3-4Salms 18,11Mateu 27,45Salms 105,28Joan 8,12Jeremies 13,16Joan 1,9

• Gènesi 10,19 i el seu territori es va estendre des de Sidó fins a Guerar i Gaza, i encara en direcció a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm fins a Leixa. ⤳
• Gènesi 23,17 Així el camp d’Efron a Macpelà, davant de Mambré, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el perímetre de la finca ⤳
• Job 26,10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres. ⤳

• Job 15,7 ¿Et van infantar el primer? ¿Vas néixer abans que les muntanyes? ⤳
• Job 38,4 On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho, tu que ho saps tot! ⤳
• Job 38,12 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora ⤳

• Job 37,6 Diu a la neu que davalli a la terra, i al xàfec, que sigui impetuós. ⤳
• Salms 135,7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
• Job 6,16 El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt, la neu les engrosseix fins que sobreïxen. ⤳
• Salms 33,7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. ⤳

• Josuè 10,11 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel. ⤳
• Isaïes 30,30 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. ⤳
• Èxode 9,18 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. ⤳
• Apocalipsi 16,21 i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible. ⤳
• Ezequiel 13,11-13 Digues, doncs, als qui l’arrebossen que la paret caurà; perquè vindran una pluja torrencial i una pedregada, es girarà un vent de tempesta, […] ⤳
• Job 36,13 Aquesta gent de mala fe s’encenen, no supliquen quan Déu els afligeix. ⤳
• Èxode 9,24Mateu 7,27Job 36,31

• Job 38,12-13 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora […] ⤳
• Jonàs 4,8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» ⤳
• Mateu 24,27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. ⤳

• Job 28,26 quan marcava els cicles de les pluges i el camí de les tempestes, ⤳
• Salms 29,3-10 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, ve el Senyor sobre les aigües de l’espai. […] ⤳
• Job 36,27-28 Ell atrau les gotes d’aigua i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja, […] ⤳
• Job 37,3-6 el descarrega sota el cel i etziba el seu llampec d’un cap a l’altre de la terra. […] ⤳

• Jeremies 14,22 Per ventura els ídols estúpids dels pagans poden fer caure la pluja? ¿És el cel qui dona els ruixats? ¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? Nosaltres esperem en tu, perquè tot això ets tu qui ho fa. ⤳
• Salms 107,35 Converteix el desert en estanys, la terra eixuta en fonts d’aigua viva; ⤳
• Hebreus 6,7-8 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dona plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; […] ⤳
• Salms 104,10-14 De les fonts en fas brollar torrents que s’escolen entre les muntanyes. […] ⤳
• Isaïes 43,19-20 Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. […] ⤳
• Isaïes 35,1-2 Que s’alegrin el desert i la terra eixuta, que l’estepa exulti i floreixi! […] ⤳
• Salms 147,8-9Job 36,27Isaïes 41,18-19

• Salms 107,35 Converteix el desert en estanys, la terra eixuta en fonts d’aigua viva; ⤳
• Salms 104,14 fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra ⤳

• Jeremies 14,22 Per ventura els ídols estúpids dels pagans poden fer caure la pluja? ¿És el cel qui dona els ruixats? ¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? Nosaltres esperem en tu, perquè tot això ets tu qui ho fa. ⤳
• Salms 147,8 Ell cobreix el cel de nuvolades, assegura les pluges a la terra, fa néixer l’herba a les muntanyes. ⤳
• Jeremies 10,13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. ⤳
• Proverbis 3,20 amb la seva ciència fa brollar les fonts de les aigües, i dels núvols s’escola la pluja. ⤳
• Job 38,8 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? ⤳
• Job 5,9-10 Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar. […] ⤳
• Mateu 5,451 Samuel 12,17-18Gènesi 27,28Job 29,19Amós 4,7Salms 65,9-10Deuteronomi 33,13Jeremies 5,242 Samuel 1,21Deuteronomi 33,28Gènesi 27,391 Reis 17,1Joel 2,23Osees 14,5

• Salms 147,16-17 Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la gebrada. […] ⤳
• Job 37,10 El buf de Déu forma el gel i en tota l’amplària es glacen les aigües. ⤳
• Job 6,16 El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt, la neu les engrosseix fins que sobreïxen. ⤳
• Job 38,8 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? ⤳

• Job 37,10 El buf de Déu forma el gel i en tota l’amplària es glacen les aigües. ⤳

• Amós 5,8 Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor». ⤳
• Job 9,9 Ha fet l’Ossa i Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud. ⤳

• Job 38,31 ¿Pots lligar les Plèiades amb cordes i desfer el Cinyell d’Orió, ⤳
• 2 Reis 23,5 Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judà havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judà i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l’estol dels astres. ⤳
• Job 9,9 Ha fet l’Ossa i Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud. ⤳

• Jeremies 31,35-36 »Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”: […] ⤳
• Gènesi 8,22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.» ⤳
• Job 38,12-13 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora […] ⤳
• Salms 148,6 Els fa durar per sempre, eternament, els imposà lleis que no traspassaran. ⤳
• Gènesi 1,16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. ⤳
• Jeremies 33,25 »Això diu el Senyor: Si és cert que jo he fet un pacte amb el dia i la nit i he fixat les lleis del cel i de la terra, ⤳
• Salms 119,90-91

• Job 22,11 Tot és tenebra, no pots veure res, t’inunda un aiguat terrible. ⤳
• Zacaries 10,1 Demaneu al Senyor les pluges de primavera. Ell, que llança llampecs i congria tempestes, fa créixer per als homes l’herba del camp. ⤳
• 1 Samuel 12,18 Samuel va invocar el Senyor, i aquell mateix dia el Senyor va fer tronar i ploure. Tot el poble va sentir un gran temor del Senyor i de Samuel, ⤳
• Job 36,27-28 Ell atrau les gotes d’aigua i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja, […] ⤳
• Amós 5,8 Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor». ⤳
• Jaume 5,18 I quan després tornà a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va produir el seu fruit. ⤳

• Job 36,32 Amb les mans branda el llampec i l’envia contra el blanc. ⤳
• Job 37,3 el descarrega sota el cel i etziba el seu llampec d’un cap a l’altre de la terra. ⤳
• Isaïes 65,1 «Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!” ⤳
• Nombres 16,35 D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens. ⤳
• Isaïes 6,8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: —Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: —Aquí em tens. Envia-m’hi. ⤳
• 2 Reis 1,14 Ja ha baixat foc del cel que ha consumit els altres dos oficials amb els seus homes, però ara respecta la meva vida! ⤳
• Levític 10,2Nombres 11,11 Samuel 22,122 Reis 1,10Apocalipsi 11,5-6Èxode 9,23-25Èxode 9,29

• Job 32,8 Però el que fa intel·ligent l’home és l’alè, el buf del Totpoderós. ⤳
• Salms 51,6 Contra tu, contra tu sol he pecat; el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet. Per això ets just quan dones la sentència, irreprensible en el teu veredicte. ⤳
• Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil. ⤳
• Proverbis 2,6 perquè només el Senyor dona saviesa, d’ell brollen seny i enteniment. ⤳
• Jaume 1,5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. ⤳
• Job 9,4 Déu és savi i poderós. ¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau? ⤳
• Èxode 31,3Jaume 1,17Isaïes 28,26Èxode 36,1-2

• Salms 147,4 Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom. ⤳
• Gènesi 8,1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. ⤳
• Gènesi 15,5 Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència. ⤳
• Gènesi 9,15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. ⤳

Sense referències creuades.

• Salms 104,21 els lleons rugeixen buscant la seva presa, reclamant a Déu el seu menjar. ⤳
• Salms 34,10 Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res. ⤳
• Salms 145,15-16 Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dones l’aliment. […] ⤳
• Job 4,10-11 rugien tan fort com els lleons, però Déu els trenca les dents; […] ⤳

• Job 37,8 L’animal entra al cau i s’aclofa en el seu jaç. ⤳
• Nombres 23,24 Aquest poble s’ha aixecat com una fera, s’ha plantat com un lleó. No s’ajaurà fins que devori la presa i begui la sang de les víctimes.» ⤳
• Gènesi 49,9 Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que tornes de la caça. Com un lleó t’ajeus i t’estires. Ets una lleona. Qui et farà aixecar? ⤳
• Nombres 24,9 S’ajup, s’ajeu com un lleó, com una fera. I qui el farà aixecar? El qui et beneeixi, Israel, serà beneït, serà maleït el qui et maleeixi.» ⤳

• Lluc 12,24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ⤳
• Mateu 6,26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ⤳
• Salms 147,9 Dona l’aliment al bestiar i a les cries dels corbs que l’hi reclamen. ⤳
• Salms 104,27-28 Tots esperen de la teva mà que els donis l’aliment al seu temps: […] ⤳