La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Samuel

2 Samuel 16

213 referències creuades · llegeix el capítol →

Comportaments oposats de Sibà i de Ximí

1

David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi.

  • 1 Samuel 25,18 Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases.
  • 2 Samuel 15,32 Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol.
  • 2 Samuel 9,2-13 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: —Ets tu Sibà? Ell respongué: —Per a servir-te. […]
  • 1 Samuel 17,17-18 Jessè va dir al seu fill David: —Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament. […]
  • 1 Samuel 10,3 Tu continua endavant fins que arribis a l’alzina de Tabor; allà trobaràs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. L’un portarà tres cabrits; un altre, tres pans, i l’altre, un bot de vi.
  • Proverbis 29,4-5 Un rei que fa justícia consolida el país, qui el carrega d’impostos l’arruïna. […]
  • 2 Samuel 15,30Jeremies 40,102 Samuel 17,27-29Amós 8,12 Samuel 19,321 Samuel 16,20Jeremies 40,121 Cròniques 12,40Miquees 7,1Proverbis 18,16
2

El rei digué a Sibà: —Què significa tot això? Sibà va respondre: —Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.

3

El rei va demanar: —I on és el net de Saül, el teu amo? Sibà li va respondre: —S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”

4

Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!

  • Proverbis 18,17 El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu.
  • Proverbis 18,13 Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.
  • Èxode 23,8 No et deixis subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos.
  • Proverbis 19,2 Sense coneixement no és bo d’afanyar-se, qui va massa de pressa ensopega.
  • Deuteronomi 19,15 »No n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis.
  • 2 Samuel 14,22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué: —Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allò que el seu servent li indicava.
  • 2 Samuel 14,10-112 Samuel 14,4
5

Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David

  • 2 Samuel 3,16 El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué: —Ves, torna-te’n. I ell se’n va tornar.
  • 1 Reis 2,8-9 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. […]
  • Èxode 22,28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema. »Consagra’m el teu primogènit.
  • 1 Samuel 17,43 I li va dir: —¿Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó? El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.
  • 1 Reis 2,36-46 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: —Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. […]
  • 2 Samuel 17,18 Però un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se’n van anar corrents, arribaren a Bahurim, a casa d’un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dintre.
  • Salms 69,26Proverbis 26,2Salms 109,16-19Isaïes 8,21Salms 109,282 Samuel 19,16-23Cohèlet 10,20Mateu 5,11-122 Samuel 16,14
6

i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra.

Sense referències creuades.

7

Ximí maleïa David i deia: —Ves-te’n, ves-te’n, home sanguinari i pervers!

  • 1 Samuel 25,17 Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.
  • 1 Reis 21,13 Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot: —Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei. Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí.
  • 1 Samuel 2,12 Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. No respectaven el Senyor
  • Salms 51,14 Torna’m el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim.
  • 2 Samuel 3,37 Aquell dia, no sols el seu poble, sinó també tot Israel va comprendre que no havia estat cosa del rei l’assassinat d’Abner, fill de Ner.
  • 2 Samuel 12,9 Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites.
  • 2 Samuel 11,15-17Salms 5,6Deuteronomi 13,131 Reis 21,10
8

El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!

  • 2 Samuel 1,16 David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
  • Jutges 9,24 Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat.
  • 2 Samuel 3,28-29 Així que David ho va saber, exclamà: —Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Abner, fill de Ner. […]
  • 1 Reis 2,32-33 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. […]
  • Jutges 9,56-57 Així Déu va donar a Abimèlec la paga per tot el mal que havia fet al seu pare, assassinant els seus setanta germans. […]
  • Salms 3,2 Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen! Són molts els qui s’alcen contra meu.
  • Fets 28,4-5Salms 4,22 Samuel 21,92 Samuel 4,8-12Apocalipsi 16,6
9

Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: —Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dona’m permís i li tallaré el cap.

  • Èxode 22,28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema. »Consagra’m el teu primogènit.
  • 2 Samuel 9,8 Mefibóixet es va prosternar i digué: —Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?
  • 1 Samuel 24,14 Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans!
  • 2 Samuel 3,8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d’Ixbóixet i li digué: —Que potser soc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporto lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caiguessis en mans de David, i ara em retreus l’embolic amb aquesta dona?
  • Lluc 9,54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: —Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
  • 1 Samuel 26,6-11 David va dir a l’hitita Ahimèlec i a Abisai, fill de Seruià i germà de Joab: —Qui baixa amb mi al campament de Saül? Abisai va respondre: —Jo hi baixo. […]
  • 2 Samuel 3,30Fets 23,5Jeremies 40,13-161 Pere 2,17Job 31,30-31
10

Però el rei va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?

  • 2 Samuel 19,22 Abisai, fill de Seruià, va intervenir-hi dient: —¿És aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l’ungit del Senyor?
  • Romans 9,20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així?
  • Joan 18,11 Jesús digué a Pere: —Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?
  • 1 Pere 2,23 Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia.
  • 2 Samuel 3,39 Jo, tot i que he estat ungit rei, soc un home benèvol: aquesta gent, els fills de Seruià, són molt més durs que no pas jo. Que el Senyor faci pagar al malvat la seva malícia!
  • Mateu 16,23 Però Jesús es girà i digué a Pere: —Ves-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
  • Gènesi 50,20Daniel 4,352 Reis 18,25Job 9,12Cohèlet 8,4Lluc 9,54-561 Reis 22,21-231 Reis 2,5Lamentacions 3,38-39
11

Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: —Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.

  • Ezequiel 20,25 ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida?
  • Ezequiel 14,9 »Ara bé, si un profeta es deixa enganyar i anuncia alguna cosa, jo, el Senyor, el deixaré en l’engany: aixecaré la mà contra ell i el faré desaparèixer d’enmig d’Israel, el meu poble.
  • 2 Samuel 12,11-12 Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia. […]
  • 2 Reis 19,37 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell.
  • Isaïes 10,5-7 «Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo. […]
  • Gènesi 45,5 Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida.
  • Gènesi 15,42 Cròniques 32,21Mateu 10,212 Samuel 17,1-42 Samuel 7,2
12

Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.

13

David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.

  • Fets 23,23 Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué: —Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars.
14

El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.

Sense referències creuades.

Absalom entra a Jerusalem

15

Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.

  • 2 Samuel 15,37 Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.
  • 2 Samuel 15,12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
16

Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar: —Visca el rei! Visca el rei!

  • 1 Samuel 10,24 Samuel va dir a tot el poble: —¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n’hi ha cap com ell. Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient: —Visca el rei!
  • 2 Reis 11,12 Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava: —Visca el rei!
  • 1 Reis 1,25 Sàpigues que avui ha anat a oferir un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, els oficials de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, i ara estan banquetejant amb ell tot cridant: “Visca el rei Adonies!”
  • Daniel 6,21 Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida: —Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?
  • Daniel 5,10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué: —Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara.
  • Mateu 21,9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
  • 2 Samuel 15,371 Reis 1,34Daniel 6,6Daniel 2,4
17

Absalom li digué: —¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?

  • 2 Samuel 19,25 També Mefibóixet, net de Saül, havia baixat a rebre David. No s’havia rentat els peus, ni s’havia arreglat la barba, ni s’havia canviat de roba, des del dia que el rei havia sortit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment.
  • Deuteronomi 32,6 ¿Al Senyor, el pagues així, poble insensat i sense seny? ¿No és el pare que t’ha engendrat, el creador que t’ha fet?
  • 2 Samuel 15,32-37 Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol. […]
  • Proverbis 17,17 L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan van mal dades.
  • Proverbis 18,24 Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà.
18

Huixai li va respondre: —De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.

  • 1 Samuel 16,13 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
  • 2 Samuel 5,1-3 Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. […]
19

A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.

  • 2 Samuel 15,34 Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel.
  • Salms 55,21 Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet.
  • 1 Samuel 28,2 David li va respondre: —Doncs tu ara veuràs com es porta aquest teu servidor. Aquix digué a David: —Molt bé. Et faré cap permanent de la meva guàrdia personal.
  • Gàlates 2,13 Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació.
  • 1 Samuel 29,8 David va replicar a Aquix: —Però, què he fet? Quina queixa tens del teu servent, des del dia que vaig entrar al teu servei fins avui, que no pugui venir a combatre contra els enemics del rei, el meu senyor?

Fracàs dels plans contra David

20

Absalom va dir a Ahitófel: —Delibereu entre vosaltres què hem de fer.

  • Salms 37,12-13 El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. […]
  • Salms 2,2 Els reis de la terra prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i contra el seu Ungit:
  • Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
  • Fets 4,23-28 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. […]
  • Èxode 1,10 Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país.
  • Isaïes 29,15 Ai dels qui volen amagar els seus projectes al Senyor! Tot ho tramen en l’obscuritat i pensen: «Ningú no ens veu ni sap què fem.»
  • Isaïes 8,10Mateu 27,1
21

Ahitófel va prendre la paraula: —Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.

  • 2 Samuel 20,3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.
  • 2 Samuel 15,16 El rei va sortir a peu, amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau.
  • Zacaries 8,13 A vosaltres, Judà i Israel, que éreu tema de maledicció entre els pobles, jo us salvaré i sereu motiu de benedicció. No tingueu por! Tingueu coratge!”
  • Levític 18,8 »No tinguis relacions amb cap de les dones del teu pare: també el deshonraries a ell.
  • 2 Samuel 2,7 I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m’ha ungit a mi com a rei seu.
  • 1 Samuel 27,12 Aquix es fiava d’ell, perquè pensava: «David s’ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d’estar al meu servei.»
  • Gènesi 6,4Gènesi 38,16Levític 20,11Gènesi 34,30Gènesi 35,221 Samuel 13,41 Reis 2,172 Samuel 12,111 Reis 2,22Gènesi 49,3-41 Corintis 5,1
22

Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.

  • 2 Samuel 15,16 El rei va sortir a peu, amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau.
  • 2 Samuel 12,11-12 Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia. […]
  • 2 Samuel 20,3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.
  • Ezequiel 24,7 La sang que hi ha dins està escampada damunt la roca nua; no l’han vessada a terra perquè la pols la cobrís.
  • 2 Samuel 11,2 Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica.
  • Jeremies 8,12 El seu comportament és detestable i han hagut d’avergonyir-se’n, ells que no s’avergonyeixen de res i desconeixen el rubor. Doncs bé, cauran igual que els altres, ensopegaran a l’hora del càstig. Ho diu el Senyor.
  • Filipencs 3,19Jeremies 3,3Isaïes 3,9Nombres 25,6
23

En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.

  • 2 Samuel 15,12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
  • 2 Samuel 17,23 Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
  • 2 Samuel 17,14 Absalom i tots els homes d’Israel van dir: —El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahitófel. És que el Senyor havia decidit de fer fracassar el pla d’Ahitófel, que era el bo, per fer caure sobre Absalom la desgràcia.
  • 1 Corintis 3,19-20 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. […]
  • Salms 28,2 Escolta la meva súplica quan clamo a tu cridant auxili, quan alço les mans vers la cambra del teu santuari.
  • Cohèlet 10,1 Així com una mosca morta pot corrompre un perfum, un bri de niciesa pesa més que saviesa i honor.
  • Jeremies 8,9Job 5,12Jeremies 4,22Job 28,281 Samuel 30,81 Pere 4,11Romans 1,22Nombres 27,21Salms 19,7Lluc 16,8Mateu 11,25Jaume 3,13-18