Salms

Salms 105

364 referències creuades · llegeix el capítol →

(104)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes.

Isaïes 12,4 I aquell dia direu: “Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes; recordeu que el seu nom és excels. ⤳
Salms 145,11-12 Que proclamin la glòria del teu regne i parlin de les teves proeses. […] ⤳
Romans 10,13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran . ⤳
Salms 106,1 Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ⤳
1 Cròniques 16,34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ⤳
Salms 145,4-6 Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses. […] ⤳
Salms 96,3 Daniel 4,1-3 1 Cròniques 29,13 Salms 136,1-3 Fets 9,14 Salms 99,6 Daniel 3,29 Joel 2,32 1 Cròniques 29,20 Isaïes 51,10 1 Cròniques 25,3 Daniel 6,26-27 1 Corintis 1,2 Nombres 23,23 1 Cròniques 16,7-22 Salms 89,1

Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles.

Salms 119,27 Fes-me entendre el camí dels preceptes i meditaré les teves meravelles. ⤳
Isaïes 12,5-6 Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que ho publiquin per tota la terra. […] ⤳
Salms 77,12 Recordo de nou les gestes del Senyor, tinc presents els prodigis d’altre temps. ⤳
Salms 98,5 Canteu al Senyor al so de les cítares, amb les cítares i amb so melodiós. ⤳
Salms 98,1 Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria. ⤳
Efesis 5,19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. ⤳
Salms 78,4-6 Deuteronomi 6,6-9 Apocalipsi 15,3-4 Salms 96,1-2 Lluc 24,14-53 Jutges 5,3 Èxode 13,8-9 Salms 47,6-7 Isaïes 42,10-12 Èxode 13,14

Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.

Lamentacions 3,25 El Senyor és bo per al qui en ell espera, per als qui el cerquen de cor. ⤳
Gàlates 6,14 Quant a mi, Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. ⤳
1 Corintis 1,29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. ⤳
Proverbis 8,17 Jo estimo els qui m’estimen; els qui per mi es deleixen, em troben. ⤳
1 Corintis 1,31 perquè, tal com diu l’Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor . ⤳
Isaïes 45,25 i tota la descendència d’Israel se sent triomfant i gloriosa gràcies al Senyor.» ⤳
Salms 34,2 Jeremies 9,23-24 Lluc 11,9-10 Isaïes 55,6-7 Isaïes 45,19 Salms 9,10

Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada.

Salms 27,8 Tu em parles dintre el cor i em dius: «Busqueu la meva mirada!» Buscar-la és el que vull, Senyor. ⤳
Sofonies 2,2-3 abans no es compleixi el decret, abans no passi el dia i us escampin com la palla, abans no caigui damunt vostre l’enuig ardent del Senyor, abans no caigui damunt vostre el dia de la seva indignació. […] ⤳
Amós 5,4-6 Això diu el Senyor a Israel: «Cerqueu-me, si voleu viure, […] ⤳
2 Cròniques 6,41 »I ara, Senyor-Déu, ves a ocupar el lloc on has de residir, tu i l’arca del teu poder; que els teus sacerdots es vesteixin de festa i els teus fidels gaudeixin de felicitat. ⤳
Salms 132,8 Alça’t, Senyor, i vine a l’indret del teu repòs, tu i l’arca del teu poder. ⤳
Salms 78,61 i deixà captiva en mans dels opressors la seva arca potent i gloriosa. ⤳

Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions,

Salms 77,11 I exclamo: «És per això que sofreixo: la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.» ⤳
Salms 119,13 Els meus llavis compten d’una a una totes les teves decisions. ⤳
Lluc 22,19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: —Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. ⤳
Deuteronomi 32,7 Recorda’t dels temps antics, ves pensant en cada generació; pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà, fes-t’ho contar pels ancians. ⤳
Isaïes 43,18-19 «No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. […] ⤳
Apocalipsi 16,7 També vaig sentir que l’altar deia: —Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, les teves sentències són justes i veritables. ⤳
Deuteronomi 8,2 Salms 40,5 Deuteronomi 7,18-19 Salms 103,2 1 Corintis 11,24-26 Apocalipsi 19,2

vosaltres, nissaga d’Abraham, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits.

Isaïes 44,1-2 «Però ara escolta, Jacob, servent meu, poble d’Israel, que jo m’he escollit. […] ⤳
Joan 15,16 No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ⤳
1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. ⤳
Isaïes 41,8 «Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, ⤳
Salms 135,4 El Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, per heretat preferida. ⤳
Èxode 3,6 I va afegir: —Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. ⤳
Isaïes 41,14 Deuteronomi 7,6-8 Salms 106,5 Salms 105,42 Romans 9,4-29

Ell, el Senyor, és el nostre Déu; fa complir les seves decisions per tota la terra.

Isaïes 26,9 De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos. ⤳
Deuteronomi 26,17-18 Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu. […] ⤳
Èxode 20,2 —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. ⤳
Salms 95,7 Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. Tant de bo que avui escolteu la seva veu: ⤳
Apocalipsi 15,4 Senyor, qui no et venerarà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè tu ets l’únic sant, i ara que has revelat les teves justes decisions, totes les nacions vindran a adorar-te. ⤳
Salms 48,10-11 Déu nostre, revivim el teu amor enmig del temple. […] ⤳
Salms 100,3 Gènesi 17,7 Josuè 24,15-24 Deuteronomi 29,10-15

Recorda per sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions,

Deuteronomi 7,9 »Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seva aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l’estimen i guarden els seus preceptes. ⤳
Salms 111,5 va donar un aliment als qui el veneren. ⤳
Lluc 1,72-74 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa […] ⤳
Salms 106,45 Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava, ⤳
1 Cròniques 16,15 Recordeu sempre la seva aliança, la promesa feta per a mil generacions, ⤳
Salms 105,42 Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; ⤳
Daniel 9,4 Nehemies 1,5 Salms 111,9

l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac

Gènesi 17,2 Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. ⤳
Gènesi 26,3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. ⤳
Gènesi 22,16-18 —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix […] ⤳
Hebreus 6,17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. ⤳
Gàlates 3,17 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. ⤳
Fets 7,8 Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques. ⤳
Nehemies 9,8 Gènesi 12,7 Gènesi 28,13 Gènesi 35,11

i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua:

2 Samuel 23,5 »Així serà la meva dinastia davant de Déu. Ell m’ha concedit una aliança eterna, en tot ordenada i segura. Les meves victòries, els meus anhels, ¿no és ell qui els duu a terme? ⤳
Gènesi 17,7-8 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. […] ⤳
Gènesi 28,13-15 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. […] ⤳
Hebreus 13,20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d’una aliança eterna, ⤳

«Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.»

Gènesi 15,18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: ⤳
Gènesi 13,15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. ⤳
Salms 78,55 Davant d’ells expulsà els pobles nadius, els repartí per sorts l’heretat i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel. ⤳
Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⤳
Gènesi 26,3-4 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. […] ⤳
Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳

Llavors encara es podien comptar, eren pocs i forasters en el país,

Deuteronomi 7,7 »El Senyor s’ha enamorat de vosaltres i us ha escollit d’entre tots els pobles, no perquè fóssiu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més petit de tots, ⤳
Gènesi 34,30 Jacob va dir a Simeó i a Leví: —M’heu portat la desgràcia fent-me odiós als altres habitants del país, els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs i, si ells es reuneixen contra mi i em vencen, seré exterminat amb la meva família. ⤳
Hebreus 11,9 Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. ⤳
Gènesi 23,4 —Jo soc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta. ⤳
Deuteronomi 26,5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això: »“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa. ⤳
Hebreus 11,12 Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar . ⤳
Ezequiel 33,24-33 Isaïes 51,2 Gènesi 17,8 Fets 7,5

anaven de poble en poble, de reialme en reialme.

Sense referències creuades.

Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva:

Gènesi 35,5 Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob. ⤳
Èxode 7,16-17 Digues al faraó: “El Senyor, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar. […] ⤳
Gènesi 20,1-7 Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. […] ⤳
Gènesi 12,14-17 Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. […] ⤳
Gènesi 31,24-29 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.» […] ⤳
Gènesi 26,14-33 Els filisteus, que l’envejaven, […] ⤳

«No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.»

Zacaries 2,8 El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran! ⤳
Gènesi 26,11 Abimèlec va donar aquesta ordre a tot el poble: —Qui toqui aquest home o la seva dona serà condemnat a mort. ⤳
Gènesi 20,7 Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu. ⤳
1 Joan 2,27 Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell. ⤳
Gènesi 49,8-33 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […] ⤳
Gènesi 48,19-20 Però el seu pare s’hi va negar: —Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera. […] ⤳

Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia.

Ezequiel 4,16 I va afegir: —Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada, ⤳
Isaïes 3,1 El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, ⤳
Gènesi 41,54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. ⤳
Levític 26,26 quan us privaré de pa, deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan. ⤳
Fets 7,11 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. ⤳
Gènesi 47,13 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. ⤳
2 Reis 8,1 Salms 104,15 Ageu 1,10-11 Gènesi 41,25-32 Amós 3,6 Gènesi 47,19 Ageu 2,17 Mateu 8,8-9 Gènesi 42,5-6 Apocalipsi 6,8 Amós 7,1-4

Havia enviat un home davant d’ells, Josep, venut com un esclau;

Fets 7,9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat ⤳
Gènesi 37,36 Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. ⤳
Gènesi 45,4-5 Llavors Josep digué als seus germans: —Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: —Jo soc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. […] ⤳
Gènesi 50,20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. ⤳
Gènesi 37,27-28 Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang. Els seus germans se’l van escoltar. […] ⤳
Gènesi 39,1 Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. ⤳
Gènesi 45,7-8

li fermaren els peus amb un cep i el coll amb una argolla,

Fets 16,24 L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. ⤳
Gènesi 40,15 Em van raptar del país dels hebreus, i no he fet res que mereixi la presó. ⤳
Gènesi 39,20 Josep, doncs, s’estava a la presó, ⤳
Salms 107,10 D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort, presoners de la dissort i les cadenes: ⤳

fins que es complí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità.

Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial. ⤳
Proverbis 21,1 El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol. ⤳
Gènesi 40,20-21 Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. […] ⤳
Gènesi 41,25 Josep va dir al faraó: —Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. ⤳
Gènesi 41,11-16 Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. […] ⤳
Daniel 2,30 A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa. ⤳
Salms 44,4

El rei va enviar qui el deslligués, el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure;

Gènesi 41,14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. ⤳

i el nomenà senyor del seu palau i administrador de tots els seus béns,

Gènesi 41,40-44 Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu. […] ⤳
Gènesi 45,26 i li van anunciar: —Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte! Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia. ⤳
Gènesi 41,55 Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués. ⤳
Gènesi 45,8 No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte. ⤳

perquè instruís els nobles segons el seu voler i ensenyés la saviesa als ancians.

Gènesi 41,38 El faraó els va dir: —Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell? ⤳
Isaïes 19,11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? ⤳
Gènesi 41,44 El faraó digué encara a Josep: —Jo soc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment. ⤳
Gènesi 41,33 Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. ⤳

Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam.

Fets 7,11-15 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. […] ⤳
Fets 13,17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. ⤳
Salms 106,22 meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. ⤳
Salms 78,51 Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la fillada del poble de Cam. ⤳
Gènesi 45,9-11 Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. […] ⤳
Gènesi 46,2-7 Aquella nit, Déu va cridar Israel en una visió: —Jacob! Jacob! Ell va respondre: —Aquí em tens. […] ⤳
Gènesi 47,6-9 Salms 105,27 Gènesi 47,28 Gènesi 10,6 Josuè 24,4

El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics.

Fets 7,17 »Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte ⤳
Deuteronomi 26,5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això: »“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa. ⤳
Gènesi 46,3 Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. ⤳
Èxode 12,37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. ⤳
Èxode 1,7-9 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. […] ⤳
Hebreus 11,12 Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar . ⤳
Gènesi 13,16

Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents.

Fets 7,19 Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. ⤳
Gènesi 15,13 Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. ⤳
Èxode 9,16 Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. ⤳
Èxode 1,16 —Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-la viure. ⤳
Romans 9,17-19 D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. […] ⤳
Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu. ⤳
Èxode 4,21 Èxode 10,1 Èxode 1,8-14 Èxode 2,23

Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el seu elegit,

Èxode 3,10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. ⤳
Nombres 16,40 ⤳
Èxode 28,1-2 »D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots. […] ⤳
Èxode 7,1 El Senyor digué a Moisès: —Davant el faraó tindràs l’autoritat d’un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. ⤳
Èxode 29,5-46 Acabat pren les vestidures i revesteix Aaron amb la túnica, el mantellet, l’efod i la bossa pectoral, i cenyeix-lo amb el cinyell de l’efod. […] ⤳
Èxode 28,12 i posa-les damunt els dos tirants de l’efod, com a memorial de les dotze tribus d’Israel. Així, quan Aaron es presentarà davant el Senyor, portarà en els tirants els noms de les tribus perquè el Senyor tingui present el seu poble. ⤳
Èxode 28,29-38 Salms 77,20 Èxode 6,11 Fets 7,34-35 Èxode 4,12-14 Èxode 7,12 Levític 8,7-36 Èxode 6,26-27 Miquees 6,4 Nombres 16,5-11 Nombres 16,47-48 Nombres 17,5-8 1 Samuel 12,6 Josuè 24,5

que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam.

Salms 78,43-51 quan obrà grans senyals a Egipte, meravelles a la plana de Tanis: […] ⤳
Nehemies 9,10-11 Vas obrar senyals i prodigis contra el faraó, contra tota la seva cort i contra tot el seu poble, perquè sabies amb quina arrogància ells havien tractat els nostres pares. Així et vas guanyar una anomenada que encara avui perdura. […] ⤳
Isaïes 63,11-12 Llavors el poble es recordà dels primers temps de Moisès: «On és ara el qui els va treure del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar enmig d’ells el seu esperit sant? […] ⤳
Jeremies 32,20-21 Vas obrar senyals i prodigis al país d’Egipte, i fins al dia d’avui t’has guanyat una anomenada davant d’Israel i davant tota la humanitat. […] ⤳
Salms 105,23 Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. ⤳
Salms 106,22 meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. ⤳
Salms 105,28 Deuteronomi 4,34 Salms 135,8-9 Èxode 7,1-11

Envià tenebres i es va fer fosc, però ells es resistiren a les seves paraules.

Salms 99,7 els parlava en la columna de núvol. Ells guardaven l’aliança i els preceptes que els donava. ⤳
Joel 2,31 ⤳
Lluc 23,44-45 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: […] ⤳
2 Pere 2,17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. ⤳
2 Pere 2,4 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. ⤳
Ezequiel 2,4-8 Són gent de cara endurida i de cor empedreït. Jo t’hi envio per a dir-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.” […] ⤳
Èxode 10,21-23 Joel 2,2

Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos.

Èxode 7,20-21 Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d’ells va alçar el bastó, donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l’aigua del Nil es convertí en sang. […] ⤳
Apocalipsi 16,3 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. ⤳
Salms 78,44 va convertir en sang canals i recs, perquè els egipcis no poguessin beure; ⤳
Ezequiel 29,4-5 Doncs bé, jo et clavaré garfis a les maixelles, t’encastaré a les escates els peixos dels teus canals i te’n trauré fora amb tots els peixos que se t’hauran encastat. […] ⤳
Isaïes 50,2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten. ⤳

Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials.

Èxode 8,3-14 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte. […] ⤳
Apocalipsi 16,13-14 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta tres esperits impurs com granotes: […] ⤳
Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país; ⤳

Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori.

Èxode 8,21-24 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país. […] ⤳
Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país; ⤳
Èxode 8,16-18 El Senyor va dir a Moisès: —Demà lleva’t de bon matí, ves a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori. […] ⤳
Isaïes 7,18 Aquell dia, el Senyor farà un xiulet a les mosques dels canals del Nil i a les abelles del país d’Assíria. ⤳

En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país;

Salms 78,47-48 amb la pedregada els destrossà les vinyes, i amb la calamarsa, els sicòmors; […] ⤳
Èxode 9,18-28 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. […] ⤳
Apocalipsi 16,21 i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible. ⤳
Apocalipsi 11,19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada. ⤳
Apocalipsi 8,7 Va tocar el primer, i foren abocats a la terra una pedregada i un foc barrejats amb sang. La tercera part de la terra, la tercera part dels arbres i tota l’herba van quedar abrusats. ⤳

matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions.

Apocalipsi 9,4 però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu. ⤳
Salms 78,47 amb la pedregada els destrossà les vinyes, i amb la calamarsa, els sicòmors; ⤳

Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes,

Èxode 10,12-15 Llavors el Senyor va dir a Moisès: —Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada. […] ⤳
Joel 2,25 El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres. ⤳
Salms 78,46 abandonà les collites als insectes, el fruit del seu treball a les llagostes; ⤳
Joel 1,4-7 El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. […] ⤳
Apocalipsi 9,3-10 Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, […] ⤳

que es menjaren tot el verd del país i devoraren les collites dels camps.

Sense referències creuades.

Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada.

Gènesi 49,3 »Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, superior en dignitat, superior en poder, ⤳
Hebreus 11,28 Gràcies a la fe, va immolar l’anyell pasqual i feu l’aspersió amb la sang, perquè l’exterminador no toqués els primogènits d’Israel. ⤳
Salms 136,10 Colpí Egipte prenent-li els primogènits. Perdura eternament el seu amor. ⤳
Èxode 4,23 Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.” ⤳
Èxode 12,29-30 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. […] ⤳
Salms 135,8 Va colpir els primogènits dels egipcis, des dels homes fins a les bèsties. ⤳
Èxode 11,4-5 Salms 78,51 Èxode 12,12

Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí.

Èxode 12,35-36 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. […] ⤳
Èxode 3,22 Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d’or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis. ⤳
Fets 13,17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. ⤳
Gènesi 15,14 Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns. ⤳

Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país.

Èxode 12,33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» ⤳
Èxode 15,16 Han caigut damunt d’ells el pànic i el terror; la força del teu braç els ha deixat muts com la pedra, mentre el teu poble travessava, Senyor, mentre travessava el poble que t’has fet teu. ⤳
Josuè 2,9 i els digué: —Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. ⤳
Gènesi 35,5 Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob. ⤳
Èxode 10,7 Els cortesans del faraó li van dir: —Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït? ⤳

Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum.

Nehemies 9,12 »De dia vas guiar els nostres pares amb una columna de núvol, i de nit, amb una columna de foc que els il·luminava el camí per on havien de passar. ⤳
Salms 78,14 els guiava de dia amb un núvol, de nit amb la resplendor del foc. ⤳
Isaïes 4,5 Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s’hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser. ⤳
Èxode 13,21-22 El Senyor caminava al davant d’ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. […] ⤳
Nehemies 9,19 »Però tu, per la teva gran misericòrdia, no els vas abandonar en el desert: la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí no es va allunyar d’ells, ni tampoc la columna de foc que, durant la nit, il·luminava el camí per on havien de passar. ⤳
Èxode 14,24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: ⤳
Nombres 9,15-22 1 Corintis 10,1-2

Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel.

Salms 78,18 en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradés. ⤳
Nehemies 9,20 Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin capaços d’entendre; no els mancava l’aliment del mannà, i els donaves aigua per calmar la seva set. ⤳
Josuè 5,12 Des d’aquell matí va deixar de caure el mannà. Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan. ⤳
Deuteronomi 8,3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. ⤳
Salms 78,23-28 Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel, […] ⤳
Joan 6,31-33 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. […] ⤳
Joan 6,48-58 Nombres 11,31-33 Èxode 16,12-35 Nombres 11,4-9

Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert.

Nombres 20,11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. ⤳
1 Corintis 10,4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist. ⤳
Èxode 17,6 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure. Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel, ⤳
Salms 114,8 que converteix la roca en estanys, la pedra dura en fonts d’aigua viva. ⤳
Isaïes 48,21 No han patit set quan els conduïa per terres àrides; per a ells ha fet néixer l’aigua de la roca: tot just l’ha esberlada, l’aigua s’ha escolat. ⤳
Salms 78,15-16 Esberlà roques al desert, com per donar-los les aigües profundes; […] ⤳
Salms 78,20 Nehemies 9,15

Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent;

Èxode 2,24 que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. ⤳
Lluc 1,72-73 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa […] ⤳
Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⤳
Lluc 1,54-55 ⤳
Gènesi 13,14-17 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: —Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. […] ⤳
Miquees 7,20 Seràs fidel amb els de Jacob i misericordiós amb els d’Abraham, tal com vas jurar als nostres pares des dels temps antics. ⤳
Èxode 32,13 Deuteronomi 9,27 Gènesi 15,13-14 Salms 105,8-11 Deuteronomi 9,5

per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i crits d’entusiasme.

Isaïes 35,10 Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa. ⤳
Fets 13,17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. ⤳
Jeremies 31,11-12 el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l’allibera de les mans dels més forts. […] ⤳
Fets 7,36 És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys. ⤳
Isaïes 55,12 Sortireu de Babilònia cridant de goig, i us conduiran en pau a casa vostra. En veure-us, les muntanyes i els turons esclataran en crits d’alegria, i aplaudiran tots els arbres del bosc. ⤳
Salms 106,8-12 Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. […] ⤳
Isaïes 51,10-11 Èxode 15,1-21 Isaïes 63,11-14 Deuteronomi 4,37-38 Salms 78,52-53

Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions;

Salms 78,55 Davant d’ells expulsà els pobles nadius, els repartí per sorts l’heretat i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel. ⤳
Josuè 24,13 Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d’unes vinyes i d’uns oliverars que no havíeu plantat.” ⤳
Deuteronomi 6,10-11 »El Senyor, el teu Déu, et farà entrar al país que havia promès als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob. Hi trobaràs ciutats grans i pròsperes que tu no has construït, […] ⤳
Salms 44,2-3 Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la teva gesta, acomplerta en els seus dies, obra de la teva mà en temps antics. […] ⤳
Josuè 11,23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra. ⤳
Josuè 24,8 fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l’altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre. ⤳
Salms 80,8 Salms 135,10-12 Salms 136,21-22 Nehemies 9,22-25 Josuè 23,4 Josuè 21,43 Josuè 5,11 Josuè 13,7-33

però havien d’observar els seus preceptes i guardar les seves lleis. Al·leluia!

Deuteronomi 4,40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dona per sempre. ⤳
Titus 2,14 Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé. ⤳
Efesis 2,8-10 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. […] ⤳
Deuteronomi 4,1 »I ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir. Així us mantindreu amb vida i entrareu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares. ⤳
Salms 106,1 Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ⤳
Apocalipsi 19,3-4 I proclamaven encara: —Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. […] ⤳
Deuteronomi 5,33 Ezequiel 36,24-28 Deuteronomi 6,21-25 Salms 150,1