La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Ezequiel

Ezequiel 24

316 referències creuades · llegeix el capítol →

Predicció de la caiguda de Jerusalem

1

El dia deu del mes desè de l’any novè, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

  • Ezequiel 8,1 L’any sisè de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisè mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judà seien davant meu. Allí la mà del Senyor Déu es va apoderar de mi
  • Ezequiel 20,1 L’any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, vingueren alguns dels ancians d’Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu.
  • Ezequiel 32,17 L’any dotze, el dia quinze del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
  • 2 Reis 24,12 i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner.
  • Ezequiel 29,1 El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
  • Ezequiel 29,17 El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
  • Ezequiel 32,1Ezequiel 31,1Ezequiel 33,21Ezequiel 26,1Ezequiel 40,1Ezequiel 1,2
2

—Fill d’home, anota la data del dia d’avui, perquè avui mateix el rei de Babilònia ha assetjat Jerusalem.

  • Jeremies 52,4 L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l’envoltaren d’un mur de setge.
  • Jeremies 39,1 El mes desè de l’any novè de Sedecies, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, va arribar a Jerusalem i la va assetjar.
  • 2 Reis 25,1 L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d’un mur de setge,
  • Isaïes 30,8-9 El Senyor em va manar: «Ves i escriu públicament això en una tauleta, i grava’n una còpia en un rotlle de coure; que es conservi per al dia de demà, i més enllà, per sempre.» […]
  • Habacuc 2,2-3 El Senyor m’ha respost així: «Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes perquè es pugui llegir sense entrebancs. […]
  • Isaïes 8,1 El Senyor em va dir: —Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”).
3

Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: “Això m’ordena el Senyor Déu: »Posa l’olla al foc, posa-la-hi i tira-hi aigua.

4

Posa-hi els talls, tots els talls més bons: cuixa i espatlla. Omple-la amb els millors ossos.

  • Miquees 3,2-3 Doncs només sabeu odiar el bé i estimar el mal: arrenqueu la pell del cos i la carn dels ossos. […]
  • Mateu 7,2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.
  • Ezequiel 22,18-22 —Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! […]
5

Pren les ovelles més selectes, encén un gran foc sota l’olla, fes-la bullir ben fort, que es coguin fins i tot els ossos.

  • Jeremies 52,24-27 El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell. […]
  • Jeremies 52,10 A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà.
  • Jeremies 39,6 a Riblà mateix, el rei de Babilònia va fer degollar els fills de Sedecies en presència d’aquest i va fer degollar igualment tots els nobles de Judà.
  • Ezequiel 34,20 Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra,
  • Ezequiel 24,9-10 Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària! Jo també atiaré una gran foguera. […]
  • Ezequiel 20,47
  • Ezequiel 34,16-17Apocalipsi 19,20
6

Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària, olla rovellada d’on el rovell no se’n va! Buida-la tall per tall, surti el que surti, sense fer-ho a sorts.

7

La sang que hi ha dins està escampada damunt la roca nua; no l’han vessada a terra perquè la pols la cobrís.

  • Levític 17,13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra.
  • Deuteronomi 12,16 Però la sang, no la mengeu; vessa-la per terra com l’aigua.
  • Job 16,18 Oh terra, no amaguis la meva sang! Que el meu clam no trobi refugi!
  • Jeremies 6,15 El seu comportament és detestable i han hagut d’avergonyir-se’n, ells que no s’avergonyeixen de res i desconeixen el rubor. Doncs bé, cauran igual que els altres, ensopegaran a l’hora del càstig.» Ho diu el Senyor.
  • Isaïes 26,21 Ell sortirà del lloc on resideix per castigar els crims dels habitants de la terra. La terra no encobrirà la sang vessada ni amagarà mai més cap víctima.
  • Deuteronomi 12,24 La sang, doncs, no la mengis: vessa-la per terra com l’aigua.
  • 1 Reis 21,19Isaïes 3,9Jeremies 2,34
8

He deixat sobre la roca nua la sang que ella ha vessat, sense cobrir-la, per fer esclatar la meva indignació i demanar comptes amb tot rigor.

9

Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària! Jo també atiaré una gran foguera.

  • Ezequiel 24,6 Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de la ciutat sanguinària, olla rovellada d’on el rovell no se’n va! Buida-la tall per tall, surti el que surti, sense fer-ho a sorts.
  • Habacuc 2,12 »Ai dels qui edifiquen amb sang una ciutat i la fonamenten sobre la injustícia!
  • Apocalipsi 21,8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.
  • Isaïes 31,9 De pànic, desertarà el rei, la seva roca, i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard. Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió, una fornal a Jerusalem.
  • 2 Pere 3,7-12 Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. […]
  • Ezequiel 22,31 Llavors he abocat damunt d’ells el foc ardent de la meva indignació, no n’he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. Ho dic jo, el Senyor Déu.
  • Nahum 3,1Apocalipsi 16,62 Tessalonicencs 1,8Lluc 13,34-35Apocalipsi 14,20Apocalipsi 16,19Judes 1,7Isaïes 30,33Ezequiel 22,19-22
10

Apilaré molta llenya, encendré el foc: que la carn quedi recuita, que el brou es consumeixi i es cremin fins i tot els ossos!

  • Lamentacions 2,16 Aquells qui et volien mal, ara es riuen de tu; xiulen satisfets i ensenyen les dents dient: «Hem fet destrossa. Aquest és el dia que esperàvem: ja hi hem arribat!»
  • Jeremies 20,5 Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.
  • Lamentacions 1,10 Els opressors s’han emparat d’allò que ella més estimava; ara veu com els estrangers entren dins el santuari: aquells, Senyor, que no admeties entre els teus en l’assemblea.
  • Jeremies 17,3 Ai de tu, que vius a la muntanya i que tens els santuaris en ple camp! Abandonaré al pillatge els teus tresors i riqueses perquè els recintes sagrats on pequen són per tot el teu territori.
11

Deixaré sobre les brases l’olla buida, fins que l’aram es posi roent, es fongui la brutícia que hi ha dins i en desaparegui el rovell.

12

Ja em puc cansar fregant-lo! N’hi ha tant, de gruix, que no se’n va ni amb el foc.

  • Jeremies 5,3 Senyor, tu vetlles per la veritat. Els has malferit, i no se’n senten; els has destrossat, i no volen aprendre la lliçó: la seva cara és més dura que la roca, no volen penedir-se.
  • Jeremies 9,5 per a convertir-se. Pillatge i més pillatge, estafa i més estafa: no em volen conèixer. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Jeremies 51,58 »Això diu el Senyor de l’univers: Les muralles de Babilònia, l’espaiosa, seran arrasades; els seus portals, tan alts, seran incendiats. Els pobles han treballat per no res, les nacions s’han fatigat per una obra que ha acabat al foc.»
  • Habacuc 2,13 ¿No és, tot això, obra del Senyor de l’univers? El treball dels pobles ha acabat al foc: les nacions s’han cansat en va.
  • Daniel 9,13-14 Totes aquestes calamitats han caigut damunt nostre, tal com està escrit en la Llei de Moisès. Però nosaltres no t’hem apaivagat, Senyor, Déu nostre, convertint-nos de les nostres culpes i tenint present que tu parles amb tota veritat. […]
  • Jeremies 2,13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.»
  • Habacuc 2,18-19Ezequiel 24,13Isaïes 57,9-10Gènesi 6,5-7Ezequiel 24,6Gènesi 8,21Jeremies 10,14-15Jeremies 44,16-17Isaïes 1,5Isaïes 47,13Osees 12,1
13

»La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu.

14

Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot això vindrà, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me’n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor Déu.”

Dol d’Ezequiel per la seva muller

15

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

Sense referències creuades.

16

—Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima.

  • Jeremies 22,10 No ploreu el qui ja és mort, no feu més dol per ell! Ploreu més aviat pel qui se’n va, pel qui mai més no tornarà a veure la pàtria on va néixer.
  • Jeremies 13,17 Si no escolteu, ploraré en secret per la vostra contumàcia: ploraré desconsolat, els meus ulls es desfaran en llàgrimes, perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor.
  • 1 Tessalonicencs 4,13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.
  • Ezequiel 24,18 Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,
  • Càntic 7,10 La teva boca és vi exquisit, que flueix suaument cap al teu estimat regalimant sobre els llavis endormiscats.
  • Ezequiel 24,21-25 “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa. […]
  • Jeremies 9,18Levític 10,2-3Proverbis 5,19Jeremies 9,1Job 36,18Jeremies 16,5Lamentacions 2,18Jeremies 22,18
17

Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.

  • Osees 9,4 No oferiran al Senyor libacions de vi ni el complauran amb els seus sacrificis. El seu pa, com el pa del condol ofert per un difunt, farà impur tothom qui en mengi. Aquest pa els saciarà, però no el podran introduir al temple del Senyor.
  • 2 Samuel 15,30 David va emprendre la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant.
  • Levític 10,6 Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: —No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s’indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat.
  • Levític 21,10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l’oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s’esquinçarà els vestits en senyal de dol.
  • Jeremies 16,4-7 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers. […]
  • Salms 46,10 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts.
  • Miquees 3,7Levític 13,45Salms 37,7Habacuc 2,20Amós 8,3Ezequiel 24,22-23Salms 39,9
18

Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,

  • 1 Corintis 7,29-30 Vull dir, germans, que el temps s’acaba. D’ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; […]
19

la gent em deia: —¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?

  • Ezequiel 12,9 —A tu, fill d’home, la gent d’Israel, aquest poble rebel, ¿no t’han preguntat què fas?
  • Ezequiel 37,18 Quan els del teu poble et diran: “Explica’ns què significa això”,
  • Malaquies 3,7-8 Des dels temps dels vostres pares us aparteu dels meus decrets i no els observeu. Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Però vosaltres dieu: «Com ens hem de reconciliar?» […]
  • Ezequiel 20,49
  • Ezequiel 17,12 —Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país.
  • Malaquies 3,13 Vosaltres parleu durament contra mi. Us ho dic jo, el Senyor. I encara repliqueu: «Què hem dit contra tu?»
  • Ezequiel 21,7
20

Jo els vaig respondre: —El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

Sense referències creuades.

21

“Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.

22

Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari,

  • Ezequiel 24,16-17 —Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima. […]
  • Jeremies 16,4-7 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers. […]
  • Jeremies 47,3 quan senten el galop dels cavalls, el brogit dels carros i l’estrèpit de les rodes. Els pares no gosen mirar els fills, els fallen les forces
  • Amós 6,9-10 I si quedaven deu homes en una casa, també moriran. […]
  • Salms 78,64 els sacerdots van caure a la guerra, i les viudes no els pogueren plorar.
  • Job 27,15 La pesta enterrarà els supervivents, i les viudes no els podran ni plorar.
23

no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres.

  • Ezequiel 4,17 fins que els mancaran el pa i l’aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.
  • Levític 26,39 I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares.
  • Ezequiel 33,10 »Tu, fill d’home, digues al poble d’Israel: “Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’ ”
  • Isaïes 59,11 Tots esbrameguem com els ossos i parrupem com els coloms. Esperàvem que ens faries justícia, però no la veiem enlloc. Confiàvem en la teva salvació, però és lluny de nosaltres.
  • Salms 78,64 els sacerdots van caure a la guerra, i les viudes no els pogueren plorar.
  • Job 27,15 La pesta enterrarà els supervivents, i les viudes no els podran ni plorar.
24

Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo soc el Senyor Déu.

25

»I tu, fill d’home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l’encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles,

  • Ezequiel 24,21 “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.
  • Jeremies 11,22 Això diu el Senyor de l’univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam.
  • Salms 48,2 És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya,
  • Salms 50,2 Des de Sió, bellesa perfecta, Déu resplendeix.
  • Deuteronomi 28,32 Els teus fills i les teves filles seran donats com a esclaus a un poble estranger. Ho veuran els teus ulls i es consumiran mirant-los tot el dia, però no hi podràs fer res.
  • Jeremies 52,10 A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà.
  • Salms 122,1-9Jeremies 7,4
26

aquell mateix dia se’t presentarà un fugitiu per donar-te la notícia.

  • Job 1,15-19 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. […]
  • Ezequiel 33,21-22 L’any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desè, se’m va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué: —La ciutat ha estat destruïda! […]
  • 1 Samuel 4,12-18 Un benjaminita va córrer des del camp de batalla i aquell mateix dia arribà a Siló; en senyal de dol duia els vestits esquinçats i el cap cobert de terra. […]
27

Des d’aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo soc el Senyor.”

  • Ezequiel 33,22 Però la tarda abans de l’arribada del fugitiu, la mà del Senyor s’havia apoderat de mi i m’havia tornat l’ús de la paraula. Quan l’escàpol se’m va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut.
  • Ezequiel 29,21 »Aquell dia faré renéixer el poder del poble d’Israel. I faré que tu, fill d’home, puguis parlar de nou enmig del poble. Llavors sabran que jo soc el Senyor.
  • Èxode 6,11-12 —Ves a parlar amb el faraó, el rei d’Egipte, perquè deixi sortir els israelites del país. […]
  • Salms 51,15 Ensenyaré els teus camins als pecadors i tornaran a tu els qui t’han abandonat.
  • Ezequiel 3,26-27 Faré que la llengua se t’encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l’home que els blasma, perquè són un poble rebel. […]
  • Efesis 6,19 i a favor meu, perquè em vinguin als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l’evangeli,
  • Lluc 21,15